Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

, tiò, nasa, nasa!", li pregava la dida. I li atansava un pom de	sals	d'amoníac. La veïna, amb moltes hores de vol sense haver-se mogut mai del
què arribà quasi dessagnant-se, ni després, en la cura, que es feia amb	sal	i vinagre, cura habitual a la masia, per a les bèsties i per a les
al pit. —No, no pot ser... Vés a la masia i porta el vinagre i la	sal	. La curarem... Jordi anà a la masia i tornà amb la sal i el vinagre;
el vinagre i la sal. La curarem... Jordi anà a la masia i tornà amb la	sal	i el vinagre; ajagueren la Canela al sol i el pare la curà, mentre Jordi
recapte. —Que no és cuit, es dinar? Recent mil putes sagrades, això no té	sal	... O: —Que no els has donat menjar, a n'es conills? Mirau, aquesta dona ja
se'ns en van de les mans. Mengen ous durs enramats amb la	sal	. Bella és la vida. Ells lluitaran per la pàtria i la pau.
Oh Súnion! La pantalla oferia una Súnion d'una	sal	exaltada, de vida i llibertat, de possibilitats lluminoses de
que t'agradava més, t'agradava la vida com el pa amb oli i	sal	. L'església cremada de la Maedéu Grossa, una parella
Súnion, i Carles Riba em deixa compartir la nostàlgia, una	sal	exaltada. El teu cos em féu lliure, o tu em vares fer lliure.
i les mòlleres més imponents que es puguin veure. El peix brunyit de	sal	s'arrapa als vidres dels cafès, i el vermut es reflecteix en el nacre
deixat anar, perquè la calor és intensa. M'arriba al pulmó un polsim de	sal	d'aquestes aigües i el perfum una mica àcid de les meves paneres de
els trobo una polpa com un sèu vegetal sense suc ni bruc, que amb molta	sal	i molt oli i vinagre m'arriben a donar la sensació d'un comestible.
tela del Japó de la més grollera, bidons d'essència i d'oli, patates,	sal	i altres productes per escampar pels wharfs de les illes Sota el Vent, en
primera nit de contacte amb les goletes vaig voler respirar una mica la	sal	del Pacífic, com havia fet en situacions de millor jeia, a bord del
les abraçades i els petons es prodiguen en aquesta casa molt més que la	sal	i l'oli. Entre la família arrapada a l'esquena de Madame Tu hi ha el seu
va fer ús d'una cullereta de prendre cafè i d'un pot vulgar d'alumini, la	sal	va ser sal de terròs, i, com que n'hi va posar bastant a la boqueta, la
cullereta de prendre cafè i d'un pot vulgar d'alumini, la sal va ser	sal	de terròs, i, com que n'hi va posar bastant a la boqueta, la criatura va
seva barraca, amb el pareu regalimant i amb la cabellera grisa, plena de	sal	, encastada al front i arrapada als pòmuls. El gos de Moé, que es diu
no ho sabies, oi? Tots els d'aquí som fets amb massa terra i amb massa	sal	. Vivim a sota el món. Tu vols un fill... Jo vull... [(Reacciona
de la mar i del vent: pel teu record, que em dreça, feliç de	sal	exaltada, amb el teu marbre absolut, noble i antic jo com ell.
i em ve, i es regira fressós als braços meus, l'ala xopa de	sal	? Un mal estiu s'emmagranava espès. Dies premuts, grums de sang
dar-me engany que torna amb mi la noia que tinc lluny? Roent de	sal	, volta cases, de nit. Els farallons estellats li han burxat
esparveret que riu de ser bo amb mi, m'enganya amb gust de	sal	i ens rebolquem com algues en cabdell. Llengüejo i ric, mossego
el premen els braços interrogants. Mel o tabac, gin o	sal	, esquerpa llimona neta, o l'última fruita interna
sols que es fingeixen ocults, i radien quan un llavi retroba la	sal	insolent d'una pell. Costa de desvetllar matins, i les tardes
A l'hora de dinar, quan ja havíem començat, en Quimet va demanar la	sal	. La mare d'en Quimet va aixecar el cap de pressa i va dir que ella sempre
