×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb salvatgia |
Freqüència total: 33 |
CTILC1 |
considerà com el començament de la insurrecció contra el vell règim. La | salvatgia | antisemita, un dels recursos favorits de la reacció, considerada com la | amic, si per a venjar aquestes iniqües explotacions, aquests actes de | salvatgia | dels poderosos, destruíem les Piràmides d'Egipte, l'art medieval i el | d'un fossat.— Doneu-vos d'una vegada, i damnats sigueu per la vostra fera | salvatgia | ! Descompartiu-vos! Entre esquitxades d'aigua i empastifades del llot | van néixer, salvatges arbrissons. Però, amb l'empelt, perderen la | salvatgia | ingènita i aquell estarrufament de porc espí que els feia inaccessibles. | i de calcaris paleozoics, com els que definim, en llur esplèndida | salvatgia | , en les altes valls de les Nogueres, de les Valires i del Segre. Tots els | el conjunt dels paisatges andorrans, és l'aridesa, la grandiositat i la | salvatgia | de les valls, la rudesa, les dificultats de vida per als habitants, les | perdut l'ímpetu brutal de la joventut de les serres, la sublimitat i la | salvatgia | de les grans muntanyes pirinenques. Són muntanyes arranades que conserven | endins. I sota la llum zenital, Antoni destrià una forma com humana. La | salvatgia | de la barba i dels cabells li havia envaït tota la cara. Dintre d'aquella | la sagrada Persona a tota indignitat i ultratge que pogués complir llur | selvatgía | sense aturador. En aquesta i les posteriors escenes davant Pilat i | ¿Serà amb indignació contra aquells qui foren culpables de tanta | selvatgía | ? ¿O amb admiració del vostre diví posat, la vostra humilitat i paciencia? | son humil posat sereníssim, tan divers de llur brutalitat, n'estimula la | selvatgía | cruel; i encara més: un, el crim al·legat del qual és el desig i l'intent | esglaiosa? ¿Quí, amat Jesús, us ha fet aquests tractes? ¿Quí tingué la | selvatgía | d'esquinçar-vos així la tendra carn? ¡Oh, si el vostre dolç silenci no us | pels arbres despullats evocava contínuament a la gent la desesperada | salvatgia | , encara que estiguessin a aixopluc. Nosaltres, tot sovint, diem que ens | amb una torrentada de crueltat. Quin terrabastall més impensat! La | salvatgia | ! Aquest és el sentit popular del mot, quan diem: "Quina salvatjada!". | de cascún agre la cultura pròpia, i, a força de conreu, la | salvatgia | aspra dels fruits domau, feis-ne dolçura. I no jeguin | hom o bé els muda de planter, despullen-se de la llur | salvatgia | i oradura, i amb cura persistent seguiran dòcils tos | no m'estranyaria que acabàs acceptant, perquè començo a acostumar-me a la | salvatgia | de la regió. El que més em molesta són els mosquits; sort que vàrem dur | d'un bon àpat i es presentava amb tota la gana estalviada i amb tota la | salvatgia | dissimulada. El primer cop que vaig veure en Pere Màrtir va ser un | observa Chesterton, és una mena de prudència que té poc a veure amb la | salvatgia | de Shakespeare. Aquesta observació m'és molt útil: el distanciament | el crucificaria. Hi ha un to de desesperació al llarg de la novel·la, una | salvatgia | amb una intensitat quasi histèrica. Aquest estil escau a la naturalesa de | Respectar la vida, sense pretendre avaluar-la, àdhuc en la seva | salvatgia | . • Tutorial: aprenent la lliçó de la natura com ho ha fet al llarg dels | posar sota la protecció del sagrat. Si no vol degenerar en una exuberant | salvatgia | o ofegar-se en el seu propi esmorteït fullatge, ha d'aparèixer el | l'amor i el fet de pertànyer almenys en part a la natura. Hi ha un eco de | salvatgia | en molts dels poemes de Rodríguez-Castelló, una exaltació d'allò | fons de les cavernes més pregones, no és un ogre, sinó el contrapunt de | salvatgia | necessària que la civilització necessita per no convertir-se en una ànima | No havia de copsar cap forma. —Moria la metàfora a favor de | salvatgia | — Les idees disfressades, criatura del silenci, si es | Èsquil se situava als marges: el trobem repetidament al costat de la | salvatgia | , les bèsties, la naturalitat desbocada, l'ebrietat i la monstruositat. | prostrat, sinó davant de tota la sofrença humana —va fer amb una certa | salvatgia | , i es va apartar a la finestra—. Escolta —va afegir, tornant a acostar-se | qui la va matar? —va preguntar-li, garratibada de por i mirant-se'l amb | salvatgia | . —Ho sé i t'ho diré... A tu, només a tu! T'he escollit. | llambregar en Raskólnikov, que era en un racó, mirant-se en Mikolai amb | salvatgia | , i ja se li acostava quan s'aturà tot de sobte, se'l va mirar, va passar | dit a la Sónia. Va apartar-se corrent i es va mirar l'Svidrigàilov amb | salvatgia | . —¿Co-com és... que ho sap? —va xiuxiuejar, gairebé sense alè. —Doncs | de la sortida, hi havia la Sónia, pàl·lida com una morta, mirant-se'l amb | salvatgia | . S'aturà davant d'ella. Tenia una expressió de dolor i de turment a la | que és com trobar una cabana enmig d'un bosc, un espai amic entre la | salvatgia | , Mèlich parla de política, del binomi no sempre fàcil que s'estableix | i quan l'home va marxar —en efecte, era una salvatge, però sota aquesta | salvatgia | hi havia una dona amagada que sabia que sempre és millor parlar de dona a |
|