 Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb sabater |
Freqüència total: 730 |
CTILC1 |
| perfecta, amb una voravia natural que sembla obra humana. L'ombra dels " | sabaters | ", els lleus insectes que floten en l'aigua assolellada, és com l'ombra | | l'aigua quieta, on corrien, si ella es quedava immòbil, espasmòdics | sabaterets | , només visibles pel finíssim rastre, ben aviat fos sobre la superfície | | i riallera que movia les cames dins l'aigua verda, bruta, plena de | sabaterets | i granotes i serps d'aigua, per una imatge nua, perfecta, immortal que | | la Mediterrània fent de transportistes, o bé s'estableixen com a sastres, | sabaters | i botiguers a les ciutats i viles de Castella, o encara ensenyen les | | vida que sigui. I els fills del Marquès són pitjor que els fills del meu | sabater | . Allà tens el petit, sí, aquell que ara parlava amb la dona d'en Mates, és | | , eh?... Carrer d' en Roig, m' ha dit? —Sí; á l' entradeta del | sabater | . Que vinga dejornet, eh? —No li mancará, no tinga por. Aném, m' alegro | | l' aygua als ulls y que 'l vehinat en pes li hauría donat la camisa. Lo | sabater | li feya per deu pessetas las botinas que venía á quinze, la revenedora li | | pagesos vergonyosos, que es passen la vida al cafè i en tertúlies a cal | sabater | i tots acaben endeutats, les finques hipotecades i, finalment, pobres. | | ni li va fer perdre el gust de la disciplina. Els seus pares eren | sabaters | . Ell havia après aquest ofici i l'exercia a les hores que li deixava | | una llengua ofegada. Tano. No, fondista, no m' agrada. Mes aviat | sabaté | . Pero sabaté 'm carrega... Si are tant de pega estich, quan fos sabaté no | | Tano. No, fondista, no m' agrada. Mes aviat sabaté. Pero | sabaté | 'm carrega... Si are tant de pega estich, quan fos sabaté no 't dich si | | sabaté. Pero sabaté 'm carrega... Si are tant de pega estich, quan fos | sabaté | no 't dich si n' estaria de pega! y es un ofici de re qu' ab molt que 'l | | molt que 'l traball aguantis y per mes que hi adelantis, sempre 't quedas | sabaté | . Encara que sigan destres lo seu traball no s' estima. Com son mestres de | | estadant del principal. El porter, impertèrrit, de cara a la feina —era | sabater | —, va contestar amb la frase "un servidor fa sabates". Insisteix dues | | vitalisme. Per bé que no ignora l'existència de la Metafísica, com el bon | sabater | sabia que la senyoreta del principal tenia una vida amb prou aventures | | foc blau, seguint els verns, atura 'l vol; els | sabaters | , tirant llinyol, fan la llur dança amb dolça pau. L'algua, á | | Quan érem mainatges, la nostra mare ens acompanyava a la botiga del | sabater | , sigui per sabates noves o fer solar les velles. S'esqueia sempre que el | | sigui per sabates noves o fer solar les velles. S'esqueia sempre que el | sabater | havia descuidat l'encàrrec. Havia desat la peça de cuire en un raconet de | | un aire afligit i cansats de respirar les flaires de la botiga, quan el | sabater | , que era un bon home, es va apiadar de nosaltres: —Aquests petits | | l'has comprat, el teu? —Poc que trobaries el parió! El meu oncle Quim, el | sabater | , me l'ha tallat dins una rel de boix. Quin un el meu oncle! Ara me fa | | no tocaria. —Ja en saps poc, d'aquestes coses! —me responia el nebot del | sabater | . —I com ho saps, tu, que hi ha bruixes? —Ma mare les coneix totes | | ciutat. Tanmateix, jo què hauria fet al poble? Ja ho sé, hauria pogut ser | sabater | , barber... i potser hauria estat feliç. Jo sempre anava, de jovenet, a la | | no hi ha dubte que la subversió acabà per produir-se. Naviliers, | sabaters | i vinaters assoleixen en uns quants anys una típica situació de | | tot planye'l, respecte'l i deixe'l fer. Usufructua el adroguer, el | sabater | , el sastre, el propietari, el metge, l'advocat, i fins el regidor. | | sobretot les botes ben lluentes. —Aquests deuen pertànyer al gremi de | sabaters | —pensa el bon geperut mirant-se'ls