Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
sòpit A 72 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2003)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb sòpit Freqüència total:  72 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

que de gossos a Cadaqués bé prou n'hi ha, sense que un sòpit se n'empesqui de metafòrics. Exagero, i és perquè el
contra enemic altíssim! Pensin aquests, si és que el beuratge sòpit d'aquest llac de l'oblit no va ensonyar-los, que
a un altre lloc. La consciència li eixoriveix el desesper mig sòpit i li esparpilla la punyent memòria del que va ser,
per l'herba, saciades de pastura, jeien mirant, o remugaven sòpites; inclinat a les illes oceàniques, ja es ponia el sol
se succeeixin, i la rosada de la son, caient-nos amb sòpita i benigna feixuguesa, ja ens clou els ulls. Les altres
ensenyava —digué la Falsa Tortuga de Mar iradament;— tanmateix esteu molt sòpita! —Hauríeu d'avergonyir-vos de preguntar una cosa tan senzilla —afegí el
molinera caminava molt poc a poquet, atuïda amb el pes del nin deshorat i sòpit. Ella havia estat forta, i era jove encara, però les penes i el treball
carxot de l'home. Jo, si fos d'ell, m'hi faria a carcassos. La deixaria sòpita. No mereix més. L'aïllaven. Laia es redreçava amb rancúnia. Esblaimada,
moll, ablanat, i alguna aclucava els ulls i torçava el coll amb un aire sòpit d'enfebrada. De tant en tant, uns quants pardals eixien del porxo i
judicial— em clavà els ulls tan obstinadament i féu girar la testa sòpita d'una manera tan acusadora quan jo li dava el tomb, que li vaig
homenàs de mitja edat i alè dificultós, amb una boca a tall de peix, ulls sòpits i fixos, i cabell rogent tot esgarrifat al cap, de manera que semblava
d'aquella, per a bandejar-me per sempre més de tot el que no fos una sòpita durada. Mai no ha caigut aquella cortina tan feixuga, tan orba, com
manera la seva pipa, s'havia gloriat tant de sentir-se "terriblement sòpit", que jo l'havia deixat estar del tot per aquell dia, em vaig ajeure en
i després d'això, la vaig prendre. Tan immutable era la casa vella, i sòpita, i la llum groga en la cambra entenebrida, i l'espectre esblaimat de la
aquells arments que pasturaven —per bé que aleshores semblessin, en llur sòpita manera, assumir un aire més respectuós i anar girant el cap per tal que
de fossats i jardinets, i feia l'efecte d'un lloc retirat bastant sòpit. La casa de Wemmick era una construccioneta de fusta enmig de peces de
a fer un viatge a Marsella. Jo estava ben sol, i amb una sensació tota sòpita de solitud. Desanimat i anguniós, esperant de molt de temps que l'endemà
casa. Així continuàrem, amb poques paraules, per quatre o cinc milles ben sòpites. Feia molt de fred; i un vaixell carboner que ens passà a la vora, amb el
unes tisores. Subreptíciament s'introduí al recambró on Fausta reposava, sòpita. —La tonsuraré —digué en ell una veu ventríloqua. Al cap d'una hora fou
com una mena d'agror, com una mena d'eixutor, com una mena de tristesa sòpita que entorpeix en ell l'acció de tot instint elevat o superior i li
dirigia els exercicis d'entrenament. Jofre compareix amb posat una mica sòpit, propi de l'home que ha passat mala nit. El mar i el cel encara conserven
els pardals s'esforçaven endebades a demanar-nos silenci per a llur son sòpit de burgès insaciable. A nosaltres tant se'ns en donava d'ells, i corríem
Vivien allunyats del món, i el món els oblidava. Els migdies, quan la sòpita calda aplanadora gravitava damunt la carretera pròxima, semblava que
la senyora Mència sargia el buganter vell, en aquell havent dinat sòpit, encara endormiscat, de la passada migdiada xafogosa. De quan s'assegué
