Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

Maria dels Monts era un poble agrícola, un poble aspre i salvatge, d'una	rudesa	gairebé primitiva, com els tossals que l'envoltaven, com la roca
semblança amb les imatges d'alguns sants de les velles estampes. En la	rudesa	natural de la seva persona s'havia imprès com un segell de delicadesa i
començat al passadís. Tino Costa se l'allunyà instintivament, gairebé amb	rudesa	. Ella es retirà sense insistir; sens dubte estava ja acostumada a
que sempre havia fracassat a causa de la indiferència del poble i de la	rudesa	dels costums regnants. Havia posat a contribució de la seva idea tot el
ira, la seva brutícia, la seva insolència, la seva temeritat, la seva	rudesa	. "Perdonar-lo", en un tal supòsit, no significa sinó superar la
occidental i cristiana s'esborrona i s'escandalitza en observar la	rudesa	primitiva dels mètodes. No hi té dret a més. Perquè quantitativament els
o dolorós —tant se valia, però deure a la fi—. Besava la nora, amb aquella	rudesa	exterior que posava sempre en les qüestions de sentiment, i els
de banc i monedes, massa dringants per al gust de Laura. Però la franca	rudesa	d'ell, per la mateixa novetat no desplau a Laura. La seva delicadesa
82), magnífica representació de guerrer de l'època, amb una	rudesa	que el rostre no desmenteix. La tomba de Sant Martí de Tous (fig.
tot clavant els ulls dintre els ulls del policia. Era un home d'una	rudesa	forta, aparentment. Amb mi, gairebé un noi, es comportava tot gentil. Era
pare. —Oh, Jesús! No digui això —va fer ella. Jo vaig insistir amb una	rudesa	salvatge, dolenta, i ells es mostraren esverats. Llavors em va doldre de
veure dones, allunyat de l'amor venal, de les deliqüescències literàries.	Rudesa	marinera i soldadesca en companyia de gent no contaminada per la
vagabund no es creu obligat a tenir educació. Jo voldria trobar aquesta	rudesa	en la vida social feta de mentides i fingiments. Decididament aquest home
carreteres, en efecte, tan polides, han contribuït a esmussar la seva	rudesa	, a fer-li sentir el gust de les coses ordenades. Però és més que això.
mentre s'asseia al cotxe al costat de Mònica va exclamar amb emocionada	rudesa	: —Que ells almenys puguin ser feliços! Mònica, esborronada, s'estremí. No
has dit gentilment el teu missatge que podia ferir-nos, si amb	rudesa	l'haguessis exposat, i fins matar-nos al punt de ser
al costat d'un judici sever, un enterniment per tot esforç novell. La	rudesa	dels cops del destí els inclinava a la bellesa; la reflexió aprofundida
Abans que cap de nosaltres se retornés de l'esglai extrem on aquella	rudesa	ens havía llançat a tots, oírem la veu de l'intrús. "Gentlemen", va dir,
que, ab sa desinvoltura y rebuscades fleumeríes, allà ahont tot es	rudesa	verge, resultava un contrasentit xocant, no'n queda rès. Tots aquells
amb facècia, però reverentment, no pas amb hilaritat, no pas amb	rudesa	; jo podia ésser objecte de somriures, no de rialles. El temps bo per això
perxa d'abastar figues. Em tenia encantat. La seva figura, d'una	rudesa	bizantina, decorava tan bé les pinedes i les brugueres, que jo no les
contradictòries: l'una, exquisida, preciosista, gairebé decadent; una	rudesa	noble, que es patentitza en els seus retrats, l'altra. Dintre d'aquesta
En el seu art, fort i eloqüent, de primitiva rusticitat, domina una	rudesa	artesana de tallista, que es veu temperada per una tendresa congènita,
ha un tipus femení sobretot, de faccions una mica grosses, amb una certa	rudesa	a la cara, els ulls d'acer lleugeríssimament donats a l'ametlla, els
crema i els cabells massa rossos es dauren de canyella. En els homes la	rudesa	encara s'accentua més i la gent té uns colors de salut a la cara que fan
