Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

El sègol rosseja tant, que és lleugerament més fosc que les flors de	saüc	. Herba espigada pels marges, campànules morades. Collim maduixes pels
dessota el camí. Un manyoc d'ortigues, un	saüc	florit, la creu d'una tomba feta de granit,
amb la seva veu petrificada. El Bé és pertot arreu, és la medul·la del	saüc	, la frescor de la fontana, el gra del sílex, el pes del roc; el trobaràs
de gotetes, i en el bac de salits blavencs que té	saúcs	de flors d'argent. Tota la serra ja griseja, ja canta la pluja
El que ho prova és que en tots els marges veig intacte el fruit del	saüc	, encara que s'ofereixi com dins un plat. Així i tot, alguns tornen a
en el jardinet; però vora la bardissa ixen unes mates florides de	saüc	, i sota d'elles seia una nena. Sos ulls bruns es fixaven en la vella
"Justament aleshores una rauxada de vent zumzejà entre les fulles del	saüc	, i els infants picaren de mans i es miraren l'un a l'altre. —Deu ser
Cantà coses del quiet cementiri, on les roses floreixen, on la flor del	saüc	embauma l'aire i on l'herba tendra és sempre de bell nou humitejada per
o la u: exemples: traïdor, agraït, Lluís, Aín,	saüc	, peüc (§§ 109 i 111). Les vocals en hiatus
reïxes, reïx, raïm, saïm, gratuït, fortuït, pituïta, reüll, llaüt,	saüc	, peülla. Soles excepcions: la i de les terminacions
veïnatge, veïnat (der. de veí), saüquer (der. de	saüc	), agraïment, atapeïment, espontaneïtat, homogeneïtat, continuïtat,
virtut d'una barreja de menta, ruda, nepta, camamilla, donzell, flor de	saüc	, tarongina, orenga, caps d'ase o tomaní, sajulida, marduix, serpoll,
va receptar un purgant i em va recomanar bafos d'aigua bullent i flor de	saüc	! Qui després va atabalar-me va ser una mentalista de la Transjordània, en
el nespler— semblen raquítics i esquàlids. Quan arriba la primavera, el	saüc	del bassiol treu una verdor clara i lànguida: és l'única cosa amable del
alzina, el roure, la fràngula, el riber, el gabet o boixerica, el gerd, el	saüc	, el salze, el tell, l'om. La llista, com es pot veure, és d'
a la cara i al cap, sobre dels quals li foren aplicades unes fulles de	saüc	, que era l'emol·lient que hom aplicava llavors en aquests casos. Amb el
cal estobarles ab oli d'atmetlles dolçes tebi, o aigua de flors de	sauc	tebia. Ab referencia al nas, què es lo que basta?
de moro, etc.. 10. Sudorífics, per eczemple, les flors de	sauc	i flor de malva. 11. Antifebrúfics, com la quinina.
romaní, infusió de mitja hora, 5 grams per litre: ab fulles de	sauc	, infusió de mitja hora, 5 grams per litre. Tònica: ab
ab gram, mitx grapat, decocció d'una hora. Sudorífica: ab flors de	sauc	, infusió de 15 minuts, 4 grams per litre:
vegades dels peus. Se cura ab banys de peus, fumigacións de flors de	sauc	, o ensumant aigua de Colonia i potser millor suant una bona estona. En lo
dins lo conducte auditiu: també pot ferse una fumigació ab flors de	sauc	. Si lo mal prové d'un abcés (floronco), se pot tirar dins l'orella oli de
i supuren una mica, se pot banyar l'ull ab aigua tebia de flors de	sauc	ab una cullerada d'aigua-ardent per dos vasos d'aigua; també es bó banys
després de ficarse al llit, es convenient que prengui tissana de flors de	sauc	o de tila ben calenta i ab una bona cullerada de rom: Si lo malalt tus,
anissat, camamilla, bicarbonat de sosa, etc.. Emolients: Flors de	sauc	, de malva, fulles de malva, violetes, herba sanguinaria, cabellera de
