Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

els esperen dalt, on a tocar de la porta han muntat un servei que els	ruixa	amb un líquid inodor i incolor, els fa vestir una mena d'uniformes de
de pesca, parlava amb els peixaters i m'entretenia a veure'ls escatar o	ruixar	els peixos o fer un collaret de pedres de glaç al volt de les paneres.
com si fessin gimnàstica. Llavors un crit: /Allons!\ i l'home et	ruixa	, de lluny, com els qui reguen els carrers; l'aigua et peta al cul, al pit
com si s'anés a fondre. Ara em sembla de sabó moll; penso en quan el	ruixaran	i tinc la sensació —la imatge— del seu cos que, al contacte de l'aigua, es
més enllà, sobre un relleix ple de testos, apareix una regadora, que	ruixa	, i un braç i una mà, que es belluguen, i aleshores reparereu a l'entorn
sota un banc de treball, el fuster va treure una llauna de petroli i va	ruixar	el monument funerari. Després, tingué un gest de llegenda: amb una capsa
era el galet que rajava, ja que la majoria eren tapats, i al beure es	ruixaven	la cara. D'altres càntirs d'antany encara podríem parlar, inclosos en
cadenetes, el qual duia un sillonet de vidre amb aigua d'olor beneïda per	ruixar	un xic, així que havien fet caritat a la Mare de Déu que els presentava
casa un dels fadrins proveït de selló passava davant dels demés, i, tot	ruixant	el terra, formulava aquesta salutació de ritual: "Déu vos guard! D'avui
endevinalla. im. Ex.: regalar, regalim; socarrar, socarrim;	ruixar	, ruixim; escolar, escolim; escórrer, escorrim; escurar, escurim; degotar,
records, les enyorances i les esperances fallides, la coca o el pastís	ruixats	per les gotes de cera de les candeles votives, el toc de les campanes, la
coll complicat, i petits palaus mig amagats darrera de brolladors que ho	ruixaven	tot. Però això, a mi, que tot just baixava al carrer a barrejar-me amb els
mateix lloc on les despulles humanes eren conduïdes a la darrera estada,	ruixades	amb aigua beneita i emparades per la creu redemptora. Aspriu es sentí,
clavada a cada punta. Durant la missa, aquest Innocent tenia la missió de	ruixar	els fidels, sobretot les dones, amb aigua beneita. Després els feia besar
i miraculosa. La gent de mar n'anava a cercar amb càntirs i en	ruixava	les barques i els bastiments amb la creença que el sant els lliuraria de
lliuraria de perill i els ajudaria en llur trànsit per la mar. També en	ruixaven	els ormeigs de pescar, segurs que afavoriria la pesquera. El pou va
flamejar. Ajupits tots dos sobre el foc, jo em mirava la noia. El foc ens	ruixava	de guspires espeternegants i inofensives. La noia mirava el foc i reia.
a l'aresta de la cantonada i m'hi vaig pixar, amb fúria, provant de	ruixar	les pedres tan amunt com pogués. Després vaig tirar carrer avall...
la gent per força, racionem l'aigua potable, obrim rases sanitàries,	ruixem	amb petroli els bassiots, colguem fondament els morts. Sempre igual.
¿Hauria estat capaç de crear algun estat d'ànima? Encara que hagués estat	ruixat	dels més delicats efluvis de la química parisenca, crec que la seva
mateix delega amb poders especials. El prelat o el seu representant les	ruixa	amb aigua beneita i les ungeix exteriorment amb el crisma i, en
portes de les cases amb la cerimònia coneguda pel "salpàs". El vicari	ruixava	la porta o el tros de paret propera amb aigua beneita, per mitjà d'una
fetes les cilindrades o estampat, hom preparava els tints i estenia i	ruixava	les peces, a més de les altres operacions d'assecament i plegat. Superada
al seu departament, omplí la trompa i, fent-la servir de manguera, va	ruixar	copiosament el pèrfid bromista. Si havem de donar marge a
amb sucre en pols i rossa o crema amb un ferro rogenc, de seguida es	ruixen	amb abundant ron i es pega foc a l'entrada del menjador. Del mateix modo
