 Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb sant |
Freqüència total: 36318 |
CTILC1 |
| la veu que escolto, l'advertiment enemic dels establerts, venerables, | sants | , profundíssims misteris." Adonis Adonis provenia de Biblos. Quina antiga | | decidir la senyora Magdalena Blasi, d'una màniga molt ampla. "Fullejar | sants | sempre m'ha distret." "El vell llibre de Pellegrini em basta", va | | El Mal", continuava Pulcre, en un diàleg de sords, "és, com ho va notar | sant | Tomàs, un cert bé." Un silenci es va dreçar davant aquella vetusta i | | ", va replicar l'home. "He vingut de lluny per destruir-te." "Maria | Santíssima | i després Puríssima!", va cridar en aquest punt el meu oncle Lluís | | d'una esvanida vila de pescadors— en alguna processó de Setmana | Santa | , de les poques que queden. Per l'urc que li endevinem als ulls, no ho | | un santuari en el qual es guardaven les emocions més pures —les emocions | santes | de la seva vida. En ella aquell dia sortiren a rebre'l els seus records | | més es podia demanar? Més d'una hauria fet d'amagat promesa de candeles a | sant | Antoni per aconseguir-lo; més d'una hauria esperat desperta al llit en | | ressuscitar els seus somnis, que l'emplenaven d'una dolça nostàlgia. Per | sant | Cristòfol anaren al ball a la plaça: sa mare s'havia entestat a | | Mila del Santo havia anat a Benarós amb el seu padrí per les festes de | sant | Joan. En una d'elles Mila, pregada per ell, assistí al seu costat a la | | casa paterna i de la taula entorn de la qual ens assèiem a menjar en la | santa | pau de la llar. Jo no m'he pogut veure amb la meva esposa i els fills, | | amb tot, de diferent manera. Fou una certa nit en què, en ocasió del seu | sant | , Tino Costa li havia portat un petit present: una estatueta modelada per | | art. No el deixis." Per la seva part, l'ancià, el mateix dia del seu | sant | , li havia preparat també el seu present, en què s'evidencià una vegada | | un deliciós somni. Shakespeare /(Romeu i Julieta\). La nit de | sant | Joan baixà al portal i es va asseure al pedrís. La mare l'havia renyada | | Al barri es digué fins i tot que la seva mare li havia pegat. La nit de | sant | Joan baixà al portal de casa seva i s'assegué al pedrís. Ara Mila estava | | estaven amb vosaltres i tots et lloaven i t'aplaudien. Ara és la nit de | sant | Joan; les noies són a la plaça amb llurs fadrins, i tu t'estàs tota sola | | excitació. Pensà en ell i es digué, encara: "Totes les nits són nits de | sant | Joan, i la vida és una festa cada dia renovada". —Em fas pena, Mila... | | Es refugiaren en un portal solitari. Totes les fogueres de la nit de | sant | Joan semblaven crepitar novament dintre l'ànima de Mila. Per fi parlà: | | amb el silenci, amb llurs cors i amb els ressons de la festa de | sant | Joan a l'ànima. Lluny d'allí, no se sabia a quin carrer s'oïen encara els | | ni inquietud; menys, encara, la tristesa experimentada les altres nits de | sant | Joan. Mila es sentia feliç, amb una felicitat plena. En el seu cor | | plor. /Llibre de la Saviesa\, VII, 3. Una nit, poc temps després de | sant | Joan, Mila es trobava a casa de la tia Càndia del Noro. Mila li havia | | Santa Maria estigueren unànimes a predir que el noi no podia tenir una fi | santa | . L'avi del nen, abans de morir, havia maleït la seva filla i el fruit | | treballada per les seves mans en aquell tros d'argila: era la imatge d'un | sant | , tal com l'havia vist ell en les il·lustracions d'un dels seus llibres. | | de descoratjament, les destruí totes; únicament conservà la figureta del | sant | , que a partir d'aleshores tingué sempre prop del capçal. Fou per aquell | | ho. —No, no; vull veure'l. Què li faran, Quim? Ai, Verge | santa | ! Parlava tot caminant. Quim se li posà al costat, i baixaren plegats, | | dret, indecís, tremolant tot ell i els ulls espurnejants. "No sé quin | sant | o quin dimoni em contingué", digué després. Al