Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

que mai no en va tenir: la terra li sedejava una	saó	d'invenció d'inversió. Ell que dels guanys en deia
posau-los politxons, regau-les amb les gerres fins que hi hagi	saó	. Bufau, seguint la dansa, i moveu els capells, perquè les sarments
la gràcia de la pluja, si és que als bancals de sembradura els manca la	saó	. El senyor rector porta a la mà un reliquiari de plata, que ara, ja en la
molt més temps un cop assecats. Per exemple, les avellanes en estat de	saó	s'enfonsaren immediatament; però, un cop assecades, flotaren 90
solc que obre l'arada, quan les pluges tardorals han donat a la terra la	saó	que convenia. És aquesta i no altra, la durada que pot esperar l'home. Si
tardana pot corgelar el fruit tot just nuat. Neguiteja't després per la	saó	que es va acabant i no es veuen enlloc senyals de pluja. I frisa de les
de sentir, sense saber-ho, que tot era com havia de ser, perfecte de bona	saó	, plenitud i harmonia? Més tard aquell somni deixà de visitar-me. El temps
vénen d'aixecar els rostolls a les terres de secà, aprofitant la	saó	de la darrera pluja. L'hereu s'acosta al pare, li dóna la santa nit amb
que deixa la terra en descobert quan es capgira. Temps abans, amb la	saó	de les primeres pluges, foren aixecats els rostolls a punta de rella, el
tant de temps o tan bé. A la fi, quan judicà que era vingut el temps de	saó	, començà de sembrar en secret les llavors del descontent entre el poble.
les samals de brisa, que hi solia haver davant de casa seva per aquelles	saons	, enraonava amb en Xaneta, un noi grassó i rabassut, galta-gros com un
passa copiosa durà fins a deu hores, mica més mica menys. Des d'aquella	saó	anà minvant i les agafades ens concediren intèrvals de repòs més i més
el Sol no es llevi, comparet humil. Que quan la terra tingui una bona	saó	de pluja, i les plantes posin més fosca la verdor i les garrofes pengin
per la porfídia de l'eixut estaven seques, a conseqüència d'una profunda	saó	tornen a rajar, diem que han eixit les deus. La deu seria
ni vigilava el treball del comparet ferint amb l'aixada els grumolls en	saó	de la terra. L'horta del seu pare! La cuidà de vell dia a dia i en ella
i unes migdiades llargues perquè se n'aprofitin. I la terra amb la	saó	que porta de la primavera i el sol miracler amb sa virtut pròpia fan
i vinga collir i tornem-hi i no parar mai, quan tot va bé i hi ha bona	saó	; però de vegades passen anys dolents i sembla que el dimoni passegi el
un pretendent ací, ara un pretendent allà, com a les hortes les pomes en	saó	. Cada vegada la mare no entenia res de la sentència del pare; però no
que se us encasta a les pestanyes, i la gleva exhala una acidesa de	saó	, una picantor afrodisíaca de carn de dona jove que us fa eixarramplar els
les glaçades, arrossa i macera els terrossos i ablana i endolceix de	saó	les entranyes encrostonades de la gleva. Aquesta fumera mullada que ara
dels avis cedien, i Déu ja havia perdut el bastó que castiga per la seva	saó	. El nostre poble s'eixonava i s'esberlava com les dogues d'una bóta
podríem posar, però?" —Què? —"En Manguiles". ¿Vale? En aquelles	saons	, en Peia tenia batejada tota la plantilla dels "hermanos": a
per ventura llavors no grillades de set malures —o vuit;— esperen la	saó	avinent. I encara escondeix sense manca, no sap on, el corc a causa del
vers Marieta i exclamà alegrament: "A...ra va... va bé! Unabo...bona	saó	!". (Era quec). La noia l'esguardà: somreia, mostrava unes dents
d'aquells que l'Aurora tiny amb els seus dits de rosa. En aquesta	saó	que dic, el campanar blanc que ix triumfador de la verdesca densa, era en
