Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

Ha parlat molt de política social: subsidi als parats, caixa de lloguers,	salari	familiar... Quan hem tornat feia una nit clara, callada. Algun grill,
li demanaven ben demanat, els tornaria el monarca, els rebaixaria els	salaris	al preu d'abans de la guerra i que, les nits de digestió difícil, els
vegada. Jo li vaig donar les gràcies emocionat, i ell em quedà a deure el	salari	del darrer mes. Per unes quantes pessetes preferí de rompre una amistat
meu treball, que per a mi era una resurrecció, no m'haguessin donat cap	salari	i m'haguessin deixat estar allí, refent la meva existència disgregada,
penso en la manera de compensar-lo. Dissabte li donaré una part del meu	salari	. Un franc diari, potser? Dinem vora un freixe jove que no fa ombra. Per
(aixis se deya): si alguna vegada hi habia diferencias ó rahons sobre	salaris	y horas de treball, solian arreglarse bonament, sense que la sanch,
Joaquim, y colocat despues de porter en la frábica ab lo mateix	salari	que guanyaba avans de pendre mal. Donya María era la pubilla de ca'n
és també al mateix moment que allà i aquí es produeixen altes i baixes de	salaris	, contractacions i acomiadaments de personal; en un mot, malestar o
Quan el total de mensualitats i de quotes a pagar serà tan fort com el	salari	del ciutadà, en aquest moment, o s'enfonsaran tots els volums de moral
1ª Abaratiment de la mercaderia amb l'augment corresponent de	salaris	. 2ª Entrada de l'obrer al mercat universal. Ruskin.
—Vejam; per què l'obrer entra al mercat? Ford. —Perquè té més	salari	i perquè la mercaderia és més barata. El secret, el gran secret, és
en el mercat com un comprador eficient. Però, per a això, cal augmentar	salaris	i minvar preus d'articles. Ruskin. —Excel·lent. Com a idea,
consumeixi l'obrer? Ford. —Per què no? Doneu-li hores, doneu-li	salari	, doneu-li oportunitat. Ruskin. —Escolteu, que fabriqueu sabates,
em va dir "il·lús". Avui els nostres obrers, àdhuc els que perceben	salari	mínim, poden tenir automòbil. Ruskin. —I qui ha pogut fer el
homes a cent mil. Cada vegada més màquina, cada vegada més obrers i més	salari	. ¿Tot això encara no us sembla prou evident per a negar rodonament la
perquè no comptarien al mercat de consum. Encara tindrien el	salari	primitiu i, per tant, misèria. En canvi, ara, són ells mateixos els
més servei", al cap de molt poc temps es va poder augmentar el	salari	de tothom. Ruskin. —I els obrers? Ford. —Alguns dels
conseqüència, quina va ésser? Ford. —Més nombre d'obrers i	salaris	més alts. Si tinguéssim el concepte carrincló que el patró es deu
el patró es deu sentimentalment als seus obrers, ara estaríem amb menys	salari	i menys nombre de gent al treball. Ruskin. —És clar que la
la mateixa moral que el qui recull uns dividends en lloc d'apujar	salaris	. En aquest cas, productor i consumidor són de la mateixa casta. Els
patrons i obrers hi ha una relació servil no es resoldrà el problema dels	salaris	, que és fonamental. Les alternatives aniran sempre des de l'esclavatge a
una altra que sigui més adaptada al moment. Es rendeix servei pagant bon	salari	, cada dia en augment. Es rendeix servei elaborant productes cada dia
qüestió d'orientació. Això sí, de cara a l'obrer s'ha de procurar que el	salari	mínim permeti comptar l'obrer com un consumidor del mercat.
de cap manera no poden ésser sentimentals. Ford. —Pagar un	salari	i rebre un salari és sempre això: pagar diner i rebre diner. Si el diner
no poden ésser sentimentals. Ford. —Pagar un salari i rebre un	salari	és sempre això: pagar diner i rebre diner. Si el diner rebut no ha estat