abundantíssim en alzines centenàries, oms, eucaliptus, lledoners,	saücs	i altres arbres amb alguns claps de xiprers, era solcat en tots sentits i
florien a les respectives temporades com les acàcies, els ametllers, els	saücs	i les primaveres o "arbres de l'amor" i els arbustos com els baladres,
amb les espases de fusta, els fusells de canya i els troncs de	saüc	amb disparadors. Llàstima que s'hi afegissin, com a perfeccionament de la
Forma part del xarop compost anomenat /de Cuisinier\.	Saüc	. /Sambucus nigra\, L· (fam. caprifoliàcies). Cast.
els viburns, etc., si bé totes elles són indígenes del nostre país. El	saüc	és un arbre conegudíssim que es caracteritza per les seves fulles
professor Fargas preconitzava l'infús concentrat de la flor de	saüc	per a combatre el prurit vulvar, tan rebel a tot tractament i que tanta
fumària, herba sabonera, meu, om, pensament boscà, repelassa, sarsa,	saüc	i viola de bruixa (?). Antisudorals: Agàric i sàlvia.
Civada, consolva de teulada, ginebreda, lli, morella roquera,	saüc	, viola boscana i vern. Tòpics: Àlber, all, castanya índia,
per llur forma, dimensions o duresa no podien incloure's en medul·la de	saüc	, com les llavors. Per això en un bloc de parafina es feia un forat amb un
quals, a la banda receptora, portaven unes petites esferes de medul·la de	saüc	, pendents d'uns fils de seda, amb la indicació de les lletres de
febrífugues, mentre que a l'antic Egipte les usaven com a antisèptiques.	Saüc	Nom científic: Sambucus nigra L· Castellà:
una forta olor. Les seves baies són negres, completament. Les flors del	saüc	contenen un oli essencial, els glucòsids rutina i quercitina, mucílag i
en què convingui una ràpida transpiració. Les fumigacions de flor de	saüc	han estat molt emprades, sobretot en els casos de galteres, en els quals
galteres, en els quals s'escalfaven draps de llana amb el fum de flor de	saüc	cremada al braser. És un excel·lent coadjuvant en les tisanes laxants. Es
de la flor i els fruits. El refranyer ens diu: A mal de cor, oli de	saüc	. Sèver sucotrí Nom científic: Aloe vera Castellà:
Fulles de senet Fulles de fuixarda Flors de malví Flors de malva Flors de	saüc	Escorça de fràngula Saliandria grams grams grams grams Totes les herbes
falzia, líquens, malva, malví, pi marítim, rosella, drossera, efedra,	saüc	, tripó, pota de cavall, violeta. Tònics generals: Genciana,
fetgera, menta piperita. Sudorífics: Escabiosa, sabonera, bardana,	saüc	, violeta, malva. Herbes que actuen sobre el sistema nerviós:
ses vaumes, ses ortigues, es brots de pi, sa regalèssia, sa flor de	saüc	i ses fuies d'es ceps. Recepta per a curar mal de costat Se posen
Per fer-lo, prendràs tubercles d'absincio, major i menor i romaní,	saüc	, menta i ruda, de cada cosa una unça i 1/2 (42 gr.);
(Celtis australis), de l'auró (Acer campestre), del	saüc	(Sambucus nigra), del plàtan (Platanus hybrida, introduït
Els fruits primerencs i lluents dels avellaners i de les moreres, del	saüc	i la moixera de guilla resplendeixen en rotllanes lluminoses com escuma
gens lluny de la planta mare. Però les que són petites, com les del	saüc	o bé les móres, que són dispersades amb els excrements poden anar a parar
varien segons la regió i el clima, com podeu suposar. 1.	Saüc	o saüquer (Sambucus nigra). Agost-setembre. Per afegir als dolços de poma
Juny El sègol rosseja tant, que és lleugerament més fosc que les flors de	saüc	. Herba espigada pels marges, campànules morades. Collim maduixes pels

Pàgina 1 (de 4)

50 següents