Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

ell regentava. El botiguer de la cantonada, el funcionari d'hisenda, el	sagristà	de la parròquia, i tanta gent més, no han dubtat fins ara de la fatalitat
obrint la "e", i era la criatura més popular, fora del "	Sagristà	", borratxo impenitent i protagonista de grans escàndols, i que ho era
estigué Ausiàs March. De cos present. Jo sóc aquest... Un	sagristà	de la Seu em contava com referen el cos d'Ausiàs, amb
Tres canonges hi ha amb ell, un meritori de la Cúria, el porrer i un	sagristà	. De la visita pastoral en llista posà, ans que d'altres, d'aquest poble
de cara al flamareig de la posta. Mossèn Joan espera les senyores; el	sagristà	del Remei ha encès uns quants ciris. Elles passen pels indrets
agenollada á l' altre cantó del temple y de cara al altar major. Dos	sagristans	, un d' ells expolsant ab l' irreverencia de qui está fet á tractar la
trucaren á la porta y entrá lo rector de la parroquia ab lo confés y 'l	sagristá	. La Sió portá 'l llum de petroli de la cuyna y 'l tinter á la cambra de
del Senyor. Però tant s'hi val consell com prèdica. Abornen els xics el	sagristà	, i entren a pas de cavall església avant entre la gent que seu als bancs
La romeria. El dilluns de Pasqua, poc després d'eixir el sol, el	sagristà	avisa, mitjançant fortes campanades, que és hora de pujar la processó a
llavor?... millor diría sense restolls. Al cap d' un rato 's presentá 'l	sagristá	ab las claus, á tancar la porta de la iglesia, dient á la mare: —¿Qué
quedariau á dormir... La mare, al sentirse tractada d' aquet modo per lo	sagristá	, no va saber que respondre. Confosa y roja per la vergonya, va probar d'
com era, sense deixarme anar dels seus brassos, y quedà desmayada. Lo	sagristá	, qu' era un pobre diable, s' adoná allavors de lo que habia fet, y mitj
, i escopí cap al monjo que se n'anava—. Popes, monjos, monges, vicaris,	sagristans	, frrr! —Anem-nos-en —vaig dir—. Aquí es flaira sang. —
amb una veu molt flaca, que semblava un sospir. Al mateix moment, el	sagristà	, eixint de trascantó, allandava la porta de l'església, i les tres velles
dins el recinte o són engolides pel buit de la muntanya. És migdia. Els	sagristans	foragiten de l'església les velles més assidues, que segueixen les
abastés al seu vol, s'anirà esmortint com el flam de la llàntia que el	sagristà	ha oblidat de guarnir d'oli; i aquella voluntat, sempre tibant i dura,
l'acompanyava. Aquest era, com he dit abans, un minyó que tenía cara de	sagristà	, de bon noi, i de fets, mes dolent que la pesta. A més era un barra
l'ermita, al seu encontre. Els bordegassos se'n avergonyien. —És el del	sagristà	. —El "Sinsobra"! —Així, els fantasmes i tot són romansos. —A mi
fou el seu refugi. Crani de be, mobilitat de sargantana: Ventura, el	sagristà	. Supersticiós, devot de Sant Pancràs. Era gran jugador. Sempre guanyava.
li enganxaven al palmell de la mà i fugien a amagar-se a la butxaca. El	sagristà	escartejava i repartia el joc amb solemnitat. Es tombà al fuster:
bordegàs picat de verola, profetitzà: —M'hi escanyo una pela. —Tira. El	sagristà	guineuejava: —Presento els aranzels: As de copa i sis bastons, i si ara
, la sort! L'altre protestà: —Sí, sort, sort. Gana, és! Al	sagristà	se li alarmaren els ulls. —Me'n vaig, que la pròpia m'espera. Els altres
barques, sense mar. Sense Teresa. Avui, dijous... S'obre una porta. El	sagristà	trasteja en l'altar i endreça els ornaments litúrgics. El vell
—T'he caçat, Apagallums! Subjectava fortament un braç de Ventura. El	sagristà	esgüellava com un ratolí enxarpat: —Deixa'm. Me'l trenques! Relliscà una
sense pietat, sense llàstima. Un fàstic de temps. El dissortat	sagristà	bramulava. —Em mates, em... S'havia desempallegat, d'una travada, de la