bóta. I heus ací que, avançant-se a l'estació, vingué una altra migdiada sòpita, si fa no fa, com aquella d'anys enrera, i encara que ja l'ombra de l'
fer sinó petita resistencia a les mans de la mort; quan les ànimes estan sòpites, les sensacions mitigades i el seny afeblit, gairebé al marge de la
esmunyedisses, lluents com l'aigua; unes mans avesades a treure ulls sòpits de tota mena de peixos, aquells ulls gelatinosos que no miraven, que,
mentre el monstre pisciforme, aclaparat d'avorriment, es retirava sòpit a les profunditats del mirall. En dies successius, la figuració
recorregut a peu pels carrers solitaris. Els aprenents de comerç dormen sòpits sobre els taulells i s'afanyen amb la mitja cana i a fer l'article. Només
, fins a l'hora en que, arribada la nit, s'entornen a casa ben cançats, sopits de fatiga, pera recomençar a l'endemà. Jo dic que l'Universitat Popular,
cervell y el cor hi correspon desenfrenantse. Y concentrat y ab l'esperit sópit, malgrat el qu'encare hi lluiten les idees inacabables y els fets de lo
naturalesa y la lley y natural desvetllament de la energía pública, ara sópita. Perque l' autonomisme, la personalitat dels pobles que tenen conciencia
, però de lluny y vagament, ¿a quí? ¿A Carlyle, ab ses vergassades de llum sòpita, ab ses clarividencies genials y més pahoroses a voltes que la matexa
hores crudels de plors i febre! Pel món i sos viaranys camino sòpit sens trobar en l'aspror de ma carrera més que abismes
de l'estiu. Calitja: cap ala ta xarxa no trenca. La sòpita cuca s'exhuma i reviu. S'estufen els arbres i, càlides lloques,
i gai. I enllà d'enllà, miratge de la posta, encara sòpit del rural encís, entrellucar la vida que s'acosta,
més a la vora com el panet amb el brossat que deu, si sòpit plora, a aquell infant que, arrossegat, somicaria un'
que l'escridassa. Què hi fa que la vella es mori? Amb aire sòpit defuig d'aplicar-li, en adjutori, rosaris de
deessa que impàvida i fútil t'esmunys entre els homes que sòpits badallen armats i els trenques als llavis la frase més tèrbola
pesquera. Puja el carril de cremallera, ai!, com el sòpit cocodril d'una parada escadussera. Encaixonat dins una arruga
i al capdavall un crit de glòria —il·lús, eixorc, sòpit poeta! Elegia Reservo aquest lloc per a uns versos
mou. La nit davalla sense surt. Espia des dels teulats remulls, sòpit, l'any nou. Tenebra xopa. Cel de pena... Plou. 1935
sa mateixa vida. Y li semblà que quedava buyd y fret com un fanal apagat; sopit e indiferent, séns una espurna d'ànima. Era que acabavan de matarli la
am gran devoció; aquí i allí repicaven campanetes, i resos fervents am sòpit mormuri, brollaven arreu. En Josafat veia en els rostres, en les
esbrinaren els indrets de la capella baptismal, aprés, tombant la testa sópita, conduí aquella mirada trista i anguniosa pels ambits de la nau, en
d' un refredat dolent. La seva mare li va ben escalfar lo llit, y, sópita, tenint ab prou feynas los ulls oberts; sentintse com bullir lo cervell,
y tot soroll ha callat, y la berlina ja no porta sino un bulto més, sópit, inert, quinas únicas relacions conscients ab la realitat no son ja sino
la relació de las ideas, vaig entrar de nou en una mena de revetllament sópit, produhit per remors estranyas, que no provenían de las auras de la nit,
fantásticas, goyescas. Semblava que 'ls cossos, avans entumits y sópits, se reaccionavan per virtut d' aquell cordial. Las fesomías s'animavan, y
famós sens nafra aparent, també es cert de tot punt que l' endemá jeya, sòpit y abatut, en lo catre de sa pobre cambra. Lo metge aná á vèurel á bona

  Pàgina 1 (de 2) 50 següents »