DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
sabat M 8 oc.
sàbat M 110 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2021)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb sàbat Freqüència total:  118 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

cantaven; ressonà l'Empiri amb els seus al·leluies, i així el sàbat va ser guardat. Jo ara m'imagino que he satisfet del
Cap a les portes de la Llum, alegres i abans del vespre, el sàbat, retornàrem; l'ordre era així; però relata; escolto,
d'adolescent que somnia els seus primers erotismes entre escenes de sàbat bosquetà. En l'espessor augusta i negra dels fullatges, en els grans
cada matí per la bocada del seu menjar, puix en cremant el sol, fonia. El sàbat [XVI: 22-30] I açò s'esdevingué: que el dia sisè colliren el
Moisès. Ell els digué: —"Això, és ço que digué Jahvè. Dia de repòs, sàbat sant és demà per Jahvè. Ço que vulgueu coure, coeu; ço que vulgueu
era en ell. I digué Moisès: —"Mengeu-vos-el avui, car avui és sàbat de Jahvè, avui no se'n trobarà al camp. Els sis dies colliu-ne, mes el
avui no se'n trobarà al camp. Els sis dies colliu-ne, mes el dia setè és sàbat, i no n'hi haurà." I fou que el dia setè sortiren alguns del poble a
els meus comandaments i les meves lleis? Veieu que Jahvè us ha donat el sàbat; per amor d'açò, al sisè dia, Ell us dóna pa per dos dies. Que tothom
no surti ningú del seu lloc el dia setè." El poble, doncs, celebrà el sàbat el dia setè. La reserva [XVI: 31-36] Li posà la casa d'Israel de
que vanament pendrà el seu nom." III "Remembraràs el dia del sàbat, per ço que el santifiquis. Sis dies treballaràs, i faràs tots els afers;
Sis dies treballaràs, i faràs tots els afers; mes, el dia setè és sàbat, per a honrament de Jahvè, ton Déu. No faràs cap tasca, ni tu, ni ton
és en ells; i el setè dia reposà. Per amor d'açò beneïa Jahvè el dia del sàbat, i el santificava." IV "Honraràs ton pare i ta mare, per ço
diu: —"Parles tu als fills d'Israel, i els dius: Una cosa: els meus sàbats observareu, car senyals són ells entre jo i vosaltres, per a vostres
que hom entengui que jo só Jahvè, vostre santificador." "Guardareu el sàbat, el qual és sant per a vosaltres: qui el profanarà, de mort morirà. Sí,
mig dels de son poble." "Sis dies hom farà treball, i el dia setè és sàbat, repòs consagrat a Jahvè: tot aquell qui el dia del sàbat treballarà, de
el dia setè és sàbat, repòs consagrat a Jahvè: tot aquell qui el dia del sàbat treballarà, de mort morirà." "Guardaran els fills d'Israel el sàbat,
del sàbat treballarà, de mort morirà." "Guardaran els fills d'Israel el sàbat, fent celebrar ells el sàbat en les gèneres llurs: açò és un pacte a
morirà." "Guardaran els fills d'Israel el sàbat, fent celebrar ells el sàbat en les gèneres llurs: açò és un pacte a perpetuïtat." "Entre jo i els
dies faràs de treball, mes el dia setè serà sant per a vosaltres: ell és sàbat, repòs per a Jahvè. Tothom qui en ell obra farà, occit serà. No encendreu
Tothom qui en ell obra farà, occit serà. No encendreu foc en dia de sàbat dins ninguna de les estades vostres""." Encara açò digué Moisès a tota
el dissabte per convicció i el diumenge per força. —"Però el dia setè és sàbat, consagrat a Jahvè, ton Déu" (Èxode, 20, 10) —m'indica
que passen la maroma per a salvar la pell. El dissabte celebren el Sabbath d'amagat i el diumenge se'n van ostensiblement a missa. Quant a
Som a l'any 5966 de l'Era Judaica. Avui, justament, és el Sabbath. Entrem! Abans, però, hem de posar-nos el "taled", el xal blanc
és sabut, eren la forma amb què els bruixots i els bruixes acudien als sàbats. En les poblacions de muntanya encara avui un gat negre és considerat com
perquè les bruixes no volen ésser sorpreses quan fan camí als seus sàbats, ni quan adoren el diable sota la forma de boc. Es conta sovint que un
de l'"ungüent de bruixes", que usaven aquestes per assistir als sàbats. L'ungüent, a través de la pell, penetrava a la sang i els provocava
part de l'"ungüent de bruixes" emprat per aquestes per assistir als sàbats. És una planta rodejada de molts i molts misteriosos encantaments i
dels sentits deixa el subjecte en condicions de màxima receptivitat. Els sàbats de les bruixes i el vodú haitià són exemples d'hiperstimulació aïllant.
