Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

precaució, li passà el cordó i li introduí la bosseta al pit, sota la	samarra	. Candaina s'aixecà i, sigui com sigui, notà que alguna cosa el
l'estelada. Cantaría els aires dels pobres pastors; vestit am	samarra	, jo caminaría, per veure en la cova, entre resplendors,
sempre dels ramats. El primer de setembre hom el veu aparèixer amb la	samarra	espellifada. Tres setmanes després ve que els dies s'escurcen i sant
de l'Aigua A l'entrada del pessebre us trobareu amb un pastor proveït de	samarra	, barretina al cap, i un gaiato a la mà. És un home més aviat rabassut, amb
visions d'àpats pantagruèlics i àngels entonant l'al·leluia i pastors amb	samarra	nova i camisa neta, els bens rentats i pentinats i amb una cinta al coll,
les congestes que la serra llunyana encara encaputxen! Fora tricots, fora	samarres	, fora pellisses. Demà potser tornarem a bufar-nos els dits, i haurem de
respon. És vell, petitó i rabassut, però eixut de cara. Esclops, calces i	samarra	, tot ho duu clavetejat o cosit l'una peça a l'altra, com si temés
i baf de llana, amb llurs pastors i rabadans, que, proveïts de capots i	samarres	, els duien a passar els mesos de calor en els pasturatges més alts. El
debò? Són duros o peces de dues pessetes? Trobo que hauries de fer-te una	samarra	verda, i no negra. Un pastor amb samarra verda és més de muntanya. —Per
Trobo que hauries de fer-te una samarra verda, i no negra. Un pastor amb	samarra	verda és més de muntanya. —Per què? —És un pensament que em faig. Quan
de rengle i els mariners descalços, arramangats fins al genoll, amb llurs	samarres	blaves i musques bo i trascamant en mig de l'enrenou de rems, de
barrancades, negres, profundes i silencioses. Quina gent! Gent de	samarra	, de gorra de pell de llúdriga, d'abarques de cuiro atacades fins al
si no fos la parada... Ara, rai, ja ets aquí... Espera, l'Aureli tenia una	samarra	, una mena de samarra: ni que et vingui una mica folgada potser
Ara, rai, ja ets aquí... Espera, l'Aureli tenia una samarra, una mena de	samarra	: ni que et vingui una mica folgada potser t'estalviaria el fred... Torna
esperant-te... Climent, fa molt, molt de temps que t'espero... Penges	samarra	i americana al penjador de darrera la porta; t'asseus a la "teva"
d'ella per nuar-te-la al coll, ni el petó a la galta—, la	samarra	de l'Aureli i, cap a fora, a distreure't! El carrer. El fred. L'
flassada, matalap, tabac, sofà, etc.), de la indumentària (jaca,	samarra	, jopetí, gipó, saragüells, arracades, sarró, taleca, barxa, etc.), de
mossàrab, sabata, safanòria, safareig, safra, safrà, safata, saga,	samarra	, sanefa, sarabanda, saragatona, saragüells, sarró, sarsa, saurí, séquia,
per a que lo conegueren. I arromangant-se un poc la bocamànega de la	samarra	i sostenint lo paner en l'esquerra, ficà la manassa dins lo paner, com
de lloms i la cura mon pare. Per cert que l'altre dia fregant-li en una	samarra	vella, tant li va fregar en opodeldoc que la va encendre en flama...
la millor manera possible a tot aquell que baix los arreus de camalets,	samarra	i mocador de cueta —lo que per a ell volia dir carlista— passara pel
tots els carrers de la ciutat ficat son cos dins d'una desfilagarjada	samarra	i un xopetí de panyo bast; per el coll, enrollat, un retall de mocador de
dins el cercle del seu món. Portava unes calces molt balderes i lluïa una	samarra	decorada amb sargits de tots colors. Als peus, unes polaines esquitxades
s'hi ficaven entremig, i la d'aquests racionals cepats i diligents, de	samarra	i calces blaves, que descalços i camanús, a salt de ca, hi circulaven
