Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
síl·laba F 2320 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb síl·laba Freqüència total:  2320 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

li va cridar el jove. "I que procuri de no repetir les meves frases, les síl·labes i i fins els meus educats esternuts imperceptibles. És pesada com una
amb grans crits, de cara als garrofers, el nom del seu fill, allargant la síl·laba final en una cançoneta eixordadora. Allà al garroferar s'escoltava un
tornava, i se n'anava entre les teues coses, entre les teues síl·labes, aquells moments d'amor i aquells moments de pena,
del crepuscle, l'Eneida traduïda en versos de deu síl·labes, uns versos cereals, pel canonge Riber, afamats de
del seu poble, i és un silenci. Deixaràs de comptar les síl·labes, de fer-te el nus de la corbata: seràs un poble,
li ha restat un nasset de borratxó i una manera de deixar anar les síl·labes com si fossin papallones revestides de pudor. Un altre company de taula
mort, i amb cruel accent carrego aquesta única síl·laba del meu petit saber, és sols perquè m'agradaria que
de mi. Qui se'l creurà?... —Tothom... Aquest "tothom", aquestes dues síl·labes monòtones i greus, pronunciades per Guillem com un so de campana lúgubre,
ple del vi del seu entusiasme, li anava esguerrant les paraules amb síl·labes de criatura, inexpertes i lluminoses. A l'escala va sentir els trets, i
la idea infantil i màgica que tenia de la puresa de la seva germana, una síl·laba sols amb què intentés disculpar-se li semblava ja una profanació? Amb el
la conversa de les dues dames; però en realitat no se li escapava ni una síl·laba de tot el que deia la seva mare. Pressentia que aquella música reumàtica
i me n'hauria pogut examinar. Vaig aprendre de comptar els accents i les síl·labes; em passava hores rellegint les regles de la metrificació; a casa,
irades quan el contradeien, el constant desig d'estar sol. Ara, ni una síl·laba, ni un alè; tot ell és només silenci depriment, cosa usada, inservible,
i a ell li agrada sentir l'escalf d'humanitat que posen en aquesta sola síl·laba tan ben accentuada... Per què ho complicarien? Que en tingui record, ni
d'aixecar el cap; arribà a iniciar aquest gest, ofegà ran de llavis la síl·laba comprometedora que es precipitava a respondre. Sense mirar-la li semblava
vegada s'assemblava més a la veu d'abans; no arrossegava la primera síl·laba tan planyívolament. El silenci d'ell, en lloc de desarmar-la, li havia
imposava silenci. —Què fa? —va preguntar insinuant a penes aquestes dues síl·labes. —Ara descansa. Va mantenir uns moments la porta oberta. Mirà a
d'un rostre estupiditzat per la sorpresa. No es movia; cap gest, ni una síl·laba, ni un sospir. Tens, endurit, se'l mirava amb horror, sense poder-se
Parlava el grec així així, destrossava les paraules, embrollava les síl·labes; si volia dir almirall, deia "armilall", i si volia dir
de la destrucció. Ens adonem que ens hem enlairat per dir algunes síl·labes i a vegades ni síl·labes, sons inarticulats, un ""a""! un ""u
Ens adonem que ens hem enlairat per dir algunes síl·labes i a vegades ni síl·labes, sons inarticulats, un ""a""! un ""u""!, i
un llac de mel, una muntanya d'arròs, joguines... Jo sil·labejava, i cada síl·laba em feia penetrar més profundament en el conte. I un migdia, en tornar de
una frase de la llengua presa com a consigna i que tots criden alhora, síl·laba a síl·laba, mot a mot, boca a boca, fent de la manifestació un mar de
de la llengua presa com a consigna i que tots criden alhora, síl·laba a síl·laba, mot a mot, boca a boca, fent de la manifestació un mar de veus que
malauradament, té una veu molt estovada pel conyac, arrossega les síl·labes i fa de mal entendre. Llegeix estrofes en català i altres en castellà.
