×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb saciar |
Freqüència total: 198 |
CTILC1 |
fosques i patètiques. En els períodes de pau, de tranquil·litat pública, | sacia | aquesta nostàlgia amb lectures, gestos i espectacles violents, que el | dins el cervell, i no en tinc prou d'haver menjat i begut fins a | saciar | -me. No és pròpiament el confort el que em manca. És que es presentarà la | Aixó 'ls he dit, y tots ells ja esperan ab ánsia boja lo moment de | saciar | sas concupiscencias totas. Ton. ¡Quina alegría mes gran si tot | es torna del treball, i, flairós, t'espera l'àpat: | sacien | aviat, bé que agradívols; són molt distints, però, els teus | de canviar de vida. "Fins ara, ànima meva —em deia—, veies ombres i et | saciaves | ; ara et porto a la carn." Estava a punt. El dia abans de marxar, tot | —digué—. ¿Què fums, callat, a la paret? Canta una mica. No em | saciava | de veure amb quines precaucions, amb quina tendresa, Zorbàs treia el | """ "La vaig seguir, la devorava, la devorava amb els ulls, però no em | saciava | veient-li balancejar les anques com les campanes per Pasqua. ""¿Per què | i collí els primers narcisos salvatges. Els va mirar llarga estona, sense | saciar | -se'n, com si veiés narcisos per primera vegada, els flairà tancant els | endavant, cada matí fou ofert a la maligna bèstia el tribut que havia de | saciar | la seva fam i calmar la seva ira. Ella, que ja esperava l'hora, eixia | vasta imaginació condueix fora de les regles i de la justesa, no poden | saciar | -se de la hipèrbole; pel que fa al sublim, àdhuc entre els grans genis no | la gola d'un miserable dispeser tavernari que, amb viandes fredes, ha de | saciar | un ventrell insondable. Sempre resultava una sorpresa per al meu esperit | d'Alfred Nobel, i en aquesta avinentesa heu pogut llegir, repetida fins a | saciar | , la història del descobriment casual de la dinamita. Un dia es va | I ell els entenia i s'hi comunicava a onatge d'ànima. Amunt, amunt, cap a | saciar | la curiositat impacient i glatidora! Oh el goig de contemplar les nueses | capaç de tot per tal de tornar a sentir la vehemència d'aquells llavis, i | saciar | els seus, cremosos de la set immensa que li havia desvetllat l'acte | en què només, essencialment, es té gana i veure que tothom s'esforça per | saciar | -vos-la ha d'ésser un enlluernament continuat, una fascinació beata. Us ho | enrocats que, més que animals, semblen fruita marina. Cada matí se'n | saciava | i, després, en portava al convent grans ramassades. Encara avui en dia | dir tant de goig com de misteri. Trobarà la contemplació de Déu que el | sacia | i el conforta, amb l'Hòstia, que rep a la boca, com el mateix sant Joan, | Es dedicava a la cacera i a la pesca. Anava pel país a la que salta per | saciar | la fam i donar menjar a la família. Per tot això sospito que l'home | matança de catalans. Potser aconsegueixin aquest seu propòsit i arribin a | saciar | -se de sang catalana. La resistència té els seus límits i el nostre poble | futur —amb una obscura set de glòria, que, després ho aprenem, no pot ser | saciada | en aquest món. La guerra és estúpida —com l'amor; i per això té arrels | que tota la grandesa del món: per això sols Déu qui l'ha pastat, te'l pot | saciar | . Posa't la mà al front. ¿Penses? Doncs ets el rei de la creació. Tots | les necessitats més primàries del cos. Sense pa no hi ha cap vianda que | saciï | , llevat de la fruita, si bé no són pocs els qui l'assaboreixen | no serà una incògnita, serà allò d'allí, possibilitat permanent de | saciar | la fam ©, i no l'altra cosa real de més enllà que | emmatzinades de tants calaveres que van al Cine cercant la presa en què | saciar | els seus excessos i luxúries". "I no em digueu que també van al Cine | és més fidel en l'amor. "La seva feminitat es mesura per la capacitat de | saciar | la seva set en una sola font. La dona