Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

ona immensa avança contra ell. "Tinet, vina!" "Mare, tinc por!" Què	rugeix	a l'entorn d'ell? Rugeix? Crida? L'ona riu amb rialla espantosa i
Tinet, vina!" "Mare, tinc por!" Què rugeix a l'entorn d'ell?	Rugeix	? Crida? L'ona riu amb rialla espantosa i desperta pertot ressons
embolcallant el seu cervell, anà pensant, pensant... Allí, davant seu,	rugia	encara la fera. Era el càstig? Què era la vida? Què era el món? Havia
crits, amenaçadors, confusos, impacients: era el tigre, dintre meu, que	rugia	. I tot d'una vaig sentir clarament una veu: —Buda! Buda! —vaig cridar,
un nom: li deia Hodja. ""Hodja vol menjar carn el divendres sant"",	rugia	el pobre Lavrentios pegant-se de cap a la llinda de l'església. ""Hodja
Creta! —Fes la teva feina, Zorbàs, i no et fiquis en la nostra! —va	rugir	Mavrandonis. I es tombà cap al seu nebot: —Manolakas —digué—, en nom de
sufocat, va callar; els seus ulls treien flames. —Lloat sia Déu —va	rugir	, fent el senyal de la creu—. Lloat sia Déu! Tot d'una el monestir
llenguatge no perd cap dels seus mèrits; comptat i debatut, parlar no és	rugir	, ni bramular, ni xisclar. El fet de l'evolució no comporta, doncs,
actes extrínsecs, ço és: veure, oir, olorar, gustar, tocar i	rugir	; i també en té d'altres, com caçar, moure's, etc.. D'antuvi
pel sentir hi ha en el lleó veure, oir, olorar, gustar, tocar i	rugir	. Però, dubta i demana si aquests són actes intrínsecs o extrínsecs. I
acolorit; el tacte toca un lleó quàntid i càlid; semblantment l'oïda oeix	rugir	aquí i ara un lleó, la imaginació imagina un lleó, i l'intel·lecte
vista aprehèn aquest lleó acolorit i l'altre lleó acolorit; l'oïda oeix	rugir	aquest lleó, i l'altre; i amb aquestes coses l'intel·lecte coneix
i el tocar, el rugitiu, el rugible i el	rugir	, etc.. Però, de la imaginativa en brollen l'aprehensiva,
popular. Presidia el capçal de l'urna un lleó de bronze, en actitud de	rugir	, que aguantava damunt del seu cos la testa de l'heroi, mentre amb les
entre els fills de la ciutat i els de la muntanya. Vet aquí que els uns	rugien	feroçment com els autos, i els altres cantaven com les perdius i les
crida venjança? ¿Qui ha, només en un poble, deshonrat tota la humanitat? ¡	Rugeix	, envejosa Germània, veïna de l'Eslàvia! Que són tes mans que han comès
caus, amagatalls i nius i tot eren salts i cabrioles. El puma i el jaguar	rugiren	, el quetzal va deixar sentir el seu refilet, l'àliga va espolsar les
animals mai no van saber pregar: solament refilaven i bramaven, belaven i	rugien	. Aquí s'acaba el nostre relat perquè només és la història d'abans de
s'acostaren al cadàver; amb les cues l'afalagaren i després començaren a	rugir	, donant entenent que ploraven. I tristament començaren a gratar en
figurada de molta força: El vostre adversari, el diable, com un lleó que	rugeix	, ronda cercant qui engolir (1 Pe 5, 8). És una
d'una manera totalment indesitjada. És així com diu Amós: "El lleó ha	rugit	: qui no té por! El Senyor Jahvè ha parlat: qui no profetitza!" (3:
incorrecta. Pot servir d'exemple Amós 3: 8: "El lleó ha	rugit	: qui no té por! (El Senyor) Jahvè ha parlat: qui no profetitza!" En
animal ve fixat per l'espècie i és històricament invariable. Un lleó	rugeix	d'una manera paral·lela a un altre lleó. Malgrat tot, existeixen alguns
alçà la barbassa amb aire de batalla. —¡L'esbarzer crema davant nostre! —	rugí	el negre, obstinat—. ¡Jo el veig! ¡És ell que ens il·lumina! —¿