lluny es sentien encara | | Randa s'ho cobraria amb escreix, i aleshores a ell no li valdria cap | sant | ni cap dimoni. A Santa Maria dels Monts abundaven les tavernes. Tino | | rostres que havia vist en les antigues estampes, en el martiri d'alguns | sants | , agrupats entorn de la víctima, o envoltant en altres la imatge del | | dels àngels, que una ànima piadosa fa baixar del cel sobre l'agonia dels | sants | , a la llegenda d'or per endolcir-los el martiri. És com aquestes mans, | | en el prostíbul, i canvien en roses les brases sota els peus del fill de | sant | Sebastià. Impuls noble en veritat; intenció tres vegades santa i digna | | del fill de sant Sebastià. Impuls noble en veritat; intenció tres vegades | santa | i digna del nostre agraïment, però inútil com tots els desigs de l'home | | de Maro—, i ai del qui s'hi acosti per apagar la set, així sia la Verge | santíssima | , i així vagi amb el propi Fill de Déu als braços! Tot això —ja ho he dit | | del poble i, sobretot, a la festa nocturna que es celebrava per | sant | Antoni. En aquesta diada el padrí de Mila es feia imprescindible; tant | | barranc fins a les cases del Consistori. L'acte es celebrava la nit de | sant | Antoni, però, a despit de l'estació avançada, la nit solia ésser | | amb floretes blanques, com en plena florida, i al peu del qual el | Sant | , que passaria arreplegant llenya per a coure els seus llegums, s'asseuria | | silenci, els murmuris s'anaven extingint i, a penes la figura del | Sant | apareixia al llindar de la barraca, s'havia apagat ja l'última veu, i un | | dels quals difonien reflexos en la nit i feien oscil·lar les ombres. | sant | Antoni avançava llavors pel llarg camí en pendent: representava un | | Déu. Una lluita aferrissada quedava entaulada. S'empraven per a vèncer el | Sant | tots els ardits, totes les astúcies. Els versos vibraven en la nit sobre | | desvalgut ancià s'acusava més de minut en minut, i al darrer moment, quan | sant | Antoni es veia ja arrossegat per les potències de l'Infern, quan el | | càntic; perquè a Mila li semblava, en efecte, que allí hi havia el pobre | sant | Antoni, vell i sense forces, i que enfront d'ell hi havia els malvats amb | | llurs crueltats i llurs violències, no aturant-se ni davant les coses més | santes | , i que ella era veritablement l'enviada de Déu per salvar-lo. La multitud | | remembrava una altra nit com aquesta —també era per la festa del seu | sant | —, passada en aquella mateixa habitació amb Quim i Màrius, l'altre amic ja | | gots curosament; posà vi novament i li oferí el vas. Brindaren pel seu | sant | . Begueren. Tal vegada en una altra companyia o en una ocasió diferent | | (jo començava ja a cansar-me), i així arribàrem a la fi... S'acostaven les | santes | festes de Nadal, que sempre han despertat en mi no sé quins nostàlgics | | sentiments de llar, quelcom així com un anhel de pureses. S'acostaven les | santes | festes de Nadal, en què un desig de pau i de companyia pren en els homes | | .) La meva mare és vella —li vaig dir. És l'hivern, i s'acosta el | sant | Nadal, i vull veure la meva mare." Ella em suplicà perquè la deixés | | —"Quan vindran les calors anirem a les festes de santa Àgueda; per | sant | Jaume anirem a les fires de València." Han arribat les calors; els | | "Sóc feliç, tia Càndia: tot l'any és festa, i totes les nits, nits de | sant | Joan; tot l'any és primavera." Però això era abans. Després arribà la | | un xic crescuda li donava una vaga semblança amb les imatges d'alguns | sants | de les velles estampes. En la rudesa natural de la seva persona s'havia | | Mila, Mila! Truquen a baix! Se sent la veu de Tiago... Ai Déu meu! Verge | Santíssima | ! Què farem, Mila? Ai, Déu del cel! Mila girà el cap vers la vella i | | anem? —Malament. El món està lliurat al dimoni, i no hi ha qui compri un | sant | ni per caritat. Ningú no fia en sants ni en promeses de cel: qui més qui |
|
