Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

no importa", va dir el sinistre prestidigitador al públic que omplia la	Sala	Mercè, a Sinera. "Però aquest cap de dona d'una tranquil·la bellesa, amb
casar. Aleshores decidien de provar l'aventura de l'escenari. Davant una	sala	discretament buida, varen avançar uns quants passos, disposats a recitar,
a un just silenci. "Pito", dissertava des de l'assaltada càtedra, a la	Sala	Mercè, Pulcre Trompel·li, "és potser la més cèlebre d'aquestes
pastors, masovers i altres treballadors que havien acudit tots a la	sala	, el vell Candaina començà a dibuixar figures de dansa damunt el trespol
Candaina! En aquell moment, quan la festa era al bo i millor, i tot, a la	sala	, semblava girar al ritme vibrant de les notes de l'acordió, tocat per les
i groguenques arrencaven als instruments llurs. En la penombra de la	sala	, rostres de vells i de mariners borratxos somreien amb els ulls encesos
amb contínues reformes, és grat, net i fins confortable. Hi ha l'ampla	sala	que serveix de menjador —la peça principal de l'edifici—, amb la
el foc, alimentat amb troncs d'olivera. A mà dreta d'aquesta	sala	, al fons d'un breu passadís, hi ha la petita habitació on dorm Mila, i al
que posà el cap sobre el seu pit, sanglotant. Es trobava ja quasi a la	sala	principal contigua al menjador. Mila es deturà i sentí esglai per la seva
comentava pintorescament. Li ha posat una gàbia de pardals a la	sala	—tot i que hi havia deixat els domassos— i al menjador ha penjat una
riera, arços florits. Saludem els amics de Mas Joan, on veiem les grans	sales	fredes i solemnes, la galeria amb la glicina a punt de florir, les
I quines coses! Jo "disfrutava" tant només fent dissabte d'aquelles	sales	com els amos rebent-hi visites". 23 desembre. Al matí,
per a instal·lar la comandància a casa l'Herbolari i que ocuparan la	sala	de baix. Durant tot el dia els soldats han acampat vora l'estable dels
fum i tot seguit la sang s'estronca. Amb ella sembla anar-se'n la llum, la	sala	queda tot d'una en la penombra i des d'algun lloc invisible un aparell
persones que té més a prop, les quals les van passant cap al centre de la	sala	. Són destinades als cirurgians que interrompen uns minuts el treball per
gaire —diu l'altre—. I no poden esperar-se més, els reclamen en altres	sales	. —Sempre són els mateixos? —Ja n'hi ha prou —diu l'home—. No
ha enllestit totalment i ara s'adreça al lavabo que hi ha al fons de la	sala	, on procedeix a rentar-se amb l'aigua que la infermera li aboca d'un pot
? —Sí. La trobaràs al barri nou, em penso. Ho sé per l'ordenança de la	sala	de conferències. El pots anar a veure, aquesta nit hi ha reunió. Aquest
alguna cosa, perquè tot d'una una sonoritat metàl·lica s'escampa per la	sala	, eixorda les orelles i anihila la veu dels oradors: "Grigrigric grai
per la cora. Els peritots, de més a més, solen practicar el crum." De la	sala	surt un silenci petrificat, àdhuc les persones que continuen al vestíbul,
deixen ni sentir llur protesta mecànica, i ell avança encuriosit cap a la	sala	, on el silenci és igualment dens i unànime. Potser no té res d'estrany,
La darrera vegada vau quedar molt malament. —Hi havia un tècnic a la	sala	, no ho sabia —s'excusa l'home. Ell només fa que mirar de l'un a l'
pel muscle mentre els altres es van allunyant i, quan els veu a mitja	sala	, xiuxiueja: —De primer no he tingut temps de dir-t'ho... He vingut per la
a les mans, surt al vestíbul, per on corre, a les fosques, fins a la	sala	-estable on les conferències han tingut lloc. Sense aturar-se, encén el
que entris. Ajusta al seu darrera i el precedeix corredor enllà, cap una	sala	d'on en aquell moment surt un xicot, el de la veu gruixuda. —Qui és? —
