Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
sant A 13904 oc.
sant M 22414 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2008)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb sant Freqüència total:  36318 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

la veu que escolto, l'advertiment enemic dels establerts, venerables, sants, profundíssims misteris." Adonis Adonis provenia de Biblos. Quina antiga
decidir la senyora Magdalena Blasi, d'una màniga molt ampla. "Fullejar sants sempre m'ha distret." "El vell llibre de Pellegrini em basta", va
El Mal", continuava Pulcre, en un diàleg de sords, "és, com ho va notar sant Tomàs, un cert bé." Un silenci es va dreçar davant aquella vetusta i
", va replicar l'home. "He vingut de lluny per destruir-te." "Maria Santíssima i després Puríssima!", va cridar en aquest punt el meu oncle Lluís
d'una esvanida vila de pescadors— en alguna processó de Setmana Santa, de les poques que queden. Per l'urc que li endevinem als ulls, no ho
un santuari en el qual es guardaven les emocions més pures —les emocions santes de la seva vida. En ella aquell dia sortiren a rebre'l els seus records
més es podia demanar? Més d'una hauria fet d'amagat promesa de candeles a sant Antoni per aconseguir-lo; més d'una hauria esperat desperta al llit en
ressuscitar els seus somnis, que l'emplenaven d'una dolça nostàlgia. Per sant Cristòfol anaren al ball a la plaça: sa mare s'havia entestat a
Mila del Santo havia anat a Benarós amb el seu padrí per les festes de sant Joan. En una d'elles Mila, pregada per ell, assistí al seu costat a la
casa paterna i de la taula entorn de la qual ens assèiem a menjar en la santa pau de la llar. Jo no m'he pogut veure amb la meva esposa i els fills,
amb tot, de diferent manera. Fou una certa nit en què, en ocasió del seu sant, Tino Costa li havia portat un petit present: una estatueta modelada per
art. No el deixis." Per la seva part, l'ancià, el mateix dia del seu sant, li havia preparat també el seu present, en què s'evidencià una vegada
un deliciós somni. Shakespeare /(Romeu i Julieta\). La nit de sant Joan baixà al portal i es va asseure al pedrís. La mare l'havia renyada
Al barri es digué fins i tot que la seva mare li havia pegat. La nit de sant Joan baixà al portal de casa seva i s'assegué al pedrís. Ara Mila estava
estaven amb vosaltres i tots et lloaven i t'aplaudien. Ara és la nit de sant Joan; les noies són a la plaça amb llurs fadrins, i tu t'estàs tota sola
excitació. Pensà en ell i es digué, encara: "Totes les nits són nits de sant Joan, i la vida és una festa cada dia renovada". —Em fas pena, Mila...
Es refugiaren en un portal solitari. Totes les fogueres de la nit de sant Joan semblaven crepitar novament dintre l'ànima de Mila. Per fi parlà:
amb el silenci, amb llurs cors i amb els ressons de la festa de sant Joan a l'ànima. Lluny d'allí, no se sabia a quin carrer s'oïen encara els
ni inquietud; menys, encara, la tristesa experimentada les altres nits de sant Joan. Mila es sentia feliç, amb una felicitat plena. En el seu cor
plor. /Llibre de la Saviesa\, VII, 3. Una nit, poc temps després de sant Joan, Mila es trobava a casa de la tia Càndia del Noro. Mila li havia
Santa Maria estigueren unànimes a predir que el noi no podia tenir una fi santa. L'avi del nen, abans de morir, havia maleït la seva filla i el fruit
treballada per les seves mans en aquell tros d'argila: era la imatge d'un sant, tal com l'havia vist ell en les il·lustracions d'un dels seus llibres.
