×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb salutació |
Freqüència total: 985 |
CTILC1 |
| homes bons, sota el cel reblert d'estrelles, es difondrà el ressò de la | salutació | angèlica: "Glòria a Déu a les altures, i pau a la terra als homes de | | cap allí. El saludà amb gest alegre, i ell, des de lluny, li tornà la | salutació | . S'aturà al peu del balcó, l'amenaçà, com si jugués amb un infant, i pujà | | la seva idea tot el tresor de cançons populars que coneixia, les belles | salutacions | de primavera a l'estil d'Aragó i de la Catalunya occidental, havia reunit | | relleu encara a les virtuts de la noia. Però Sileta li havia tornat la | salutació | encara més breument, secament, com a disgust i gairebé sense mirar-se'l. | | van menjant una truita de patates. —Que vagi de gust —diu ell a tall de | salutació | . Només un d'ells, el que parlava descriptivament, alça el cap i, sense | | del cotxe, de la data i hora exacta d'entrada. Aleshores, amb una | salutació | impecable, els franqueja el pas. El pati és desert i el cotxe avança | | es tomba. —Una convocatòria per al quiròfan segon —diu l'home a tall de | salutació | . La dona, com la noia a baix, consulta els rellotges ací col·locats sobre | | . En veure-la, aixecaria el braç, tot saludant-la joiosament, i, en la | salutació | , ella hi veuria l'alegria de la sortida d'escola, l'alegria de la | | i desvergonyida, i per això, si no gosaven negar-li el somriure i la | salutació | , de cap manera l'haurien invitada ni s'haurien dignat posar els peus a | | invitant-los a passar a un dels provadors. Encara que el moment de la | salutació | havia estat curtíssim i la parella ja havia desaparegut darrera una | | El que ens plau en la cortesia, en qualsevol aspecte, des de la | salutació | més insignificant fins al gest o a l'acte més deliberats i més refinats, | | em fan els adéus amb les mans. Jo em giro cada quatre passes, faig amples | salutacions | amb el braç, i em vénen ganes de saltar d'alegria. Estic alegre, sento | | Monsenyor! Idiota. —Heu! El Pedagog [(amb una nova | salutació | )]. —Monsenyor! Idiota. —Heu! El Pedagog. —Et | | i que quan entra l'amo s'aixeca una mica i gemega dolçament a tall de | salutació | , té més memòria que jo: reconeix el seu amo. El seu amo. I | | tres vegades a terra. —Bon dia, mossèn! —va respondre entre dents a la | salutació | del pope. I tot seguit, en veu baixa: —Toca ferro! Sentia, però, que | | en fets com els dels moviments del cos, el festeig, les situacions de | salutació | o comiat, la manera com una persona gran tracta un infant, l'hora del dia | | s'empren per als aspectes més ritualitzats de la conversa, tals com les | salutacions | i els comiats o en els canvis de tema. I quan la discussió puja de to. O | | i oferint-se a la pública admiració amb gestos marcials, reverències o | salutacions | , la qual cosa provoca els aplaudiments de la clientela. El caporal és qui | | solemne i escandalosa al Paranimf) cada catedràtic, després d'una | salutació | de breus minuts, llicenciés els alumnes. El primer dia de curs ho era | | d'una civilització massa madura. Qui diu del resar pot dir també de les | salutacions | de polidesa civil. Servirà, doncs, la nostra visita al bastó de l'arbre | | en aquests corredors llargs, per fer-li una inclinació de cap a tall de | salutació | , s'ha perdut. Ara també anem de pressa. Les distàncies de punta a punta, | | senten, com nosaltres, aquests problemes, vaig adreçar unes paraules de | salutació | al President de la Delegació Irlandesa a Ginebra, qui s'esqueia ésser | | méthode philosophique\. Cap concessió amable, ni una lleu i vulgar | salutació | a l'auditori. La primera paraula que diu és ja un mot abstracte, ple de | | llevantina. L'adéu a la vida mortal d'aquest gran escriptor és també una | salutació | a la renovada gràcia de la llengua castellana, més àgil després d'ell i | | Ara és l'hora dels nacionalismes de casta. I ell no hi ha volgut pactar. | Salutació | d'ingrés a l'Institut d'Estudis Catalans. 