Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

homes bons, sota el cel reblert d'estrelles, es difondrà el ressò de la	salutació	angèlica: "Glòria a Déu a les altures, i pau a la terra als homes de
cap allí. El saludà amb gest alegre, i ell, des de lluny, li tornà la	salutació	. S'aturà al peu del balcó, l'amenaçà, com si jugués amb un infant, i pujà
la seva idea tot el tresor de cançons populars que coneixia, les belles	salutacions	de primavera a l'estil d'Aragó i de la Catalunya occidental, havia reunit
relleu encara a les virtuts de la noia. Però Sileta li havia tornat la	salutació	encara més breument, secament, com a disgust i gairebé sense mirar-se'l.
van menjant una truita de patates. —Que vagi de gust —diu ell a tall de	salutació	. Només un d'ells, el que parlava descriptivament, alça el cap i, sense
del cotxe, de la data i hora exacta d'entrada. Aleshores, amb una	salutació	impecable, els franqueja el pas. El pati és desert i el cotxe avança
es tomba. —Una convocatòria per al quiròfan segon —diu l'home a tall de	salutació	. La dona, com la noia a baix, consulta els rellotges ací col·locats sobre
. En veure-la, aixecaria el braç, tot saludant-la joiosament, i, en la	salutació	, ella hi veuria l'alegria de la sortida d'escola, l'alegria de la
i desvergonyida, i per això, si no gosaven negar-li el somriure i la	salutació	, de cap manera l'haurien invitada ni s'haurien dignat posar els peus a
invitant-los a passar a un dels provadors. Encara que el moment de la	salutació	havia estat curtíssim i la parella ja havia desaparegut darrera una
El que ens plau en la cortesia, en qualsevol aspecte, des de la	salutació	més insignificant fins al gest o a l'acte més deliberats i més refinats,
em fan els adéus amb les mans. Jo em giro cada quatre passes, faig amples	salutacions	amb el braç, i em vénen ganes de saltar d'alegria. Estic alegre, sento
Monsenyor! Idiota. —Heu! El Pedagog [(amb una nova	salutació	)]. —Monsenyor! Idiota. —Heu! El Pedagog. —Et
i que quan entra l'amo s'aixeca una mica i gemega dolçament a tall de	salutació	, té més memòria que jo: reconeix el seu amo. El seu amo. I
tres vegades a terra. —Bon dia, mossèn! —va respondre entre dents a la	salutació	del pope. I tot seguit, en veu baixa: —Toca ferro! Sentia, però, que
en fets com els dels moviments del cos, el festeig, les situacions de	salutació	o comiat, la manera com una persona gran tracta un infant, l'hora del dia
s'empren per als aspectes més ritualitzats de la conversa, tals com les	salutacions	i els comiats o en els canvis de tema. I quan la discussió puja de to. O
i oferint-se a la pública admiració amb gestos marcials, reverències o	salutacions	, la qual cosa provoca els aplaudiments de la clientela. El caporal és qui
solemne i escandalosa al Paranimf) cada catedràtic, després d'una	salutació	de breus minuts, llicenciés els alumnes. El primer dia de curs ho era
d'una civilització massa madura. Qui diu del resar pot dir també de les	salutacions	de polidesa civil. Servirà, doncs, la nostra visita al bastó de l'arbre
en aquests corredors llargs, per fer-li una inclinació de cap a tall de	salutació	, s'ha perdut. Ara també anem de pressa. Les distàncies de punta a punta,
senten, com nosaltres, aquests problemes, vaig adreçar unes paraules de	salutació	al President de la Delegació Irlandesa a Ginebra, qui s'esqueia ésser
méthode philosophique\. Cap concessió amable, ni una lleu i vulgar	salutació	a l'auditori. La primera paraula que diu és ja un mot abstracte, ple de
llevantina. L'adéu a la vida mortal d'aquest gran escriptor és també una	salutació	a la renovada gràcia de la llengua castellana, més àgil després d'ell i
Ara és l'hora dels nacionalismes de casta. I ell no hi ha volgut pactar.	Salutació	d'ingrés a l'Institut d'Estudis Catalans. 24 abril