de descoratjament, les destruí totes; únicament conservà la figureta del sant, que a partir d'aleshores tingué sempre prop del capçal. Fou per aquell
ho. —No, no; vull veure'l. Què li faran, Quim? Ai, Verge santa! Parlava tot caminant. Quim se li posà al costat, i baixaren plegats,
dret, indecís, tremolant tot ell i els ulls espurnejants. "No sé quin sant o quin dimoni em contingué", digué després. Al lluny es sentien encara
Randa s'ho cobraria amb escreix, i aleshores a ell no li valdria cap sant ni cap dimoni. A Santa Maria dels Monts abundaven les tavernes. Tino
rostres que havia vist en les antigues estampes, en el martiri d'alguns sants, agrupats entorn de la víctima, o envoltant en altres la imatge del
dels àngels, que una ànima piadosa fa baixar del cel sobre l'agonia dels sants, a la llegenda d'or per endolcir-los el martiri. És com aquestes mans,
en el prostíbul, i canvien en roses les brases sota els peus del fill de sant Sebastià. Impuls noble en veritat; intenció tres vegades santa i digna
del fill de sant Sebastià. Impuls noble en veritat; intenció tres vegades santa i digna del nostre agraïment, però inútil com tots els desigs de l'home
de Maro—, i ai del qui s'hi acosti per apagar la set, així sia la Verge santíssima, i així vagi amb el propi Fill de Déu als braços! Tot això —ja ho he dit
del poble i, sobretot, a la festa nocturna que es celebrava per sant Antoni. En aquesta diada el padrí de Mila es feia imprescindible; tant
barranc fins a les cases del Consistori. L'acte es celebrava la nit de sant Antoni, però, a despit de l'estació avançada, la nit solia ésser
amb floretes blanques, com en plena florida, i al peu del qual el Sant, que passaria arreplegant llenya per a coure els seus llegums, s'asseuria
silenci, els murmuris s'anaven extingint i, a penes la figura del Sant apareixia al llindar de la barraca, s'havia apagat ja l'última veu, i un
dels quals difonien reflexos en la nit i feien oscil·lar les ombres. sant Antoni avançava llavors pel llarg camí en pendent: representava un
Déu. Una lluita aferrissada quedava entaulada. S'empraven per a vèncer el Sant tots els ardits, totes les astúcies. Els versos vibraven en la nit sobre
desvalgut ancià s'acusava més de minut en minut, i al darrer moment, quan sant Antoni es veia ja arrossegat per les potències de l'Infern, quan el
càntic; perquè a Mila li semblava, en efecte, que allí hi havia el pobre sant Antoni, vell i sense forces, i que enfront d'ell hi havia els malvats amb
llurs crueltats i llurs violències, no aturant-se ni davant les coses més santes, i que ella era veritablement l'enviada de Déu per salvar-lo. La multitud
remembrava una altra nit com aquesta —també era per la festa del seu sant—, passada en aquella mateixa habitació amb Quim i Màrius, l'altre amic ja
gots curosament; posà vi novament i li oferí el vas. Brindaren pel seu sant. Begueren. Tal vegada en una altra companyia o en una ocasió diferent
(jo començava ja a cansar-me), i així arribàrem a la fi... S'acostaven les santes festes de Nadal, que sempre han despertat en mi no sé quins nostàlgics
sentiments de llar, quelcom així com un anhel de pureses. S'acostaven les santes festes de Nadal, en què un desig de pau i de companyia pren en els homes
.) La meva mare és vella —li vaig dir. És l'hivern, i s'acosta el sant Nadal, i vull veure la meva mare." Ella em suplicà perquè la deixés
—"Quan vindran les calors anirem a les festes de santa Àgueda; per sant Jaume anirem a les fires de València." Han arribat les calors; els
"Sóc feliç, tia Càndia: tot l'any és festa, i totes les nits, nits de sant Joan; tot l'any és primavera." Però això era abans. Després arribà la
un xic crescuda li donava una vaga semblança amb les imatges d'alguns sants de les velles estampes. En la rudesa natural de la seva persona s'havia
Mila, Mila! Truquen a baix! Se sent la veu de Tiago... Ai Déu meu! Verge Santíssima! Què farem, Mila? Ai, Déu del cel! Mila girà el cap vers la vella i
anem? —Malament. El món està lliurat al dimoni, i no hi ha qui compri un sant ni per caritat. Ningú no fia en sants ni en promeses de cel: qui més qui

  Pàgina 1 (de 727) 50 següents »