×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb saltar |
Freqüència total: 7826 |
CTILC1 |
jugar amb Maira, s'hi distrauria, l'aviciaria. Maira lladrava, corria, | saltava | , dormia i menjava fins a emplenar el ventre a seny i més enllà. Però era | mà... —se'n burlava el de la ferreria. —Ni amb una mà ni amb dues — | saltà | un altre. —Prova-ho, home, prova-ho, si ets valent! —tornà | això, es mostrà cada dia més susceptible, més irritable i agressiva, | saltant | al més mínim senyal de desaprovació, a punt sempre per a la rèplica. | heretaven ja la vara de l'avi: a penes es podien sostenir, trescaven ja | saltant | marges i sèquies, fent voltar el bastó i llançant pedres amb mà destra. | recalcant les paraules, com si fossin punyals, mentre llàgrimes d'ira li | saltaven | dels ulls—. Surt d'aquí! Vés-te'n de la meva presència! Vés-te | gairebé girat del tot, quan Tino Costa reculà un xic per prendre impuls, | saltà | a la barca i rodà fins al fons, mentre la nau cabotejava ja amb les veles | humil de cor; la segona, no ajudar el desvalgut... —¿I no diu res Déu — | saltava | Candaina— del qui, vivint amb l'esquena dreta, ha anat perdent la hisenda | i la insultaren. No contents amb això, s'endinsaren, encara, pel lloc i, | saltant | d'ací d'allà i clapotejant, remogueren tot el llot del fons, de manera | mai més d'aquest bassal!"" I a l'acte ells es submergeixen en el llac, | salten | encara d'una banda a l'altra; encara criden i riuen i blasfemen i | aplana, poc a poc... I, de sobte, convertits en granotes, corrien ja i | saltaven | dintre el llot del bassal." —Sí, sí; la llegenda és bella —havia dit | " Va abraçar-me de bell nou, em besà una i mil vegades, plorava i reia; | saltava | com un infant d'alegria. Jo no sabia com fer-ho; estava en un estat d'una | estaven més lliurats a llurs jocs i entraven al carro i en sortien i | saltaven | per damunt de les barres i de tot l'espai de darrera la "fàbrica" | d'ell tenia una gravetat dolorosa. Se'l veia distret i agitat. Havia | saltat | del carro i s'avançà devers l'entrada. —Escolta'm, Joan: Mila està | Candaina venia penedit. Tingué tanta alegria que les llàgrimes gairebé li | saltaren | als ulls. "Calculi vostè —li digué després, parlant-ne amb mossèn | car tampoc ell no la tractà malament. Després puja a l'ampit, i d'allí | salta | al terraplè. Avança amb precaució, s'asseu en una pedra i es calça. Un | sobte el rostre de la malalta; els seus ulls, dilatats, semblaven voler | saltar | de llurs òrbites, alhora que de la seva gorja s'escapava un crit ofegat | tots els seus sentits eren llavors allí, en el soroll dels peus en | saltar | de la finestra al trespol; en l'avanç dels peus cap al llitet en | l'intens tremolor, no podien articular cap paraula; el seu cos semblava | saltar | contínuament sobre els genolls, com mogut per un ocult ressort. S'assegué | llançà corrent cap al garroferar, per la banda dels tossals. Maria Àgueda | saltà | del llit presa d'un esfereïdor sobresalt. Dins el seu son, allà al fons, | s'endinsà pels oliverars camps a través: desviant-se de les senderes, | saltant | marges, malmetent-se els genolls contra les pedres, esquinçant-se les | alçar-se contra ell com una força obscura i venjadora, sense pietat. En | saltar | un marge topà de cap contra una branca; reculà un pas, atordit per la | de dames i cavallers i dels poetes que tenien a sou. Després, l'"amor" | salta | aquesta primera barrera classista, però continua incardinat a les | I tant! "Perdonem-nos recíprocament les nostres bestieses..." | Salta | a la vista el gir habilidós a què ha estat sotmesa, en aquesta frase, la | excel·lit ni un poble frustrat. Que no érem un poble excel·lit, | salta | a la vista: el darrer Trastàmara, volent o sense, tallava als Països | ultranceres del llibertinatge oral o imprès. En la pràctica, la lenitat | salta | a