Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

dels meus dominis, però hi torna a ser, en destrossar-lo les mènades. I	saludem	ara els jutges, solemnes en els setials. Èac, a la porta, amb el ros
li atansava. "Noi", li va dir amb una veu tremolosa. "Hola", va	saludar	, esquerp, el bordegàs. "Com suportes d'estar aquí totes les hores, les
el seu aspecte continuava sent no gens tranquil·litzador. El visitant	saludava	i s'apressava, acompanyat del defensor, a guanyar la porta del pis.
des de la seva reculada, ensinistrada, afinadíssima adolescència, Ismene	saludava	l'opulenta Crisòtemis, mentre la besava a cada galta. "Que trobes el
tots de poblets de mar, i Tino Costa s'estalvià l'enuig de les preguntes.	Saludà	el barquer, li donà una moneda i s'allunyà cap al poble. Els carrers eren
que, des de les pedres, des de les cases, per balcons i terrats, el	saludessin	joiosament, com si en totes i en cadascuna d'elles despertés una
però a la finestra hi havia llum: aquella llum que un dia hauria pogut	saludar	amb les divines paraules del poeta: "Allà baix, a la meva habitació, hi
nit la llum de ma habitació!" Amb aquestes paraules l'hauria poguda	saludar	, i de seguida l'hauria vista a la seva ment com una llar tranquil·la, amb
de còlera o de disgust, s'oblidava ràpidament de les ofenses i podia	saludar	i gairebé estimar els mateixos que les hi inferien i, fins i tot, riure
anaren cap a ells, precedits dels més vells, amb els capells a les mans.	Saludaren	: —Bon dia, nostramo i la companyia! —Bon dia! S'havien aturat tots a la
m'hagués costat la vida. I callà, amb la mirada vaga i somniosa. I tots	saludaren	amb rialles les seves paraules. —Sempre el mateix! —digué el vell
la Mila i quan el prometatge encara no estava formalitzat? La gent	saludà	amb un nodrit aplaudiment l'adjudicació. Després ballaren tots dos sols:
carrer, en la suavíssima penombra, pujaven i baixaven dones; algunes la	saludaren	. Passà un infant corrents i llançant crits amb forta gatzara. Mila no
la vulgueu saber. Algunes de les noies deixaren els llocs i s'acostaren a	saludar	-la amb llàgrimes als ulls; altres no es pogueren contenir i se li
edat, el qual molt de tant en tant feia una visita a Santa Maria per	saludar	la cosina i el nebot. A la tardor, per les festes del poble, l'oncle de
cap al fons del carrer i descobrí el padrí, que s'acostava cap allí. El	saludà	amb gest alegre, i ell, des de lluny, li tornà la salutació. S'aturà al
que hi bategava sense poder-se expansionar. Sileta, de la porta estant,	saludà	breument. Maria Àgueda aixecà els ulls de la labor com si es despertés.
punyent que a penes tingué forces per a preguntar-li pel seu pare i per	saludar	-la. Murmurà, amb prou feines, uns mots de comiat, i sense més, deixà l'
tasta el menjar; s'asseu a taula i espera que arribi el seu pare. Es	saluden	breument, i molts dies Mila ni tan sols el veu. Ell sí que la mira: ell té
i estenent els bracets cap a ell. L'ancià, dret a la vora del riu, els	saludà	amb la mà, mentre s'allunyaven amb la barca. Pensà: "Potser no els
que se li enfosquien els ulls. La barqueta havia arribat a l'altra banda.	Saludà	per darrera vegada i s'allunyà lentament. A la seva ànima semblava
pel to de la veu, pel rostre sense amargor de la bona dona, que l'havia	saludada	amb les paraules de les padrines o de les bones velletes dels contes...
Ja de lluny percebé els cops del bastó contra les pedres. Ell la	saludà	breument, i després, sense parlar per a res de la seva sortida, ordenà a
La vella amb prou feines si el mirà; interrompé un instant la tonada,	saludà	amb una mena de grunyit i tornà a cantar i a bressar. La seva companya
la hi obrirà com sempre perquè passi, i amb veu de plor, com sempre, el	saludarà	: "Ets tu, fill meu?" Ell ara li consagrarà l'existència. Viuran junts