el procediment emprat per molts, que consisteix a fer pilotets de blat i	ruixar	-los mitjançant una regadora o fent aspersions amb una escombra, amb una
cal primer que el cargol surti de la closca, cosa que s'aconsegueix	ruixant	-lo amb aigua tèbia; se'l fa caminar damunt d'un cartó o un plec de diaris,
d'aquest suc i del brou on s'haurà cuit, com tants començals siguin. Es	ruixa	amb un xic d'oli de bona qualitat i se li afegeix un manyoc fet de
el peix a trossos i s'hi afegeix, salat o mullat amb brou o amb aigua. Es	ruixa	novament amb oli, es cou un quart, es retira el peix, es serveix
macarrons amb formatge ratllat, barrejant-hi una part de pa ratllat, i es	ruixa	amb llard. Es gratina al forn fort. S'han de servir tot bon punt cuits.
la darrera capa amb pa ratllat i un xic de julivert ben picat, i es	ruixa	amb força oli. Es té al forn a poc foc, una mitja hora, i es serveix.
llimona. Es posa a la cassola amb unes tallades de llimona al damunt, es	ruixa	amb oli i vi blanc i s'hi afegeix després llorer i farigola. Es posa,
pa, amb el qual es cobreixen les truites, juntament amb sal i pebre,	ruixant	-les una per una amb paper untat de llard. Es posen a la graella, i quan
punt, es tira a la paella la llagosta i es fregeix a foc viu. Després es	ruixa	amb una capa de vi ranci i s'hi afegeix aigua un xic salada i julivert
i julivert. Es salta al foc viu, s'adoba amb sal i pebre blanc en pols, es	ruixa	amb vi blanc i unes gotes de rom. Quan minvi, es posa al plat, amb un xic
i una hora abans es posa a la graella, untada amb oli, i s'apropa al foc,	ruixant	-lo de tan en tan amb oli i suc de llimona. Es serveix amb salsa de
i canyella en pols. Aquest sofregit s'escampa pel damunt del peu, que es	ruixa	amb vi blanc, pa ratllat i un xic d'oli, i es gratina al forn. Abans de
molt picat. Es posen a les graelles sobre foc viu. Mentre es couen, se'ls	ruixa	amb vi de Xereç o ranci. Peus de porc Barceloneta Es couen els peus amb
Nadal S'adoba amb sal el pollastre, i es col·loca en una cassola fonda,	ruixant	-lo amb llard fos. En el fons s'hi posa un all picat, un xic de canyella
llorer i orenga. Es rosteix a foc regular, i quan comença a daurar-se, es	ruixa	amb un got de vi ranci, afegint-hi unes quantes prunes, bullides —dues o
persona—, i segueix la cocció, tombant el pollastre de quan en quant, i	ruixant	-lo amb petites quantitats de brou. Un cop rostit el pollastre, es treu la
fa bullir una hora. Abans de servir-lo, es treu el llard que sobri i se'l	ruixa	amb suc de llimona. Pollastre amb samfaina Es sofregeix, a talls, amb els
a Creusa un magnífic vestit nupcial que ha tingut força cura de	ruixar	amb certs extractes mortals de la famosa caixeta de Còlxida. Així que la
tira aigua per terra, donant així l'exemple; per prevenir un incendi,	ruixa	amb aigua un edifici, apagant les flames anticipadament; per atreure les
encara no han sortit de la bola filamentosa que les protegeix i s'ha de	ruixar	cada bola... Per poc gran que sigui el pinar la feinada és immensa; un
l'esmalt queda molt sec, amb risc de desprendre's en girar la peça, podem	ruixar	-lo amb la pluja fina del vaporitzador que tindrem sempre a punt ple
es fregava els costats amb les mans ensabonades. "¡No enraonis tant i	ruixa	'm!" L'Olívia començà a ruixar-la i totes esclataren a riure. Després la
les mans ensabonades. "¡No enraonis tant i ruixa'm!" L'Olívia començà a	ruixar	-la i totes esclataren a riure. Després la Miquela es ficà al cossi
tens net." La Miquela, d'esquena al sol, féu un xiscle: l'Olívia l'havia	ruixada	sense avisar-la i l'aigua ja sortia freda. "¡No crideu tant!" L'Armanda
ja començava a mirar-la d'aquella mena de manera... La Miquela l'anava	ruixant	i a l'últim, com que totes es delien per ficar-se a l'aigua, l'Armanda

Pàgina 1 (de 5)

50 següents