Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

em penso—, que em proposo d'entretenir-m'hi. No hauré de	rumiar	per entendre-la i m'hi entreabaltiré: una delícia." "Espera't o passa
transcriure, íntegre, el text original", dictaminava, després de	rumiar	-ho i englotir-ho amb nòrdica llestesa. Aurembiaix Sorabis i Sperata
un altre—: sembla que l'hagin encantat. —Què et passa, Jeroni? Quina en	rumies	? L'al·ludit —un pastor jove, secardí i nerviós— aixecà el cap i els mirà
un cas tan difícil com la successió d'una reialesa extingida? No s'ha	rumiat	gaire sobre aquesta definitiva plataforma mental del Compromís de Casp,
ressorts psicològics col·lectius Les contradiccions psicològiques. No cal	rumiar	massa sobre el pregon sentit dels fets que acabem d'analitzar en aquestes
després, a començar de bell nou, planyent-nos de l'ensopegada, però sense	rumiar	-hi, evitant de plantejar-nos l'anàlisis política, social i espiritual
una mica de tot, però tot s'assembla. Ara, que necessito estar sol i	rumiar	. [(Pausa breu.)] No vols pas res? Amèlia Li ho
Deixa'm, deixa'm! Merceneta. M'inquietes, noia. Tinc por que	rumiïs	alguna cosa dolenta; no sé el què... Ernestina. [(Fent un
perquè els coloms, abans de volar cap a terra, poguessin estar quiets i	rumiar	on anirien. Em van buidar la golfa de totes les coses que jo hi tenia: el
veu va dir, tombi la cantonada! De moment em vaig quedar una estona dreta	rumiant	i després vaig mirar el paper del reixat amb les lletres desformades per
vermelles i de les ungles negres no tenia cap gràcia; que allò que feia	rumiar	de debò era això del tornasol. Què ho feia que segons d'on venia la
li servís de record, perquè jo era l'única persona que tenia al món. Vaig	rumiar	, perquè no se m'acudia què seria una cosa que pogués ser un record. I
de les més naturals que corren. I què saben... Vaig estar uns quants dies	rumiant	i el dia que em vaig decidir, després d'haver sospesat molt el pro i el
Parets i parets i passadís i parets i passadís i jo amunt i avall	rumiant	la mostra i de tant en tant cap a una habitació dels nens, fent martell,
i seguia bé els estudis, li agradaria seguir carrera i que comencés a	rumiar	quina carrera li agradaria seguir. Que s'ho rumiés amb calma, que no li
i que comencés a rumiar quina carrera li agradaria seguir. Que s'ho	rumiés	amb calma, que no li contestés a l'acte, que tenia temps de sobres. El
em va mirar a mi i després va mirar l'Antoni, i va dir que no havia de	rumiar	res perquè havia fet la tria ja feia temps. Va dir que ell no tenia ganes
El que havia inventat el ganivet ho havia fet molt bé i devia haver	rumiat	molt sota d'un llum damunt d'una taula en havent sopat perquè abans els
de la Costa Brava; tot era fresc i somrient. Només fa tres mesos! Laura	rumia	que ha triomfat de les insídies cordials de les amigues barcelonines,
besa amb tanta delicadesa la mà, que ell ni se n'adona. "És ben meu",	rumia	, joiosa de poder anomenar seu, alguna cosa, ella que no havia tingut mai
sola, tu que no tens gaire companyia de ningú! Abans d'adormir-te avui,	rumia	ben bé amb tu mateixa, pensa en això que m'has fet, i et sabrà greu
seus manuscrits, dels llibres que omplen les parets de la cambra; prega o	rumia	o sanglota amb el cap reclinat sobre la taula àrida, on ha escrit els
les suavitats del vespre sobre els horts llunyans. —Encara pensa en ell! —	rumiava	en un bruel d'ira sorda. Era inevitable; comprenia que, malgrat els
casat, jo no em veuria aquí; ara no hauria de passar aquesta angúnia	rumiant	les coses que hauré de dir demà. Però li cal divertir-se fins al darrer
tal afany en saber ahont vivía. Al atravessar lo carrer Nou, quan aixís	rumiava	, se li segaren soptadament las camas. Devant de l' aparador d' un armer,