i diu: —El primer! Un home s'avança i tots dos desapareixen cap a la	sala	il·luminada que els restants només poden entreveure un moment, perquè la
prop de la paret de vidres quadrats que separa el reducte d'una altra	sala	, vastíssima, on potser tres dotzenes d'individus de totes les edats i una
finestra interior i després el precedeix al llarg d'un corredor, cap una	saleta	de la banda de davant, on hi ha dues teles girades de cara a la paret.
sent de nou els passos arrossegats de la vella que es mouen cap a la	saleta	. Coincideixen tots dos arran de porta, on ella el mira interrogativa i
lleixes curulles de llibres i revistes molt ordenats i avancen cap a la	sala	del fons, remorosa de veus femenines que després callen, quan una dona
toca el muscle. —Ja torno. La mestressa el precedeix a l'interior de la	sala	, una habitació espaiosa i confortable, amb tot de butaques i sofàs
Em podeu preguntar qualsevol cosa... —No cal. Més val que vagis a la	sala	, et deuen esperar. —He llegit més llibres que cap de les senyoretes
de la casa, gairebé indestorbat pel llunyà xiuxiueig que s'escapa de la	sala	, mira a totes bandes, escala amunt, i amb un gest expert i senzill
moment després veuen la noia de la sina agressiva que travessa cap a la	sala	amb les dues criatures als braços, despertes i furioses, vermelles i amb
de recensar, pobrets, tan petits —es plany la mestressa. A la banda de la	sala	s'aixeca un solo llarg i sostingut que acaba en una mena de marrameu que
de dir més o menys clarament: —Estan molt enrabiats! Els crits de la	sala	, que no s'han apaivagat, ho confirmen sobradament, ara barrejats a una
avancen al seu encontre. —Potser valdrà més que sortim tots... Però a la	sala	ja han acabat, s'atansa el trepig dels peus enèrgics dels homes i les
afegint a la intenció de les dones: —Vosaltres no. Podeu tornar a la	sala	. Avancen tots tres pel passadís, lents i silenciosos, en filera índia. En
que una altra mà il·lumina amb la mateixa prodigalitat i penetren en una	sala	ampla i aclivellada de portes tancades que l'home secardí va obrint amb
de les ràdios bramulen amb entusiasme acrescut, saturen l'atmosfera de la	sala	amb un xivarri espès on es barregen fragments indestriables vinguts de
no ho deu haver entès l'únic home que llevat d'ells s'ha quedat a la	sala	, perquè corre cap a la dona, gairebé la frega amb la galta, però ella el
per l'espatlla. En mirar de nou, veu un altre individu que travessa la	sala	amb tot de passets curts que li remenen exageradament el cos massa
ell, cridant. —Ara! —replica simplement l'home amb idèntica energia. La	sala	s'ha anat emplenant, gairebé a totes les portes hi ha gent que truquen o
partida es consulta el rellotge per primera vegada des que són a la	sala	, dóna tot de copets al vidre amb les puntes dels dits impacients,
cap a l'ordenança. Un instant després tot el seguici travessa la	sala	. Se senten timbres que aconsegueixen de dominar l'aldarull i
ferotge que immobilitza la dotzena de persones que encara esperen a la	sala	. En aquell precís instant, la veu de l'encarregat de la tercera secció
Decidit, torna cap a la porta que deixa ajustada mentre s'allunya per la	sala	que continua silenciosa, se'l sent parlar a l'altre extrem, sempre
esdeveniments revolucionaris" augmenta el nombre de creients... Ara a la	sala	només hi ha tres persones i l'ordenança que seu darrera la taula,
sota el doll sonor i aleshores se separen cap als quatre horitzons de la	sala	. Durant la seva curta absència la muntanya ha crescut mig metre més, però
serpents i roses. —Veniu —li fa la dona—. Us estimeu més esperar a la	saleta	o a l'habitació? —Bé... —contesta ell, sorprès—. Com us sembli. La

Pàgina 1 (de 250)

50 següents