Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

de miralls, si l'Erasme les envernissa amb monyeca. Les prendran per unes	sabates	de moda. I què, al capdavall, si retira a un petit diable?", s'embrancava
al genoll a penes; un vestit de ratlles blanques i blaves. Calçava	sabateta	de color damunt la mitja blanca. Els seus cabells eren d'un ros clar i
però la millor de les que la maltractaven no és digna de descalçar-li la	sabata	. Si em dius que Mila... —És una bona noia, Mila —interrompé ell, sense
barret, despentinat. Els pantalons li queien formant plecs sobre les	sabates	, portava el gec descordat; avançava balandrejant; cantussejava una
típic senyor Esteve de suburbi. Gorra, jersei, mocador de seda al coll,	sabates	noves. Conta coses molt curioses de la Revolució, precisament d'aquell
noia bonica i maquillada. Un milicià atlètic, d'aspecte brutal, amb	sabates	de campanya (brutes de fang sec) vagarejava davant el cinema
mal rasurats, amb expressió brutal, jaquetes de mostra quadriculada,	sabates	de trinxera. Deambulen entre la glòria dels crisantems, sota el sol de la
del front: eren uns 12.000 homes. "Sense roba —deia—, sense	sabates	, passats, amb unes barbes llargues, semblava que tinguessin cinquanta
uns soldats. He sentit pel passadís els passos feixucs (segurament duien	sabates	ferrades). Després he sabut que eren dos capitans i el comissari polític.
que corri a la porta, però, abans d'arribar-hi ja vomita entre les seves	sabates	. —Porc! —diu ell, i l'empeny cap a fora. L'individu que té al
gases plenes de sang, eines brutes i que ja han començat a rovellar-se,	sabates	de la gent que s'han descalçat, cansats d'estar tanta estona drets. La
pica de peus per desfer-se dels excrements que se li han enganxat a les	sabates	... —Ja t'ho deia que potser no l'havien matada. Encara que et sembli
van mastegant un compte que finalitza en el moment que ell es calça les	sabates	. —A formar! —bramula. Amb una sabata a la mà, s'arrenglera darrera un dels
en el moment que ell es calça les sabates. —A formar! —bramula. Amb una	sabata	a la mà, s'arrenglera darrera un dels seus companys que no ha tingut
Hi ha una espera llarga i silenciosa que ell aprofita per a posar-se la	sabata	, però el silenci és estrany, fet d'una mena de martelleig interromput i
els espera encarcarat com un brandó. Vesteixen uns uniformes impecables i	sabates	, sivelles o botons llancen tot de reflexos que es passegen per les cares
ulls de vidres, una pota d'elefant, davantals llistats de verd i blanc,	sabates	desaparellades, samarretes amb forats... Llevat de poques excepcions, els
afaitats i amb camises blanques que lluen punys planxats i les dones amb	sabates	de taló alt i bruses i faldilles vistoses, curtes i escotades. Un
es trasllada a l'altre extrem d'habitació, on li cal treure's les	sabates	i enfilar-se en una butaca per a abastar el prestatge més alt, on els
la remor de passos que s'allunyen pot sentir-se el taloneig d'unes altres	sabates	que s'atura per convertir-se en un rondineig de paraules abans de
de la butaca, llença la punta de cigar a terra, l'apaga amb el taló de la	sabata	i avança cap als dos feiners, prop dels quals s'atura, observant la nova
on la pols les converteix en una mena de fanguet que li impregna les	sabates	i empastifa els papers que li rellisquen de les mans. —Ja acabem el
que moren dolçament, sense ruptura, en les cames alçades per unes	sabates	de taló alt que reposen contra els rajols grisos i blancs de l'habitació.
S'incorpora i camina cap al divan, on de primer s'asseu i deixa caure les	sabates	que empeny endins amb els peus; aleshores replega les cames i les
d'una de les cadires, sota l'americana. Es desfà igualment de les	sabates	i aleshores s'estira al seu costat. —Hi ha detalls curiosos, en la vida
