Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

alegre de saber que allò em neteja, em poleix i pensant ja en la	ruixada	que vindrà, benigna, ara, a la meva imaginació, com el bany anhelat d'un
polls? —Tornaríem a l'asil, a embetumar-nos de desinfectant i una bona	ruixada	... Però els polls, ecs!" I, tanmateix, voldria estalviar més i conèixer
per agafar el vaixell cap a Creta. Plovia. Bufava un potent xaloc i les	ruixades	de la mar arribaven fins al petit cafè. Les portes vidrieres estaven
sota la boira, sota el vent enfurit i sota el cel en calma, sota la tèbia	ruixada	de llevant i sota la neu i el gebre. El vell pagès, que sopa assegut a
fàbrica per una llarga passada. Arribà prop de migdia, i, després de la	ruixada	de manyagues maternals, fugí alienadament cap a l'horta, a esperar a la
vigilat pels núvols missatgers d'indolències i amenaçat per les	ruixades	, que són l'alegria de la primavera amb faldilleta curta, és igual que
senyoria indolent dels núvols, i en el riure la sonoritat furient de les	ruixades	) anomenen un jove. Un jove és petulant i tímid com un sol
aquella gloriosa marxa de l'ocellada. Ah! de tota aquella immensa	ruixada	de moixons ¿no en cauria una gotellada per a nosaltres? No trigàrem gaire
davant de la taula de l'Enric, així que el veié va abaixar els ulls. Una	ruixada	càlida formiguejà en el pit de l'Enric i li pujà a la cara. —Que és
a ballar. En oir el nom de Pina, el nostre Enric havia sentit que una	ruixada	de sang li muntava a la cara. Ara comprenia les oficiositats del Ramon,
la tèbia calma del refugi rellevada per la remor de la pluja, que queia a	ruixades	fuetejada pel vent. —L'ensaïmada del Senyor Sampons i Lluer —féu la
i li va tirar els llençols en l'aire. En Tomàs de Bajalta amb la fresca	ruixada	del seu cor es sentí dominat per una transparent alegria. En tot
que com us he dit suara es feien en ell però que ell no ho sabia. Una	ruixada	de fresc optimisme el féu llevar en peus. —Una criatura de Déu—
trompa nacional, que portava, feia possible escoltar-ho com si sentís una	ruixada	repicant sobre les vidrieres. —Perdoni. —No és res. No es preocupi. —L'he
la boira grisalla, que passa, blanca, plomada, plomosa, cap a ser una	ruixada	sobre pomeres dolces, els avets del camp de la muntanya, els arbres tan
vent continuava fresc i xiulava a les drisses. De tant en tant queia una	ruixada	d'aigua sobre l'embarcació o regalimava sobre la nostra esquena. Tot
per a un soldat que la por. Si vols sobreviure aquest trasbals, ofega la	ruixada	de records i pensa que som soldats d'una gran i justa causa. —No he
—Conti que sí; vuyu pas dire que mos colri la cara ¿sabèu?... Mes, qualque	ruixadota	...— Y mirant enlayre, afegí: —El tel es prim... —Ay, per poch que
mirarlo, pensà de fer quelcòm que'ls distragués de les malicies. Una	ruixada	l'havía obligat a retirar y passar la mitjdiada a casa; quan tingué'l
un animalet al qui li agradin els rigors atmosfèrics. Ell sab evitar les	ruixades	de sol en la temporada d'istiu, romanguent en un de sos nius, el que més
, "si acàs en la vall d'Osor es fa sentir la secada, tost del cel ve la	ruixada	que posa en els camps saor"; el Cor de Jesús de la Capella de Sant
També les bruixes arrufen el nas i giren cua si hom les obsequia amb una	ruixada	de bàlsam santjoaner. Cada contrada dels nostres països posseeix unes
del gloriós esdevenir de Catalunya. Per a apagar odis no hi ha millor	ruixada	que'ls cants amarats de bondat, que la mare del cant és l'amor. Per a
ruïnes abacials, en el recés claustral del convent d'unes monges; "amb	ruixades	de colors a ple dia", quan declina la llum de la tarda, o quan es