de cua d'ull. El passeig és ple de gent | | anessin a fer visita, sels veu passar damunt de les lloses. Si el gat del | sabater | els saluda (un gat blanc que s'ha anat destenyint), ni es dignen mirar-lo | | jorn se ns havien trencat els cordons de les sabates i entrem a casa un | sabater | . —Tindrieu uns cordons? —preguntem. —Na Malguelida! —Que... uns | | i que amb els mateixos apuros lluitaven el lampista i el manyà i el | sabater | i demés industrials que, en lo que no era prescindible, rebíen els séus | | voltes enquimerat amb la calma de les vendes, i altres amb el sastre o el | sabater | , que no interpretaven amb tots els refinaments de l'art de la moda els | | zoològica del parc i portant l'estadística de les porteries amb | sabater | que hi havia en el seu trajecte. Un home diligent i documentat arriba | | tenen tintures; els perfumistes pomades esmalts i polvos per la pell; els | sabaters | fan bonics calçats amb els talons alts, i les modistes... aquestes ho | | -te: —És el novel·lista de la burgesia.— Com podrien dir: —És el seu | sabater | . O bé: —És el poeta dels humils.— Com podrien dir: —És el seu | | frescor suau al carrer i feia una remor monòtona i vaga. El baster, el | sabater | , el carreter, treballaven al peu de la porta, distrets, mig endormiscats. | | Els rellotges no els fan els rellotgers? Les sabates no les fan els | sabaters | ? Els panys no els fan els cerrallers? I la flauta qui la toca sinó els | | aflacat la voluntat, ans bé una atlota sollerica —la Dominga—, filla d'un | sabater | , fresca, pitera i seductora com una hurí. En Paparritx l'adora, n'està | | que hi ha una causa que justifica, en part, el desamor de la filla del | sabater | . —Sabeu quina és? —exclama en Paparritx amb un aliret de furor que fa el | | i marcaven el compas de /I puritani\ que el baríton i antic | sabater | Ramon Blanchard cantava a tota veu. /Suoni la trompa e | | ha un o dos: Katczinsky és el més fi que conec. D'ofici, em sembla que és | sabater | , però això no vol dir res; ell els sap tots, els oficis. Va bé d'ésser | | menestrals, o petits empleats. Com ha de voler atacar-nos un manyà o un | sabater | francès? No, són els governs només. Jo no havia vist mai cap francès | | passar en silenci els qui, malgrat no diferenciar-se gens del més humil | sabateret | , es deixen afalagar extraordinàriament per un vanitós títol de noblesa. | | el seu treball de sapa: que si faltaven agricultors, que si sobraven | sabaters | , que si es llaurava poc, que si es gastava massa en això i en allò massa | | parell de sabates per a posar-hi mitges soles, ella ens les portarà al | sabater | . Sembla que en coneix un de magnífic. Angeleta es recorda de nosaltres. | | amb una taca morada al front, que s'anomenava Antonia i era filla d'un | sabater | que hi havia al cantó del carrer del Vi i el de Traperos. La | | que són els mascles, i l'àvia que els treu de la closca amb una agulla de | sabater | i compta els que es menja, i són 200, i quines ganes de vomitar. | | és quan passa a frec d'aigua; quan passa a frec d'aigua, les aranyes | sabateres | fugen atabalades lliscant, i llavors és quan els dos xavals s'hi | | enlluernen; perquè s'hi reflecteixen les pedres precioses. Les aranyes | sabateres | que hi llisquen són de filigrana i les granotes van guarnides de | | dona no és l'única que he conegut a Fes. Una noieta humil, filla d'un | sabater | amb nombrosa família, que va ésser companya meva tota una tarda, resultà | | d'aquest memorable esdeveniment, vaig anar a casa del capellaire, i del | sabater | , i del camiser, i em vaig sentir prou semblant al gos de la vella Hubbard | | pobre mutilat abandonà el primer ofici que tenia; i aprengué l'ofici de | sabater | . Com us he dit, venia molt sovint a casa aquest pobre invàlid. I ell i el | | —el poeta de Nuremberg tingué més categoria fins en l'ofici: arribà a | sabater | — donà, amb la seva "Societat del Born", un relleu al nostre carnaval |
|