rumbejaven la polpa carnal del fruit, el robí lluent i suculent. Era la	saó	en què tota cosa viu, ama i bull. Ara em plau de contar-vos en quina
novel·la o la poesia, per pregona o substanciosa que sigui la respectiva	saó	històrica, no són la història. La història és molt més ambiciosa que tot
de creixement i renovació, xuclant tant de la terra com de l'aire, la	saó	que pot mantenir els llorers eternament verds. Que a les ciutats de
feien alguna cosa més: la circulació de la vida desvetllava en ells la	saó	profunda de la consciència pairal, i mentre l'un reprenia l'ús de la
i el poble sobre el qual havia d'operar i del qual havia de rebre vida i	saó	, la Comèdia neixia damunt les taules dels teatres més populars, com una
virgilià de la nostra literatura és Mn. Llorenç Riber. Fruit de la seva	saó	humanística és la traducció en "hendecasíl·labs" catalans, fa més de
de la poesia moderna amb totes les seves conquestes. És per tant una	saó	de les millors que ha rebut la poesia catalana en la seva història.
per exemple, en l'expressió màquina segadora, sinó "que està en	saó	per a ésser segat"): pagar, pagador (Ex.: suma pagadora);
trascendent, ara sí que gairebé mística: © © © © D'aquesta	saó	moral, d'aquesta plenitud anímica, d'aquesta perfecció cristiana,
important de Catalunya, devem cercar-la en les arrels ideològiques, en la	saó	que les nodreix i sobretot en la voluntat d'acció i de propaganda,
futur d'aquelles altres per a les quals no ha arribat encara la	saó	del temps: la fi del món i el Judici final (Mt., © ©). Parlant,
d'antuvi, per no fer seguir blat i tot, ans fa esperar fins a plena	saó	, quan l'un i l'altra seran ben coneixedors (Mt., ©); dins el
reprengui el seu estat primitiu, de nova naixensa i ben assaonada, en la	saó	de la qual ha de contribuir-hi l'industrial o comerciant per tal que la
cos humà solen fer moviment, i les herbes, en el dit temps, tenen tota la	saó	, la gent es medicava i anaven a la fira a comprar herbes cordials i
fonament d'aquest mecanisme. 6è· Mentre l'infant no estigui en	saó	, mai no s'hauria d'anteposar el desenrotllament formal dels problemes al
margens festonejats. Ella, esplèndida i fanfarrona sosté continuament la	saó	d'aquelles terres molsoses, riques de vegetació, ansioses de suor i
en avant sempre per aquell estil, mudat, encara que siga a vore les	saons	i a aferrassar la taronja!... ¡I que no lo saludarien los llauradors ab
admet regalls i sorregades; falcar les bragades de taronges; vore's les	saons	; espalmar i adreçar marge-migers; palonar ab pilladeta els caixers de les
—Mira Bernat, lo passat, passat; esta semana no s'ix a l'horta, i les	saons	que s'esquilen, que nosatros ja anem fent-mos vells, hi ha que passar
temps per a vore res, ni fer amics; oblidant dumenges i festes; sempre en	saons	, en regades... celant per llevar-li del cap pensaments i inclinacions,
que li deixave moltes vegades ferramentes, i li tenia conter de les	saons	. L'aigua, mentres, anava entrant per los portells i s'escampava per tot
sols va dir lo darrer. I lo temps passava i com lo temps també a ella la	saó	. Total que: rallant els coranta... i fresca com una llentuga i per
la major part de les nits: per què uns li dien de tempir; altres de	saó	; qui vol de rebatuda; qui que se sequen les rabassetes; uns que més
lloses planes que faixen les parets seques. El fruit comença a entrar en	saó	, i les primeres olives madures puntegen el verd platejat dels arbres de
sembrat. Amb el pas de l'any, la terra és manipulada i endegada segons la	saó	, l'estació i el temps. Tot és minúscul, la presència familiar s'hi

Pàgina 1 (de 8)

50 següents