DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
sagal M 51 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2020)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb sagal Freqüència total:  51 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

xic de satisfacció. —Sóc un vell. No sabia que fossis quelcom més que un sagal. Puc alçar-me i anar-me'n? ¿O bé el teu servent em farà a
zel, zodiac, zona, zoològic; procedents de © àrab zagal, zènit, zero; de paraules exòtiques zebra, zebú, zinc, zulú,
fòrtment apretat no hu consentía, si bé donava llòch a que 'l majoral y çagal, desde llunt, aqueferats rescibint ú als passagers, l' atre arreplegant
donant sèrt ritme a la veu, día: "Cavallers, al coge, al coge", el çagal es posava al costat de la gindaleta empunyant son curt açòt, aquéll
estruendo del coge, la música dels cascabells y els aúchs del majoral y çagal, al embocar en l' estret y antich pònt els que 'n cavalleríes per éll
per el camí provisional la carretera, al crit del majoral dirigit al çagal y al ganado, dient: "deixals, xiquet, y puja; bueno, pobrets, buenooo
aquéll día: "vorem, vorem... tío Batiste, passe açí davant al puesto del çagal"; l' aludit renegant perque allí fea massa sòl, abaixava del
beguda atres, els més cavallers o rumbosos convidaven al majoral y çagal, quant éstos acudíen después de feta la remuda del tir: "al coge,
casat, que ademés de la seua dòna tenía a sa mare, un pareller, pastor y çagal, va accedir al prech del vell perdut, no sense que la agüela marmolara
ab la punta roma, desde petites pera 'ls gicóns a grosses pera 'ls çagalóns; aquèsts, els més fantasiosos, les tenen grosses casi com el puny, de
allí alguna persona seria i en cuant la veíen vindre simulaven els dos sagalets una brega, blandint la vara el que la tenia; al acostarse l' hòme, l'
i fins a tabacs de flòrs; per la banda de fòra van acostantse atres çagals i çagales, també portadors de regals, i algunes pastores repicant les
company meu. Al davant de vuitanta-set caps Els de casa van llogar-me de sagalet a la carretera, per portar aigua als picapedrers i peons que treballaven
baylets que no sabeu mes que gandulejar, també podeu posarvoshi; tú, sagal, avisa als de allí baix que sembla que s' adormin.— Y de totas las
'n la capital no 'm pervertira y aprofitara 'l temps, y en la que, apenes sagalet, de mí es va despedir al emportársela Deu d' este mon, después de ferme
tota, especialment les escudelles més boniques. Joch de pilota Els sagalets, els fadríns y encara els hòmens ja fets, casi tots son aficionats als
pues segóns es digué per la comarca, de bon matí es tragá á un pastor, al çagal y encara pera postres algúns cabrits. Ab molt de cuydado pera no fer
com si fós un minut, y 'ns causava una impressió aterradora la vista del sagal que, fent sortir lo cap per damunt del passamá de l' escala, nos deya:
feya vent, vidrieras amunt; quan entrava lo sol, persianas avall; los sagals, mal vestits y pitjor parlats del temps de nostres avis, s' han convertit
i del passatge, regnava un silenci impressionant. El cotxer i el sagal, ajudats d'un parell de tractants de ramats, forts i vigorosos, que
homes, s'agitaven en vivíssim rebull les seues dones i una xarpellera de zagalons, tots malvestits i bruts com a gitanos, carrejant llenya grossa i
alhora). Els petits es fan grans. I jo aleshores no era sinó un sagal; tot just sabia fer brunzir còdols amb la fona. Al
petita com un pessebre al passadís. Jo aleshores només era un sagal desconfiat i bròfec; ara, pel març, compleixo
sempre la Iglesia. Lo que no es ferse pastor del remat, ni sisquera humil sagal de ell: es simplement servirli de gos pera avisar ab sos lladruchs.
