Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

I si no era en l'art, en què era? ¿Per què la seva vida era contínuament	sacsejada	per impulsos tan oposats, sense que ell pogués destriar quin havia
i veié com ell se li avançava amb gest ràpid, i agafant-la pel braç la	sacsejava	brutalment. Tino Costa el retingué per la màniga. —Deixa-la! L'embriac el
corrent. El temps, entre tant, havia anat empitjorant; fortes ràfegues	sacsejaven	de temps en temps els arbres, i una fosca nuvolada es congriava damunt
retrocedint, s'enfonsa. Ell s'oprimeix contra ella i la crida, la	sacseja	enfollit: "Mare! Mare!" Les aigües ressonen com en clams de triomf;
la'm... Digues-me... quelcom... Una... pa...-rau...la... Sileta... La	sacsejà	: de primer, suaument, i de seguida, amb més força. Es deturà panteixant i
veu tremolava la ira desesperada que venia enfosquint-li l'ànima; tornà a	sacsejar	-la amb més violència. Ella estava rígida, amb els ulls tancats, els
Sileta... Ja desesperat, l'agafà pel coll amb totes dues mans, li	sacsejà	el cap tan violentament, que en sentí cruixir les vèrtebres, com si el
del que feia, tal com la tenia, l'anà estrenyent, estrenyent, mentre la	sacsejava	cada vegada amb més violència. Es deturà de sobte, aterrit davant
remuntant el primer turó, ja se li acostava. Una ona de terror el tornà a	sacsejar	i volgué córrer amb nou impuls, però les forces començaren a fallar-li;
un cendrer; un altre neteja les ferides amb una solució salina tèbia tot	sacsejant	un peu on se li han adherit dues gases de l'escampall que s'amuntega a
i... —cerca la paraula, esbossa un gest ample i dolç—... i idíl·lic. —	Sacseja	un fragment de nervi entortolligat que se li ha enganxat als dits—. Vull
Ell s'incorpora amb un salt. —Ei! —fa—. D'on sortiu? L'home	sacseja	el cap per fer caure els brins de palla que li pengen dels cabells, mig
moltes, d'aquestes. —Aleshores, tot això de la virginitat, de... El vell	sacseja	el cap, sense moure's de la porta. —No, això és veritat. Ho has entès
i tot la immobilitat dels arbres que ni el més petit hàlit de brisa no	sacseja	. Ell avança un pas, es torna a aturar, car tot d'una ha distingit una
fins que un d'ells, el dels conceptes lògics, repenja una mica el cap, el	sacseja	en tot de moviments breus i a la fi diu: —No sé si portarà
! —fa ell sense donar-li explicacions, ja girat cap a l'altra, a la qual	sacseja	fins que obre els ulls i mormola: —Eh?... —Ràpid, ràpid! —repeteix ell
franquejar la barrera d'homes armats sense fer-se remarcar. Aleshores	sacseja	la porta que cedeix cap a l'interior, sostinguda només per un cadenat mal
que es passeja discontínuament entre els pupitres, avançant els braços,	sacsejant	-los, com si pronunciés una arenga. Les seves paraules lentes i gairebé
i que, un segon, gairebé els anihila, però els dos funcionaris el	sacsegen	pel braç, li donen tot de copets a l'esquena. —Per què? —crida. Tots
comprometre's. Però la dona ja s'ha inclinat de nou sobre l'individu, el	sacseja	per l'espatlla. —Ei, vós... Ei! —Es redreça sobtada—. És mort!
sentit subjectat per una mà gegantina. La veu, com abans, no li sortí. Se	sacsejà	en un gran esforç d'esperit, i es rebolcà, i arribà a aixecar-se, i volgué
dirigí paraules duríssimes i amenaçadores. I totes varen tremolar; foren	sacsejades	per terratrèmols i llançaren uns crits que retrunyien dins la immensitat.
i d'esgarips; ja no són els llavis, són els vuit metres de budell que se	sacsegen	sota els músculs i sota el greix electritzat del ventre. Si aquest riure
(Nova pausa.)] Que jo no parlo amb la paret, m'entens? [(La	sacceja	per l'espatlla.)] /Xela\ Tens raó: anem. Però no em toquis.
tant que les galtes em cremaven. Em va agafar pel coll amb una mà i em va	sacsejar	el cap. Li vaig dir que ja es podia retirar i que si no em feia cas
