Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

sóc, és evident, Plató", va començar el vell. "Encara que no sàpiguen	si	algú m'escolta, em manen de parlar. Qui m'ho ordena i em belluga alhora,
els seus entorns. A l'origen comentaris a dibuixos de diversos artistes,	si	les escolteu o llegiu, en un brevíssim llibre, tal volta us distrauran un
Els orígens "Tot plegat, el que veiem i el que se'ns amaga, va començar,	si	és que va començar, d'una manera molt confusa", va dir Arístocles al seu
que tots els déus varen néixer de l'Oceà i de la seva dona Tetis.	Si	això és encertat, el primer element fóra l'aigua, i mira, doncs, si som
Si això és encertat, el primer element fóra l'aigua, i mira, doncs,	si	som assenyats de ser pescadors. Hesíode, però, que no oblidem que era
va sorgir després i, abans de prendre una més clara forma, qui sap	si	va emplenar la mencionada buidor i va ser alhora omplerta per ella.
trastorns digestius, palingenèsics o recomponedors. Tampoc no sabem bé	si	el vell va ser precipitat al Tàrtar o si Zeus el va confinar gentilment
Tampoc no sabem bé si el vell va ser precipitat al Tàrtar o	si	Zeus el va confinar gentilment en alguna de les illes dels Benaurats.
dels poderosos i d'altres que no ho són tant. Desitjo que els meus amics,	si	en tinc algun, o els simples coneguts, que me'n sobren, abans que
sense solta molts destins. He de tallar fils, no hi ha més remei, i mirar	si	després ho endreço. Fes-me el favor, Àtropos, passa'm les estisores."
les estisores." "Tisores", va corregir d'esma Làquesis. "A veure	si	a aquestes altures m'hauràs d'ensenyar la gramàtica francesa", es va
la personificació de la memòria, una gran qualitat per a qui la posseeix,	si	és prompta i tenaç. Enorme auxiliar de la intel·ligència, no se l'ha de
els animals amb justícia, l'un o l'altre, o tots dos, els mosseguen,	si	s'hi posen a tret. No ens acarnissem, però, amb els imbècils. De primer,
innombrables disfresses. Després, perquè els necis acostumen a mossegar,	si	no com un ós, almenys com un gos. Erato Filla, com les altres vuit
els discursos i les lliçons eren continus, monòtons i molestíssims, com	si	se t'enfilés cos amunt una inesgotable filera de processionàries. Plutó
amuntega tants i tants menudalls de plata, encara que en moneda legal,	si	no s'ha de comprar ni uns tristos parracs? Més tard, m'he assegut, per
ens varen concedir que passéssim juntes una tercera part de l'any o,	si	convenia, sis mesos. Al llarg del temps, però, quan retornes, cada cop
al plor, però l'edat em pesa, m'afeixuga, i no m'és tampoc lícit, ni	si	procurava d'esforçar-me encara més, de canviar en benigna la sort
i ajudarem Sísif en la seva cruel lluita, en el seu esforç. A veure	si	entre tots arribarem, amb Sísif, a col·locar, a pesar de la perpètua
solitari, prop dels extrems límits del món, en un tombant de la nit.	Sí	, les germanes posseïm, entre totes tres, un sol ull i una sola dent i hem
ple, i una fosca cofa. Potser la paraula quasi inusitada no t'agradarà,	si	han empresonat el teu cervell i la teva llengua en closes, amb freqüència
senglar i a les mans o urpes d'aram. De què ens serveixen les ales d'or,	si	no és per escampar amb els nostres vols l'esglai i la desolació? Qui ens
m'acut com Posidó et va estimar, i ningú no sap què sortirà del teu cos,	si	algun boig, impertorbable i impertèrrit heroi hi ha que et practiqui la
rera els ulls closos, almenys en el moment del cop decisiu de l'arma —	si	el teu cervell és ja després buit de tot pensament—, de com queden, més
els basta i els sobra per realitzar-la, per eixamplar-la sense repòs i,	si	depenia d'elles, sense límits. Amb les dents llargues i blanques,
