Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

un altre: la seducció que sempre té el fet o la perspectiva d'una	ruptura	alliberadora en les rutines de l'home mitjà. La idea que l'home mitjà
un període en la vida moral de l'Occident, que es caracteritza per la	ruptura	amb el concepte, perdurat durant l'Edat Mitjana, d'una cultura
—Era un cas de piohidronefrosi dreta per litiasi de la pelvis renal, amb	ruptura	d'un abscés paranefrètic a l'espai subcutani. El pacient no tenia
la faldilla estreta remuntant-li els genolls, que moren dolçament, sense	ruptura	, en les cames alçades per unes sabates de taló alt que reposen contra els
aquest consell, l'únic que ell es veia en cor de donar, significaria la	ruptura	definitiva amb aquell home que estimava per sobre de tot judici?
X el moviment secessionista no fou més que l'expressió d'una	ruptura	feudal envers França —i, per tant, amb totes les característiques de
de submissió del clericat al poder del feudalisme o de la monarquia. La	ruptura	amb l'Església visigoda (esdevinguda amb motiu de l'heretgia
monarquia visigòtica, heus ací que Américo Castro sosté el criteri de la	ruptura	absoluta del món visigòtic amb el de la Reconquesta cristiana, a causa de
Lluïsos. Si algú mantenia qualque il·lusió sobre aquest particular, la	ruptura	de la unitat territorial catalana, el tractat de pau dels Pirineus
va arrufar el front. En saber que treballava a un teatre, sorgí la	ruptura	. Va ser una horabaixa en què es vestia per acudir a un sarau. Mentre
cosa explicable. Frederic s'havia aguantat quinze anys. Des de la seva	ruptura	amb Rosa, contemplà a distància les evolucions d'aquesta dona d'una
evolucions d'aquesta dona d'una manera desmenjada i aparentment freda. La	ruptura	amb Rosa va ésser imposada a Frederic en el moment del seu matrimoni;
per deseixir-se'n del tot; si, pel contrari, Rosa feia una mena de	ruptura	teatral, que tingués una certa grandesa de sang i d'escàndol, això
vivien com si entre els dos hi hagués una sentència de divorci. Des de la	ruptura	amb Rosa Trènor, explicada al final de la primera part d'aquesta
i dels meus actes i pensaments, que és molt anterior. Però, de fet, la	ruptura	, vista dintre del record actual, és claríssima. 25
dins la feina que veien en la revista, i que no s'havia produït la	ruptura	que vingué després, ja dintre "El Matí". És curiosíssim que el
intensament perquè havien estat més inconscients. No hi havia en elles la	ruptura	neta, que l'exili produeix, amb la vida normal —una ruptura sabuda i
en elles la ruptura neta, que l'exili produeix, amb la vida normal —una	ruptura	sabuda i admesa com a tal— sinó només com una "suspensió", i una
Aquest incident, d'ençà que vaig escriure la carta amenaçadora fins a la	ruptura	del manuscrit, va ésser per a mi com una fosa de neus. La tèrbola
estic content que ell s'aparti de mi. Demà, que acabarem les veremes, la	ruptura	serà inevitable. L'hora magnífica han estat els matins, dalt del carro,
tràgiques caldrà que mudi el to: recels perversos,	ruptura	deslleial per part de l'home, refús d'obediència i rebel·lia;
la degradació d'un penya-segat majestuós seria més ràpida a causa de la	ruptura	dels fragments caiguts. D'altra banda no crec que cap línia costanera
Fins i tot en els indrets més submissos a la tradició puritana s'observen	ruptures	i condescendències curiosament aprofitades. Cosa que no vol dir que no
amulets i cabelleres, flower power, McLuhan, fornicació indiscriminada,	ruptura	acadèmica, protesta política, pacifisme... Però, com era inevitable,
espontània. I el que en els nostres dies comença a perfilar-se és la	ruptura	o l'abandó d'aquesta tradició. Els nois ja no aprenen a parlar de boca de
