DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
sarro M 5 oc.
sarró M 596 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb sarro Freqüència total:  601 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

Coll de Palomeres, trobem el ramat. En Pere, el pastor, duu esclops, un sarró de cuiro, un bastó amb un vit de bou. Entre les ovelles van, amb pas
29 gener. Vaig al Pujol, al matí, d'on porto un sarronet d'una magnífica farina de moresc, groga i saborosa. Com pensem, ara, en
res. Visitava les vinyes, pujava a les figueres i omplia de fruits el sarró. Ja el sarró ple, cercava l'ombra d'un arbre, i assegut allí, amb tota
les vinyes, pujava a les figueres i omplia de fruits el sarró. Ja el sarró ple, cercava l'ombra d'un arbre, i assegut allí, amb tota tranquil·litat,
el colom! No et pots moure que no t'entrebanquis. Qualsevol dia agafo el sarró i el gaiato i no em veieu més el pèl. Ten-ho per dit. Quer· Bé,
que posava la pedra de la fona allà on posava l'ull, i en el sarró la cítara dugué per companyona, i esqueixava la boca
de suor quan es llevava la gorra de vellut en tornar de cacera, amb el sarró ple de bèsties mortes que regalava a qualsevol vicari que fes visita a
el tracte amb aquest home. La seva pau, que és el tresor que conté aquest sarró de vagabund que porta a les espatlles, és el millor present que em podria
els bureos a què han assistit, les menjades de la berena que portaven al sarró, les torrades de xulles, les mosses que han esglaiat en vore tants
retorn a l'Edèn?" Sant Pere, sense deixar la feina, es treu la clau del sarró i la torna al seu amo celestial. Fet i fet, aquesta conclusió m'ha
d'estopa, l'aresta del nas i la senzillesa dels ulls. El pal a la mà i el sarronet a l'esquena, puja que pujaràs, s'encaminaven cap a la clina. Encertaven a
i que oferia un bon seient. I ara, oïu la malifeta. No havien posat el sarró a terra que ja eixien d'un cantó tres lladres amb una espasa a la mà i
sense un ai, i s'estaven allargats amb una fredor mortal, ells agafen els sarronets, pensant que hi trobarien gran riquesa de joies i monedes. I, quan més
camí de Sant Jaume, els tres reis caminaven amb la barba d'estopa, amb el sarronet a l'esquena i amb el pal a la mà. L'encenser dels reis d'Orient Bon punt
aquí el punt dolç de la història. Tu ja descanses i has deixat caure el sarró a terra. N'has tret el pa i el companatge. Has desembolicat la botella de
baixaré a visitar la terra. Entretant, no faltarà temps per a preparar el sarró i concertar els meus pensaments. Repassaré els Llibres Sants a fi que les
servir. I, tot passant, sant Pere va ensenyar la clau que portava en el sarró. Les velles, la Nanna, la Llúcia i la Bel, obrien uns ulls meravellats, i
que ho denotés, passava desapercebut o, si cas, com apareixia amb el sarronet, el pal i la carabasseta, el prenien per un pelegrí o per un captaire
partirem el que hagi apuntat la cuinera. —Gràcies, ferrer, perquè tinc el sarró proveït. Serà un altre dia. De moment jo us volia parlar una mica. —Aquí
solitari que hi volgué prendre un petit de repòs, i aviat va treure del sarró el que hi portava: algunes cebes dolces i un manat de ràvecs llargaruts a
l'esperança i la caritat no el desemparaven mai, i així mateix portava el sarró abastat i proveït de les virtuts cardinals i s'enganyaria el qui pensés
Josep Rodrigo és llauner i electricista, i si us hi fixeu veureu que al sarró hi porta unes quantes bombetes, a fi de canviar-ne, durant l'itinerari,
nimbe entorn de la seva testa venerable. Arribats al port, pren el sarró i s'allunya d'un pas seguit. Vet ací Ramon Llull quan anava per les mars
procurarem no seguir més; però si voleu que se la campin portant un gran sarró a l'esquena per a anar-hi tirant els escrúpols, que vagin llegint que hi
