Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

altres s'inclinen que amb un núvol de fletxes. Assenyat, devia triar les	sagetes	i atènyer l'ingredient de cabra del monstre, en el punt just on, per una
cap propòsit d'ofendre-us ni d'afalagar-vos. El noi té dues classes de	sagetes	, recordeu-ho. Guardeu-vos, si podeu, de totes dues. És un xicot capriciós
amb violència pètals de flor de pomera: me n'han caigut alguns al damunt —	sagetes	de maig. 14 maig. Algú parla de fortes operacions al
sempre a punt de dissoldre amb l'aridesa d'un raonament o amb la petita	sageta	d'una ironia qualsevol situació afectiva. D'ací també certa distància que
per mirar me\, que el teu mirar té el poder de	sageta	maleïda. Tu qui venies a 'ser un brot de murtra florida
i elegància el jaquès, doncs, era fort i protegia contra els cairells o	sagetes	i devia ésser enconxat. Indubtablement també era dit jac, i amb
que la natura dels lligams; en el pla formal, fan, si val a dir-ho,	sageta	de tota fusta. D'això deriva que, davant dos termes donats en connexió,
pi-pollancre); llenya per a cremar-coiot; un grup de quatre clans (	sageta	-sol; àliga-gall dindi); toixó-ós; turquesa-petxina o corall. (
com és ara els nombres, les direccions i els principis. Així, l'arc i les	sagetes	figuren a la llista dels noms clànics, però no es tracta només d'objectes
El text de les pregàries i de les invocacions revela que una	sageta	està pintada de color negre, l'altra de color vermell, i que aquesta
exterior: tirar amb l'arc vermell i negre utilitzant alternativament una	sageta	vermella i una sageta negra és expressar l'ésser del temps, mesurat per
vermell i negre utilitzant alternativament una sageta vermella i una	sageta	negra és expressar l'ésser del temps, mesurat per l'alternança del dia i
reflecsions, sentí esgarrinxar l' enrejolat. Un paper havía entrat com	sageta	per sota la porta. Lo cor li doná un salt, s' aixecá corrents y plegá 'l
del amor venía volant ab son vel misteriós, encenent antorxas, llensant	sagetas	, despertant desitjos. Y aixís inflamada sa imaginació, 's trobá en Lluís
poble i poble, fins a precisar-te els metres; a cada encreuament les	sagetes	amb les direccions, els noms i els números que ho precisen tot, i la
Gràcies, i en tots els ulls, al seu entorn, sorgien	sagetes	de desig, frisant per veure-la. I Rafael, molt benvolent i
penjarelles de raïms. Aquí teniu son imatge, son cos glaçat, vibrant de	sagetes	, sa testa aureolada pel raig de la fe. És el patró dels olius tallats i
el moment de sospirar. Aquí s'hi fa una corba, i la rega travessera és la	sageta	. La qui porta aquest senyal serà resolta i decidida. Comtessa
La Mort, galopant com un foll guerrer, migparteix l'escena. Les seves	sagetes	han occit juristes, prínceps, frares, bisbes, papes (tots d'entre el grup
premsa diària de Barcelona, ni les revistes, sota el signe del jou i les	sagetes	, no consagraren cap comentari a la vida i a l'obra de Manuel Reventós, a
la teva ambició. Com més són tibants l'arc i la corda, més lluny va la	sageta	, més endins del fitó es clava. no et resignis a ser el ventet d'estiu que
les plomes, Prometeu l'escometé amb feridora paraula, més punyent que la	sageta	més aguda. Prometeu Mal dia i mal any a tu i al tirà que t'envia, ocellot
Prometeu Tal pensa ferir, que es fereix de rebot amb la seva pròpia	sageta	. Ni és tot dolçor en el fruit ni tot dolor en l'espina. Bé i mal són
, ni com. El vespre abans no n'hi havia senyal i l'endemà, a pocs trets de	sageta	de les muralles, devorà dos marxants que acabaven de partir, oberts que
contra ella les ballestes i a engegar-li les ascones. Ni ascones ni	sagetes	no arribaren a gaire més enllà de mig camí. però els havia entrat
