×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb ruixar |
Freqüència total: 214 |
CTILC1 |
els esperen dalt, on a tocar de la porta han muntat un servei que els | ruixa | amb un líquid inodor i incolor, els fa vestir una mena d'uniformes de | de pesca, parlava amb els peixaters i m'entretenia a veure'ls escatar o | ruixar | els peixos o fer un collaret de pedres de glaç al volt de les paneres. | com si fessin gimnàstica. Llavors un crit: /Allons!\ i l'home et | ruixa | , de lluny, com els qui reguen els carrers; l'aigua et peta al cul, al pit | com si s'anés a fondre. Ara em sembla de sabó moll; penso en quan el | ruixaran | i tinc la sensació —la imatge— del seu cos que, al contacte de l'aigua, es | més enllà, sobre un relleix ple de testos, apareix una regadora, que | ruixa | , i un braç i una mà, que es belluguen, i aleshores reparereu a l'entorn | sota un banc de treball, el fuster va treure una llauna de petroli i va | ruixar | el monument funerari. Després, tingué un gest de llegenda: amb una capsa | era el galet que rajava, ja que la majoria eren tapats, i al beure es | ruixaven | la cara. D'altres càntirs d'antany encara podríem parlar, inclosos en | cadenetes, el qual duia un sillonet de vidre amb aigua d'olor beneïda per | ruixar | un xic, així que havien fet caritat a la Mare de Déu que els presentava | casa un dels fadrins proveït de selló passava davant dels demés, i, tot | ruixant | el terra, formulava aquesta salutació de ritual: "Déu vos guard! D'avui | endevinalla. im. Ex.: regalar, regalim; socarrar, socarrim; | ruixar | , ruixim; escolar, escolim; escórrer, escorrim; escurar, escurim; degotar, | records, les enyorances i les esperances fallides, la coca o el pastís | ruixats | per les gotes de cera de les candeles votives, el toc de les campanes, la | coll complicat, i petits palaus mig amagats darrera de brolladors que ho | ruixaven | tot. Però això, a mi, que tot just baixava al carrer a barrejar-me amb els | mateix lloc on les despulles humanes eren conduïdes a la darrera estada, | ruixades | amb aigua beneita i emparades per la creu redemptora. Aspriu es sentí, | clavada a cada punta. Durant la missa, aquest Innocent tenia la missió de | ruixar | els fidels, sobretot les dones, amb aigua beneita. Després els feia besar | i miraculosa. La gent de mar n'anava a cercar amb càntirs i en | ruixava | les barques i els bastiments amb la creença que el sant els lliuraria de | lliuraria de perill i els ajudaria en llur trànsit per la mar. També en | ruixaven | els ormeigs de pescar, segurs que afavoriria la pesquera. El pou va | flamejar. Ajupits tots dos sobre el foc, jo em mirava la noia. El foc ens | ruixava | de guspires espeternegants i inofensives. La noia mirava el foc i reia. | a l'aresta de la cantonada i m'hi vaig pixar, amb fúria, provant de | ruixar | les pedres tan amunt com pogués. Després vaig tirar carrer avall... | la gent per força, racionem l'aigua potable, obrim rases sanitàries, | ruixem | amb petroli els bassiots, colguem fondament els morts. Sempre igual. | ¿Hauria estat capaç de crear algun estat d'ànima? Encara que hagués estat | ruixat | dels més delicats efluvis de la química parisenca, crec que la seva | mateix delega amb poders especials. El prelat o el seu representant les | ruixa | amb aigua beneita i les ungeix exteriorment amb el crisma i, en | portes de les cases amb la cerimònia coneguda pel "salpàs". El vicari | ruixava | la porta o el tros de paret propera amb aigua beneita, per mitjà d'una | fetes les cilindrades o estampat, hom preparava els tints i estenia i | ruixava | les peces, a més de les altres operacions d'assecament i plegat. Superada | al seu departament, omplí la trompa i, fent-la servir de manguera, va | ruixar | copiosament el pèrfid bromista. Si havem de donar marge a | amb sucre en pols i rossa o crema amb un ferro rogenc, de seguida es | ruixen | amb abundant ron i es pega foc a l'entrada