de popa. Vestia com un mariner distingit: gorra de visera xarolada,	samarra	blava i botes d'aigua. En veure la dona, aixecà els braços en senyal de
eren els actors principals. Compareixien vestits amb llurs gales millors:	samarres	de llanuda pell d'ovella, bons sarrons, barretines ben llargues amb
després de tants anys, a l'acer ensangonat apuntant a través de la	samarra	. Deixares el quiosc. Caminaves ara entre muralles discontínues i
arquitectura de l'estació. Hi havia, als portals, molts nois amb	samarres	de tela i moltes noies amb vestits de teixits que haurien pogut ésser
amb els pantalons com si fos la camisa, anava, quan feia fred, la típica	samarra	, confeccionada pel mateix pastor, i també la faixa, que podia ser blava,
no li ha tornat lo color a la cara. Porta la por arrapada a la pell de la	samarra	. Oi que sí, Juanet?— Jo, tot vergonyós, no encertava a dir res. Fou
donà volada al faldó, que no passà de la meitat de les cuixes. Es nomenà	samarra	una ampla casaca comú als dos sexes. Tenia mànegues a la bombarda
pantaló fins a genoll, perpunt escotat en quadre, i per sobre, casaca o	samarra	; aquesta es duia també sobre l'armadura com abans la cota d'armes. Pel
com abans la cota d'armes. Pel poble continuà la jupa com abric. La	samarra	es confeccionava de dues estofes diferents, a tires i amb galons sobre
de talls. Com mantell s'usava una capeta curta, i més sovint la casaca o	samarra	més o menys llarga. Del cinturó penjava espasa i daga, amb veina de
Cauen per l'octubre les fulles de parra i els malalts que no tenen	samarra	D'octubre la pell d'ovella, abriga't amb ella El bon pagès que no s'erra,
que solien usar els nostres conciutadans de la baixa Edat Mitjana:	samarres	, pellisses i pellissons, cotes, perfils, cueres, cossalets, valons, i
i estris de pell o cuiro: uns estrops, un sarró, una popera, una	samarra	, una pell de cervola, una tralla, diverses pells de cabra i de be, uns
les pells, i a l'esmentar-se només pells d'abric, tals com pellises,	samarres	, gonelles, cotes, en unes per demés curiosíssimes ordenacions del mateix
a tot arreu i amb un dit de greix negre, per afegir més volum a la	samarra	que duia. A desgrat del seu mal aspecte, em semblà un home original i de
pessebre a la pròpia terra, hi ha fet intervenir no sols els pastors de	samarra	, sinó tota la gent del poble, amb els seus atuells, productes del camp i
ramat. Alguns van vestits com els pastors d'alta muntanya, amb caputxa i	samarra	de pell, i el sarró penjat. Un altre detall que no els mancava era el
N'hi ha, però, que s'abriguen amb un jersei o es cobreixen amb una	samarra	. Ara, la barretina la porten tots, sense excepció. Nois i noies. Car una
recó; allá fora la ditxa ma companya, tot lluint la	samarra	del pastor. Vull saber ço que fan per les barraques, vull saber
etc. Quant a la barraca va sê l'ha abrigadeta amb la	samarra	. —Ai, pastoret, bon pastoret, el llop teniu a la
els pastors del terme de Barcelona i ses rodalies, vestint la típica	samarra	de pell, i calçats, amb esclops anaven a oir la Missa del Gall a
poc, els pastors assistien a l'adoració amb la pallissa (mena de	samarra	de pell), i el sarró penjat al coll (Vilallonga, 1943). A Merlés
i dels llocs veïns, "vestint una pell de corder" (devia ésser una	samarra	), calçant esclops, el sarró penjat al muscle i el tirapeu o bastó de
si n'hi han dos pastorets abrigadets amb la pell i la	samarra	; fum, fum, fum. A vint-i-cinc de desembre, fum, fum,
facis pas enfadar! —Oh, i això pla! —En Joan amb la	samarra	portarà una botifarra. —Ai, el panarra! —La
portarà una botifarra. —Ai, el panarra! —La	samarra	portaràs i de neules l'ompliràs. —No en vull pas.

Pàgina 1 (de 2)

50 següents