DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
rugir V 99 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb rugir Freqüència total:  99 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

ona immensa avança contra ell. "Tinet, vina!" "Mare, tinc por!" Què rugeix a l'entorn d'ell? Rugeix? Crida? L'ona riu amb rialla espantosa i
Tinet, vina!" "Mare, tinc por!" Què rugeix a l'entorn d'ell? Rugeix? Crida? L'ona riu amb rialla espantosa i desperta pertot ressons
embolcallant el seu cervell, anà pensant, pensant... Allí, davant seu, rugia encara la fera. Era el càstig? Què era la vida? Què era el món? Havia
crits, amenaçadors, confusos, impacients: era el tigre, dintre meu, que rugia. I tot d'una vaig sentir clarament una veu: —Buda! Buda! —vaig cridar,
un nom: li deia Hodja. ""Hodja vol menjar carn el divendres sant"", rugia el pobre Lavrentios pegant-se de cap a la llinda de l'església. ""Hodja
Creta! —Fes la teva feina, Zorbàs, i no et fiquis en la nostra! —va rugir Mavrandonis. I es tombà cap al seu nebot: —Manolakas —digué—, en nom de
sufocat, va callar; els seus ulls treien flames. —Lloat sia Déu —va rugir, fent el senyal de la creu—. Lloat sia Déu! Tot d'una el monestir
llenguatge no perd cap dels seus mèrits; comptat i debatut, parlar no és rugir, ni bramular, ni xisclar. El fet de l'evolució no comporta, doncs,
actes extrínsecs, ço és: veure, oir, olorar, gustar, tocar i rugir; i també en té d'altres, com caçar, moure's, etc.. D'antuvi
pel sentir hi ha en el lleó veure, oir, olorar, gustar, tocar i rugir. Però, dubta i demana si aquests són actes intrínsecs o extrínsecs. I
acolorit; el tacte toca un lleó quàntid i càlid; semblantment l'oïda oeix rugir aquí i ara un lleó, la imaginació imagina un lleó, i l'intel·lecte
vista aprehèn aquest lleó acolorit i l'altre lleó acolorit; l'oïda oeix rugir aquest lleó, i l'altre; i amb aquestes coses l'intel·lecte coneix
i el tocar, el rugitiu, el rugible i el rugir, etc.. Però, de la imaginativa en brollen l'aprehensiva,
popular. Presidia el capçal de l'urna un lleó de bronze, en actitud de rugir, que aguantava damunt del seu cos la testa de l'heroi, mentre amb les
entre els fills de la ciutat i els de la muntanya. Vet aquí que els uns rugien feroçment com els autos, i els altres cantaven com les perdius i les
crida venjança? ¿Qui ha, només en un poble, deshonrat tota la humanitat? ¡Rugeix, envejosa Germània, veïna de l'Eslàvia! Que són tes mans que han comès
caus, amagatalls i nius i tot eren salts i cabrioles. El puma i el jaguar rugiren, el quetzal va deixar sentir el seu refilet, l'àliga va espolsar les
animals mai no van saber pregar: solament refilaven i bramaven, belaven i rugien. Aquí s'acaba el nostre relat perquè només és la història d'abans de
s'acostaren al cadàver; amb les cues l'afalagaren i després començaren a rugir, donant entenent que ploraven. I tristament començaren a gratar en
figurada de molta força: El vostre adversari, el diable, com un lleó que rugeix, ronda cercant qui engolir (1 Pe 5, 8). És una realitat,
d'una manera totalment indesitjada. És així com diu Amós: "El lleó ha rugit: qui no té por! El Senyor Jahvè ha parlat: qui no profetitza!" (3:
incorrecta. Pot servir d'exemple Amós 3: 8: "El lleó ha rugit: qui no té por! (El Senyor) Jahvè ha parlat: qui no profetitza!" En
animal ve fixat per l'espècie i és històricament invariable. Un lleó rugeix d'una manera paral·lela a un altre lleó. Malgrat tot, existeixen alguns
alçà la barbassa amb aire de batalla. —¡L'esbarzer crema davant nostre! —rugí el negre, obstinat—. ¡Jo el veig! ¡És ell que ens il·lumina! —¿