peró, contenía judicis y consells molt dignes de reflecsionarse, de	rumiar	hi en calma; prou vegadas li havía probat en Matías que tenía molt més món
de dormir jo. Qué 'n feya d' horas qu' estava desperta! —Y perqué? Ja	rumiavas	, ja tornavas ab las tevas caborias de sempre? Ah, si jo 't pogués girar
sa respiració era més regular. Aixó revestí d' esperit á la Madrona;	rumiá	un poch, plantada al mitj d' aquella fosca, y de sobte prengué
trista... —Jo 't deya qu' estava bó. —Y qué m' havíau de dir? Peró jo	rumiava	, jo espiava tot lo que feyau, y en quant m' he pogut escapar de la Sió, he
usted, Puig, cuál es la cosa que más separa a los hombres? Jo	rumio	un moment. Veig l'aigua que guspireja a l'altra banda i dic, en forma
perdut tot amor a la casa i als meus. Em passava el dia a la farmàcia	rumiant	o llegint. El farmacèutic no em donava gaire conversa ni jo no la hi
No tenia voluntat ni esma de llegir. Passava les hores ajagut al sofà,	rumiant	, submergit en una negra tristesa. Sentia que la negror dels meus
em deia, i per això et poden semblar feliços. Tu la sentiràs i la	rumiaràs	a tot instant. No podries reduir-te a ésser com ells, tu que has tingut
companyia que podria aportar-li alleujament. Així jo gaudia i no sofria	rumiant	les meves tristeses. Que bé que estava allí sol! Com entonaven el fred i
tot em feia mal entre cap i coll. El pensament estava las i no	rumiava	sinó misèries; els nervis, fluixos i exasperats; el cor, negre. Vivia
la confessió que ara ja no et puc fer." Ell acabà de parlar, jo encara	rumiava	. Em semblà que descobria que no l'havia escoltat. —Sí, sí —vaig dir—;
allò. Ja veurien que en mi no hi havia un home qualsevol... Ara em calia	rumiar	com prendria els diners de la meva mare. Ella els tenia a la calaixera,
se n'anà al menjador amb els oncles, tota consirosa, i jo em vaig quedar	rumiant	com li prendria els diners. La reacció dolorosa A les acaballes del sopar
de tal manera en mi, que després, durant anys, totes les obres que	rumiava	o escrivia tenien per solució la fugida del protagonista, l'evasió del
moltes menes d'homes, t'ha fet conèixer diversos oficis, t'ha ensenyat de	rumiar	, d'esmolar l'enginy, ha multiplicat la teva astúcia i la teva força, i
Puc fer el que vulgui. Jeure en un banc. Seure. Estar dret. Passejar-me.	Rumiar	. Recitar versos. Somriure. Burlar-me de mi mateix. Enrabiar-me. Avorrir-me
no reclamava el més mínim esforç d'intel·ligència i que em permetia de	rumiar	i divagar a cor què vols tot complint la meva obligació. Les hores
espiritual, els llibres no m'interessaven prou. Preferia treballar i	rumiar	tot alhora. El moviment corporal excitava en mi el treball de la
que ha demostrat sempre per la dona del seu fillastre és cosa que fa	rumiar	. Es veu que és de les qui no perdonen la mestressa. El fill no trigà a
mai una pastera. És el meu ofici. (Esclafeix el riure.) Així no em cal	rumiar	quan m'ho pregunten. Amb això, ja pots triar-te'n un. Jo rumio. Escriptor
em cal rumiar quan m'ho pregunten. Amb això, ja pots triar-te'n un. Jo	rumio	. Escriptor? Periodista? Faria riure. A més, conec que el meu amic no ho
de contemplar, veure, sentir, delectar-me en les meves sensacions i	rumiar	o pensar una mica. Àdhuc l'escriure de vegades m'és com un treball
tant decent no mes te un inconvenient, que ha de tractá ab animals. [(	rumia	.)] Tractá ab personas... ¡barbé! pero treballá á la festa,
que has de fer és canviar de cara i pensar a construir una nova quadra i	rumiar	quin nom li haureu de posar... Cosme esclatà en una rialla estrident i
al tron i que m'hi passaria tot el sant dia sense fer cap mal a ningú,	rumiant	els meus records d'abans. Soldat Segon. —Ho dius perquè ets viu.

Pàgina 1 (de 39)

50 següents