Els autors que han estudiat aquest tema assenyalen, per exemple, que "el Sàbat era pura imaginació causada per les drogues" o que "tot allò que diuen
o ungüents, els permetia d'emprendre el viatge que els conduïa al "sàbat". Però l'ús d'aquest tipus de productes com a psicodèlics topa amb dos
avançant un xic, assenyalà un dia, el setè, que fou el sàbat. "Recorda't de santificar el sàbat", digué la llei del Sinaí. Els
un dia, el setè, que fou el sàbat. "Recorda't de santificar el sàbat", digué la llei del Sinaí. Els hebreus santificaven aquest dia en
la vinguda de Jesucrist, l'Església, amb tot dret i raó, canvià el sàbat pel diumenge, en memòria de la resurrecció de Jesús i de la vinguda de
dijous, dia de Jovis o Júpiter; divendres, dia de Venus; dissabte, o Sabbat, dia sagrat dels Jueus; diumenge, dia de Dominus, o Senyor. Dominus no
les seves transgressions, escandaloses per als jueus del seu temps, del sàbat, etc., i veureu com Jesús posa incansablement els homes en guàrdia contra
la terra d'Egipte, i que Jahveh, el teu Déu, et mana de guardar el dia del sàbat" (Dt 5, 15). Malgrat tot això, és innegable que el
popular, però foren canviats el nom de Saturn pel nom hebreu de Sàbat, i el de Febus per Dominica (dia del Senyor), costum
celebració de la Pasqua, els seguidors de Crist suprimiren la festa del sàbat i la traslladaren a diumenge. El papa Silvestre I (314-335),
eren el primer, el quart i el sisè de cada setmana. El setè dia, l'actual sàbat, era dedicat al culte, com així s'ha vingut fent després en l'any
El dia més important pels jueus és el darrer dia de la setmana, anomenat sàbat: els restants dies són designats pel seu ordre, primer dia, segon dia,
nom d'ereb sabbat o ma' aley (vigília del sàbat). Les diferents quantitats de dies que tenen els anys del cicle jueu, fan
des de l'èxode a la diàspora, i a part s'hi destaca la significació del sàbat, primerament sols com a dia de descans, i més tard magnificat adjuntament
apuntat el probable origen jueu de la setmana, el final de la qual és el sàbat. Com que els grecs i els romans consagraven aquest dia a Saturn, això
però els historiadors s'inclinen més a admetre que el costum jueu del sàbat, de no dedicar-se a cap feina, forjà en la ment dels no israelites la
el mateix dia per dedicar-lo a Saturn, considerat un planeta malèfic. Els sàbats que cauen en festes prenen el nom d'aquestes: el primer després de la
primer dia, segon dia, etcètera. Sols el setè dia tenia el nom de sàbat. L'endemà d'aquest dia, el primer de la setmana jueva, fou el que amb el
cristians de la primera època tenien el costum de reunir-se el vespre del sàbat jueu en una cena relacionada amb l'Eucaristia, cerimònia que s'allargava
no hi hagué una expressa intenció de distanciar-se de la festa jueva del sàbat: els fets es produïren per si sols degut a les circumstàncies damunt
torbament que el misteri li donava, com un ver nigromàntic dels temps del sàbat. Però el poeta reaccionava ben tost, escudant-se en la fortitud apresa en
curtmetratge titulat La festa dels bojos, on una mena de sàbat medieval il·lustrava els significats de les pintures de Hieronimus Bosc.

  Pàgina 1 (de 3) 50 següents »