Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

facetes primordialment susceptibles de ser explotades en una denúncia	satírica	o dramàtica. "Un dia d'aquests, el barber li havia tallat les ungles;
tot producció d'una mena de superhome. Aldous Huxley ha traçat la imatge	satírica	d'un món de rigorosa entitat tecnocràtica, en /Brave new world\.
És cert que els /Ragionamenti\ responen a una voluntat	satírica	. Però ningú no sabria negar-los la gràcia excitant. Ni menys
sigui, el fet és aquest. Resulta ben alliçonadora la lectura dels autors	satírics	de "qualsevol temps". En tota burla hi ha el designi rigorós de
rigorós de corregir allò que la suscita. Vol dir-se, doncs, que tot autor	satíric	és un moralista. I, per consegüent, un realista. Les pintures més exactes
més exactes d'una societat, acostumen a proporcionar-les els escriptors	satírics	. Ells exageren: la caricatura és la seva tècnica. Però d'aquesta
—s'argumenta en uns desoladors versicles d'Isaïes— amb una amargor	satírica	ben evident: això és pura Edat Mitjana. La humanitat que pinta el Bosco
jo us dic que sortíem d'aquella casa edificats. I ens dolia que aquell	satíric	de Rossend Pons, escriptor popular enginyós que ha deixat als fulls de
s'ho proposava pressentia que el Nasi el sorprendria amb els seus ulls	satírics	? I Ramona, primmirada i vergonyosa, entossudida a defensar-se i
des del carro que transporta la Mahoma són de caire moral o de caire	satíric	, segons els casos. L'speaker, malauradament, té una veu molt
d'algun número. Era un periodisme de libel, sistemàticament	satíric	, emanat sobretot dels més diversos cantons de l'oposició política i que
de la ciutadania. Potser els més eficaços anaren a càrrec de la premsa	satírica	escrita en dialecte. "Constitució, llibertat, independència de
primer terç del segle XX. /La Traca\, el popularíssim setmanari	satíric	, el representa en un aspecte. Les cremes d'edificis sagrats i els
crea equívocs pintorescos. En 1885 apareix a Elx un setmanari	satíric	—redactat per un oriolà assimilat, Josep Pérez Sánchez— /El
quedà abandonat als escrits dialectalitzants: els inesgotables setmanaris	satírics	i el teatre còmic eren la seva alimentació de lectura vernacla.
trobarem que els que li van donar la tònica dominant van ésser els poetes	satírics	, que escrivien amb un fi purament moralista, com ells mateixos declaren i
de la sensibilitat moderna arriba a contra extrems de cerebralisme	satíric	que fan mal com si definitivament, irremeiablement, ens adveressin la
il·lustrava amb extraordinàries interpretacions— que el seu llenguatge	satíric	, fet tot ell d'al·lusions, esdevenia ineficaç davant una generació nova i
com de fer-ne valer una de mediocre pel nom que ja s'ha guanyat. Una obra	satírica	o que contingui fets, donada fulla a fulla per sota el mantell, amb
faci estimar. Hi ha molts d'enginys obscens, encara més de maldients o de	satírics	, pocs de delicats. Per bromejar amb gràcia i inventar sortosament sobre
i embriaga del kômos —amb son doble element: fàl·lic i jàmbic (	satíric	)— és la matèria de la qual, en introduir-s'hi un poc d'ordre, en
rialleres— millor que en el diàleg, és on la força poètica, la mordacitat	satírica	de Aristòfanes, se manifesten potents i ardides. Altre de les
com d'altres ho feien, la manera de restaurar-lo. Aristòfanes, un	satíric	, un còmic de primera força i instintiu, què podia satiritzar, què podia
llengua pàtria. La literatura religiosa i la més baixa producció lírica i	satírica	era l'únic que li quedava a la literatura catalana en començar al segle
fos de broma i fins ben esbojarrada. I aquí vos en referiré una de	satírica	i irònica que va donar un gat dels frares, que díriem, o sigui un