24 abril | | i espaia la marxa. Avui us prego de permetre'm que encapçali la meva | salutació | , com aleshores encapçalava el meu comentari a la vostra obra, el nom de | | amistat fidel que li prometé Ventura Gassol en uns versos, més de | salutació | que no de comiat, l'endemà de la mort. Als inicis del 1915, per | | noves porteu de la ciutat? —preguntà la cobra blanca sense respondre a la | salutació | . —¿Què em conteu de la gran ciutat amurallada... la ciutat de cent | | d'un vers invariable de Zorrilla que diu, impertorbablement, com una | salutació | d'amor: "Diez y ocho primaveras..." IV I el cotxer | | un davantal de dona. —Ens hem portat com uns homos! —exclamà per via de | salutació | , en reunir-se amb nosaltres.— És s'hora exacta. —Va revistar ràpidament | | no hi ha gens d'adonació i ens sap greu perque guardavem fa temps una | salutació | amable al senyor corb, en cas de guaitar-lo, ja que és comfrare en la | | a la porta i dic "Bona nit!". Un silenci ple de reserva respon a la | salutació | catalana. Ara, quan imagino la nostra entrada al "comptoir" i recordo | | de porteurs arriben separadament dels pobles pròxims, fan una breu | salutació | i s'asseuen a terra, amb l'aire de no tenir cap pressa. Aleshores | | notables negres van cofois. Compostes així les coses, dinats i fetes les | salutacions | de comiat amb Amadou N'Diaye, la caravana partí de Dialakoto a les tres | | Un subtil esperit aristocràtic s'exhala de tots els seus gestes. Les | salutacions | , estretes de mans i el portar-les al pit, tot això fou fet amb gran | | crit de guerra: —Calderins! Contestaven els de la mar: —Patacots! Era la | salutació | tradicional. La corejaven amb entusiasme i donaven a les veus enronquides | | dir res i s'assentava en el banc de pedra del portal. I després, les | salutacions | i el renill de l'egua i l'espessor de la llet de la vaca acabada de | | veu amiga, llarg peregrinatge per les portes sense caritat. Pertot, la | salutació | : —Déu us empari, germà. El rodamón bé sentia el soroll de les culleres | | ni es prendrà com a greuge que un home del més baix poble no li torni la | salutació | , així tampoc no es vanarà que una munió de rics el considerin, puix prou | | immensa mà deformada per un començament d'elefantiasi, mentre canviem les | salutacions | usuals. I en el silenci recollit i respectuós de tot el poble, la seva | | bora-borans es queden perfectament immòbils. Per segona vegada vénen les | salutacions | tradicionals i les dedicatòries. Aquesta raça d'oradors aprofita totes | | —/Paraheira autou!\ (Vés... vés...) (...I vosaltres, resteu!) | salutacions | de comiat. Molts homes es tiraren a l'aigua per seguir el vaixell. Les | | va comparèixer en Temme, i, canviades entre ell i els forasters les | salutacions | de cortesia, en Bonosi sospirà i va dir: —Bunyol! Pescador de pega! | | cel y veu d'ultra-tomba, recordances dels meus que m'han deixat solet, y | salutació | amiga dels companyons de ma infantesa. Que n'ompliria de fulls de paper, | | apedaçava les calces del seu home asseguda al llindar de la porta, i la | salutació | era seguida de l'espetec d'una vergassada i d'un "arri, dic" sense | | de la muntanya. Després feia rodar el seu esguard entendrit. Era com una | salutació | muda i afectuosa a les coses amigues que romanien en el mateix lloc, com | | menut! Allargà vint cèntims al noi i desféu el camí, sense escoltar les | salutacions | i les gràcies que el masover feia repetir a l'infant. La història | | fills i foren amatents a prendre la mà d'Innocenci i a adreçar-li la | salutació | de consuetud: —Déu vos guard, senyor amo, esteu bo? Ell somrigué | | els seus companys, i alçant el braç davant del capità en senyal de | salutació | i com per demanar-li la vènia per parlar, li digué unes quantes paraules | | per donar-se el gust de fer pam i pipa a Ben-Amel, i li digué a tall de | salutació | : —Ba-li-la-bà, ¿que no em veus? Però el timoner prou feina tenia |
|