DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
santedat F 1161 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb santedat Freqüència total:  1161 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

religiosos amb aquestes petites satisfaccions que en res no afectaven la santedat del seu ministeri. En els seus bons temps, el padrí —actualment era ja un
aguantat per l'ascesi i les renúncies. La societat no prohibeix la santedat, com tendeix a prohibir el vici, certament: però tampoc no la fomenta.
semblen tots persones plenes de virtut, fins m'arriscaria a dir de santedat. Ahir al vespre, en un restaurant anomenat /Brasserie de Guillaume
i tengueren aventures, però Ramon era més fort i pogué acostar-se a la santedat i arribar al martiri, mentre Lluís Salvador no passà de ser un príncep
Al bell palau. Perot Al lliure bosc. Golferic A santedat suau. Jovita Tornem... on érem, sense més follia.
pèls a la llengua i li he cantat les quaranta. Què tanta virtut i tanta santedat i tants... —Per Déu, home per Déu, no cridis i no diguis aquestes
i que per a un que es disposés amb totes les forces a assolir la santedat, cap altra institució religiosa, li podia oferir unes garanties més
que s'havia guarnit en un parell de mesos i totes aquelles conviccions de santedat i de sacrifici, lentament es convertien en unes ombres pàl·lides. Ferran,
en quatre mesos. Ferran no tan sols abandonà els seus projectes de santedat, sinó que abandonà les pràctiques religioses. Li semblava impossible com
d'un soroll insòlit l'aire adormit d'aquella ciutat plana, ungida de santedat formal i perifèrica, on mai no ha estat permès l'establiment de dones de
dissimulades de vicaris i majordones; sofrir les vexacions d'un poble de santedat oficial; revellir-se; morir... oh, no! I Pere no comparegué enlloc.
i apòstols del Greco, entre flames verdes, lívides, amb ulls d'èxtasi, de santedat autèntica que no dissimula terboleses ni males passions. Fugir de la mà
si ho vols fer bé és el més difícil de tot. Pot portar, ben fet, a la santedat, i la santedat és molt difícil... ¿És això, el que volia dir? No. Volia
bé és el més difícil de tot. Pot portar, ben fet, a la santedat, i la santedat és molt difícil... ¿És això, el que volia dir? No. Volia parlar del fet,
ardent anhel de puresa, que em feia desitjar l'heroisme, el sacrifici, la santedat. (Perdoneu-me, tenia vint-i-un anys.) L'èxtasi durava el seu temps. I es
el rodejaven, atapeïdes com estrelles, totes les Santedats celestes, i rebien d'aquesta visió una benaurança com
resplendia la imatge de l'Artífex; saviesa, veritat, santedat severa i pura, —severa, i, tanmateix, damunt l'autèntic
va enclina com les altres, ans té, per privilegi, la santedat de la raó i es dreça, i senyoreja amb front serè les altres,
guia la seva veu: els ritus de les núpcies coneix, la santedat del matrimoni. Als ulls tenia el Cel; al pas, la Gràcia,
i gavines, per ensenyar-te que el Senyor no atorga la santedat a cap indret, si els homes que hi van o que hi habiten, no l'hi
i que Déu ens perdoni. Però també tenim halvà i olives per a la teva santedat, mira! El monjo s'acaricià la greixosa barba. —Jo —digué amb contrició—,
menjat bé i volia conversa. El monjo esclafí el riure: —Et creus que per santedat? De cap manera. Per misèria, germà, per misèria. No tenia res per menjar
endaurat campanar les esquerpes blavors. Més ja en aquesta vall, santedat ermitana, no escampes el só d'or d'una abacial campana;
clavada a la porta i les obertures estretes per mantenir l'aire de santedat. Com aquest aire és molt fred, hi penetrarem quan convingui. Per ara no
que no hi trobaríem nosaltres, ja que tot ho assaonen amb la sal de la santedat. Després d'un saludable refrigeri i d'un glop d'aigua, sant Pere es va
