Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

glaçador, envoltat de llamps i volant amb les ales molt ràpides, de la	salvatge	Tràcia, on habita en cavernes diverses i passa de l'una a l'altra, en un
i fidels a ell. No necessito avisar-te, però, que n'hi ha algunes de força	salvatges	i perilloses. Deixant a part el de fusta, que amagava al ventre els
que no acceptava bastardies i el deshonor, al mont Títion, en un indret	salvatge	, on el va nodrir una cabra i el vigilava un gos. A Messènia, al peu de l'
anys. Licaó i Cal·listo Els arcadis, els habitants del territori més	salvatge	de Grècia, tenien els ulls posats en el mont Liceu, sempre lluminós
El seu culte és místic en la quietud de l'orfisme, desordenat, violent i	salvatge	en els seus seguidors primitius. Li devem, però, el teatre, i aquesta
un dit de la mà dreta inutilitzat, trist record d'una de les facècies més	salvatges	de què, ja d'infant, l'havien fet objecte. La cosa succeí com segueix:
Manuel de Randa formava també part de la colla. Era un dels homes més	salvatges	de Santa Maria, i jove encara, havia donat ja proves en manta ocasió dels
aviat prim, de pell bruna, de faccions dures amb un no se sabia què de	salvatge	i ardent en la figura; en els ulls somniadors brillava una llum
un invencible sentiment impel·lia la nena a desafiar les ires del pare	salvatge	i brutal. Devia ésser com ella Catarineta, cega i obstinada en el seu
als seus peus. —Perdó, pare! —Alça't! No t'agenollis! Era un rogall	salvatge	, un crit quasi inhumà que semblava sorgir d'una estranya ferida. Restà un
una colla de caçadors se n'anaven cada any a la muntanya a caçar cabres	salvatges	, porcs senglars, a voltes llops i, àdhuc, óssos. Entre els caçadors
que aquella. Moltes vegades s'havia sentit, sí, abrandat per un impuls	salvatge	d'ira, però mai no passà d'això; s'entristia; a vegades havia i tot
carn. Santa Maria dels Monts era un poble agrícola, un poble aspre i	salvatge	, d'una rudesa gairebé primitiva, com els tossals que l'envoltaven, com la
damunt dels turons, quan es sentí enmig de l'ample silenci, d'aquella	salvatge	solitud desacostumada; pensava en el seu continu plorar sense voler
sentia que la ira feia bullir la seva sang, que un impuls de violència	salvatge	l'arrabassava, li torbava la ment. Tal vegada no ho sentia precisament
avantpassats. És la revolució de què parlava al principi. S	Salvatges	Sembla que, al llarg de la història, tots els moments de civilització
que les al·ludides aficions als afores —el camp, l'exòtica terra del	salvatge	— de la civilització partien d'una base falsa. La idea que el cortesà,
ens deixa parats la ingènua devoció que alguns setcentistes dedicaven als	salvatges	. Fins i tot arribem a pensar si els panegiristes de l'home presumptament
tot això ha sofert un irònic contratemps. Resulta que, de sobte, els	salvatges	, els salvatges autèntics de diversos punts del planeta, s'han proposat
sofert un irònic contratemps. Resulta que, de sobte, els salvatges, els	salvatges	autèntics de diversos punts del planeta, s'han proposat viure com a
veritable decepció. No és que el ciutadà s'estranyi de comprovar que el	salvatge	aspira a abandonar la seva teòricament privilegiada condició de salvatge.
salvatge aspira a abandonar la seva teòricament privilegiada condició de	salvatge	. Més aviat, la sorpresa prové d'unes altres consideracions. Per exemple:
Són els fets que ho imposen. El bon sauvage havia passat a ser un	salvatge	resignat, servil, pacífic, amenament útil. I heus ací que aquest
I heus ací que aquest resignat, servil —o servicial—, pacífic i útil	salvatge	, pren les armes, adopta el nacionalisme, pren consciència de la revolta
i els no europeus que se situen en la mateixa línia pensen que el bon	salvatge	s'ha convertit en mal salvatge. L'home civilitzat s'apressa a