els seus estadants durant el temps de l'esplendor mercantil. Aquesta	ruptura	entre les dues forces predominants d'una societat encara no prou afermada
I tots els esdeveniments immediats hauran de significar una violenta	ruptura	amb tot aquell desgavell secular. I el trasbalsament de població entre el
que la transició entre el Principat i el País Valencià és tènue i sense	ruptura	. El fet que el mot "català" hagi quedat restringit, per a molts usos, a
el Dret de la capital. Aquella solidaritat "supranacional" i aquesta	ruptura	"intranacional" són indicis ben respectables. Tot això, de més a més,
li promet. El cofoïsme —contentament de si mateix— és l'estroncament, o	ruptura	per afluixament d'estímuls, de l'empenta renaixentista. No encertaria a
a la pròpia vida i marxa amb un peu més enllà de la vida individual. La	ruptura	de la vida personal no li és sofriment ni tirania. Ha après "come
Flaubert és una variació d'escola; el que oposa llurs escriptures és una	ruptura	essencial, just en el mateix moment que dues estructures econòmiques fan
tracta de l'experiència inhumana del poeta, assumint la més greu de les	ruptures	, la del llenguatge social, com la mentida creïble del novel·lista, la
de les figures de la Història o de la sociabilitat. Segona part Triomf i	ruptura	de l'escriptura burgesa En la Literatura pre-clàssica hi ha l'aparença
escriptura present hi ha una doble postulació: hi ha el moviment d'una	ruptura	i el d'un esdeveniment, hi ha el designi de tota situació revolucionària,
ni hem pogut, ni hem volgut fer-ho. Hem nascut a la vida literària en	ruptura	moral amb la llengua castellana —esquerp apartament que els anys superen
atès que es tracta de llenguatge i no d'espai, la punta és una forma de	ruptura	: tendeix sempre a tancar el pensament sobre un plomall, sobre
segons el cànon clàssic; en Chateaubriand trobem una exaltació de la	ruptura	i de la ramificació. Bé que aquest fenomen no sigui, parlant en
tarongers de València, el sentit vagabundeja però no es fixa; una nova	ruptura	, un nou envol se'ns emporta a Mallorca on Retz "sentí noies pietoses a
(del món, del somni, de la narració). En retòrica, s'anomena aquesta	ruptura	de construcció un anacolut. Per exemple: en la cabina de la seva coberta,
Loti es troba revestit de l'aura màgica i poètica dels éssers en	ruptura	amb la societat, amb la raó, amb el sentiment, amb la humanitat: esdevé
ens demostra que els lligams de sang blava no han aturat sovint	ruptures	diplomàtiques, ni guerres cròniques; ni l'efusió d'aquesta sang en la
aleshores funcionava a Espanya, vaig pronosticar que, àdhuc després de la	ruptura	que significaven certs elogis d'En Cambó, aquest tornaria a Palau si el
de Catalunya és capaç de sostenir econòmicament l'Església, en un cas de	ruptura	de les dues potestats, ben altrament de molts indrets d'Espanya en els
que només queden satisfets si els és donada una evasió efectiva, una	ruptura	real amb la vida quotidiana. Però són molts més els qui se senten
La reacció s'iniciava ara fa cent anys. Era, de moment, una reacció sense	ruptura	. Ben pocs només, s'adonaven de com les noves tendències, quan produïen
per a judicar la nova pintura, poden contribuir a explicar que una	ruptura	total esdevingués inevitable. Cal entendre ben bé que la pintura
ella mateixa. Vull dir que la fecunditat no hi depenia únicament de la	ruptura	amb el passat. Però la passivitat amb què seguien essent mantinguts els
alguna cosa que és el resultat més perillós de qualsevol revolució. La	ruptura	ràpida i brusca amb el passat sol plantejar tots els problemes com a
que hi predominaven. Potser va ésser Rimbaud el poeta que iniciava la	ruptura	decisiva, amb un intent de fer arribar les possibilitats de

Pàgina 1 (de 38)

50 següents