a la fortuna del pervindre. Al sortir del país nadiu amb trenta duros al sarró, altres voltes no hauria parat fins anar a parar... al cuartelillo, però
penjant a l'espatlla, la cartutxera plena a la cintura, a l'esquena el sarró d'última moda, que es refia de portar curull entre dos llustres, al
en mànegues de camisa; un elàstic esfilagarsat aguantava les calces; un sarronet de roba negre (amb un sol llibre) suspès d'una veta, retorta com un
penedit, veient-lo així, de no portar èter o aiguanaf en el vostre sarró per a retornar-lo. Ell prou reconeixia que no era un company digne de la
mortes per ell les perdius que jo li regalava i que, penjades en el seu sarró, oferia a la cobejança dels transeünts, que es giraven per contemplar-lo
de les seves mandíbules, que ho mastegaven tot, des dels queviures del sarró als fonolls dels marges. Àdhuc mossava l'impalpable; les emanacions
una sorpresa per al meu esperit i per als meus ulls el contingent del sarró de l'italià. El buidava amb les faccions radiants, solemnialment. Malgrat
d'un vinàs negre que transporava el cuiro i tenyia els filats del sarró; i la llesca d'un formatge de Gruyère, i la paperina dels entremesos
amb un perfecte ritme de tremuja. Però hi havia temporades que en el sarró del meu company hi transitaven les set vaques magres del somni de Faraó.
de sal el tarut de canya, i introduït en les bosses interiors del sarró, amb minuciositat burocràtica, tots els documents que un estranger
l'italià la dona li semblava tan esquerpa i difícil d'emmallar dintre el sarró com la feram de les muntanyes. Es fonia per les pagesetes fresquívoles i
de retre homenatge a la Providència, i el trofeu penja sagnant en un dels sarrons, i ens rellevem per dur-lo. El somni d'un pedagog He conegut un auxiliar
el braç estirat. En Roc pelava un plançó tendre amb el ganivet. Portava sarró a l'espatlla, i escopeta a l'esquena, en bandolera. Un perdiguer de bona
cambra. Tothom es va girar, fent-li lloc a l'escon. Ell es va treure del sarró alguna provisió, que es va menjar amb força gana, i va xerricar, d'un
sent a baix, ja trobàvem preparat l'esmorzar, o bé ens el posaven en un sarronet que jo duia molt cofoi, i ja estàvem aviats per a anar a fer la nostra
espectacle atraient, que m'impressiona, m'assec a buidar les engrunes del sarró, humitejant-les amb les últimes gotes de la botella. No tinc record
a la butxaca, mirava tot complagut com els pastors arreplegaven llurs sarrons i capots, preparats a endur-se'n les ovelles enllà, més cap al pla, on
reganyosament: —Que ens hi hem de fer vells aquí? Ai vatua! Ja en tinc es sarró ple. Veniu o no veniu? Aquell to aspre va picar-me. —Ai ai! que
mateixa carretera un mendicaire espellifat i barbablanc, que, amb el seu sarró a la mà, n'escorcollava el recapte i menjotejava, tot fent via. I com que
rebaté per la cara de l'estranya fantasma, que l'escometia, el pesant sarró del recapte i, llançant un aliret histèric, apretà a fugir
de l'Empordà i després... En mig d'aquestes angúnies va recordar-se del sarró, que el captaire li havia tirat a la cara i que havia caigut al marge de
que no hi sonava cap trepig, s'hi esmunyí, agafà d'una arpada el sarró i tornà al seu amagatall. No tenia gens de gana, però sí un defalliment i
de vi li aniria més bé que cap vianda. Va posar-se a escorcollar el sarró i, al dessota d'un sostre de rosegons, va trobar-hi pa tou, formatge, una
denunciat i que el sometent d'algun poble veí vingués a empaitar-lo. El sarró podia comprometre'l. Va amagar-lo dins unes espesses mates, després de
i mesos s'havien escolat d'ençà del casori. Portaren llàgrimes i joies en sarrons desiguals i les escampaven amb indiferència, consciençosos de la misèria
atònits: —Ensumo que n'hem fet un gra massa. Acusaven Cebrià: —En bon sarró ens has enredat! —Té una llei de fesomia que no m'agrada. Guaita'l,

  Pàgina 1 (de 13) 50 següents »