en l'ambient, en els conreus, en els fruits de la terra grumollosa, en la	rudesa	dels homes i en la vivor dels ulls negres i en la cantarella fina que
L'hi duré... Però ell no volia tornar. El pujà al braç. Va tractar-lo amb	rudesa	i vulgues que no va retornar-lo allà. El noi patejava rabiós i el
i de plorar-li una mica damunt dels genolls, però ell la rebutjà amb	rudesa	... —Fuig d'aquí, va... Se n'entornà al seu recó, i ara atemorida
un entretoc sobre els avantatges que m'havia llevat, en la meva primera	rudesa	i ignorància, la seva companyonia, i vaig confessar que em temia de no
Altres vegades el jove poeta de Folgueroles s'expressa amb una	rudesa	ingènua que ens sobta i ens diverteix alhora. Aquestes formes tosques
Josep d'Azara, el qual, essent ambaixador a Roma, digué amb la seva	rudesa	racial: © © © © © © ©. Era molt entenedor si no es primfilava.
141. esa. Ex.: pobre, pobresa; feble, feblesa; rude,	rudesa	; malapte, malaptesa; abstracte, abstractesa; flonjo, flongesa; savi,
de la pulcra Seu lleonesa. Frapa l'expressió de força, gairebé de	rudesa	, produïda pel contrast entre els carreus escodats i el picat fi dels
Joan treballà sovint amb la tan aspra pedra arenisca de Montjuïc, i la	rudesa	del treball el va ajudar a expressar-se fonamentalment en termes de força
a la Independència, de Tarragona, Pere Jou, el tallista de pedra, de	rudesa	azteca, el valencià Josep Ortells (nat el 1887), d'un arcaisme
seus companys, els braus bosquerols de Sant Martí de les Serres, d'una	rudesa	èpica, mestres en temeritat i en fortitud i també d'adhesió davant el
si l'expressió era dura, les causes que m'induïen a parlar amb aquella	rudesa	i amb aquella acritud, eren encara més violentes que el sentit etimològic
eixutes per la febre. —Tot anirà bé! —va respondre la germana atenuant la	rudesa	amb aquell deix optimista que sol agradar als malalts—. Amb un parell de
tanta vehemència, tot acaronant la criatura impassible, i repetint, amb	rudesa	tràgica: —Fills: fills del meu cor!... 1928 En Roc i les
i se'l tracta d'això de ruc, que ha restat com a sinònim d'ignorància i	rudesa	. Al porc, hom el titlla de bèstia immunda, disgraciosa i roïna, i encara
dolorosa, augmentant el dolor que, de feia temps, hi acusava la malalta;	rudesa	inspiratòria i expiratòria amb tipus respiratori a batzegades i
Símptomes acompanyatius. Per part del vèrtex del pulmó esquerre,	rudesa	inspiratòria i expiratòria amb allargament de l'expiració: inspiració a
amb cares de mel i mató perquè era el marrec de l'amo, sinó més aviat amb	rudesa	i a distància, però de tant en tant me'n deien una, m'oferien
menjada ganduleria jovenívola substituïen aquella sinceritat i aquella	rudesa	proletària que constituïen el gruix de les barraques del Paral·lel més
el seu físic, en el seu pentinat i en el seu vestit, hi havia una certa	rudesa	entre romàntica i manchesteriana. Intervenia en les discussions sense
la punta de rella, i tot d'un color de pa a mig coure. I, en aquesta	rudesa	de faccions, dos ulls clars, d'una vidriositat celeste, com dos llacs on
lliure i potent artista de la llengua alemanya, qui s'és planyut sobre la	rudesa	i pesantor del seu idioma matern? "Moltes coses he assajat"
lliure i potent artista de la llengua alemanya, qui s'és planyut sobre la	rudesa	i pesantor del seu idioma matern? "Moltes coses he assajat; he dibuixat,
dels paisatges, és d'aspecte ombrívol i auster, que s'adiu amb la	rudesa	del clima, l'aridesa dels grans vessants muntanyencs i la tonalitat fosca
andorrans, és l'aridesa, la grandiositat i la salvatgia de les valls, la	rudesa	, les dificultats de vida per als habitants, les cases dels quals són en

Pàgina 1 (de 4)

50 següents