Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

de plom, de punta roma, però tots dos eficaços. Segueixen curses i	súpliques	d'amor, que són desateses. La noia, quan es veu molt de prop perseguida,
sobre el rostre mentre girava la mirada al seu entorn com en una vana	súplica	d'auxili; de la seva gorja s'exhalà de sobte un crit ofegat, i volgué
la mirada extraviada. Ell no apartava els ulls de sa germana, en una muda	súplica	d'ajut. I Sileta hagué de veure com els guàrdies l'empenyien, com ell
-te'n! Li tenia la mà entre les seves. En la veu de la mare hi havia	súplica	, terror. Maria Àgueda, mentre parlava, no deixava d'escoltar vers
mà freda i esquelètica s'agafava a la de Tiago amb més força; la seva	súplica	era més ardent. —Tiago, t'ho prego: per la teva mare... pel que tinguis de
de més sagrat... Ell es girà i s'allunyà a poc a poc, vençut per les	súpliques	. Sota el fanal els homes s'aturaren. Ara parlaven també ells bo i agitant
l'aixeca vers el cel negre, tancat i sense llum, com en una última	súplica	, retratat en ell tot el dolor i tota la desesperació de la seva ànima.
la Generalitat començà radiant notes arrogants, però dimarts ja tot eren	súpliques	. 8 maig. Diu que hi ha hagut pau a Barcelona, llevat d'un
es podia permetre. És molt possible que la qüestió es resolgués amb una	súplica	desesperada a l'amo, i Campdepadrós li devia regalar, a començaments de
espès. —Tu estàs malalt. Jeroni es defensava. —Jo estic bo. Era més una	súplica	que una afirmació. Si mossèn Paulí es decidia a pronunciar en veu alta la
de Campdepadrós motivà la intervenció de Jeroni, que accedí tant per les	súpliques	del seu pare, com per la satisfacció que li devia produir encarar-se amb
de tant en tant, es posaven en els presents, giraven com amb una muda	súplica	, com si cerquessin algú, i un llampec d'ansietat els animava; després
Com t'enganya el desig! Tu ets incapaç de resistir els planys i les	súpliques	; no sabries pas ésser cruel amb les tres desgraciades que es refien del
i rependre la feina.)] Que vols seguir escrivint? [(Amb to de	súplica	, afalagant-lo.)] Deixa-ho per demà!... Víctor. [(Més
amb decisió. Ella em va córrer al darrera, tambalejant i repetint en una	súplica	plorosa: Je serai du royaume des élues. El meu company
ja em basta. Així el meu bany era com una pregària matinal, no pas una	súplica	. Era una oració d'agraïment amb acompanyament de música de festa. I no hi
farem un altre dia, quan tu vulguis, però avui no... Li dic això com una	súplica	. Un infant no demana amb més dolçor. Josep. —És que el bany t'ha
de vosté son infundats... ¡L' hi juro, Alfredo!... Al sentir las nostras	súplicas	, los dos rivals se miraren, com si 's volguessin dir: —¿Que fem?... D'
que esperava un fill va pensar fugir; fins i tot fer arribar uns mots de	súplica	a Lluís Alsina perquè vingués a deslliurar-la al preu que fos. Hi
i a totes ve, mai no prevista, no havent estat cercada, sense	súpliques	? Si així ve, feliç l'Home! Demanar-li no pot mai més
a prova el que ens iguala: llavors veuràs si és per mitjà de	súpliques	que tenim el propòsit d'adreçar-nos-hi: si hem de
i així, amb dolcesa, l'Àngel va respondre: "Doncs a la teva cautelosa	súplica	també accedeixo; amb tot, ¿quines paraules o quina
ser guardat. Jo ara m'imagino que he satisfet del tot la teva	súplica	que em demanà com de primer aquest Cosmos i la faç de
Llicència de parlar llavors imploro, i li responc, amb	súplica	humilíssima: "Celestial Poder, no et vull ofendre amb les
del seu preu —implica ser festejat, no es guanya sense	súpliques	, i més retret es fa més desitjable—, per dir-ho tot a