del menjador. Del mateix modo | el procediment emprat per molts, que consisteix a fer pilotets de blat i | ruixar | -los mitjançant una regadora o fent aspersions amb una escombra, amb una | cal primer que el cargol surti de la closca, cosa que s'aconsegueix | ruixant | -lo amb aigua tèbia; se'l fa caminar damunt d'un cartó o un plec de diaris, | d'aquest suc i del brou on s'haurà cuit, com tants començals siguin. Es | ruixa | amb un xic d'oli de bona qualitat i se li afegeix un manyoc fet de | el peix a trossos i s'hi afegeix, salat o mullat amb brou o amb aigua. Es | ruixa | novament amb oli, es cou un quart, es retira el peix, es serveix | macarrons amb formatge ratllat, barrejant-hi una part de pa ratllat, i es | ruixa | amb llard. Es gratina al forn fort. S'han de servir tot bon punt cuits. | la darrera capa amb pa ratllat i un xic de julivert ben picat, i es | ruixa | amb força oli. Es té al forn a poc foc, una mitja hora, i es serveix. | llimona. Es posa a la cassola amb unes tallades de llimona al damunt, es | ruixa | amb oli i vi blanc i s'hi afegeix després llorer i farigola. Es posa, | pa, amb el qual es cobreixen les truites, juntament amb sal i pebre, | ruixant | -les una per una amb paper untat de llard. Es posen a la graella, i quan | punt, es tira a la paella la llagosta i es fregeix a foc viu. Després es | ruixa | amb una capa de vi ranci i s'hi afegeix aigua un xic salada i julivert | i julivert. Es salta al foc viu, s'adoba amb sal i pebre blanc en pols, es | ruixa | amb vi blanc i unes gotes de rom. Quan minvi, es posa al plat, amb un xic | i una hora abans es posa a la graella, untada amb oli, i s'apropa al foc, | ruixant | -lo de tan en tan amb oli i suc de llimona. Es serveix amb salsa de | i canyella en pols. Aquest sofregit s'escampa pel damunt del peu, que es | ruixa | amb vi blanc, pa ratllat i un xic d'oli, i es gratina al forn. Abans de | molt picat. Es posen a les graelles sobre foc viu. Mentre es couen, se'ls | ruixa | amb vi de Xereç o ranci. Peus de porc Barceloneta Es couen els peus amb | Nadal S'adoba amb sal el pollastre, i es col·loca en una cassola fonda, | ruixant | -lo amb llard fos. En el fons s'hi posa un all picat, un xic de canyella | llorer i orenga. Es rosteix a foc regular, i quan comença a daurar-se, es | ruixa | amb un got de vi ranci, afegint-hi unes quantes prunes, bullides —dues o | persona—, i segueix la cocció, tombant el pollastre de quan en quant, i | ruixant | -lo amb petites quantitats de brou. Un cop rostit el pollastre, es treu la | fa bullir una hora. Abans de servir-lo, es treu el llard que sobri i se'l | ruixa | amb suc de llimona. Pollastre amb samfaina Es sofregeix, a talls, amb els | a Creusa un magnífic vestit nupcial que ha tingut força cura de | ruixar | amb certs extractes mortals de la famosa caixeta de Còlxida. Així que la | tira aigua per terra, donant així l'exemple; per prevenir un incendi, | ruixa | amb aigua un edifici, apagant les flames anticipadament; per atreure les | encara no han sortit de la bola filamentosa que les protegeix i s'ha de | ruixar | cada bola... Per poc gran que sigui el pinar la feinada és immensa; un | l'esmalt queda molt sec, amb risc de desprendre's en girar la peça, podem | ruixar | -lo amb la pluja fina del vaporitzador que tindrem sempre a punt ple | es fregava els costats amb les mans ensabonades. "¡No enraonis tant i | ruixa | 'm!" L'Olívia començà a ruixar-la i totes esclataren a riure. Després la | les mans ensabonades. "¡No enraonis tant i ruixa'm!" L'Olívia començà a | ruixar | -la i totes esclataren a riure. Després la Miquela es ficà al cossi | tens net." La Miquela, d'esquena al sol, féu un xiscle: l'Olívia l'havia | ruixada | sense avisar-la i l'aigua ja sortia freda. "¡No crideu tant!" L'Armanda | ja començava a mirar-la d'aquella mena de manera... La Miquela l'anava | ruixant | i a l'últim, com que totes es delien per ficar-se a l'aigua, l'Armanda |
|