Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

gairebé completament obra del seu esforç i que tants consols i tantes	satisfaccions	havia procurat a la seva solitud. Ara s'hi passava tot l'estiu i gran
severitat i l'apartament en què vivia de la família, no pogué amagar la	satisfacció	que li causava aquell enllaç, car, en el fons, continuava estimant la
finalment acceptà i semblà fins i tot que ho feia amb alegria. Una ona de	satisfacció	va recórrer el petit cercle de les respectives famílies. Mossèn Anselm
El Sagristà en l'esforç cercava únicament un guany d'ordre moral, una	satisfacció	espiritual, i era incapaç de sotmetre el seu temperament a la menor
sabia conciliar molt bé els seus deures religiosos amb aquestes petites	satisfaccions	que en res no afectaven la santedat del seu ministeri. En els seus bons
nostres desigs amb les nostres possibilitats: quan més s'espera, menys	satisfacció	es troba. Només en aquella harmonia l'home pot viure lliure d'inquietuds,
de canviar-se de casa: així, també ell havia acollit la mudança amb	satisfacció	. La mateixa Sileta s'havia vist torbada en la seva innocència, i ara ho
de tot això: la lluita resulta escandalosament apta per a facilitar les	satisfaccions	anàrquiques que busca l'individu. Com que els qui, de principi, han de
la visió beatífica o contemplació de Déu: hauran de disposar també d'una	satisfacció	suplementària, consistent en l'alegria de comprovar que els dolents
I ben mirat, la raó d'aquest sentiment no s'origina en cap particular	satisfacció	, potser justificable, davant les bondats intrínseques del paisatge. Solem
Stendhal o Virgili. Hi ha en aquests descobriments una morbosa	satisfacció	: la que produeix veure denigrades, de sobte, unes figures il·lustres. El
fracassi. El mal és que li agrada de fracassar: hi troba una espècie de	satisfacció	íntima. Perquè el quixot ve després de don Quixot, i creu que, en
diàriament plantejades, insurgides a cada instant, reclamen la seva	satisfacció	. Aquesta impertinència invariable fereix i desqualifica l'home en la
grocs, lila, carbassa... —Impecable, oi? —prossegueix l'home amb la	satisfacció	que dóna l'obra ben feta—. Ni un sol error, cintes noves, pulsacions
en situació. Per això els amics em prefereixen a les altres —afegeix amb	satisfacció	—. Després, no puc fer-ho d'amagat de la mestressa. Hi ha regles molt
a dir que l'amor de Pere Grau per aquella casa anava més enllà de la pura	satisfacció	del bon negoci. No deixà pas la seva feina a ciutat, sinó quan no li tocà
el pare, que solia obsequiar-los amb llaminadures, i amb gran sorpresa i	satisfacció	de Jeroni, aquell personatge desconegut que era el pare, no es preocupava
de Jeroni, que accedí tant per les súpliques del seu pare, com per la	satisfacció	que li devia produir encarar-se amb el tètric Casanova. L'èxit de
Festes Majors revolucionàries de més durada. El motiu havia d'omplir de	satisfacció	l'esperit de Jeroni. Era el triomf de la dignitat, la fi d'un vergonyós
no li hagués aconsellat l'exili, que ell acceptà amb una perversa	satisfacció	, car ¿no se sentiria sempre exiliat? Les qualitats del seu esperit, ¿no
per dintre, però, veient-la plorar i disculpar-se, rebentava de	satisfacció	, adonant-se clarament de com l'havia enamorada, de com la tenia sotmesa a
el tren. Ella anava tremolant i no feia sinó plorar. Ell, sobreeixint de	satisfacció	, fumant el seu cigarret i consolant-la, i pensant ja en la tornada, en la
el primer bes d'un home, mare, que vares rebre. Oh la	satisfacció	instantània del mascle! Tot és així d'absurd. Tot és així a la
una mena de petrel (procellaria), i ahir vaig tenir la	satisfacció	de veure volar uns ocellets meravellosos, que alguns mariners en diuen
encara que no fos així seguint els textos legals. Al senyor, respecte i	satisfacció	dels censos i drets reals; per al camperol, la seguretat de l'esdevenidor