anteriors aforismes y dels dos següents: Lluna tapada boyra ó	ruixada	y Lluna lluhent sequetat ó vent; sinó que
calors ó aparegui el sol ab forta intensitat darrera d' alguna lleugera	ruixada	caiguda després de la florida del blat, lo que ab frecuencia provoca la
com deyan; mestre Colom tregué 's cap de s' amagatay passada sa	ruixada	, y tot seguí es curs d' abans y pitjor. Incréduls propiament no ho eran
que contra l'insecte, bo i invisible, no hi valien polvos, fumigacions i	ruixades	; que calia refer totes les vinyes i analitzar la terra, i estudiar bona
quan, com molts d'altres, hagi hagut d'obrir el paraigua contra la	ruixada	que llançarà sobre ell l'indòmit català. "Me excedí un poco,
per la dolor tota enrampada, mentre de plors una	ruixada	li roda cara avall fins a banyar-li el pit. De l'amorosa
per a alleugerir-la. A la primavera i tardor volen abundoses regors i	ruixades	(sempre que el temps siga sec) les quals regades si les plantes són al
ja no ens veus, i s'emporta el vent de l'alba la	ruixada	dels estels. Esparses de tardor Ara que, al lluny, el dia que
localitzades en la franja litoral més procliu al vent fort i a les	ruixades	de saladura. Per altra banda, a més de la seva bellesa intrinseca, el
calina, calda. Unes gotes amples cauen; tot seguit, forta	ruixada	. Cada teula rebedora és una font d'aigua clara. Cada carrer és
en tendres fugues, entre rialles de cascavell i una	ruixada	de pampallugues. Casetes blanques de S'Arenal, que en llit de
l'economia de la maridada. Les valzies preveuen la	ruixada	i s'agombolen sota del terrat. Tapat es lleva el jorn, mes tant
de les eines. Duu el coll de l'americana aixecat. Creix el soroll de la	ruixada	. A la claror dels llamps es veu com el Lampista travessa l'escenari sota
els núvols. Ui! Damunt la muntanya se'n deslliga un altre feix. I quina	ruixada	d'ocells! Sembla que siguin fills d'un bufarut de vent boig. Allà dalt sí
y com lo pont llevadís no hi era, des d' allí sens altre compliment una	ruixada	de pedras vingué á saludar als que des de la muralla estavan al aguayt.
havia esdevingut als del castell y llavors li fou dit com á las primeras	ruixadas	de pedras l' oncle del senyor, En Pere Carroç havia arreplegat un roch
que hagués begut l' aygua de sa inspiració, just allá d' hont neixen las	ruixadas	de flors de la primavera, y 'ls archs de color de las tardas de estiu.
semblants, y l' esperava pera desfogarse y exalar la seva pena, ab una	ruixada	de petons y llágrimas. Veyent que no venia va agafar per entretenirse un
boixos que 's gronxaban... y 'l desgraciat jove va rebrer á la cara una	ruixada	de gotas, llensadas per la branca que lliure del pes que la doblava,
amorós, íntim... Bé, quin remey queda? Paciencia, y aguantém la	ruxada	. Quand tot s'ha sossegat, la vehina torna á la carga. ¿Que no vindrá demá
¿Que si va morir, diu?— y el vell rigué ab feresa. —Quan plegà la	ruixada	, agafo la bufanda, me poso la vimella a la trinxa y avall, cap a
perdres, y freqüentment per un cambi d'ayre repentí, feya la remor de una	ruxada	travessant un camp de blat de moro. Ella, sovint dreta, lo devantal
fresch que s' ha comensat á girar. L' espós tenía rahó. S' acosta una	ruxada	. Un cap de núvol negrós va dominant l' espay empenyent la claror tota á
sibarítica d' un romá del baix imperi, 's rabejava de gust, dins la suau	ruixada	d' aquella boyra enervadora. Lo flayre de las tassas de café s' enlayrava
anar, que encara hi tinc un troç i no volria pas que m'atrapés la	ruixada	, —féu en Trumfa, adobant-se l sarró d'un cop d'espatlla. —Si fos
la seva morada llum; retrunyí l tro sec, esquerdat, i arribà l fort de la	ruixada	en ales de les folles ratges del vent que ls llamps esperonaven. En Tomas

Pàgina 1 (de 3)

50 següents