i espaia la marxa. Avui us prego de permetre'm que encapçali la meva	salutació	, com aleshores encapçalava el meu comentari a la vostra obra, el nom de
amistat fidel que li prometé Ventura Gassol en uns versos, més de	salutació	que no de comiat, l'endemà de la mort. Als inicis del 1915, per
noves porteu de la ciutat? —preguntà la cobra blanca sense respondre a la	salutació	. —¿Què em conteu de la gran ciutat amurallada... la ciutat de cent
d'un vers invariable de Zorrilla que diu, impertorbablement, com una	salutació	d'amor: "Diez y ocho primaveras..." IV I el cotxer
un davantal de dona. —Ens hem portat com uns homos! —exclamà per via de	salutació	, en reunir-se amb nosaltres.— És s'hora exacta. —Va revistar ràpidament
no hi ha gens d'adonació i ens sap greu perque guardavem fa temps una	salutació	amable al senyor corb, en cas de guaitar-lo, ja que és comfrare en la
a la porta i dic "Bona nit!". Un silenci ple de reserva respon a la	salutació	catalana. Ara, quan imagino la nostra entrada al "comptoir" i recordo
de porteurs arriben separadament dels pobles pròxims, fan una breu	salutació	i s'asseuen a terra, amb l'aire de no tenir cap pressa. Aleshores
notables negres van cofois. Compostes així les coses, dinats i fetes les	salutacions	de comiat amb Amadou N'Diaye, la caravana partí de Dialakoto a les tres
Un subtil esperit aristocràtic s'exhala de tots els seus gestes. Les	salutacions	, estretes de mans i el portar-les al pit, tot això fou fet amb gran
crit de guerra: —Calderins! Contestaven els de la mar: —Patacots! Era la	salutació	tradicional. La corejaven amb entusiasme i donaven a les veus enronquides
dir res i s'assentava en el banc de pedra del portal. I després, les	salutacions	i el renill de l'egua i l'espessor de la llet de la vaca acabada de
veu amiga, llarg peregrinatge per les portes sense caritat. Pertot, la	salutació	: —Déu us empari, germà. El rodamón bé sentia el soroll de les culleres
ni es prendrà com a greuge que un home del més baix poble no li torni la	salutació	, així tampoc no es vanarà que una munió de rics el considerin, puix prou
immensa mà deformada per un començament d'elefantiasi, mentre canviem les	salutacions	usuals. I en el silenci recollit i respectuós de tot el poble, la seva
bora-borans es queden perfectament immòbils. Per segona vegada vénen les	salutacions	tradicionals i les dedicatòries. Aquesta raça d'oradors aprofita totes
—/Paraheira autou!\ (Vés... vés...) (...I vosaltres, resteu!)	salutacions	de comiat. Molts homes es tiraren a l'aigua per seguir el vaixell. Les
va comparèixer en Temme, i, canviades entre ell i els forasters les	salutacions	de cortesia, en Bonosi sospirà i va dir: —Bunyol! Pescador de pega!
cel y veu d'ultra-tomba, recordances dels meus que m'han deixat solet, y	salutació	amiga dels companyons de ma infantesa. Que n'ompliria de fulls de paper,
apedaçava les calces del seu home asseguda al llindar de la porta, i la	salutació	era seguida de l'espetec d'una vergassada i d'un "arri, dic" sense
de la muntanya. Després feia rodar el seu esguard entendrit. Era com una	salutació	muda i afectuosa a les coses amigues que romanien en el mateix lloc, com
menut! Allargà vint cèntims al noi i desféu el camí, sense escoltar les	salutacions	i les gràcies que el masover feia repetir a l'infant. La història
fills i foren amatents a prendre la mà d'Innocenci i a adreçar-li la	salutació	de consuetud: —Déu vos guard, senyor amo, esteu bo? Ell somrigué
els seus companys, i alçant el braç davant del capità en senyal de	salutació	i com per demanar-li la vènia per parlar, li digué unes quantes paraules
per donar-se el gust de fer pam i pipa a Ben-Amel, i li digué a tall de	salutació	: —Ba-li-la-bà, ¿que no em veus? Però el timoner prou feina tenia

Pàgina 1 (de 20)

50 següents