el teatre de llurs poemes. Amb pregona crueltat de dibuixant	satíric	, vessa en Casas un doll de finíssimes ironíes en aquell /Ball de
davant del patíbul, o a l'invadir les grades de la plaça de toros.	Satíric	implacable de les multituts, en Casas no ha fet del seu /Ball de
als esperits que han servada la puresa lírica, els és donada intenció	satírica	. Fora d'això, queden els perills de l'atac, de la paròdia i de la mala
en la política. I és d'aquesta passió intel·lectual seva, del seu esperit	satíric	contagiant-se a altres escriptors amics, que va néixer aquell /Be
constant i nerviós de cigarrets, de tracte una mica taujà, mofeta,	satíric	. Sosté que la gent ha tingut d'ell, a cada moment, la impressió que ha
L'afirmació és potser hiperbòlica. Hi ha Jaume Roig i els poetes	satírics	. És una afirmació en tot cas anterior a l'obra en curs de realització de
periòdic, hi donava també un caient anecdòtic, novel·lesc, humorístic,	satíric	; en fi, que en el romanç hom trobava la major part dels aspectes que avui
formada de diversos atributs de la Passió. El costum prengué sentit	satíric	i burlesc, i hom procurava d'enganxar en cada casa l'estampa que portava
per editors que no conreaven la imatgeria. Han tingut un caràcter	satíric	, descriptiu de festes populars especials, de caire polític, de sentit
del gran enciclopedista medieval. Fra Anselm Turmeda i Jaume Roig,	satírics	formidables que poden posar-se, si no de costat, ben a prop del copiós
malgrat el seu mateix esperit pessimista, deixa traslluir l'humorisme	satíric	que farà la força de tants contes de Prudenci Bertrana, de la seva
tenere manco servello que un samaruco di sequia." El gran poeta	satíric	, en fi, l'Aristófanes valencià, en Josep Bernat i Baldoví, escrigué una
als lírics més transcendents de qualsevol època. La seva obra de	satíric	és conseqüència del seu humanisme generós. El seu amor s'aventura pels
obres en vers, de tema religiós o amorós, prosseguint alhora la vena	satírica	que, una mica abans, floria en Jaume Roig ©. Cap d'ells, però,
il·lustrada també per Gili Roig. "El candil del loco". Poema	satíric	. 1905. "Un desgobernado gobernador". Escenificació de
el tipus de l'arrivista, del pervingut, ocupa tota una literatura	satírica	. Sovint no arriba al mateix iniciador a ésser una potència, però sí els
lloc, assenyalar el seu primer èxit. Diaris, revistes, setmanaris	satírics	, tots hi varen contribuir noblement, entusiasmats i comprensius per
Casa. Aquesta capta va inspirar el següent epigrama, més càustic que	satíric	: "/Aunque en pedir son prolijos estos niños, e impertinentes, no los
Aneu-hi amb vaselina i el calaix en tocarà les conseqüències. Un periòdic	satíric	s'ha d'alimentar de coses infectes. Què hi ha més saborós que la carn de
a la sàtira. Però tot just era avui que començava a actuar de jornaler	satíric	sota l'esguard, despert i meticulós, del patró. Ara mateix calia
a força d'esprémer el cervell, una quantitat de literatura banalment	satírica	, la justa per a cobrir les necessitats dels dos setmanaris. Però
amb una ploma encavalcada a l'orella i de seguida escriure versets	satírics	contra el senyor Esteve; ni ésser adulador de cara ni cruelment mordaç
altra. La urbs mofeta somriuria de llàstima si s'adonava que el temible	satíric	, estimulat per un enderiament no pas irracional, es dedica a submergir en
components havien publicat "Un tros de paper", el periòdic	satíric	de l'època d'Isabel II, tan càustic i viu. Llanas, Cos, Altadill, Robert
pas acceptat. Font col·laborà anònimament en una gran part de la premsa	satírica	del temps. Una antologia del que escriví constituiria probablement un

Pàgina 1 (de 9)

50 següents