×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb saragata |
Freqüència total: 66 |
CTILC1 |
mes sorpresa. Ja estaba casi neta y vestida, quan vaig sentir una gran | saragata | en la casa. Qui la movia era un nen, si fa ó no fá dels meus anys, | sembla que protesta de la nostra presència. Les garses hi faran monòtones | saragates | més tard; ara, encara volten per les trepadelles i les vinyes i les | Quima i la Marieta, que són les minyones de no sé quant temps fa. Crits, | saragata | , esquenades, empentes. Hola Volant! Estrella! També vosaltres! | se l'atrapava alguna vegada amoixant l'Estrella, i no feia tanta | saragata | quan rentava els plats i els posava a l'escudeller. I la que fou cosa | teníem així més llibertat i sempre fórem més casolans que no pas tirats a | saragates | ." "Del dia ençà que li vaig veure matar aquell conill jo compartia la | Detering pretén que això és un presagi infal·lible que hi haurà | saragata | . Les rates, ací, són singularment repugnants perquè són tan grosses. Són | carrossa, escarsella, gaseta, orsar, pòlissa, salpar, sentinel·la, matís, | saragata | , quars, etc.. d) En unes atres paraules d'origen divers, com | que, al mirar els cartonets, per son pensament catxerulava la idea de | saragata | la muix, mentres l'agüelo, abandonat, allargant la mà, el cridava | tenir un republicà radical?" La causa inicial de tota aquella sorollosa | saragata | es produí a conseqüència del famós procés de Montjuïc, originat per la | celebrar el comiat, perquè tal volta no es tornarien a veure mai pus. La | saragata | durà moltes hores i perderen el nord, de tant de beure. Jo vaig decidir | ni un dels matisos que componien el canemàs d'aquelles íntimes i secretes | saragates | . Res no va esser eficaç, tanmateix. El capità Boix no cantà mai on | altre ayguat, ocasió que aprofitarán los vensuts per armar una idéntica | saragata | á sos vencedors. Y axís anirém tirant. La política, tal com la enteném | verificar la tradicional profesó á l' hermita de S. Blasi. Lo soroll y | saragata | no obstant vá esser lo dia de Sta. Agueda, en que les noyes, desempenyán | nau, mentres el peix, vestit d'escata, movía a proa | saragata | i, amb mil cap-fics de viva plata, del Rose, tot | de 'n Bismark. * * * [4] Solució a la última Xarada. | sa-ra-ga-ta | . * * * [4] Xarada. La primera n' es vocal, | reines. Y no era lo pichor esta divisió de partits, si no la subdivisió y | saragata | que había entre cada hú d'ells, hasta el punt de ferse imposible | com la avarisia rom la bosa, la d'ells rompé les taleques, y armaren una | saragata | , un remotini, una guerra sórda y ratonera que se llevaven la pell y se | y el morter. A trompis y revolcons anarem tots hasta que la | saragata | sivil del añ 43 mos posá mes blaus qu' un lliri, y molt | huí en la Cort. Perque al vore esta Chinebra, Y este ball y | saragata | , Yo mateix m' ensenc en febra... Sobre estar venent | al cel es desfan—, té color de diamant. Quan l'escola amb | saragata | deixem, que gentil presum! Sembla, en una escaparata, | casa pairal l'esperava, immutable i muda, com un oasi de pau enmig de la | saragata | del món i la humanitat. Portava, sobretot, plànols de ciutats i mapes de | plantem tan prims, a Puig Gros. Àvia. Jo m'hi he acostumat, a la | saragata | . Rafela. S'ho pensa. Quan arribi al poble m'ho dirà. Ara que sóc | És un disbarat. No la deixaran passar. Marina. Mouré | saragata | . Andreu. No es troba bé, Marina. Descansi, cregui'm. | Abans, però, confraternitza, per solaçar els potentats de Pèrsia, a la | saragata | dels meus rigodons. Al compàs, xicot, que esmolo. Un, dos, tres: presto! | és un pelat-titina, t'hauràs lluïda! Ant· Sí que n'he feta, de | saragata | ! Fins i tot he domesticat es