molt femenina és essencialment | recompensa immensament gran." (Gènesi, XV, 1). L'home no pot | saciar | -se ni en la saviesa, ni en la fortitud, ni en els diners, ni en res | diners, ni en res d'aquest món (Jeremias, IX, 23). Només Déu pot | saciar | plenament el nostre esperit: "Seré saciat quan apareixerà la vostra | 23). Només Déu pot saciar plenament el nostre esperit: "Seré | saciat | quan apareixerà la vostra glòria", deia David. I Sant Agustí: "Senyor, | féu a trossos un teixit meravellós que Aracnea acabava de fer, i per | saciar | la seva còlera va transformar la dissortada artista en una aranya. La | i la celebritat. Així que el nadó va començar de somicar, impacient ja de | saciar | la seva còlera, Juno envià al seu bressol dues serps amb l'esperança | divorci, lluny de contenir la depravació humana, li ofereix el mitjà de | saciar | -la. No frena les passions, ans les afalaga i les invita a la infidelitat. | temor que la de la força superior, sense altra preocupació que la de | saciar | els seus desigs, aconseguirà per fi satisfer els seus apetits, perquè de | van aportar els apòstols, al costat dels cinc mil homes que havien de ser | saciats | ? No tinguem por: nosaltres, amb les nostres poqueses, plantem i reguem; | mateix s'esvaeixin els pecadors davant de Déu; i que els justos siguin | saciats | , i s'alegrin a la presència de Déu. Que es vegin, doncs, confoses i en | de tota animositat i ressentiment per llur procedir. Havent, per tant, | saciada | la llur crueltat, ja que li imposaren, fòra de la mort, tota cosa que els | com el pitjor dels homes, Aquell en la execució del qual estàn a punt de | saciar | sos ulls. Després, quan se'n són anats, veieu la brillant restellera de | s'acabarà la tragedia sagnant. Si la malicia dels homes no és encara | saciada | , si la humanitat és en tal manera bestial que aquests homes no es fonguin | veié eixir de sota el peu de l'Anyell, és a dir, de Vós, únic que podeu | saciar | la fretura implorant de nostres cors. Meditació XXXVII Jesús | només trobaré buidor i cap felicitat. No seré alimentat, no seré | saciat | . Perquè el meu aliment és la voluntat d'Aquell que m'ha fet i que va fer | ni per la santedat, sinó per Déu sol. Car només hi ha una cosa que pot | saciar | l'amor i premiar-lo, i és Déu sol. Això, doncs, és el que significa | I l'abís de la soledat interior és creat per una fam que no serà mai | saciada | per cap cosa creada. L'única manera de trobar la soledat és per la fam, i | dóna als veritables teòlegs una fam nascuda d'humilitat, que no es pot | saciar | amb fórmules ni arguments, i que busca alguna cosa més pròxima a Déu que | fa néixer dintre teu un glatir dolorós per Déu que res no sembla capaç de | saciar | . ¿Creus que la teva meditació ha fallat? Al contrari: aquest | d'unes profundes capacitats nostres que Déu ha volgut que no fossin mai | saciades | d'una altra manera. Tots aquells que assoleixen el fi pel qual van ser | voleu, però sí a Ell mateix, a donar-li els mitjans indispensables per a | saciar | aquest desig natural, que Ell mateix ha posat en l'ésser de la criatura | no buida l'ànima d'ella mateixa, ni l'omple, ni l'engrandeix, ni la | sacia | de Déu. Solament l'amor total és el que dilata l'ànima tant com n'és | pot reposar en l'objecte amat qui estima coses terrenes impotents per a | saciar | l'ànima, per ço com són finites i subjectes a la vanitat i a la mort. Mes | a la fe. L'erotisme cec i boig que amb mil subterfugis excitants vol | saciar | la set de la mecànica que ell mateix provoca amb flipacions cada cop més | a temps a totes. I què abundoses llàgrimes vessà aquesta bona senyora per | saciar | la fam que tenía d'aquell pa dels Angels: era tant vehement aquesta fam | Benhaurats els qui tenen fam i set de justicia, perquè ells seràn | saciats | . Benhaurats els misericordiosos, perquè ells conseguiràn misericordia. |
|