×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb sagal |
Freqüència total: 51 |
CTILC1 |
xic de satisfacció. —Sóc un vell. No sabia que fossis quelcom més que un | sagal | . Puc alçar-me i anar-me'n? ¿O bé el teu servent em farà a | zel, zodiac, zona, zoològic; procedents de © àrab | zagal | , zènit, zero; de paraules exòtiques zebra, zebú, zinc, zulú, | fòrtment apretat no hu consentía, si bé donava llòch a que 'l majoral y | çagal | , desde llunt, aqueferats rescibint ú als passagers, l' atre arreplegant | donant sèrt ritme a la veu, día: "Cavallers, al coge, al coge", el | çagal | es posava al costat de la gindaleta empunyant son curt açòt, aquéll | estruendo del coge, la música dels cascabells y els aúchs del majoral y | çagal | , al embocar en l' estret y antich pònt els que 'n cavalleríes per éll | per el camí provisional la carretera, al crit del majoral dirigit al | çagal | y al ganado, dient: "deixals, xiquet, y puja; bueno, pobrets, buenooo | aquéll día: "vorem, vorem... tío Batiste, passe açí davant al puesto del | çagal | "; l' aludit renegant perque allí fea massa sòl, abaixava del | beguda atres, els més cavallers o rumbosos convidaven al majoral y | çagal | , quant éstos acudíen después de feta la remuda del tir: "al coge, | casat, que ademés de la seua dòna tenía a sa mare, un pareller, pastor y | çagal | , va accedir al prech del vell perdut, no sense que la agüela marmolara | ab la punta roma, desde petites pera 'ls gicóns a grosses pera 'ls | çagalóns | ; aquèsts, els més fantasiosos, les tenen grosses casi com el puny, de | allí alguna persona seria i en cuant la veíen vindre simulaven els dos | sagalets | una brega, blandint la vara el que la tenia; al acostarse l' hòme, l' | i fins a tabacs de flòrs; per la banda de fòra van acostantse atres | çagals | i çagales, també portadors de regals, i algunes pastores repicant les | company meu. Al davant de vuitanta-set caps Els de casa van llogar-me de | sagalet | a la carretera, per portar aigua als picapedrers i peons que treballaven | baylets que no sabeu mes que gandulejar, també podeu posarvoshi; tú, | sagal | , avisa als de allí baix que sembla que s' adormin.— Y de totas las | 'n la capital no 'm pervertira y aprofitara 'l temps, y en la que, apenes | sagalet | , de mí es va despedir al emportársela Deu d' este mon, después de ferme | tota, especialment les escudelles més boniques. Joch de pilota Els | sagalets | , els fadríns y encara els hòmens ja fets, casi tots son aficionats als | pues segóns es digué per la comarca, de bon matí es tragá á un pastor, al | çagal | y encara pera postres algúns cabrits. Ab molt de cuydado pera no fer | com si fós un minut, y 'ns causava una impressió aterradora la vista del | sagal | que, fent sortir lo cap per damunt del passamá de l' escala, nos deya: | feya vent, vidrieras amunt; quan entrava lo sol, persianas avall; los | sagals | , mal vestits y pitjor parlats del temps de nostres avis, s' han convertit | i del passatge, regnava un silenci impressionant. El cotxer i el | sagal | , ajudats d'un parell de tractants de ramats, forts i vigorosos, que | homes, s'agitaven en vivíssim rebull les seues dones i una xarpellera de | zagalons | , tots malvestits i bruts com a gitanos, carrejant llenya grossa i | alhora). Els petits es fan grans. I jo aleshores no era sinó un | sagal | ; tot just sabia fer brunzir còdols amb la fona. Al | petita com un pessebre al passadís. Jo aleshores només era un | sagal | desconfiat i bròfec; ara, pel març, compleixo | sempre la Iglesia. Lo que no es ferse pastor del remat, ni sisquera humil | sagal | de ell: es simplement servirli de gos pera avisar ab sos lladruchs. | l'enfarfech quotidiá de la