Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

llegendes tampoc no massa antigues. Vegeu, en canvi, a Tucídides, el	sacrilegi	, les mutilacions dels simulacres d'aquell del qual tractem, a Atenes,
plena de camions, pistoles i banderes, el foc dels	sacrilegis	, la sang sobre l'asfalt, "Hijo, me alegraré que al recibo
el meu bes. Rosaura [(allunyant-se de Golferic)] Oh	sacrilegi	! Un bes heu dit! Parany horrible del Maleït! Amor! Follia no essent del
ballant damunt de l'altar de la parròquia de Betlem i tots els horribles	sacrilegis	vuitcentistes. El que venia amb la segona República encara li semblava
"extrems"; en un capítol precedent ho hem demostrat a propòsit d'un	sacrilegi	menor: la compareixença d'una dona indisposada mentre es desenrotllen els
si sé castigar. No tindràs prou ulls per a plorar! La Multitud. —	Sacrilegi	! Egist. —¿No sents, desgraciada, com crida, aquest poble que has
frenar la seva còlera, et trossejaria ara mateix. La Multitud. —	Sacrilegi	! Electra. —És un sacrilegi mostrar-se alegre? ¿Per què no
ara mateix. La Multitud. —Sacrilegi! Electra. —És un	sacrilegi	mostrar-se alegre? ¿Per què no s'alegren ells? Qui els en priva?
com si hagués escapat d'un perill o d'un pecat. Tot d'una em semblà un	sacrilegi	el meu indiscret desig del matí d'espiar i de veure el futur abans de
bandolerisme, tumults piadosos, querelles de protocol entre autoritats,	sacrilegis	. La guerra de Successió és una primera i ben formal "rebel·lió de les
remei a tota pressa. I entrats a la plaça, començaren a cridar que era un	sacrilegi	de permetre que un foraster, que qui sap qui era i quins intents duia,
ritual, i la més petita falta comesa dins el teatre era un delicte de	sacrilegi	. Al teatre grec hi assistien també els espectadors assedegats de
—com a Espanya— profanin les ceremònies de l'Església i rebin amb	sacrilegi	els Sagraments; ell ho prefereix al que passa a França, on els
bellesa, i espantat, espantat de profanar-la, esgarrifat de pensar el	sacrilegi	que estava a punt de cometre, es llançà escales avall, de cap per aquella
de llima, com diuen els versaires, seria inútil vanitat, si no fos un	sacrilegi	. /Per sort fins dintre'ls més grans esgarriaments d'escola hi
set d'or o un amor deshonest i abominable, el parricidi, l'incest, el	sacrilegi	o alguna altra pesta semblant, o quan persegueixen amb terrorífiques
argúcies teològiques, i les tenen per frívoles. Alguns consideren com un	sacrilegi	execrable i una grandíssima impietat, que es parli amb tan poc respecte
mitjà del que ells anomenen confessions. Consideren que revelar-los és un	sacrilegi	, excepte quan van beguts i volen divertir-se amb contalles facecioses:
igual. En ser a quatre metres dels esglaons, m'aparegué la paraula "	sacrilegi	". En català. Després, en castellà: "sacrilegio". Ostres. Era
Ostres. Era com ho deia el "padre". M'entrà feredat. Per a mi, el	sacrilegi	i el "sacrilegio" no eren una cosa lletja, sorda, com un càncer. El
i el "sacrilegio" no eren una cosa lletja, sorda, com un càncer. El	sacrilegi	de mossèn Eudald i el "sacrilegio" del "padre" sempre produïen
produïen descàrrega eléctrica, la mort sobtada, llançada contra el "	sacrilegi	" per una veu negra com un cable d'alta tensiò, que deia: "Altu!" Com
sobre la llengua d'un ""tio"" que no està preparat, desencadena el	sacrilegi	, que deu venir a ser com una reacció química, que la persona mal
i de sacrificis; ànima senzilla i poruga que s'esborronava d'aquell	sacrilegi	. La veia de les nits de l'hivern, quan s'aplegaven a l'entorn d'ella i els
de tragèdia que va inflant-me! Ploro, ploro, i cada esquitx deu ésser un	sacrilegi	! On he arribat, amic meu! On sóc! I, què m'espera?... XVI Estimat