la divina Justícia no accelera la calma del seu pas amb crits o	súpliques	. Oh fontanes i puigs i valls i boscos! Jo alliçonava
tan sols el meu enuig suportes. Si pogués canviar amb les meves	súpliques	allò ja decretat, me n'aniria a aquell indret abans
més sublim: llur aire no era el d'uns vils postuladors; llur	súplica	, no pas menys important que el prec dels cònjuges de
davant l'altar de Temis romanien dempeus. De dret llurs	súpliques	van pujar fins al Cel, no esgarriades pels envejosos
fruitat la teva gràcia dins l'Home: aquests sospirs i aquestes	súpliques	que jo, el teu sacerdot, aquí et presento barrejats
més feliç, o d'inclinar-lo, costa de creure. Amb tot, aquestes	súpliques	, un breu sospir del nostre pit, volaren de dret cap
del Cel no admet preàmbuls, Adam: Déu ha escoltat les teves	súpliques	, i la Mort, que t'esqueia per sentència des que vas
lloc ha d'ésser-nos: cap no ens coneix ni en coneixem. Si amb	súpliques	incessants jo esperés possible un canvi del voler
amb els meus plors assidus; però davant el seu decret les	súpliques	són com alè llançat al vent, que torna sufocador
davant el dard brandava i en diferia el cop, per bé que amb	súpliques	fos invocada per molts d'ells mil voltes, llur bé
madam, en veure la mirada de Zorbàs, s'alarmà. Però la seva mà, tota ella	súplica	, encara es recolzava a la pitrera de la mula. —Què vols? —va fer Zorbàs,
això, i molt més, era dit —era el cor obert que venía amb la seva	súplica	— que no em deixava lleure a cap llei de vacil·lació; en conseqüencia,
donar la volta a la roca, sens fer cap cas de sos crits, sos plors i ses	súpliques	. Volien deixar-lo bregar una bona estona, barallant-se amb les ones, per
Però no comptaven amb la cua del diable. Després dels crits i les	súpliques	, en Ricardet, quan veié desaparèixer de la vista la darrera samal i que
de Barcelona\, p. 465), per la qual Benet XIII, a humil	súplica	d'En Turmeda, torna a admetre'l en el si de la religió catòlica,
les nacions i les tribus), fou estesa a una hora i mitja, per a incloure	súpliques	per compte dels pobles possibles en els diversos planetes. Tothom n'era
el que sigui comunicar-me amb vós fins a aquella hora. No, no hi valen	súpliques	: vull que sigui així. Quan ell va ser fora, ella es deixà caure exhaurida
santes de Nostre Senyor Jesucrist, parleu. Els tons de la ira, de la	súplica	i de l'agravi se succeïen en sa boca sens transició; i, arribat a on érem
anava fent sa via i jo el seguia en esperit, gemegant, tornat tot jo una	súplica	muda, dolorosa, ardentíssima... Seria reparada? Seria compresa? És que no
després, de genolls, allargant els braços vers nosaltres, amb veus de	súplica	fervorosa clamà: —Sants de Crist, Sants de Crist, em perdoneu vosaltres?
una maledicció del cel, damunt els habitants de la ciutat heroica. A les	súpliques	dels assetjats, el despietat monarca anglès hi oposa només aquesta
—Paulina! La vella es posà a gemegar. Era una queixa molt humil, de	súplica	i de recança. Sabia que es moria. Que es moria sense remei. I hauria de
i de lluitar sense un bri d'esperança. L'esguardava amb una expressió de	súplica	verament entendridora i en el fons de tot d'aquella mirada hi havia una
en el fons insondable del temps. De vegades Eugènia no podia reprimir una	súplica	desesperada: "Per Déu, Innocenci, treballa; vulgues ésser un home
Marcel·lí les refusà mastegant una blasfèmia i, amb un to humil, de	súplica	, que el noi mai no havia sentit, va dir-li: —Vols fer-me-

Pàgina 1 (de 15)

50 següents