Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

en destriï els mil gustos dels bocins. Ens pertanyen també unes	sandàlies	alades, un sac com de captaire —kíbisis—, que ningú no
seguici olímpic. Iris, amb ales d'or i calçada sempre amb unes boniques	sandàlies	, vola des dels habitacles dels feliços immortals a l'Ida i al mar
És aquí un jove amb les espatlles alades, disposat a calçar-se les alades	sandàlies	que faran el seu vol més ràpid. Amic del vent, tal vegada essència del
amb l'hàbit d'estamenya burella, el cordó cenyit a la cintura, les	sandàlies	d'espart, calb i amb la seva gran barba blanca i arrissada. De tret en
la punta del peu dret, sobre els teus dits nus que cobrien malament les	sandàlies	de pell marró. Tornares a sentir el frec d'una sabata d'home que insistia
taula és la senyora D.. Aquesta senyora porta shorts, pijames,	sandàlies	, ulleres, binocles, té coixins, mantes de viatge i una gata cega. Té tot
indumentària i dels ulls de poll que mostren impúdicament a través d'unes	sandàlies	de cartró, estic segur que nodreixen uns somnis més purs, més acolorits o
d'arbres que no havia vist mai i no sé com se diuen. He comprat unes	sandàlies	, uns xals rabiosament vermells i unes arracades com les que duen les
decantant-se cap a l'orientació dels films truculents. Les sabates i les	sandàlies	de la casa Bata, i comerç del clàssic barret de Panamà i de tota mena
cacen els mosquits amb la boca oberta, van en general descalces o duen	sandàlies	de les més vils, fabricades al Japó o a Txecoslovàquia. Es pot afirmar
només n'hi ha un que vagi calçat, i és el xinès, el qual duu unes	sandàlies	de la casa Bata, blanques i lluents, com aquells cinturonets que
dels trenta anys. Amb la trista samarreta de mànigues i les tristes	sandàlies	, i els peus nets com un os escurat, aquest xinès fa un positiu fàstic.
calbes, ulleres, barbetes blanques, bigotets blancs, shorts,	sandàlies	i prismàtics. Tant l'un com l'altre adorables i sense un borrall de
En Alexandria... Beirut... Constantinoble... turcs, àrabs, gelats,	sandàlies	daurades, fesos vermells... Sospirà novament. —Quan Alí-Bei passava la
policies, ballarines, dones que portaven per únic vestit dues menudes	sandàlies	. I, al meu costat, al llit, calenta, perfumada, despentinada, l'espècie
descobrí una taca de sang presa als cabells. —I llavors m'he espolsat les	sandàlies	i he agafat el camí de la porta. —Torna al monestir amb nosaltres —digué
la capella refulgia amb les ales dretes, amb l'espasa desembeinada, amb	sandàlies	vermelles, l'arcàngel Miquel. —Arcàngel Miquel! —cridà el monjo—, llança
Parracs de setí, una deslluïda bata de color albergínia, unes velles	sandàlies	vermelles, un ventall trencat, una ombrel·la vermella nova flamant i, al
com està pintat a la porta de la capella, idèntic: amb ales negres,	sandàlies	vermelles, un casc d'or. Només que no portava espasa, portava una torxa
acoblats per la mateixa fe, mostraven els dits del peu damunt de la	sandàlia	. Lligaven el cel a la terra. Les comes sureres que es decanten devers la
que fàcilment d'una trapaceria en faria un miracle. Marian Manent Té la	sandàlia	de la Ventafocs. Diem sandàlia perquè aquesta Ventafocs no és de
en faria un miracle. Marian Manent Té la sandàlia de la Ventafocs. Diem	sandàlia	perquè aquesta Ventafocs no és de rondalla, sinó de mite. Quina Musa l'ha
escauen al paisatge de la nostra costa les Muses descalces; i si la	sandàlia	perduda fes falta, escau al poeta fer-se pregar una mica. La pietat Per
aital malestruga, ensemps que la negra brutícia que has dut a les teves	sandàlies	. És ver, com dius tu, que en l'avior hi havien hagut grans varons i fins
els pressentiu allí prop, en els remors imperceptibles, en el frec d'unes	sandalies	, en el grinyolar d'una porta, en l'eco de les muralles. La