es va incorporant i es queda assegut al caire del divan, mirant les seves	sabates	sobre les quals han caigut les bragues malva, breus i transparents. Les
ens hi deixa estirar? Però ja s'ha tret l'americana, s'inclina cap a les	sabates	que es descorda, de manera que la noia no contesta, només diu: —Jo també
aleshores. L'home es queda indecís, penjat al costat del divan, una	sabata	encara a la mà. —Jaieu —gairebé ordena ell, passejant els ulls de l'un a
amb mi. La dona estreny la boca. —Ho devíeu somiar... Apa, poseu-vos les	sabates	. —Sí, sí... No hi és, doncs? Ell mira de cua d'ull cap a
Quins heretges? —No ho sé... Sí, sí... Quins somnis! —diu. Recull les	sabates	en les profunditats de les quals desapareixen els mitjons verds, se les
peus i els baixos dels pantalons sense haver sentit el fregadís de les	sabates	que s'aturen a frec seu i una de les quals s'alça una mica per tocar-lo a
Hi ha una dona inclinada damunt el caixó, on es veu una capsa de	sabates	plena de papers, una ploma, una llibreta i un coixinet de tinta que
el paper, hi aplica un segell de goma que treu de darrera la capsa de	sabates	, estudia un moment la impressió i acaba: —Ja està. —Alça el cap en
d'aconseguir-les? —Te'n sobren moltes —fa ella, assenyalant la capsa de	sabates	. —No me'n sobra cap, perquè el món no s'acaba avui... Confiem-hi —
—gemega. Es calma una mica, estira uns papers grocs de la capsa de	sabates	—. Sí, te la faré —diu—. En faré a totes encara que hagi de fabricar
La desa darrera de tot dels fulls que han anat minvant a la capsa de	sabates	i allarga el coll. —Ara vosaltres. Ell camina fins al ròdol de llum que
t'hi amoïnis, tot està solucionat. Treu tots els papers de la capsa de	sabates	, la gira cap per avall i en salten potser una dotzena de menudes
de la cadira i s'allunya pel corredor, silenciosament, perquè no duu	sabates	. Hi ha una pausa breu i després se sent una veu d'home, rogallosa i
L'home somriu, satisfet, es gronxa una mica sobre les puntes de les	sabates	, els polzes clavats a les costures de l'armilla. —Ah! —fa—. Són secretes
Mossèn Basili. Traslladà l'ordre a la criada: —El Mossèn no troba les	sabates	. Vés a buscar-les. La noia rondinà. —Jo sola no hi pujo. La dida
boja! Mossèn Basili es queda aquí a la cuina. Et dic que li busquis les	sabates	! L'avi volgué intervenir però no li ho pogueren fer entendre. I Rovirosa
. —Aquí ningú no t'ha robat res, talòs! Ves què en faríem, de les teves	sabates	! S'haurien pegat si la dida no els arriba a amenaçar de deixar-los sense
alhora, seguí buscant. No era pas tan senzill com això renunciar a les	sabates	, perquè amb espardenyes no podia entrar al seminari. I comprar unes
perquè amb espardenyes no podia entrar al seminari. I comprar unes	sabates	noves era més del que es podia permetre. És molt possible que la qüestió
li devia regalar, a començaments de curs, amb els nous llibres, unes	sabates	noves. Aquest episodi ha estat tret d'una nota, barrejada amb altres de
vivia amb Cèlia, barallat amb tothom. La nota diu només: Episodi de les	sabates	. Cal que miri si les sabates de Mossèn Basili són encara en el buit on
tothom. La nota diu només: Episodi de les sabates. Cal que miri si les	sabates	de Mossèn Basili són encara en el buit on s'havia incrustat l'eix de la
que el conduïa a casa Mestre Frigola, a l'equipatge de roba, llibres i	sabates	que en Catarineu, el criat, un minyó de disset anys, desvergonyit i
la sotana descordada, com dur camisa de randes i llaços de colors a les	sabates	, com llegir la Bíblia de Cipriano de Valera, com llegir les
malament les sandàlies de pell marró. Tornares a sentir el frec d'una	sabata	d'home que insistia a rasant a flor la teva polaina de color gris.

Pàgina 1 (de 70)

50 següents