l'enfarfech quotidiá de la sortida del cotxe. Segur de que m'avisaría'l çagal al moment de marxar, m'estaba á prudent distancia; canssonejaba en
apareix á la cantonada. —¡Cuita, cuita! L'aupan, entra, s'encabeix; lo çagal tanca y's queda dret al estrep, de colços á l'obertura. En Ramon dona per
en un retom de la carretera. En lo carret-tartana, que pren lo çagal, —un xicotás alt y sech, d'una palideça fosca, moxí, ab orellas com á
un auriga romá, dalt la devantera, á atiar als cavalls ab l' ajuda del sagal qu' al costat del tiro, corria aturdintlo á crits y bastonadas. Per altra
de gent, y de la bona: en Planademont, qu'era un brau; els Felips, el Sagal, en Llorens de Baget, els Espinassos, y altres que feyan tremolar la
restant penjat de totes dues ales pel tel. Corra el sagal, per rematarlo, ab un parpal, mentres el vell pastor
se fon dins ella ab gradual entelament. Torna el sagal ab la remada a tota pressa. El gall olímpic se
Bonosi 'ls concells No olvides en la batalla. En efecte, que un sagal, Que cabrits allí guardaba, Un dia se l' hi encara,
mes brandar; cantan festivas cançons los pastorets y sagals perqué 'l bon temps se desperta y s' adorm l' hivern
feina era acabada, les nimfes acabaven de recollir-se els cabells, i els sagals es preparaven per anar de gresca, quan la mula es va parar en sec. —És el
Fidon la tristessa! Les nimfes s'hi afegien al mateix to i els sagals en una octava més baixa. Hauria donat una corona perquè tingués l'estrip
el Chuti a la Lilà quan va acudir a rescatar-la del setge impacient dels sagals del barri, i, més en concret, del paparra del Cisquet de ca la Luisa. La
xicota del Laberint, avesada a torejar bous més perillosos, que amb un sagal com el Gabriel no podia jugar més a fer-se la interessant. No li podia
tenia vuitanta de totes les edats, incloent-hi un parell de faltats i un sagal de catorze anys que ensenyava la titola a la primera de canvi... La mare,
per emmirallar l'estat d'ànim d'aquelles pobres criatures de Déu, el sagal havia anat a recollir llenya i el mossèn es disposava a fer els seus
grans—. Segur que es fixaran en ella. —S'estimaria més que la veiés algun sagal de la casa del Pare Caçador, que tots els convidats al casament —deia una
llei de fuga". El camió se'n va anar. Un pastor i el seu fill, un sagal, que menaven una rabera d'ovelles, van sentir els trets i van acostar-se
per costum. El tio Manolo mantenia la pipa fumejant a la boca. Aquell sagal, molts anys després, es va trobar casualment amb un home, amb qui es va
tenia al voltant dels onze anys; juntament amb la seua germaneta i dos sagals veïns estaven pasturant les ovelles. Tenia set i va baixar fins la bassa
acostumat. El pis és casa vostra, això us ho he dit sempre. Però aquí, sagals, si no hi ha vells, no hi ha residència, ho entens o no? Jo no volia
absorta en l'operació de cargolar el sobre de sucre refinat. —Així què, sagals, conformes o no conformes? El Nel incorpora l'esquena: —Avel·lí, has
(Llucena, Vistabella, Xodos). Tejugo en aragonès. zagal (Banyeres, el Carxe, la Font de la Figuera, Monòver, el Pinós) /
(Banyeres, el Carxe, la Font de la Figuera, Monòver, el Pinós) / sagal (Benassal, Castalla, Catí, Cinctorres, Ibi, la Mata, Morella, Palanques,
'canell', prisco 'préssec' (prisquero l'arbre), sagal 'xic', teixugo 'teixó'. La posició geogràfica també justifica
Ports i l'Alt Maestrat i sorollar-se 'moure's, menejar-se', sagal i nus, que reapareixen per les terres del Vinalopó, en lloc de
'porc', xupalandero/chuparandero 'caragol avellanenc', zagal/zagal 'xic', etc. 3.6 Crevillent i

  Pàgina 1 (de 2) 50 següents »