dels seus gestos desacompassats, com de putxinel·lis. Atrapaven el	sagristà	. Un xipolleig i el clam espaordit de Ventura. Arribava fins a Esteve els
tornés... Mentrestant, els homes havien arrabassat a l'aigua el cos del	sagristà	. S'espantaven: —L'haurem... Era una despulla lamentable. Les conques,
aturava: —No us embranqueu. No l'ha dinyada. Ajudeu-me. L'alçaren. El	sagristà	començava a bellugar-se. —Ja s'eixoriveix. —Em penso que ha estat el gran
vaig, me'n pujo á seure al banch del presbiteri, y al cap de poch surt el	sagristá	, qui ho era aleshores l'estudiant Baldiri Solá, que cantava de tenor a la
Setmana Santa, sobre tot per la nit misteriosa del Dijous Sant, en que'l	sagristá	deixava quedarnos á vetllar lo Monument; y quan quéyam rendits de son,
i qui sap si, també, l'hereu Aspriu. Se les havia amb el rector i amb el	sagristà	, únics representants, al llogarret, d'aqueix Déu que, segons deia,
noies pageses. I hi havia drets al capdavall una dotzena d'homes. Quan el	sagristà	va treure el darrer ciri del tenebrari, la majordona va retirar els
de matinet, en una capella de Sarrià, sense altres testimonis que el	sagristà	i el vigilant del barri. Al migdia un tec a can Justin amb els cinc
acotava i anotava tumultuosament, amb esparverada esgarrifança del	sagristà	-seminarista, que venia una hora cada dia a copiar en paperetes separades
però una nit li ventaren una escopetada i d'aleshores ençà que el	Sagristà	va coix d'un mal lleig a la cama. —Què me'n direu a mi que som
pogueren ficar els nuvis en el landó que s'esperava a la porta, i el	sagristà	amb un manyoc de claus que no parava de remenar com qui fa dringar un
com a germans. Coses de la vida! També Llorenç coneixia el fill d'un	sagristà	del Poble Sec més ateu que Satanàs i més anarquista que Ravatxol! Va com
setmanes... Mossèn Cosí troba l'àvia Marieta a la carretera. Mossèn Cosí,	sagristà	de la parròquia, cultiva un hort que fa cens a l'àvia Marieta. Li diu: —Ja
els escolanets cantaven, i el vent torçava les flames de les atxes, i el	sagristà	anava amunt i avall, i tot era una voleiadissa de fulles blanques i viola
comptes érem en diada de Nadal, no pas en diumenge. El senyor Wopsle, el	sagristà	, havia de dinar amb nosaltres, i també el senyor Hubble, el carretaire, i
que l'església no era pas oberta de bat a bat, hi feia, com he dit, de	sagristà	. Tanmateix, castigava tremebundament els amens; i quan insinuava el salm
Wopsle,— és un senyor que us plauria tant de sentir com s'engega. És el	sagristà	de la nostra església. —Ah, ah! —digué el foraster ràpidament i
li van entrar perfectament. Aleshores van aparèixer el capellà i el	sagristà	, i vam posar-nos ordenadament davant de la barana fatal. Fidel a la seva
Es fa un gran silenci. --/En Xumla se mur-rió el xamás del Cal\ (	sagristà	de la Sinagoga) /y en toda la siudat no se topaba otro para meterlo a
de Bastero i de Lladó, fill de Barcelona (1675-1737), canonge i	sagristà	major de la Seu de Girona, d'on el seu germà Baltasar va ésser bisbe.
fou objecte de l'atenció i cura que requeria, tant per part dels	Sagristans	del Gremi com per tots els Confrares i fins per alguns particulars. En el
creu" i, de vegades, les entregues de diners i objectes entre els	sagristans	vells i els novells, com la corresponent al 14 de juny del
de setembre de cada any, després de Sant Llop, els Procuradors i	Sagristans	feien inventari de la casa del Gremi i de la capella i altar de la
exactitud i conformitat. Heus ací un dels primers inventaris, fet pels	Sagristans	l'any 1661: "Vuy als 2 de setembre de l'any 1661 donan
són els dos inventaris que segueixen ordenats pels Procuradors i	Sagristans	de la Confraria, extrets dels Llibres d'inventaris d'aquesta: "Vuy

Pàgina 1 (d'11)

50 següents