sortida del cotxe. Segur de que m'avisaría'l | çagal | al moment de marxar, m'estaba á prudent distancia; canssonejaba en | apareix á la cantonada. —¡Cuita, cuita! L'aupan, entra, s'encabeix; lo | çagal | tanca y's queda dret al estrep, de colços á l'obertura. En Ramon dona per | en un retom de la carretera. En lo carret-tartana, que pren lo | çagal | , —un xicotás alt y sech, d'una palideça fosca, moxí, ab orellas com á | un auriga romá, dalt la devantera, á atiar als cavalls ab l' ajuda del | sagal | qu' al costat del tiro, corria aturdintlo á crits y bastonadas. Per altra | de gent, y de la bona: en Planademont, qu'era un brau; els Felips, el | Sagal | , en Llorens de Baget, els Espinassos, y altres que feyan tremolar la | restant penjat de totes dues ales pel tel. Corra el | sagal | , per rematarlo, ab un parpal, mentres el vell pastor | se fon dins ella ab gradual entelament. Torna el | sagal | ab la remada a tota pressa. El gall olímpic se | Bonosi 'ls concells No olvides en la batalla. En efecte, que un | sagal | , Que cabrits allí guardaba, Un dia se l' hi encara, | mes brandar; cantan festivas cançons los pastorets y | sagals | perqué 'l bon temps se desperta y s' adorm l' hivern | feina era acabada, les nimfes acabaven de recollir-se els cabells, i els | sagals | es preparaven per anar de gresca, quan la mula es va parar en sec. —És el | Fidon la tristessa! Les nimfes s'hi afegien al mateix to i els | sagals | en una octava més baixa. Hauria donat una corona perquè tingués l'estrip | el Chuti a la Lilà quan va acudir a rescatar-la del setge impacient dels | sagals | del barri, i, més en concret, del paparra del Cisquet de ca la Luisa. La | xicota del Laberint, avesada a torejar bous més perillosos, que amb un | sagal | com el Gabriel no podia jugar més a fer-se la interessant. No li podia | tenia vuitanta de totes les edats, incloent-hi un parell de faltats i un | sagal | de catorze anys que ensenyava la titola a la primera de canvi... La mare, | per emmirallar l'estat d'ànim d'aquelles pobres criatures de Déu, el | sagal | havia anat a recollir llenya i el mossèn es disposava a fer els seus | grans—. Segur que es fixaran en ella. —S'estimaria més que la veiés algun | sagal | de la casa del Pare Caçador, que tots els convidats al casament —deia una | llei de fuga". El camió se'n va anar. Un pastor i el seu fill, un | sagal | , que menaven una rabera d'ovelles, van sentir els trets i van acostar-se | per costum. El tio Manolo mantenia la pipa fumejant a la boca. Aquell | sagal | , molts anys després, es va trobar casualment amb un home, amb qui es va | tenia al voltant dels onze anys; juntament amb la seua germaneta i dos | sagals | veïns estaven pasturant les ovelles. Tenia set i va baixar fins la bassa | acostumat. El pis és casa vostra, això us ho he dit sempre. Però aquí, | sagals | , si no hi ha vells, no hi ha residència, ho entens o no? Jo no volia | absorta en l'operació de cargolar el sobre de sucre refinat. —Així què, | sagals | , conformes o no conformes? El Nel incorpora l'esquena: —Avel·lí, has | (Llucena, Vistabella, Xodos). Tejugo en aragonès. | zagal | (Banyeres, el Carxe, la Font de la Figuera, Monòver, el Pinós) / | (Banyeres, el Carxe, la Font de la Figuera, Monòver, el Pinós) / | sagal | (Benassal, Castalla, Catí, Cinctorres, Ibi, la Mata, Morella, Palanques, | 'canell', prisco 'préssec' (prisquero l'arbre), | sagal | 'xic', teixugo 'teixó'. La posició geogràfica també justifica | Ports i l'Alt Maestrat i sorollar-se 'moure's, menejar-se', | sagal | i nus, que reapareixen per les terres del Vinalopó, en lloc de | 'porc', xupalandero/chuparandero 'caragol avellanenc', | zagal | /zagal 'xic', etc. 3.6 Crevillent i |
|