amb l'esglai a l'ànima, com un coltell fred. Però no cregueu que aquest	sacrilegi	romangués sense càstig. No hi restà, no. A la primera nit, quan els
la Mare-de-Déu d'Agost. Aquella oportuna visió tallà la comissió del	sacrilegi	. L'escolà major, per a la festivitat imminent de la Dormició de la
és descrita amb voluptat i us horroritza amb una bafarada de sang i de	sacrilegi	. El tema ciutadà ha temptat molt poc Víctor Català. L'única incursió que
esperit. I, com ha dit eloqüentment Menéndez Pelayo, "no hi ha major	sacrilegi	i ensems més inútil, que pretendre d'engrillonar ço que Déu ha fet
Déu no es comet sols insurgint contra Ell explícitament (blasfèmia,	sacrilegi	), sinó trencant greument qualsevol punt de la llei moral, perquè tota la
petit altar amb un Crucifix, preparat a l'efecte, i si el delicte era de	sacrilegi	, el Vicari Perpetu de la dita parròquia li aixecava solemnialment
que els cadàvers fossin duts en cotxe. Per molts era gairebé un	sacrilegi	que uns animals —els cavalls— substituïssin els homes, voluntaris o
manera que tot delicte comès durant la representació era castigat com a	sacrilegi	. Els sacerdots i sacerdotesses hi eren presents, car l'espectacle no
I a desgrat d'haver nascut per a àngel custodi d'una llar, cometia el	sacrilegi	de teclejar una Underwood, eixarreir-se el cervell en càlculs
aixecar-se iradament i demanar-li comptes de la seva passivitat davant el	sacrilegi	que presenciava. I tornà a oir plors i el murmuri d'una veu grossa,
de viver i els musclos marins incerts. Aquestes coses, a Cadaqués són un	sacrilegi	. Els crustacis són animals articulats o artròpodes. Tenen en la mar —tant
l'abraçava pels recons per tal de sentir el que ella deia "el sabor del	sacrilegi	". Una nit va fer-lo despullar en un parc, a risc de ser detingut per la
mai no poden unificar. L'apriorisme és, pedagògicament parlant, el	sacrilegi	més gros. En aquest punt estan completament d'acord les teories
de descobrir el pou d'immundícia de la política espanyola cometé el	sacrilegi	de destapar-lo per tal que la gent s'adonés com s'hi engreixaven els
primmirats i gelosos de la xocolata autèntica, haurien considerat com un	sacrilegi	. No direm que els barcelonins tinguessin l'exclusiva de l'afecció a la
llágrimes de penediment esborren de les lloses del temple els rastres del	sacrilegi	y de la bacanal jacobina. Aquest moment té un carácter únich y
profanació de coses massa altes perquè triguem més a denunciar-la, és el	sacrilegi	d'ordre natural, per tal com calumnia d'impúdica la cosa que entre les
el pecat no tenia reparació, i puc jurar que patia com si hagués comès el	sacrilegi	més brutal. Quan un duu al pap una consternació d'aquesta mena, ha de
havía creat un aspecte material del nostre verb, s'ha comès un veritable	sacrilegi	en ordre a la bellesa, com ho fou la destrucció de Poblet, ò com ho fóra
indiscutible de les lletres catalanes, quan diu: "No hi ha major	sacrilegi	, i a l'ensems més inútil, que pretendre engrillonar allò que Déu ha fet
benvolent, sagrada, immutable, de la qual cal no apartar-se sota pena de	sacrilegi	i de catàstrofe: tant l'un com l'altre sotmeten l'home personal i actiu a
—Mes, va pas havere d'esperar el càstich, ermitana! Tantost havía fet el	sacrilegi	, y encara havía pas acabat de dringar l'esquellinch, veusaquí que del
de la contradicció i evident inutilitat de batejar un mort constituïria	sacrilegi	; per tant és necessari per resoldre la dificultat posar-hi la condició:
Les principals classes d'irreligió són la temptació a Déu, el	sacrilegi	, la simonia, la blasfèmia i el perjuri. D'aquestes dues
heretges, a no ésser que hi hagi inspiració divina, etc.. b)	Sacrilegi	. És la profanació de quelcom sagrat. Si allò que es profana és una

Pàgina 1 (de 5)

50 següents