aixecar el cap de pressa i va dir que ella sempre ensopegava el menjar de	sal	. I en Quimet li va dir, avui l'ha fet dolç. La senyora veïna va dir que
i va anar a la cuina i en va tornar amb un saler que era un conill i la	sal	li sortia per les orelles. Va deixar el saler damunt de la taula i va dir
Va deixar el saler damunt de la taula i va dir amb una veu molt seca, la	sal	. I en Quimet en comptes de tirar-se sal al plat va començar a dir que si
va dir amb una veu molt seca, la sal. I en Quimet en comptes de tirar-se	sal	al plat va començar a dir que si tots érem de sal d'ençà que aquella
en comptes de tirar-se sal al plat va començar a dir que si tots érem de	sal	d'ençà que aquella senyora que no va creure el seu marit s'havia girat
-se el plat amb el saler conill li va dir, miri, veu? ni un gra de	sal	. Ha passat el dematí fent llacets i ni un gra de sal. I vaig sortir a
, veu? ni un gra de sal. Ha passat el dematí fent llacets i ni un gra de	sal	. I vaig sortir a defensar la mare d'en Quimet i vaig dir que sí, que
sortir a defensar la mare d'en Quimet i vaig dir que sí, que havia tirat	sal	al dinar. I la senyora veïna va dir que a ella el menjar massa salat la
va dir que ja ho entenia, que la seva mare havia fet el dinar sense	sal	per acontentar-la a ella però que una cosa era fer el dinar al gust d'una
voler fer creure al seu fill que havia salat el dinar. I s'anava tirant	sal	al plat i la seva mare es va senyar i en Quimet quan va tenir el menjar
salat va deixar el saler damunt de la taula i es va posar a parlar de la	sal	altra vegada. I que ja sabia tothom que el dimoni... I la seva mare li va
entrar la veïna que havia dinat amb nosaltres el dia d'aquell dinar sense	sal	, amb un ramet de pensaments; i va dir que potser ja era hora d'avisar la
i ajuntaven borrissol d'humitat al borrissol d'humitat que semblava	sal	i brillava. L'adroguer estava darrera del taulell. Hi havia dues minyones
que s'acostava cap a mi i quan em vaig girar vaig pensar en la dona de	sal	. I vaig pensar que l'adroguer s'havia adonat que, en comptes de
l'horitzó marí, al trucar de la ressaca, un xic de	sal	hi escopís. I els portes encimbellats en una espatlla de terra
l'aigua salada, i treure'ls com un vel plens d'esteles de	sal	gelada com branques d'ametller de florida ideal;
s'arriscà massa a la vora de les samarretes afavorides de tuf i de	sal	. Conxa s'abandonà a la democràcia privada, i una mala llengua assegurava
les conxorxes de les bèsties de cautxú, dels barnussos, del mallot ple de	sal	i de la gimnàstica sueca, que riuen amb una absoluta impunitat, que
nascut d'aquella massa, no en protestava; era l'aigua blava i plena de	sal	perquè els seus braços s'hi ensinistressin en un crawl perfecte.
immens, o ho sembla, perquè té un aire agegantat, i a sota del color de	sal	i pebre hi porta una vitalitat enorme; fa cara d'ensopit, com si no
segons algunes plantes, fenòmens meteorològics (rosada, vent), geològics (	sal	) o anatòmics (pèls del pubis). Aquests clans estaven agrupats en fratries
de las valencianetas de color trencat, ab cada ull com una castanya y una	sal	y salero capás de fer tornar tarumba al més inglés dels inglesos. De
poeta no tingués una mica d'acritud, de recel del públic, a manera de	sal	que hauria evitat la descomposició de la seva senectud. També preveia
per una minoria d'escollits. I no hi ha dubte que aquestes obres són la	sal	de l'esperit del món, la raó de la seva incorruptibilitat i del seu

Pàgina 1 (de 113)

50 següents