lloro, que és tot quant se puga dir. | y trepissondas com las de avuy fan esgarrifar. Ara entench á que anaba la | saragata | que va mourer un fumut gandúl que á vegadas passa ab una capsa de caoba, | los del ordre social. Escolta, si Felip II no volia aqui en Espanya las | saragatas | que mogueren en la Sáxonia y en l' Alemania entera, en Inglaterra y | dirli: —Es el meu Moro: ¡Moro, chichet, chichet meu! ¡Y quína | saragata | armaren els chiquets del carrer al vore á la senyora dels cuadros | contraris de molts partits; per forsa era precís que s'armaren | saragates | , cels y lluites. Allí també volgueren fer del bombo el encubridor | soroll se feu sentir, com de brivalla sortint d'estudi, ab grands crits y | saragata | , cap á la banda del passeig, ahont miraban los balcons d'aquella part de | imposa may Don Práxedes? —Bé, com vulgui. La condició es que no hi hagi | saragata | . Don Márcos, donchs, será avi de la Patria, si troba un tercer | lloc, i, volta que voltaras, anavem complint la contracta de l'hora de | saragata | . Era a l'Agost. Del sol que queia, normalment ja n'he parlat varies | pert. —Ansia, Primoroso: apa, que hi ha una costa que ve de pujada. Quina | saragata | que arma 'l cabo. ¿Qué tal, /Don Cascante\, va ben acomodat aquí | de què s tractava. —Que n sortirem avui? —deia l'hostaler, poc amic de | çaragata | . I amb aquella novetat de comentaris que caracterisa les escenes dels | de tendencias humanitarias; pero com ab tal motiu s' esdevingué una | saragata | tremenda, acabaren per sotmetre lo fallo de sas opinions al seré | tot confós, invadeix la botiga un tropell de gent ab gran desordre y | saragata | fent uns crits de "Mateulos, mateulos." —¿Qu' es aixó? diu l' | que 'l /tendido\ s' ensorri. Y la broma aumenta y 'ls crits y la | saragata | ; d'un /tendido\ á l' altre 's tiran ous. Un d' aquells se | hi te de trobar una cuatreta de letxuguinos que per fer riure te d' armar | saragata | . Als concerts de l' estiu ja se sap; vinga fer ninots de paper y | las remenava ab desfici no deixantne sossegar ni una. Lo brogit y la | saragata | comensava. Los crits y 'ls renys del senyor Ignasi eran inútils per posar | li put l'alè, va dir la noia del rostre esblaimat. Quan hi havia més | saragata | , l'home de la Rosalia s'hi ficava ben bé al mig, feia unes quantes passes | aixís may faltan, amenisan la funciò armant la gran | saragata | . A aquest li fuig lo barret, una sombrilla va | ohuir dir per totes parts: un valiente murió aquí. Si s'arma la | saragata | , si s'escolta l'esclafit, amaga el cap; que despues, cuant el sòl torna á | aquell patata cafetero xerredó que ha vengut á acusarhó, tench pò d' una | saragata | ; pues pòch temps sa necessita per empenyar uns calsons, altres pichs en | ... [(Fá senyal de beure.)] Ala! anauvosne á colgá y no mogeu | saragata | , que si 'm trech una sabata vos hi posareu sa má. Jò ja may puch comportá | sembla que 's renta la cara. ¡Que li haurá passat! Me sembla que tindrém | saragata | ! [(Martí treu la cervesa y se 'n vá.)] Escena XV [Cunill] | de la porta.] Sofia Endavant. [(En Marius obre i entra fent | saragata | .)] Marius Adéu, Sofia. Sofia Pts! [(Posant-se ls dits | qué vols ferhi? En tal día com avuy, si jo no cuydés de moure un xich de | saragata | , aixó semblaría la casa d'un difunt. El Gran en té un sentiment d'alló | el darrer, junt amb el fagot. Aquest va retornar a la vila embogit per la | saragata | insuportable de la capital però no va quedar-li altre déu que vendre's | Ja póts pensartho, molt mal. Jau· ¿Diu que ja hi hagut | sargata | ! [(Entra.)] Ric· ¡Y tal sargata! Rit· ¡Ay caram! ¿Y | ¿Diu que ja hi hagut sargata! [(Entra.)] Ric· ¡Y tal | sargata | ! Rit· ¡Ay caram! ¿Y aixó? Dol· No 'ns ha volgut créurer |
|