del que beuen i els vessa de boques i llavis, la qual cosa augmenta,	si	és possible, l'esglai que desvetlla el seu aspecte. Però encara t'afegiré
comú destí. Com a pare, impreco només, amb les llàgrimes als ulls, Zeus,	si	es vol mostrar misericordiós, que no sentis venir per tu la Ker que et
però a la meva edat la memòria flaqueja, i altrament em sembla que,	si	m'allargassava, et cansaria i t'avorriria. Val més que et previngui ara
intenta l'amistat d'alguns, fidels i pocs, i encara així et trairan,	si	els convé. Només perquè cal, procura de casar-te amb una noia que
Treballa a mar, quan la contemplis de debò serena. I no oblidis que, tant	si	una modesta fortuna t'acompanya com si has de suportar contratemps i
serena. I no oblidis que, tant si una modesta fortuna t'acompanya com	si	has de suportar contratemps i dolors, res no dura, tot s'esborra, els
mai ningú, ni per comparança amb el destí que cregui més humil." Ate "	Si	algun cop t'inclines a fer mal o a lliurar-t'hi, medita abans que
per Forkys o per Krataeis, que remou el pèlag amb ires violentíssimes.	Si	no passes per l'estret de Sicília, esborra Escil·la de la memòria. Si el
Si no passes per l'estret de Sicília, esborra Escil·la de la memòria.	Si	el solques, tem-la molt, perquè és també, arrecerada d'habitud en una
el que et convé, Euforió, és no apartar-te gaire d'Ítaca, on et sobraran,	si	ets amatent i no mandreges, bones oportunitats de calma i de peix." Les
del normatiu homònim, de les petites onades blanques d'escuma que qui sap	si	, en acariciar-la, la refrescarien i l'apaivagarien. La banda ruminant
dels qui més directament en alguna anecdòtica ocasió els afectaven,	si	no abellia d'arriscar-se a tibantors passatgeres. Aquestes consideracions
perquè gruny i et planta cara. Nota els canvis del vent i del temps.	Si	assenyala tempesta, ens estem de sortir de pesca. És intel·ligent, i
tempesta, ens estem de sortir de pesca. És intel·ligent, i entens,	si	t'hi fixes, els matisos i el sentit de la seva limitada però extensa
d'Orió, de l'Óssa menor, del Ca, del Bouer, sense gens de seguretat de	si	són o no, en aquest temps, en aquest indret i en aquesta hora, visibles.
amb llàgrimes lamentades amargament per Zeus, que havia aprovat el regal.	Sí	, tots dos varen plorar com persones per la pèrdua de l'estimadíssim
fosc en anar entrant el vespre i la nit, que és de lluna nova, a penes	si	sent l'esma de moure's. Ja descansats, remarem a poc a poc fins a casa,
"Que no treballes mai?", s'interessava el senyor. "Abans	sí	, una mica, però no em provava i me'n vaig deseixir, per establir-me en la
Ascendirem fins al xaró?", preguntava, encuriosit, el xaval. "	Sí	, fins al propi xaró. Jo en sóc l'amo", li assegurava el vell. "I
l'abocaré al començament, a la meitat i a les rerialles de cada disbauxa.	Si	no, fóra massa bonic i senzill. No m'ho empasso", va mormolar l'aviciat,
quins sagrats mols aquest pèl-blanc de claveguera gasta. Els tastarem,	si	us plau per força", va cloure entre dents el pillard. I el vell senyor,
aquestes coses." "Que Déu el faci bo", apuntalava la Ignasieta. "Oh,	si	s'assabentaven dels munts i munts d'estampes i publicacions daneses i
daneses i alemanyes que les manipulen!", ensalivava Pulcre. "	Sí	? Doncs encarregui-me'n unes quantes", va decidir la senyora Magdalena
afalagar-vos. El noi té dues classes de sagetes, recordeu-ho. Guardeu-vos,	si	podeu, de totes dues. És un xicot capriciós i cruel, que es diverteix amb
mig del xaró, de Madame Butterfly. L'enveja us rosegaria	si	sabíeu quina veu d'or canta la part de la senyora papallona, i per això

Pàgina 1 (de 7833)

50 següents