mitja blanca. No espardenya de les dites de caçador, ni aquestes pedants	sandàlies	, que ara s'aficionen lamentablement a portar les mateixes noies pageses.
entre els malinkés, els nostres hostes partien, a grans gambades, les	sandàlies	dalt del cap, i les túniques blaves i blanques dins un farcell. No sempre
" "Vet-me aquí", respon ell. Diu: —"No t'acostis ençà! Lleva't les	sandàlies	dels peus, car el lloc sobre el qual tu ets, terra santa és." "Jo só
així el menjareu: cenyits vostres lloms, posades als vostres peus les	sandàlies	, i amb el bastó a la vostra mà. I el menjareu cuitosament: ell és la
a Jahvè El Elión, Senyor de cels i terra: que fil de roba o corretja de	sandalia	, rès no pendré jo que sia teu. No diràs tu: Jo he enriquit Abram. Rès,
L'abillament és senzill i auster com de patriarca bíblic. Va calçat de	sandàlies	i porta túnica blanca descenyida i per sobre li cau la barba i la
roba que li anava curta de tots cantons, segurament donada. Portava unes	sandàlies	de cuiro groc, molt prim. Caminava amb dificultat, com si tingués grans
iodat a la cara i unes butxaques plenes d'ocells i de papellones i unes	sandàlies	, i veureu el que vull dir i que potser la comparació és justa. La cultura
burell, sallagussa amb conquilles, barret ample, gaiato encarabassat i	sandàlies	, o bé si prendria l'exprés per plantar-me a Roma descansadament. L'amic
més enllà de mitja nit havia perdut totes les conquilles, el barret, les	sandàlies	, la carabassa del gaiato i el gaiato i tot. En fi; una desgràcia. No vaig
de Niça. Altrament son hàbit, les petxines, la carabassa i les	sandàlies	, semblava estrenat de fresc, i aquest detall, per experiència pròpia,
intent quan venia. Plantes arrossegadisses i espinoses li esquinçaven les	sandàlies	, però ella caminava endavant, tota cuitosa. Els cérvols, que pujaven del
prescripcions que fóra pecat transgredir: els nusos que ha de tenir la	sandàlia	, el color del cíngol, el tallat de l'hàbit, el gènere amb què s'ha de fer
el pare Cabet no gastava barba desgrenyada i pollosa d'apòstol, ni	sandàlies	, ni túnica; veieu? Cria panxa, però és delicat i fi com una dama, i té
fins als peus, una cabellera llarga, un color groc-iodat a la cara, unes	sandàlies	, les butxaques plenes d'ocells i de papallones, mirant el mar a través
del pantalon de llista blava, pantalon de fer feina, els mitjons negres i	sandàlies	no gaire enllustrades. Com de caputxí. Vaig pensar tot d'una: és el
estant. Darrera la immobilitat dels peus del jutge, el 39 de	sandàlia	li sortia al passadís de les capelles, darrera la cortineta morada, sota
Després, va separar-se de la cua i es va calçar dificultosament les	sandàlies	. Tenia els peus inflats, amb les plantes sangonoses i quasi no
de barbassa grisa, que arribaven a la vila blanca trepitjant amb les	sandàlies	, que empresonaven el peu nu, la terra de llum. Passaven pels carrers
i a peu descalç, per no haver volgut perdre temps a cordar-se les	sandàlies	, eixí al defora. Tot seguit va descobrir un frare que s'allunyava a bon
però, no fiar-se'n del tot. Va despullar-se només de l'hàbit i les	sandàlies	i va allitar-se vestit amb tota la roba interior. Encara sort! D'aquells
. —Ja va! Ja va! —afegí cridant. Va endossar-se l'hàbit i les	sandàlies	en un minut i sortí al passadís amb la palmatòria a la mà. —Què és aquest
d'aquests subjectes. L'un duia polaines i mitges de llana, l'altre	sandàlies	a peu nu, aquell lluïa camisa fina, aquest ostentava flamant tricot dels
modernes. El vestit és brodat amb una gorgona llunar, entre estels, i les	sandàlies	no són menys sumptuoses. Hi ha finalment un lot d'estatuetes que evoquen
eficacíssim que les bruixes tàrtares porten amagat a la sola de la	sandàlia	. ¿Seria el dragonet, el que em donà la inspiració de sortir, per tal de

Pàgina 1 (de 8)

50 següents