el drac no podia ser vençut per mà d'home, ni ferit amb ascona, llança ni	sageta	. Era la ira dels déus immortals que el movia contra la ciutat, per la
d'escates més dures que l'acer de bon tremp, que escopien ascones i	sagetes	i les feien girar contra els mateixos que les havien engegades. però ell
de la prada, i la llebra poruga, i l'ocell flauta en el bosc i en l'aire	sageta	, i la gota de riu en el setí de la rosa, i la pedra del camí que tothom
no pot aturar ni espai ni temps, ni cadena ni reixa, i travessa com una	sageta	l'espessor de núvols. Part damunt hi ha el cel blau, verge de tel de
d'acomiadar-se'n. I, tot xisclant, dibuixen en la grisor del cel, arcs i	sagetes	, les seves darreres, elegants cal·ligrafies. Quan s'han comptat bé i
lloc d'una innocent lafoucheux hagués dut una fona o un manat de	sagetes	, prou l'hauríeu pres per un contemporani de Viriat, car el meu company
semblava un riuet gris amb orenetes que volaven en forma de corona i de	sageta	. Venia un núvol obscur i tot s'enfosquia (oh, quina aigua anava a caure!
quan vet aquí que un crit agut foradà l'aire, semblant a una ràpida	sageta	. —Peix d'ara viu! La Catarina arribava al mercat. Sota l'escalfor del
set. No poden trigar a venir les noies. I la pregunta ha saltat com una	sageta	. En Joan se l'ha mirada, indecís. Calcula com el que respongui ha de ser
Reina a l'executor.— Porteu-la aquí. —I l'executor es va engegar com una	sageta	. La testa del Gat començà d'esvair-se tot d'una que l'executor se'n va
pas, com al seu avantpassat, de punyir l'ombra en totes direccions,	sageta	múltiple i infatigable, sinó que el complau de saber-se immòbil clariana
d'estirar el braç grotescament a través de la distància, sinó una fina	sageta	dreturera que toca a la summitat de l'esperit. Afegim encara una qualitat
morirà. Ninguna mà no el tocarà, ans amb pedres serà ell apedregat, o amb	sagetes	serà sagetat: bèstia o home que serà, ell no viurà. En sonar el corn,
M'assec a reposar: el Sol ja és alt i comença a tirar-me les seves agudes	sagetes	per les clarianes dels castanyers. Una voluptuosa complaença per les
¿Creus tu que llavors que un rei estúpid enfosquia el cel amb núvols de	sagetes	, una sola va clavar-se en el sol, o que les cadenes que féu enfonsar a la
està prou venjat. A un rei pot occir-lo un servent, i una serp, i una	sageta	, però ningú no pot salvar, si no és superior al salvat. És, doncs,
una noia pintada que ni un ocell del paradís, s'esmuny ràpida com una	sageta	. IV Quan la Maria... va desaparèixer, l'Enric, després de maldar
sinuoses que canviaven l'ordre dels mots, línies dretureres amb caps de	sageta	, línies rodones entorn de mots a desplaçar. No era pas una tasca fàcil.
el de qui resisteix coneixent l'art de tirar la fona o l'art de tirar la	sageta	o alguna altra habilitat. Laq. —Exactament. Sòc. —I
i el seu mirar d'ocell de presa s'escapava agudíssim, com una punta de	sageta	, d'unes parpelles una mica roges, netes de pestanyes. El nas prim i
podia haver estat provocat per la mà del marxant va travessar com una	sageta	brunzent el pensament de la pobra noia. ¿Com no havia de pensar-ho si el
que coets), i escamots d'arquers que afinaven apressadament quantitat de	sagetes	. El xoc anava fent-se imminent. La proximitat de la nau cristiana ja va
formidable s'establí entre els dos bands, a cops de roc i a trets de	sagetes	. Mentre això durava el vent empenyia les dues naus, i mentre la dels
cristiana a corrua feta, sense que els pogués deturar l'allau de pedres i	sagetes	amb què els cristians procuraven contenir l'assalt. Uns instants després,
confonguessin. I el mateix arquer, que els anava a traspassar d'un cop de	sageta	, els ajudà a pujar. Encara no havia posat peu damunt de la coberta, en

Pàgina 1 (de 15)

50 següents