Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

l'imperial penó de l'asta fúlgida, que, molt amunt i flamejant,	rutila	talment un meteor per l'aire escàpol, lluint les
més grans i alhora fúlgids, no han de servir els menors, que no	rutilen	, i que el Cel tals espais no han de recórrer quan la
penetra al dins del dins de les entranyes glatidores, tot s'extremeix i	rutil·la	amb un barroquisme llampant i voluptuós, tot té regust de polen escampat,
llumenetes, els estels dels seus ulls, que encara de vegades s'encenien i	rutilaven	tremolosos. La resta d'aquell matí, fins passat migdia, Lídia estigué
vesprals, ajaguts costat per costat quan a fora els estels encara	rutilaven	, cap follia no ha fet estremir els nostres desigs, incomprensiblement
la gent badoca, ignorant de l'astronomia marcial i de les estrelles que	rutilen	per les mànegues, en deia, indistintament, "majors de tropa", amb la
in excelsis\, el cel és més esblaimat. Són més pàl·lids els estels i	rutilen	, no com a flamells de foc, sinó com a cristallisacions glaçades. Doncs,
els seus llavis prims i el miracle de fosforecències i de tenebreses que	rutilava	en la negror dels seus ulls dins les conques ben ovalades del seu rostre
us puguin captivar fins al fons de vosaltres mateixos. L'alta muntanya,	rutilant	de blancor sota el sol, és potser la que us col·loca en una actitud més
fecundant de Déu sinó pel Crist comunicat per la Verge Bruna que	rutila	en el cor de la Muntanya més meravellosa del món. Amb aquest coronament,
/A Llorenç Riber\ Dónes, figuera, a l'istiu que	rutila	llaminadures i l'ombra i el guany; o quina cosa més
Com un pollancre jo t'he vist un dia, alta i erecta,	rutilant	al vent; ara et veuria com una palmera, alta, però
gats miolaven a cor com si l'haguessin entès massa bé. Al mirall seguia	rutilant	l'escena de la barraca del convent. Ara, al convent dels franciscans que
I el bon Jesús l'estreny al pit com un cilici! I, ja purificada,	rutila	, brot de coral, com una estrella de foc immortal, com una
se fan de llurs disbauxes impenitents retrets, mentres dalt del cloquer	rutila	'l disch brillant, com la immòvil pupila d'algun cíclop gegant
pera fixarlos en lo cel, ahont milions d'estels brillants, lluhentíssims,	rutilaban	. Conssols En l'ample saló, alfombrat de bayetas negras, del que s'habían
de la pols; les altres lluen, corusquen de fulgor, i d'or	rutila	brufada gentilment la bella esquena amb un igual
ab la cara molla y per demunt la fugitiva colla	rutila	en calma sempiterna el blau. III. A la capella hi es
i la mà que tremola. El pont travessa el riu i el Canigó	rutila	. Pla Traver M'arribo a la casa que m'espera fa segles.
esvanida la dissort, rampa al tron, s'abilla d'iris i	rutila	dins l'espai. S'ha rigut dels seus sicaris. 125 Una onada de
fugir l'astre, torbat, cap a l'ocàs. Així, un matí va	rutilar	el sol meu sobre el meu front amb el fulgor més clar,
en un quadre romàntic. Del canal als serrats, tota la gama dels verds	rutilava	. A causa de la calor, les mosques, companyes fastigoses i fidels de
Avui... —Avui, Rosita, ni una paraula més —va dir la Jorgina— Tot ha de	rutilar	com una seda, avui. Ajuda'm a posar-me el vestit que tants maldecaps us
el Palau de Justícia i tots els terrats de totes les cases de Besiers	rutilaven	com els ulls de la Sandrine, en la penombra, abans de l'amor.
tot, encén l'atmosfera i inunda la Terra, en un firmament tan clar i	rutilant	com si fos de dia, amb tanta activitat i alegria en tota la natura —mar,
cendra ple de remordiments. La meva Fanny. I tanmateix, ara que les coses	rutilen	, i que tinc qui em faci companyia i qui s'endinsi en el meu cap trastocat
Deixo una vida íntima, tranquil·la, per una que aclapara i que	rutila	. I a tu, llibertat meva, adéu! ¿On és que corro, i