Eugeni que en català es diu geni per l'abreviació que fem de la primera síl·laba i Xenius per corrupció familiar que és com ell es firma, no n'hi ha prou
no parlà un sol mot, i jo —jo per res del món no hauría pogut emetre una síl·laba. Una esgarrifança de gel recorregué tot el meu còs; una sensació
ningú; no obstant, la pregunta havía estat feta, i l'eco de les últimes síl·labes s'arrocegava encara dins la cambra. Era impossible de refusar, i amb un
silenci de la nit, jo vaig mormolar dins les orelles del sant varó les síl·labes: Morella? Què, més que mal esperit, va convulsionar les faccions del meu
del trespol d'argent, amb un poderós i terrible ressò." Apenes aquestes síl·labes havíen jaquit els meus llavis, que —com si un escut d'aram hagués en
Foll!" Aquí ell saltà furiosament sobre'ls seus peus, i udolà les síl·labes, com si en l'esforç retés la seva ànima: —"Foll! Jo us dic que ara
i, sobre tot, el caràcter, el to, la clau d'aquelles poques síl·labes, simples, familiars i tota-vegada xiuxiuades que vingueren, amb
la cara. "Felló!", vaig dir, amb una veu rogallosa de rabia, i cada síl·laba que emetía semblava nova llenya a la meva furia, "felló! impostor!
Vaig veure'ls torce's en una frase de mort. Vaig veure'ls faisonar les síl·labes del meu nom; i vaig esgarrifar-me perquè cap sò no hi succeía. Vaig veure
per 138.000 habitants: el veritable significat d'aquestes dues síl·labes està compost de dos semes: la dolçor stendhaliana i el reflex de les
que pot reunir-les en un mateix sintagma narratiu, i és que les seves síl·labes heteròclites havien nascut, sens dubte, d'una manera desusada de
i en la qual el cim és il·luminat pel vell or de la seva darrera síl·laba; Vitré, en què l'accent punxegut dividia en rombes de fusta negra el
de l'aristocràcia i del trencament, d'una part, sobre la de les síl·labes llargues amb finals mudes (finals proveïdes d'una mena de llarga cua) i
de remei, quan ha de servir per apendre de cor —sense deixar-se ni una síl·laba, si no es vol perdre la bona nota— paràgrafs com aquell, que
llargs i breus, amb la repartició dels accents o mesurant el nombre de síl·labes. Però això no basta, i, com ja deia Boilea, el vers ha d'ésser un /
Una hora ben bona vaig estar allí assegut, tot encastant una síl·laba d'aquelles rimes a cada "clac" separat i precís que feien les rodes
i prosòdiques, fidel a l'esperit de la llengua. La fixació d'un nombre de síl·labes per a cada vers comporta, al mateix temps, la determinació d'uns accents,
vostè, que descobria en mi un artista... Aquesta volta havia espaiat les síl·labes i havia graduat la veu, començant en to de confidència s'havia enlairat
La Treseta deia aquestes paraules amb un fil de veu, espaiant les síl·labes en una llangor adolorida. Tragué un mocador del sac de cuiro que duia
era, ni d'on venia, ni on anava, ni tan sols la meva boca pogué gustar les sílabes exquisides del seu nom. Portadora d'un fiat diví, la gentil
de les seves mans. Intentà d'oferir-li algun mot tendre, però ni una síl·laba pogué formar entre els seus llavis. Per fi, instants després pogué
aquells de casta inferior que usaren, per gosadia o per negligència, unes síl·labes del seu nom o d'un objecte reial. Pomarè I fou l'últim de la seva casta
la frase, cada cop més complaent, confegint-la, allargant l'última síl·laba, procurant que el pessigolleig dels seus llavis i l'ardentor del seu alè
el senyor Pastoraes amb una rialleta sarcàstica, lentament, recolzant les síl·labes, amb un to mofeta i mortificant. La Raquel saltà com si li haguessin
saber el nom d'aquell poble. —Campanet —faig jo, recalcant les síl·labes amb una lenta cantarella. Doncs, avui, en sortir de La Pobla, el nostre

  Pàgina 1 (de 47) 50 següents »