la vista. Hi ha espectacles, com el music-hall o les revistes | d'aigua glaçat, fantàstic, com una pintura surrealista. Vora l'estany | salta | una merla. Al quintà llauren els bous. Una mallerenga diu, en grups de | viola pàl·lid. Les cogullades canten entre dos foscants. Una grassa merla | salta | i picoteja en la sorra neta del camí. Al cel, la lluna prima i una única | han tallat els vímets. L'aigua, a la Riera Major, fa un gran renou: quan | salta | les pedres és tota blanca d'escuma. Que deliciós aquell pont romàntic de | de la morera, sembla una misteriosa pagoda. De l'acàcia nua als avets | salten | dues mallerengues o primaveres —al meu país en diuen "estiveroles"—, | Els ginebrons semblen feixucs de flor blanca. A Font de Llops l'aigua | salta | entre grans caramells afuats i ornats de cercles en relleu, com cristall | Comprenc la joia del desglaç als climes nòrdics. L'aigua es desperta, | salta | , canta, brilla. Cap al tard he anat a llegir els Vergers | malaguenys) tres o quatre nenes —vestit humil, veu una mica ronca— | saltaven | a la corda, tot cantant cançons populars: Tre palomita| en un | la font semblen un paisatge tropical. He posat una fulla d'heura perquè | saltés | millor l'aigua glaçada. 27 juny. Estic content de les | vora la font. Un merlot xiulava tènuement en la tarda grisa. L'aigua | saltava | barranc avall, entre falgueres, bardisses, ortigues, escardots. Quan som | clavetejada. Frescor de casa gran amb parets gruixudes; una cadernera | salta | contra la blancor de la calç. Després anem al poble, on en Jaume compra | Granollers. Quan han tornat, així que han baixat de l'auto, s'han posat a | saltar | i ballar d'alegria. Un d'ells tirava enlaire un vell capell de feltre i | Pujol de Muntanya. Quin temps més tebi i suau! L'aigua de la Riera Major | salta | i brilla entre els arbres nus, o llisca damunt la sorra neta. Al Pujol, | vora el foc). Cap al tard els ocells refilaven pels fondals i l'aigua | saltava | entre pollancres. 26 març. Aquest matí he vist i sentit | Les veig pasturar, alegres, elegants, entre el rostoll de civada. Un gaig | salta | matusserament, picoteja, fuig amb vol no gens fi... 17 | quantes persones que corren, però no ha estat res, el termòmetre que ha | saltat | . L'home de l'uniforme dóna unes ordres inoïbles que es van transmetent de | enllestint —diu. Els darrers testimonis ja passen davant la taula i ell | salta | de l'escala, seguit pels seus acompanyants. El ginecòleg deu haver | d'argent. Per dissort, durant les maniobres una de les medalles li | salta | del pit i els altres dos l'han de perseguir per l'estança, car és rodona | muntanyes de paper, però aleshores replega els genolls al seu darrera, | salta | i, mentre el guàrdia es fa enrera, corre cap a l'altra banda, xipollejant | mira cap a la porta, que continua tancada; després d'una breu indecisió, | salta | de la pilera i, arrossegant tot de remolins amb el moviment de peus i | rostre agradable i optimista i el del noi. —I l'altra? —pregunta mentre | salta | a la galeria, ara moll de cap a peus, car l'aigua sabonosa li ha rajat | on copiava les cançons. Ells es miren esmaperduts mentre l'home | salta | la barana i avança cap al menjador sense deixar-los d'encarar amb l'arma. | li pica els dits amb tota la força del seu puny. Un moment després, ha | saltat | enrera, amb l'arma entre els dits. —Mans enlaire! —ordena. El policia | segueixen cap a l'habitació petita, on hi ha un gran armari que obliga a | saltar | per damunt del catre estret per arribar a la tauleta de nit. La bata és | se li han atansat descaradament. —No serà massa alt? —pregunta ella. —No. | Salta | la barana, s'inclina cap enfora amb tot el cos i va deixant lliscar les | —Vine! —li diu. —No, per aquí... —fa ell. —Et veuran | saltar | , l'ambulància ja tomba. Ulla impacientment cap a l'angle del carreró, i |
|