×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb ruixada |
Freqüència total: 102 |
CTILC1 |
| alegre de saber que allò em neteja, em poleix i pensant ja en la | ruixada | que vindrà, benigna, ara, a la meva imaginació, com el bany anhelat d'un | | polls? —Tornaríem a l'asil, a embetumar-nos de desinfectant i una bona | ruixada | ... Però els polls, ecs!" I, tanmateix, voldria estalviar més i conèixer | | per agafar el vaixell cap a Creta. Plovia. Bufava un potent xaloc i les | ruixades | de la mar arribaven fins al petit cafè. Les portes vidrieres estaven | | sota la boira, sota el vent enfurit i sota el cel en calma, sota la tèbia | ruixada | de llevant i sota la neu i el gebre. El vell pagès, que sopa assegut a | | fàbrica per una llarga passada. Arribà prop de migdia, i, després de la | ruixada | de manyagues maternals, fugí alienadament cap a l'horta, a esperar a la | | vigilat pels núvols missatgers d'indolències i amenaçat per les | ruixades | , que són l'alegria de la primavera amb faldilleta curta, és igual que | | senyoria indolent dels núvols, i en el riure la sonoritat furient de les | ruixades | ) anomenen un jove. Un jove és petulant i tímid com un sol | | aquella gloriosa marxa de l'ocellada. Ah! de tota aquella immensa | ruixada | de moixons ¿no en cauria una gotellada per a nosaltres? No trigàrem gaire | | davant de la taula de l'Enric, així que el veié va abaixar els ulls. Una | ruixada | càlida formiguejà en el pit de l'Enric i li pujà a la cara. —Que és | | a ballar. En oir el nom de Pina, el nostre Enric havia sentit que una | ruixada | de sang li muntava a la cara. Ara comprenia les oficiositats del Ramon, | | la tèbia calma del refugi rellevada per la remor de la pluja, que queia a | ruixades | fuetejada pel vent. —L'ensaïmada del Senyor Sampons i Lluer —féu la | | i li va tirar els llençols en l'aire. En Tomàs de Bajalta amb la fresca | ruixada | del seu cor es sentí dominat per una transparent alegria. En tot | | que com us he dit suara es feien en ell però que ell no ho sabia. Una | ruixada | de fresc optimisme el féu llevar en peus. —Una criatura de Déu— | | trompa nacional, que portava, feia possible escoltar-ho com si sentís una | ruixada | repicant sobre les vidrieres. —Perdoni. —No és res. No es preocupi. —L'he | | la boira grisalla, que passa, blanca, plomada, plomosa, cap a ser una | ruixada | sobre pomeres dolces, els avets del camp de la muntanya, els arbres tan | | vent continuava fresc i xiulava a les drisses. De tant en tant queia una | ruixada | d'aigua sobre l'embarcació o regalimava sobre la nostra esquena. Tot | | per a un soldat que la por. Si vols sobreviure aquest trasbals, ofega la | ruixada | de records i pensa que som soldats d'una gran i justa causa. —No he | | —Conti que sí; vuyu pas dire que mos colri la cara ¿sabèu?... Mes, qualque | ruixadota | ...— Y mirant enlayre, afegí: —El tel es prim... —Ay, per poch que | | mirarlo, pensà de fer quelcòm que'ls distragués de les malicies. Una | ruixada | l'havía obligat a retirar y passar la mitjdiada a casa; quan tingué'l | | un animalet al qui li agradin els rigors atmosfèrics. Ell sab evitar les | ruixades | de sol en la temporada d'istiu, romanguent en un de sos nius, el que més | | , "si acàs en la vall d'Osor es fa sentir la secada, tost del cel ve la | ruixada | que posa en els camps saor"; el Cor de Jesús de la Capella de Sant | | També les bruixes arrufen el nas i giren cua si hom les obsequia amb una | ruixada | de bàlsam santjoaner. Cada contrada dels nostres països posseeix unes | | del gloriós esdevenir de Catalunya. Per a apagar odis no hi ha millor | ruixada | que'ls cants amarats de bondat, que la mare del cant és l'amor. Per a | | ruïnes abacials, en el recés claustral del convent d'unes monges; "amb | ruixades | de colors a ple dia", quan declina la llum de la tarda, o quan es | | anteriors aforismes y