ella estarà com sempre, esperant-te... t'obrirà la porta i et	saludarà	: ""Ets tu, fill meu?""" Quin misteri d'amor s'amaga darrera aquesta
monosíl·labs. Es sabia, a més a més, que Xindo, el vigilant, l'havia	saludat	sense conèixer-lo i que el va anar seguint un bon tret pensant qui podia
L'endemà ell havia parlat molt poc; a penes s'havia deixat veure. Havia	saludat	Sileta breument, dominant l'emoció que experimentava davant la noia. La
Era cap a mitja tarda quan el padrí arribà a la casa per a veure Mila;	saludà	sa cunyada, abatuda i sense esma de res; li preguntà per la noia, i
perill. Pels balcons es veien banderes angleses i franceses. La gent	saludava	amb el puny clos els milicians armats. Una tarda, pel Passeig de la
descrivia el sumptuós seguici: la carrossa amb les princeses, que	saludaven	agitant la mà per la finestra; els uniformes blaus, verds, grisos,
foc. A mitja tarda veig passar un tren ple de soldats pel carrer d'Aragó.	Saludaven	, cridaven, punys enlaire, com si anessin a una gran festa. Anaven a les
a l'horitzó marítim hi havia núvols més o menys de tempesta. Havent dinat	saludo	el poeta Rosselló-Pòrcel, que no coneixia. És simpàtic, gentleman.
sot hi ha vedells i vaques entre els pollancs; un pastor ros, nòrdic, ens	saluda	. Quina pau, vora la font! Berenem de cara a l'esglesiola grisa i els
bàndols. Cap al tard he anat a la Institució de les Lletres Catalanes, on	saludo	Díez-Canedo, que ha estat, fins fa poc, ambaixador a la República
insinuació de verd als pollancs, aigua neta a la riera, arços florits.	Saludem	els amics de Mas Joan, on veiem les grans sales fredes i solemnes, la
el presoner gallec. Ha comparegut plorant i ha dit amb veu trèmula mentre	saludava	: Mi alférez: un fascista a sus órdenes. L'oficial i el
abans de la posta del sol. Tots tres es quadren, el caporal	saluda	fent petar de nou els talons, i aleshores desapareixen cap al passatge de
de benvinguda. —Hola!... —diu en atansar-s'hi. —Hola! —el	saluda	la noieta que va confiar-li la vella, quan sortia fugint de la casa on va
d'individus i una dona que els dos funcionaris deuen conèixer, perquè se	saluden	, encara que breument i sense cordialitat. Després fins i tot riuen una
L'atreu més, però, la noia que seu a la segona butaqueta i a la qual	saluda	amb un bon dia tímid i vagament contestat, mentre la dona baixeta i
amb vostès... —i a l'home—: Entreu, entreu... L'individu obeeix,	saluda	amb el cap i enfila directament cap a la cadira que queda davant mateix
s'obre. L'home que es retalla al llindar, a les fosques, ni s'entreté a	saludar	. —Passeu —diu—. Ja m'ha semblat sentir trets... Hi ha hagut un ferit?
remunta amb la mateixa ingravidesa, accepta un individu barbut que tots	saluden	i cau de nou com si hagués perdut els cables. En arribar a baix tothom
Es devia imaginar a si mateix recorrent vastos camps a cavall,	saludat	, amb acatament, per parcers i remences. Però no hi havia amples camps per
mesura. En aquell complicat laberint on els blats i els bacallans es	saluden	i confonen les seves olors després d'un llarg viatge, Jeroni Campdepadrós
so de cinisme, de consciència d'allò que estava fent, fos inclinar-se, o	saludar	, o enamorar, i expressaria el seu desacord i la seva rancúnia. I per això
Erasme no va voler quedar-se, ni tan sols baixà de la calessa per	saludar	la família i continuà fins a Barcelona on confiava trobar vehicle per
acostumada a rebre un constant homenatge, i tu amb prou feines si saps	saludar	un capità d'infanteria, i tercer perquè Luciènne no és ni estúpida ni
els "quintos", amics i familiars, que ompliren de seguida la barca.	Saludaren	el tio Jaume, car tots el coneixien, i anaren acomodant-se, fins

Pàgina 1 (de 105)

50 següents