un moment donat es movien i cantaven, mentre que els lleons es dreçaven i	rugien	, i els orgues d'or i d'argent llançaven majestuosos acords. En tant,
volía reclinar sa crinera gloriosa a l'ombra del claustre de Poblet, per	rugir	en pau, llibert en la solitut ascética. De Xátiva aná a Alcira: l'águila
llàgrimes... Quant caiguí sobre'l cos de Romeu la multitut, violentment,	rugí	en la sombra... Un manto de paura'm va cobrir... Algú, aixecantme, va
y sol, se precipitá volant sobre éll. Lo cavall, que lo vejé venir	rugint	en lo ayre, se precipitá sobre lo esquadró per ampararse de éll. Al temps
els teixits de la meua pell... Me incliní pera auscultarlo: Son pit	ruchia	com violenta tempestat d' huracans, encadená en angosta cavérna... De
us llevareu, fulles esparses de ma vida? Fremint,	rugint	, ja fuig l'octubre —pau, frisança.— Brunzent,
característich de sa respectiva fisonomía, dirém que 'l lliberal fiero	rugeix	son Lliberalisme; lo lliberal manso 'l perora; lo pobre resabiat 'l
son d' un mateix tronch y de igual fusta lo lliberal que en uns punts	rugeix	y blasfema com un dimoni, y 'l que resa en altres y 's dona cops al pit
flor que suporta vinclant-se. Si algú toqués aquella corol·la els oceans	rugirien	de desesperació i hi hauria verges inconsolables sota les pinedes. Ah,
retenir l'himne i embolcallar amb ell el seu company. És que no cantava i	rugia	per a ell? Però el gran doll musical no podia aturar-se, brotava de la
triunfo? Kao Enorme!... Formidable!... Ado· El públic	ruchía	d' entusiasme al declararlo vensedor. León No hu comprenc!
pobres frares y católichs cándidos sempre "dormian á la guayta." Estaba	rugint	la tempestat y creyan alguns pobrets que eran sálvas festivas. Pero
la amorosa enamorada del soldat imperial. Cuan s' acabá l' ofici,	rujia	en lo poble l' entussiasme, y jo... ¡jo, trist de mi! vaig ser l' objecte
d'anèmones... VI Devant les cascates de Tibur Saltan	rugint	al esglayat abisme formes incertes de vivent escuma:
á exemple teu l' estol s' agenollava; y ¡muyra Roma! á exemple teu	rugía	; y á exemple teu del ayga 'ns persignavam. ¿Damunt del Rey, en lloch dels
volat. Lo patje de Martí fet una furia, Partí lleal,	rugint	com un lleó; ¡Si éll castigar no pòt la greu injuria,
carn la sents encisante ¡es el lleonet que	rugeix	alsantse, y 't va esgarrapant, y tú rius y cantas!
¡Qué llarga trobo jo la hivernada! ¡Còm la tempesta sento	rugir	! Més ja s'acosta la primavera, la primavera que no té
arrossega en la platja esfarehida. Fustigada per l' ayre la mar	rugeix	; la vella rondinayra, quimera de cent golas entrobertas,
robarte un bes y cent, oh ma estimada? Lo primer amor Lo Mar	rugí	. De sas potents entranyas eixí un mot enigmátich, y apretant
Del mon quan ha fet presa, per set vegades torna á	rugir	lo Lleó del Calvari, y en la Creu dura s' es adormit.
trista suspiras, Y cuant me miras Te veig	rugí	? Si la presencia De quí t'adora, Y á qui devora
muntada com selvatge corcer pel tervolí. Y creix, y, afamat monstre,	rugint	la catarata atrau d' Etruria y Xipre les aygues cap ensá,
, vaig llançar-m'hi dient-li que em seguís. I ell ho va fer. Com	rugia	el torrent! Però nosaltres el vencíem amb músculs vigorosos, fent-lo cap
a aquesta nit feresta, que retruny i llampega i profana les tombes, i que	rugeix	com el lleó del Capitoli. Un home no més fort que tu o jo en valor
de la pau, trobantse després devant l'himne a les bateríes sicilianes,	rugiràn	contra'l cantor de la guerra. Y el qui's commòu pel rey que mor de peu, no

Pàgina 1 (de 3)

50 següents