Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

, però no sóc, és evident, Plató", va començar el vell. "Encara que no	sàpiguen	si algú m'escolta, em manen de parlar. Qui m'ho ordena i em belluga
fecunda, va sorgir després i, abans de prendre una més clara forma, qui	sap	si va emplenar la mencionada buidor i va ser alhora omplerta per ella.
miraculosos trastorns digestius, palingenèsics o recomponedors. Tampoc no	sabem	bé si el vell va ser precipitat al Tàrtar o si Zeus el va confinar
després de somniar-los, implacable, la seva raó. Els Curetes Pel que	sabem	, els Curetes eren, en les tradicions més antigues, dos, en el seu començ
sigui de la Nit, sigui de la Necessitat. És corrent per a tothom de no	saber	del cert qui és el seu pare, però ens és ben singular i fins vexatori
que dicta la indiferent immortalitat. Afrodita Urània ens és germana, no	sé	per quin cantó. Germana? Cosina prima, a penes, i gràcies. És estrangera,
els volums aclaparadors de les llistes telefòniques, per exemple, i no	saben	distingir en canvi un gos d'un ós. Per això, ofesos els animals amb
teoria, amb un poder cada cop més i més discutit, la poesia eròtica. No	sabem	com s'ho fa per acomplir unes comeses tan diverses. El cert és, però, que
a la coratjosa amiga la il·lusió d'un escrúpol de sort. Metis Metis	sabia	més coses que tots els déus i tots els homes plegats. Per tant, era un
d'allà baix, el teu setial en la tenebra. Molt abans de deslliurar-te, jo	sabia	els camins, els perills, els encanteris de la fosca. Per què no t'hi
al Tàrtar, sotmès a un etern suplici que no conto, perquè suposo que el	sap	tothom. Camus, en un llibre magnífic, fonamenta en aquest mite el seu
incompletes i nècies tàvegues de l'expressió. Amb el mot que entenguis,	sàpigues	que l'obscur teixit ens fa invisibles, tant com el casc, kynée,
afortunada. Ets mortal, no se m'acut com Posidó et va estimar, i ningú no	sap	què sortirà del teu cos, si algun boig, impertorbable i impertèrrit heroi
és molt temible", adoctrinava Arístocles l'adolescent Euforió. "Ja	saps	que hi ha un port, a la nostra illa d'Ítaca, consagrat a ell. Però res no
que els teus ulls abastin." Els Vents "Ara que grandeges i comences a	saber	l'ofici, treballant amb eficàcia i àgil esforç, coneixes també com es
del normatiu homònim, de les petites onades blanques d'escuma que qui	sap	si, en acariciar-la, la refrescarien i l'apaivagarien. La banda ruminant
no va servir la teva venjança. Et senties culpable de la desgràcia.	Sabies	, gegant delicat, que sense raó no es té mai força. Ara som a l'hivern, i
de Sicília. Avui és el meu últim parlament aquí —o tal vegada no, qui	sap	—, i altres ben diverses veus contaran potser al seu torn vells i eterns
"Quines aberracions!", el va interrompre la meva àvia. "No	sé	com Nostre Senyor permetia o permet aquestes coses." "Que Déu el faci
del xaró, de Madame Butterfly. L'enveja us rosegaria si	sabíeu	quina veu d'or canta la part de la senyora papallona, i per això no us ho
el conductor i el navegant que protegeix la fundació de colònies, el qui	sap	guarir i també matar, amb una mort ràpida, clement. El qui presideix
dels vapors mefítics que s'exhalaven de les profunditats de la terra. "	Saps	què?", es malfiava el pelegrí. "Ja tornaré un altre dia a consultar
la sang de molts innocents. Però no he de contar la història que tothom	sap	o ha de saber. Sols recordaré que el plorós, que al seu torn va caure,
molts innocents. Però no he de contar la història que tothom sap o ha de	saber	. Sols recordaré que el plorós, que al seu torn va caure, enyorava en la
prosseguia, després d'una curta pausa, la interlocutora. "És que	sap	la funesta sort que li toca. I també la calamitosa de la família i la