dels dos següents: Lluna tapada boyra ó | ruixada | y Lluna lluhent sequetat ó vent; sinó que | | calors ó aparegui el sol ab forta intensitat darrera d' alguna lleugera | ruixada | caiguda després de la florida del blat, lo que ab frecuencia provoca la | | com deyan; mestre Colom tregué 's cap de s' amagatay passada sa | ruixada | , y tot seguí es curs d' abans y pitjor. Incréduls propiament no ho eran | | que contra l'insecte, bo i invisible, no hi valien polvos, fumigacions i | ruixades | ; que calia refer totes les vinyes i analitzar la terra, i estudiar bona | | quan, com molts d'altres, hagi hagut d'obrir el paraigua contra la | ruixada | que llançarà sobre ell l'indòmit català. "Me excedí un poco, | | per la dolor tota enrampada, mentre de plors una | ruixada | li roda cara avall fins a banyar-li el pit. De l'amorosa | | per a alleugerir-la. A la primavera i tardor volen abundoses regors i | ruixades | (sempre que el temps siga sec) les quals regades si les plantes són al | | ja no ens veus, i s'emporta el vent de l'alba la | ruixada | dels estels. Esparses de tardor Ara que, al lluny, el dia que | | localitzades en la franja litoral més procliu al vent fort i a les | ruixades | de saladura. Per altra banda, a més de la seva bellesa intrinseca, el | | calina, calda. Unes gotes amples cauen; tot seguit, forta | ruixada | . Cada teula rebedora és una font d'aigua clara. Cada carrer és | | en tendres fugues, entre rialles de cascavell i una | ruixada | de pampallugues. Casetes blanques de S'Arenal, que en llit de | | l'economia de la maridada. Les valzies preveuen la | ruixada | i s'agombolen sota del terrat. Tapat es lleva el jorn, mes tant | | de les eines. Duu el coll de l'americana aixecat. Creix el soroll de la | ruixada | . A la claror dels llamps es veu com el Lampista travessa l'escenari sota | | els núvols. Ui! Damunt la muntanya se'n deslliga un altre feix. I quina | ruixada | d'ocells! Sembla que siguin fills d'un bufarut de vent boig. Allà dalt sí | | y com lo pont llevadís no hi era, des d' allí sens altre compliment una | ruixada | de pedras vingué á saludar als que des de la muralla estavan al aguayt. | | havia esdevingut als del castell y llavors li fou dit com á las primeras | ruixadas | de pedras l' oncle del senyor, En Pere Carroç havia arreplegat un roch | | que hagués begut l' aygua de sa inspiració, just allá d' hont neixen las | ruixadas | de flors de la primavera, y 'ls archs de color de las tardas de estiu. | | semblants, y l' esperava pera desfogarse y exalar la seva pena, ab una | ruixada | de petons y llágrimas. Veyent que no venia va agafar per entretenirse un | | boixos que 's gronxaban... y 'l desgraciat jove va rebrer á la cara una | ruixada | de gotas, llensadas per la branca que lliure del pes que la doblava, | | amorós, íntim... Bé, quin remey queda? Paciencia, y aguantém la | ruxada | . Quand tot s'ha sossegat, la vehina torna á la carga. ¿Que no vindrá demá | | ¿Que si va morir, diu?— y el vell rigué ab feresa. —Quan plegà la | ruixada | , agafo la bufanda, me poso la vimella a la trinxa y avall, cap a | | perdres, y freqüentment per un cambi d'ayre repentí, feya la remor de una | ruxada | travessant un camp de blat de moro. Ella, sovint dreta, lo devantal | | fresch que s' ha comensat á girar. L' espós tenía rahó. S' acosta una | ruxada | . Un cap de núvol negrós va dominant l' espay empenyent la claror tota á | | sibarítica d' un romá del baix imperi, 's rabejava de gust, dins la suau | ruixada | d' aquella boyra enervadora. Lo flayre de las tassas de café s' enlayrava | | anar, que encara hi tinc un troç i no volria pas que m'atrapés la | ruixada | , —féu en Trumfa, adobant-se l sarró d'un cop d'espatlla. —Si fos | | la seva morada llum; retrunyí l tro sec, esquerdat, i arribà l fort de la | ruixada | en ales de les folles ratges del vent que ls llamps esperonaven. En Tomas |
|