Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

Surten i entren de llurs cases, reben qui volen, no obeeixen alcavotes ni	rufians	; la sola llibertat que els manca és la de traspassar aquesta entrada
etc., ha degenerat en vulgar denominació del pinxo i del	rufià	. Segons Mr. P. Ricard, la paraula xeül, es refereix principalment als
Corts (Gaseta del 5 d'agost del 1933) on es castiga el	rufià	(mitjancer d'amors il·lícits, que fa el tràfic de dones públiques); i
públiques); i malgrat la Llei, segueixen els prostíbuls amb els seus	rufians	; cosa que vol dir que la llei no es compleix. Tres són les posicions
de Canillo (Vall d'Andorra). Havien robat una dona que anava amb un	rufià	i la tancaren en una pleta vora Bell-lloc, contra la seva voluntat,
pleta vora Bell-lloc, contra la seva voluntat, llevant-li tres sous i al	rufià	l'espasa. Foren assotats i a continuació se'ls expulsà. De semblant
que va sentir per Maquiavel; que tota intriga inginyosa o tota	rufiana	finesa, els sembla consentida y amparada per la mitja rialla goldoniana.
inamagable, plana en son total aspecte.] [Rigobert, la bella estampa.	Rufià	dels temps aquells en que, per una correcció inusitada, no se'ls
Després, del fons i per darrera la casa vella, apareixen els tres	rufians	—Cap de Roc, la Serp i Rigobert,— caminant amb aires de manifest
Ja sola l'escena i els cants sentint-se més apagats, reapareixen els tres	rufians	, venint d'entre la casa i el primer terme, que és ont s'han amagat al
se senten, fineixen a poc d'haver finit ell aquesta glosa; i els tres	rufians	, que no deixen de mirar-se'l sigilosament, parlen entre ells amb molt
obrir-la. La clau no vol donar el tom, per més que ell ho intenta. Els	rufians	segueixen interessats per la facecia del vell Pròsper i parlen molt
obrir. A un mot d'ordre que s'endevina que s'han donat, els tres	rufians	se'n van ràpidament per darrera la casa i apareixen pel mateix indret que
que hi cau deixa sentir el magnètic soroll de l'or, a qual sò els tres	rufians	, excitats, es posen a l'aguait; quan el darrer sac és llençat a
també pagar anhelo, sent confident a qui tant bé's confía. [(Els tres	rufians	saluden de nou.)] D'aquesta casa, d'ont la clau feixuga i plena de rovell
dius, que eren venats, i penso que a la foscor van avesars'. [(Els tres	rufians	s'agrupen i semblen posar-se misteriosament en intel·ligencia.)]
que repapieja i ella temerosa no s'atreveix a aixecar els ulls, els tres	rufians	a mig terme, per ont s'han vist fins ara, diuen entre ells:)]
llarga, ben llarga...] [(Quan l'acció d'aquest acte comença, els tres	rufians	entren sigilosament a la cambra, per la finestra. Tant bon punt són dins,
se lloga per mariner y va d'un lloch al altre: es a la vegada lladregot y	rufià	, el verdader antecessor del trinxerayre y del pinxo de nostres díes.]
ha de serho!... Has sentit parlar may d'aquells homes viciosos, d'aquells	rufians	que van pels hostals a menjar y golafrejar ab donotes abandonades?
fet de tots els corbs pastura l'entranya d'eix esclau! Bastaix impúdic!	rufià	, traïdor, lasciu, bastaix ferotge! Oh! Venjança!... Mes, ai!, só ben
cambiarán las sèvas exterioritats, pero sempre será 'l parássit casi	ruffiano	.] [Lo Sacristá. Una mena de filosof que no sap llegir ni escriure; ha
que parlava amb un brètol a la seva finestra, que, com un	rufià	llicenciós, ha confessat que s'havien trobat secretament un
aduladors, hipòcrites, falsaris, lladronici, simonia,	rufians	, tafurs, i brutícia semblant. Un altre frau s'oblida de l'amor
un dimoni amb les xurriaques, i digué: «Fes via,	rufià	, que ací no hi ha dones per vendre!» Jo vaig tornar-me'n amb el meu
tresor. Quan tornava, amb les sàrries plenes, en Diego Moro va veure els	rufians	que havien fet l'assalt amb ell i els va saludar, amb la mà al fusell per
que no podien esperar més i que havia arribat l'hora de fer partions, el	rufià	els va dir que ell ja havia trobat totes les riqueses que esperava trobar
punt calent de prostitució que sempre ha estat molt disputat per màfies i	rufians	de països de l'Est que han volgut establir aquí el seu domini. Fins a
que hi eren un dia sí i un altre també. I com collons pot ser que aquests	rufians	que tenen tan mala pinta disposin tan sovint de joies i objectes d'or per
avisar el director de la sucursal bancària de la presència d'una banda de	rufians	que tenia tota la pinta d'estudiar sobre el terreny la possibilitat de
assassins i els botxins, els mentiders i els botiflers, els pagans i els	rufians	, els manaires i els llepaires, els criminals i els deslleials, els
fila eren les dones públiques i les que vivien amistançades, amb els	rufians	que hi convivien. Cadascuna portava al cap una garlanda de flors o de
a un hostal i es va posar a rostir un tros de carn. Llavors va arribar un	rufià	amb un conill i li va dir que tragués la seva carn, que ell havia de
arriba és el primer que hi té dret? —Tant me fa, això —li va respondre el	rufià	—. Bé prou que veieu que porto un conill, que és una carn més fina, i
va portar a una altra fins que es van dir el nom del porc, i al final el	rufià	va donar una bufetada al filòsof, el qual, donant-se per injuriat, s'hi
hi va tornar amb l'ast de punxar la carn i li va clavar un cop al cap. El	rufià	va caure mort. Els oficials de seguida van agafar el filòsof i se'l van
les seues pròpies paraules, d'un «atemptat premeditat i ben planejat pels	rufians	que ens perseguien» que li va destrossar la vida. Des de Gandia va ser
suprema, amb fina doctoria, ha descobert al Príncep un	rufià	malfamat, de qui amb un altre nom estava ja informat;