un moment donat es movien i cantaven, mentre que els lleons es dreçaven i rugien, i els orgues d'or i d'argent llançaven majestuosos acords. En tant,
volía reclinar sa crinera gloriosa a l'ombra del claustre de Poblet, per rugir en pau, llibert en la solitut ascética. De Xátiva aná a Alcira: l'águila
llàgrimes... Quant caiguí sobre'l cos de Romeu la multitut, violentment, rugí en la sombra... Un manto de paura'm va cobrir... Algú, aixecantme, va
y sol, se precipitá volant sobre éll. Lo cavall, que lo vejé venir rugint en lo ayre, se precipitá sobre lo esquadró per ampararse de éll. Al temps
els teixits de la meua pell... Me incliní pera auscultarlo: Son pit ruchia com violenta tempestat d' huracans, encadená en angosta cavérna... De
us llevareu, fulles esparses de ma vida? Fremint, rugint, ja fuig l'octubre —pau, frisança.— Brunzent,
característich de sa respectiva fisonomía, dirém que 'l lliberal fiero rugeix son Lliberalisme; lo lliberal manso 'l perora; lo pobre resabiat 'l
son d' un mateix tronch y de igual fusta lo lliberal que en uns punts rugeix y blasfema com un dimoni, y 'l que resa en altres y 's dona cops al pit
flor que suporta vinclant-se. Si algú toqués aquella corol·la els oceans rugirien de desesperació i hi hauria verges inconsolables sota les pinedes. Ah,
retenir l'himne i embolcallar amb ell el seu company. És que no cantava i rugia per a ell? Però el gran doll musical no podia aturar-se, brotava de la
triunfo? Kao Enorme!... Formidable!... Ado· El públic ruchía d' entusiasme al declararlo vensedor. León No hu comprenc!
pobres frares y católichs cándidos sempre "dormian á la guayta." Estaba rugint la tempestat y creyan alguns pobrets que eran sálvas festivas. Pero
la amorosa enamorada del soldat imperial. Cuan s' acabá l' ofici, rujia en lo poble l' entussiasme, y jo... ¡jo, trist de mi! vaig ser l' objecte
d'anèmones... VI Devant les cascates de Tibur Saltan rugint al esglayat abisme formes incertes de vivent escuma:
á exemple teu l' estol s' agenollava; y ¡muyra Roma! á exemple teu rugía; y á exemple teu del ayga 'ns persignavam. ¿Damunt del Rey, en lloch dels
volat. Lo patje de Martí fet una furia, Partí lleal, rugint com un lleó; ¡Si éll castigar no pòt la greu injuria,
carn la sents encisante ¡es el lleonet que rugeix alsantse, y 't va esgarrapant, y tú rius y cantas!
¡Qué llarga trobo jo la hivernada! ¡Còm la tempesta sento rugir! Més ja s'acosta la primavera, la primavera que no té
arrossega en la platja esfarehida. Fustigada per l' ayre la mar rugeix; la vella rondinayra, quimera de cent golas entrobertas,
robarte un bes y cent, oh ma estimada? Lo primer amor Lo Mar rugí. De sas potents entranyas eixí un mot enigmátich, y apretant
Del mon quan ha fet presa, per set vegades torna á rugir lo Lleó del Calvari, y en la Creu dura s' es adormit.
trista suspiras, Y cuant me miras Te veig rugí? Si la presencia De quí t'adora, Y á qui devora
muntada com selvatge corcer pel tervolí. Y creix, y, afamat monstre, rugint la catarata atrau d' Etruria y Xipre les aygues cap ensá,
, vaig llançar-m'hi dient-li que em seguís. I ell ho va fer. Com rugia el torrent! Però nosaltres el vencíem amb músculs vigorosos, fent-lo cap
a aquesta nit feresta, que retruny i llampega i profana les tombes, i que rugeix com el lleó del Capitoli. Un home no més fort que tu o jo en valor
de la pau, trobantse després devant l'himne a les bateríes sicilianes, rugiràn contra'l cantor de la guerra. Y el qui's commòu pel rey que mor de peu, no

  Pàgina 1 (de 2) 50 següents »