l'altre a tocar de la menjadora. I ella, com una senyora endolada, va	sacsejar	el cap i les plomes del coll amb una mena d'estarrufament i ell s'hi va
perquè avorrissin les cries, em vaig posar a prendre'ls els ous i a	sacsejar	-los amb fúria. Esperava que ja hi hagués el colomí a dins. Que se li ben
closca de l'ou. Els coloms covaven la cria divuit dies; quan eren a mig,	sacsejava	els ous. Com més avançats estaven en la feina de covar, més
rovell a dintre, i els aixecaven amb molt de compte i els començaven a	sacsejar	: de primer sense pressa i aviat amb ràbia, com si tota la ràbia dels
i de la guerra i d'haver perdut s'hagués ficat en aquelles mans que	sacsejaven	els meus fills. Volia cridar i la veu no em sortia. Volia cridar que
de tabac, la mà de Maria Lluïsa despentinà la cabellera negra de Pat; va	sacsejar	-li el crani, i la galta de Pat fregà el coll de Maria Lluïsa; però va
solemnitat de l'home enganyat. I la sang, que esquitxa a la vida i la	sacseja	com un puny verinós que es perd, colpejant i solitari, dins la nit. Goya
per cobejança. Podrà menar una vida blana i còmoda. Tot d'una es	sacseja	per assegurar-se de la flonjor del llit; i Tomàs també es sacseja,
es sacseja per assegurar-se de la flonjor del llit; i Tomàs també es	sacseja	, inconscientment. —No hi fa res! —pensa Laura. —Així, sense que te n'
podríem contar-los de les rates de sagristia: oi, Jaume? —fa Tomàs,	sacsejant	l'hereu Terra Negra, que menja emmurriat perquè avui ha discutit amb el
com la cunyada surt al balcó. Una sospita enorme fulgura com un llamp,	sacseja	la germana de Tomàs. Potser és que Laura i Pere... Aquell diàleg en
revoltant, horrible! Fins que Laura, en el paroxisme de l'alteració el	sacseja	i el desabriga. —Desperta't; no dormis més, que em moriria! Desperta't
spasa, l'aferrà ab les mans, e, despuys que l'hach un poch sodejat [	sacsejat	], d'un torn lo mès per terra". Curial acut a l'altra parella
i un repicar intermitent, però tenaç —com el d'una perforadora—, que	sacseja	i fa vibrar la matèria pressionada, alhora que vibra l'instrument
menjador plats y coberts posats en renou movían una fressa semblant á si	sacsejessin	vidre y ferro vell. Tots los estudiants anavan compareixent. Lo sol
emocionat, que el seduït semblava jo. Sofria una agitació nerviosa que em	sacsejava	tot. Vaig amagar les mans darrera l'esquena perquè no em veiés com em
desperten dintre l'home forces obscures, avials, insospitades; forces que	sacsegen	i remouen tot el subfons de l'home, des dels instints més tèrbols a la
Jo potser no ho hauria fet. Veig la seva fila, polsós (tot i haver	sacsejat	furiosament els nostres vestits), però la pols de dues jornades per
pel final que havia tingut la nostra visita. De bona gana l'hauria	sacsejat	. Però ¡era tanta la seva satisfacció! Vivia un moment de glòria. Estava
creure que em queia al damunt. Amb les mans a les meves espatlles em va	sacsejar	tot. —Ja ho veus, criatura poruga, en tenim per tres quarts de camí. Però
es regiren al tombet; vol dir que, agafades les olles per les anses, se	sacsegen	de manera que els talls de la carn canvien llur posició i reben la calor
però sense cullerot ni paleta, sinó prenint l'olla per les anses i	sacsejant	-la en l'aire, de manera que els trossos de carn vagen desplaçant-se del
celebrat, ella, el sarcasme de la reconciliació! Instintivament Cosme va	sacsejar	l'espatlla: volia alliberar-se del contacte de la mà que en aquella
Devia haver plorat, perquè de tant en tant un sanglot encara el	sacsejava	. Però estava aparentment tranquil, gairebé fascinat, polint un tros de
va pensar vagament, mig adormit. Algú el tocava de l'espatlla, el	sacsejava	. No tenia voluntat, ni força, ni ganes de moure's. Veus conegudes: la de

Pàgina 1 (de 26)

50 següents