en la mateixa línia pensen que el bon salvatge s'ha convertit en mal	salvatge	. L'home civilitzat s'apressa a declarar, a proclamar, avui, amb
sauvage era una impostura: ho he insinuat. Però el mite del mal	salvatge	, que van segregant les agències de premsa, els columnistes importants i
repetir-se aplicat a d'altres aspectes de la qüestió. Naturalment, el	salvatge	—bon o mal salvatge— viu penúries i handicaps que el situen en un nivell
aspectes de la qüestió. Naturalment, el salvatge —bon o mal	salvatge	— viu penúries i handicaps que el situen en un nivell ínfim, en un terreny
al civilitzat: és per aquest motiu, en definitiva, que continua sent	salvatge	. Es tracta de penúries i de handicaps que li ha imposat el civilitzat: el
titulars de la civilització, que els hi hem infligits. D'altra banda, el	salvatge	, fins i tot el pitjor salvatge, ha vingut demostrant que és prou
els hi hem infligits. D'altra banda, el salvatge, fins i tot el pitjor	salvatge	, ha vingut demostrant que és prou inofensiu. De tant en tant, els
No hi té dret a més. Perquè quantitativament els disturbis criminals dels	salvatges	no admeten comparació amb els resultats que l'home civilitzat ha obtingut
Les més sangonoses apoteosis tribals desencadenades per tots els	salvatges	durant el mateix lapse de temps no són sinó plàcides partides d'escacs,
a les nacions avançades. Amb una particularitat, encara: que els	salvatges	no han llegit Kant, ni citen Goethe en les seves converses íntimes, ni
inventa les cambres de gas o crea els camps de concentració, i el bon	salvatge	—el mal salvatge— en canvi ha de resignar-se a la seva llança
de gas o crea els camps de concentració, i el bon salvatge —el mal	salvatge	— en canvi ha de resignar-se a la seva llança paleolítica... o als fusells
i a tot arreu, causa de grans bestieses i de decisions sublims, de crims	salvatges	i de poemes preciosos, de sacrificis sagrats i d'abusos remuneradors. Hi
la seva companyia: moros amb fes o turbant, bruns, alguns d'aspecte molt	salvatge	. Els sis presoners que es van amagar vora el pati de casa ja eren tots
una mica més alt, una mica més com un noi qualsevol, prim, refredat,	salvatge	, una mica febrós, però ben disposat a viure. I és amb sorpresa que li
trist i cruel i cansat. Havia viscut molt sol entre gent vella, malalta i	salvatge	. Massa aviat ensinistrat en aquell desencisat materialisme de la gent del
silenci que era el clima del seu esperit. Va créixer esmunyedís i	salvatge	, capaç de pidolar, però, amb desvergonyiment una agomboladora dolcesa.
impuls per atrapar-lo. Als ulls, dintre l'ombra, li brillà una llum de	salvatge	alegria. Borra se'l sentí darrera i llançà un crit de terror. Fou un so
a poc a poc i caure. Una rialla triomfal el sotragà, una rialla	salvatge	, un crit de victòria. Veié Borra, com una massa fosca que s'agitava en el
després el peçó d'una orella. El nostre amor és un amor brusc i	salvatge	, i tenim l'enyorança amarga de la terra, d'anar a
la pedra en una aigua remota, t'esgarraves la carn, dies	salvatges	, dies, una guitarra amarga, la mare agrunsa el fill,
d'on et vénen els versos, els arraps en la carn, aquells dies	salvatges	quan entraves els feixos de pinassa en el forn. El vi
però de tota la terregada exòtica inclosa dins la denominació de "	salvatges	", devien ésser els menys brutals, els més tranquils i els menys lleigs,
als vostres ulls. A Tiarei-Mahane i a Hitiaa, endevineu un Tahití	salvatge	i solitari, clapat només que de tant en tant per les baixes caputxes de
del cor de l'illa, s'hi troba algun porc senglar i alguna cabreta	salvatge	; però els grans mamífers lluents, de males puces i de mala conducta,

Pàgina 1 (de 72)

50 següents