i en rebre'l no hi ha d'haver cap gratitud per al pagador. El problema de	salaris	és problema de capacitat, no pas de filantropia; tan desplaçat està el
Fer pròsper el país. Abolir la misèria. Tot això vol dir la mateixa cosa.	Salaris	alts, cada dia més alts. Preus baixos, cada dia més baixos.
la seva participació en els guanys però mai en les pèrdues. Creiem que el	salari	és sagrat. Sota cap concepte no es pot minvar el salari d'un obrer. És
Creiem que el salari és sagrat. Sota cap concepte no es pot minvar el	salari	d'un obrer. És tenir intel·ligència de dirigent posseir reserva per a
per a afrontar aquests desnivells sense que mai no se'n ressenti el	salari	de l'obrer. Ruskin. —I quant als salaris ¿creieu que s'han
mai no se'n ressenti el salari de l'obrer. Ruskin. —I quant als	salaris	¿creieu que s'han d'establir d'acord amb la carestia de la vida?
manera. Això és posar en pràctica una modalitat d'esclavatge. Fixar el	salari	per la vida exterior és asfixiar les pretensions de l'obrer. El tren
de l'obrer. El tren de vida de cadascú dependrà a cada moment del	salari	que doneu. Invertir els termes és lligar l'obrer a un tipus de vida que
vós i no ell. El preu de la vida no ens interessa. Nosaltres donem en el	salari	mínim allò que podem. Tot el que podem. Els salaris no s'han de basar en
Nosaltres donem en el salari mínim allò que podem. Tot el que podem. Els	salaris	no s'han de basar en el cost de la vida, sinó en el valor de la producció.
producció. No hi ha altra base, no hi pot haver altra base, per a fixar	salaris	. El cost de la vida és una frase sense sentit si no es posa en relació
amb el tren de vida. El vostre tren de vida està en relació amb el	salari	, i mai el vostre salari no pot estar fixat per la vida exterior.
El vostre tren de vida està en relació amb el salari, i mai el vostre	salari	no pot estar fixat per la vida exterior. Ruskin. —Per tant, ¿vós
Ruskin. —Per tant, ¿vós estaríeu disposat a pagar els mateixos	salaris	a Amèrica, que a Europa, que al cor de l'Àfrica? Ford. —En el
produeixin amb la mateixa velocitat que als EE. UU. pagarem els mateixos	salaris	, i si travessen un mil·límetre percebran el proporcional augment
un mil·límetre percebran el proporcional augment mil·limètric. Els	salaris	no poden dependre ni de la generositat de l'empresa, ni de l'humor del
de l'empresa, ni de l'humor del patró, ni de la vida exterior. Els	salaris	són funció directa de la productivitat de l'empresa. Ruskin. —¿I
de beneficis. Resum, que en vint-i-cinc anys s'ha quadruplicat el	salari	. No hi ha cap motiu per a dubtar que pot passar igualment en els
en els vint-i-cinc anys que vénen. I tot aquest procés evolutiu del	salari	s'ha dut a terme fent així mateix una evolució de màquines que ha fet que
Ha de menjar i ha de menjar bé. Ha de tenir lleure i ha de tenir un	salari	que li ho permeti. La sensibilitat? Això ve tot sol. És l'home que no té
Ruskin. —¿I per què no accepteu tot aquest articulat, de	salaris	, preus, setmanes de cinc dies, etc., al costat d'una estabilització entre
el consum augmentarà progressivament. La cadena social té quatre malles:	salaris	alts-consum-indústria-treball. Els salaris alts permeten el consum. El
social té quatre malles: salaris alts-consum-indústria-treball. Els	salaris	alts permeten el consum. El consum aguanta la indústria. La indústria
parats? Ford. —Gairebé sempre pel mateix punt. Per la malla del	salari	. Quan aquesta malla és feble es trenca la cadena. Com a conseqüència es
és feble es trenca la cadena. Com a conseqüència es deté la màquina. Un	salari	petit: 1··r Descarta l'obrer del mercat. Simplement no compta

Pàgina 1 (de 45)

50 següents