manera d'entendre el món, un artifici meravellós que permeté amplíssimes	satisfaccions	particulars bo i augmentant la puixança del conjunt. Dos pobles de
prosperar i empènyer el món de les troballes i les	satisfaccions	del dia; i torejar els estralls i les malures que la
a qualsevol. Cregui. Pepe. [(Dirigint-se a Júlia, amb gran	satisfacció	d'Ernestina, qui llença un sospir d'alleugeriment.)] I bé, superba
Rosa, prou! Mentre gasti el llenguatge d'ara, jo no li daré la més petita	satisfacció	. La única que hi té dret és Júlia; tampoc ho mereix, però hi té dret. Vol
s'hagués de penedir d'haver-se lligat per unes paraules dites per donar	satisfacció	. I que ell, l'Antoni, ja s'havia adonat que ell, el meu fill, era
que atorga autenticitat a la vida humana, situada més enllà de tota vàcua	satisfacció	i vana complaença. En conservar l'esperit crític i l'estat desesperat, la
col·labora; la dona era per a ell com un accessori fatal a la completa	satisfacció	del seu instint. Frederic, excessivament egoista i gens donat a la
el pla. Va fer un delicadíssim treball d'estratègia. La vanitat i la	satisfacció	de Guillem, quan veuria la cara del seu germà al moment que ell li
poques garanties que se li ofereixin, va d'una manera folla darrera la	satisfacció	, encara que les garanties siguin insuficients. I aquí hi ha la innocència
la mitja dotzena de cuixes més acreditades de la festa. Es parlava amb	satisfacció	dels grans esdeveniments barcelonins, de les obres de la Plaça de
volia fer passar el gust de convertir unes mossegades de prostíbul en una	satisfacció	de missa de dotze i de banda municipal. Conxa va insistir, i Conxa va
de vida del Renaixement. En tothom hi havia una vigorosa inquietud, una	satisfacció	de la llibertat retrobada. S'ha arribat a dir que aquell temps fou el
—et pour cause! Per altra banda, en el seu interior troba tota la	satisfacció	—tot el dolor: el romàntic era un massoquista— que necessita. En el
feliç tal com no hauria pogut somiar. He entrat en aquesta família amb	satisfacció	de tots. Tomàs, cada dia el sento una mica més a vora meu..." Laura
el vestit de vellut i les joies entelades de la seva mare, gaudia de la	satisfacció	d'ostentar l'opulència de la casa davant les enveges que endevinava per
—El que l'ha de consolar —intervé Teresa, amb veu trencada— és la	satisfacció	d'haver fet tot el que convenia. —Sí! —afirma l'oncle, enèrgic; —no
anar per casa, humil com el de Teresa, com el de la servent. Les primeres	satisfaccions	de la cunyada començaren; era el goig de veure Laura desproveïda dels
enclotada fins a l'hora de la mort en aquell recó de les Aulines! La sola	satisfacció	d'haver pogut enamorar aquell home únic, com devia transformar-li
la voluntat a la voluntat d'un estrany. Per a Teresa era la mateixa	satisfacció	de quan li feia travessar l'era al pic del sol, amb l'excusa que li
dosis, era de poca eficàcia i procurava més contrarietats que no pas	satisfaccions	a la germana de Tomàs. Cada nou dia que passaven a les Aulines,
que un abús, és un mal ús de la cortesia. Vull parlar d'aquella mena de	satisfacció	que produeix en nosaltres el fet d'adonar-nos com les nostres atencions
el destinatari, i de com ens porta a extremar-les, i de com ens dóna una	satisfacció	d'amor propi que no té res a veure amb la satisfacció normal d'haver
de com ens dóna una satisfacció d'amor propi que no té res a veure amb la	satisfacció	normal d'haver estat amable amb els altres. Si més no, el qui ho fa
això, "enmig del dolor que aquest acte ens fa reviure, tenim la petita	satisfacció	de complir un desig d'ell...". Cada vegada li costava més de parlar,
Millet, va ésser el mateix Puig el qui li va adreçar la paraula, amb gran	satisfacció	de tots dos. Ho tinc ben present. 1957 9 de març Ahir

Pàgina 1 (de 87)

50 següents