Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

Coll de Palomeres, trobem el ramat. En Pere, el pastor, duu esclops, un	sarró	de cuiro, un bastó amb un vit de bou. Entre les ovelles van, amb pas
29 gener. Vaig al Pujol, al matí, d'on porto un	sarronet	d'una magnífica farina de moresc, groga i saborosa. Com pensem, ara, en
res. Visitava les vinyes, pujava a les figueres i omplia de fruits el	sarró	. Ja el sarró ple, cercava l'ombra d'un arbre, i assegut allí, amb tota
les vinyes, pujava a les figueres i omplia de fruits el sarró. Ja el	sarró	ple, cercava l'ombra d'un arbre, i assegut allí, amb tota tranquil·litat,
el colom! No et pots moure que no t'entrebanquis. Qualsevol dia agafo el	sarró	i el gaiato i no em veieu més el pèl. Ten-ho per dit. Quer· Bé,
que posava la pedra de la fona allà on posava l'ull, i en el	sarró	la cítara dugué per companyona, i esqueixava la boca
de suor quan es llevava la gorra de vellut en tornar de cacera, amb el	sarró	ple de bèsties mortes que regalava a qualsevol vicari que fes visita a
el tracte amb aquest home. La seva pau, que és el tresor que conté aquest	sarró	de vagabund que porta a les espatlles, és el millor present que em podria
els bureos a què han assistit, les menjades de la berena que portaven al	sarró	, les torrades de xulles, les mosses que han esglaiat en vore tants
retorn a l'Edèn?" Sant Pere, sense deixar la feina, es treu la clau del	sarró	i la torna al seu amo celestial. Fet i fet, aquesta conclusió m'ha
d'estopa, l'aresta del nas i la senzillesa dels ulls. El pal a la mà i el	sarronet	a l'esquena, puja que pujaràs, s'encaminaven cap a la clina. Encertaven a
i que oferia un bon seient. I ara, oïu la malifeta. No havien posat el	sarró	a terra que ja eixien d'un cantó tres lladres amb una espasa a la mà i
sense un ai, i s'estaven allargats amb una fredor mortal, ells agafen els	sarronets	, pensant que hi trobarien gran riquesa de joies i monedes. I, quan més
camí de Sant Jaume, els tres reis caminaven amb la barba d'estopa, amb el	sarronet	a l'esquena i amb el pal a la mà. L'encenser dels reis d'Orient Bon punt
aquí el punt dolç de la història. Tu ja descanses i has deixat caure el	sarró	a terra. N'has tret el pa i el companatge. Has desembolicat la botella de
baixaré a visitar la terra. Entretant, no faltarà temps per a preparar el	sarró	i concertar els meus pensaments. Repassaré els Llibres Sants a fi que les
servir. I, tot passant, sant Pere va ensenyar la clau que portava en el	sarró	. Les velles, la Nanna, la Llúcia i la Bel, obrien uns ulls meravellats, i
que ho denotés, passava desapercebut o, si cas, com apareixia amb el	sarronet	, el pal i la carabasseta, el prenien per un pelegrí o per un captaire
partirem el que hagi apuntat la cuinera. —Gràcies, ferrer, perquè tinc el	sarró	proveït. Serà un altre dia. De moment jo us volia parlar una mica. —Aquí
solitari que hi volgué prendre un petit de repòs, i aviat va treure del	sarró	el que hi portava: algunes cebes dolces i un manat de ràvecs llargaruts a
l'esperança i la caritat no el desemparaven mai, i així mateix portava el	sarró	abastat i proveït de les virtuts cardinals i s'enganyaria el qui pensés
Josep Rodrigo és llauner i electricista, i si us hi fixeu veureu que al	sarró	hi porta unes quantes bombetes, a fi de canviar-ne, durant l'itinerari,
nimbe entorn de la seva testa venerable. Arribats al port, pren el	sarró	i s'allunya d'un pas seguit. Vet ací Ramon Llull quan anava per les mars
procurarem no seguir més; però si voleu que se la campin portant un gran	sarró	a l'esquena per a anar-hi tirant els escrúpols, que vagin llegint que hi
a la fortuna del pervindre. Al sortir del país nadiu amb trenta duros al	sarró	, altres voltes no hauria parat fins anar a parar... al cuartelillo, però