basarda del mar. La dona ha complert, fidel, tots els seus deures.	Sap	també que no trairà mai ningú, que es comportarà amb rectitud fins amb
l'estranya profetessa que compartia el llit d'Agamèmnon, però Hècuba	sabia	igualment que Cassandra —o Casandra, en grec trobem les dues grafies—
nit, va morir assassinada. "Pobra", va comentar l'oncle, l'endemà, en	saber	-ho. "Per quin motiu? Potser tan sols perquè el modista no va encertar a
de Tiamât, quan el varen privar del seu tron informe i tenebrós?" Com se	sap	. Andròmeda era etíop i gaudia d'una feliç memòria, característica —no
pel mot, el detesto—, el senyor Marinatos era, amb algú altre, el qui	sabia	més sobre aquestes esplèndides troballes. Ara no ho asseguraríem, perquè
tots dos sols en la cambra on dormíem l'abnegada Alcestis i jo. Qui	sap	on para l'ex-hoste nobilíssim, a l'encalç dels seus treballs, però no per
s'estimen i es volen casar, uns pares incomprensius que s'hi oposen no	sabem	per què —potser només per representar un tradicional paper de pares—, un
faula. Dafnis i Cloe Després d'un llarg aprenentatge, com tothom	sap	, en un acreditat institut de teatre, la parella va aprendre de cor
Però l'home no va deixar que arrodonís la modesta creació poètica, qui	sap	si per motius de purisme, i abatia la víctima d'una sola garrotada. "No
No afegirem al nostre comentari el risc d'unes altres suposicions. Podeu	saber	com els fets es varen produir, almenys tal com ho conta una normativa
enllà, però, d'un excel·lent ofici. Ares L'hauríem de compadir perquè no	sap	riure, però no entenem la causa profunda d'aquesta seva ignorància,
el representa i girem, subtils hipòcrites, de seguida full. Un heroi No	sabem	qui és, però per la seva actitud militar el suposem un heroi. Com que una
en llegir de biaix quatre llibres mal pensats i mal escrits i que no	sabem	en general res de res, ni del que depèn l'exercici del cervell ni d'allò
Blasi. "Amb la història del jove que veiem en tenim prou." "No	sé	ben bé qui és", va respondre, força humiliat, un tros afligit, Pulcre
l'artista no ha volgut representar Hipòlita, la reina: la vostra cultura	sap	per què. És, doncs, una simple amazona sense nom, de les de la tropa de
mentre Pulcre s'ennuegava de despit, en haver-se d'empassar tot el que	sabia	, i era un bon embús, sobre sàtirs i silens. Un silè Si un autor abans
per obstinat que siguis, ni en els mapes alemanys més minuciosos. Qui	sap	, només, si l'has d'entreveure, boirosa, molt de tard en tard, en el fons
es va difondre per tot l'auditori, limpidíssima, la veueta d'en Tianet. "	Sabia	el detall, sabia aquest detall!", s'entusiasmava llagrimejant l'obès i
tot l'auditori, limpidíssima, la veueta d'en Tianet. "Sabia el detall,	sabia	aquest detall!", s'entusiasmava llagrimejant l'obès i opulent
li havia vagat de teixir, desteixir i cavil·lar. Prudents i sagaços,	sabien	el punt dolç del que convenia que es contessin, del que importava de
l'autoritat d'Eustaci, la de Ptolomeu Ascalonites —que ningú no	sabia	amb certesa quin dimoni de sorge era— i, sobretot, la d'Estrabó, tan
dels Novíssims—, i s'endormiscava, aclaparat pels anys. Antígona "Prou	sé	que, pel que vaig de seguida a fer, em glorificaran estúpidament al llarg
pres mesures perquè una tal desgràcia no em sobrevingués, però ja se	sap	com és de cec el cor d'una mare. No adoptava, per un malentès amor, les
econòmics, tan importants com complexos. Sóc viuda, prou que ho	saben	, i el meu enyorat absent em va deixar, no ho negaré, arreglada i, a més,
pluges que tot ho adobaran, però no ho encerta ni per atzar. Tu i jo	sabem	que no cal fer gaire cas dels endevins, i no n'exceptuo aquests d'ara. I

Pàgina 1 (de 3458)

50 següents