a agafar l'aixada i esborrava del seu voltant l'efímera aurèola de santedat, fins a l'altre any, perquè el càrrec crec que era gairebé vitalici. He
major anomenada, Tim Leary, l'apòstol de la droga, arriba a postular la "santedat": "Si arribeu a ser sants místics, us convertireu en una força
que hi cercava el camí de fer-se cèlebre i admirar al món amb la seva santetat, convençut de que era la manera més alta de deixar-lo admirat i de
era la manera més alta de deixar-lo admirat i de dominar-lo, perquè la santetat d'En Ramon Llull, com també anirem veient, sempre va anar vestida amb
com es concilia l'ambició que és una manifestació de l'orgull, amb la santetat, que és una manifestació de l'humilitat, i que en En Ramon Llull anava
la particularitat de que totes les disposicions que pot tenir l'home la santetat, o sigui la tendència a la virtut més alta, que a primera vista sembla
ésser considerades com a filles única i exclusivament de l'ambició, la santetat és la única que ho pot ésser, perquè l'obra dels sants és la única que
posat en les mans de tots els homes, sense que això vulgui suposar que la santetat hagi d'ésser necessariament un resultat de l'ambició, perquè si hi pot
d'ésser sants i que quan són homes satisfan l'ambició practicant la santetat; i tercera: els que ho arriben a ésser per una ambició desenfrenada que
que no troba cap més derivatiu per esplaiar-se que el camí de la santetat, com per exemple Sant Francesc i Sant Ignasi, fundadors, que tots els que
que cercaven, explotant la disposició general que tots tenim a la santetat. I aplicant aquests principis tan senzills, al cas d'En Ramon Llull,
no es satisfeia amb la poesia i volia enlluernar al món amb la seva santetat i l'amor a Déu. Naturalment que si nosaltres volguéssim, en lloc de fer
Naturalment que si nosaltres volguéssim, en lloc de fer sortir la seva santetat del desig de glòria, és a dir de fer-lo ésser sant per ambició, podríem
de començar per a fer-lo sant i acabar per fer-li aprofitar aquesta santetat per nodrir l'amor a la glòria, dient que feia servir la santetat que
aquesta santetat per nodrir l'amor a la glòria, dient que feia servir la santetat que tenia, que podríem suposar que era tan gran com la seva ambició, per
la conversió d'En Ramon Llull perquè les manifestacions de virtut i santetat que havia fet fins ara no passaven d'ésser provatures que, si és cert que
el sant més sant dels que hi haguessin hagut, fins al punt de què la seva santetat i la seva ambició varen anar creixent paralel·lament, perquè com més
manera de satisfer-los per altres camins més universals, començant per la santetat, de la santetat passant al desig de convertir a tots els homes, d'aquest
per altres camins més universals, començant per la santetat, de la santetat passant al desig de convertir a tots els homes, d'aquest desig a la
de la tendència o disposició natural més universal de l'home, que és la santetat, del que en deduim que aquest punt de partida, que no solament no tenia
demostrant com ja hem dit que ha sapigut trobar el punt mig entre la santetat i l'heretgia que sembla que es puguin despendre tant l'una com l'altra,
món, que és un terme mig que arriba fins al que fa referència a la santetat, hem de preguntar com s'explica que aquest punt intermitjà hagi quedat
la vida d'aquests tres pensadors, En Ramon Llull s'emporta la palma de la santetat, sobretot pensant que se'n va emportar la palma del martiri, que és la
per martre propiament de l'Esglèsia, quedant com queda equidistant de la santetat i de l'heretgia que li han acumulat els uns i els altres o sia els que
com el seu titol indica és una obra de moral que contè les bases de la santetat humana que segons En Corominas són: la salut, la joventut, la riquesa, la

  Pàgina 1 (de 24) 50 següents »