penjant a l'espatlla, la cartutxera plena a la cintura, a l'esquena el	sarró	d'última moda, que es refia de portar curull entre dos llustres, al
en mànegues de camisa; un elàstic esfilagarsat aguantava les calces; un	sarronet	de roba negre (amb un sol llibre) suspès d'una veta, retorta com un
penedit, veient-lo així, de no portar èter o aiguanaf en el vostre	sarró	per a retornar-lo. Ell prou reconeixia que no era un company digne de la
mortes per ell les perdius que jo li regalava i que, penjades en el seu	sarró	, oferia a la cobejança dels transeünts, que es giraven per contemplar-lo
de les seves mandíbules, que ho mastegaven tot, des dels queviures del	sarró	als fonolls dels marges. Àdhuc mossava l'impalpable; les emanacions
una sorpresa per al meu esperit i per als meus ulls el contingent del	sarró	de l'italià. El buidava amb les faccions radiants, solemnialment. Malgrat
d'un vinàs negre que transporava el cuiro i tenyia els filats del	sarró	; i la llesca d'un formatge de Gruyère, i la paperina dels entremesos
amb un perfecte ritme de tremuja. Però hi havia temporades que en el	sarró	del meu company hi transitaven les set vaques magres del somni de Faraó.
de sal el tarut de canya, i introduït en les bosses interiors del	sarró	, amb minuciositat burocràtica, tots els documents que un estranger
l'italià la dona li semblava tan esquerpa i difícil d'emmallar dintre el	sarró	com la feram de les muntanyes. Es fonia per les pagesetes fresquívoles i
de retre homenatge a la Providència, i el trofeu penja sagnant en un dels	sarrons	, i ens rellevem per dur-lo. El somni d'un pedagog He conegut un auxiliar
el braç estirat. En Roc pelava un plançó tendre amb el ganivet. Portava	sarró	a l'espatlla, i escopeta a l'esquena, en bandolera. Un perdiguer de bona
cambra. Tothom es va girar, fent-li lloc a l'escon. Ell es va treure del	sarró	alguna provisió, que es va menjar amb força gana, i va xerricar, d'un
sent a baix, ja trobàvem preparat l'esmorzar, o bé ens el posaven en un	sarronet	que jo duia molt cofoi, i ja estàvem aviats per a anar a fer la nostra
espectacle atraient, que m'impressiona, m'assec a buidar les engrunes del	sarró	, humitejant-les amb les últimes gotes de la botella. No tinc record
a la butxaca, mirava tot complagut com els pastors arreplegaven llurs	sarrons	i capots, preparats a endur-se'n les ovelles enllà, més cap al pla, on
reganyosament: —Que ens hi hem de fer vells aquí? Ai vatua! Ja en tinc es	sarró	ple. Veniu o no veniu? Aquell to aspre va picar-me. —Ai ai! que
mateixa carretera un mendicaire espellifat i barbablanc, que, amb el seu	sarró	a la mà, n'escorcollava el recapte i menjotejava, tot fent via. I com que
rebaté per la cara de l'estranya fantasma, que l'escometia, el pesant	sarró	del recapte i, llançant un aliret histèric, apretà a fugir
de l'Empordà i després... En mig d'aquestes angúnies va recordar-se del	sarró	, que el captaire li havia tirat a la cara i que havia caigut al marge de
que no hi sonava cap trepig, s'hi esmunyí, agafà d'una arpada el	sarró	i tornà al seu amagatall. No tenia gens de gana, però sí un defalliment i
de vi li aniria més bé que cap vianda. Va posar-se a escorcollar el	sarró	i, al dessota d'un sostre de rosegons, va trobar-hi pa tou, formatge, una
denunciat i que el sometent d'algun poble veí vingués a empaitar-lo. El	sarró	podia comprometre'l. Va amagar-lo dins unes espesses mates, després de
i mesos s'havien escolat d'ençà del casori. Portaren llàgrimes i joies en	sarrons	desiguals i les escampaven amb indiferència, consciençosos de la misèria
atònits: —Ensumo que n'hem fet un gra massa. Acusaven Cebrià: —En bon	sarró	ens has enredat! —Té una llei de fesomia que no m'agrada. Guaita'l,

Pàgina 1 (de 13)

50 següents