Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

encetava a engrescar-se la Ignasieta. "Ximple", va tallar en	sec	la meva àvia. "I aquest instrument?" "La siringa", va pondre Pulcre. I
el ventre pujat, com si caminés sota un pesant farcell. Tenia els ulls	secs	i s'allunyava sense saber on aniria. Però encara no havia arribat a la
els meus membres fatigats, sinó a apagar la set que m'abrusa. Tinc tan	seca	la gola, que a penes puc parlar. Un glop d'aigua serà per mi la salvació.
tret en tret s'acotxava fatigosament fins al sòl i arreplegava una branca	seca	deixada a la vora del camí, mentre anava dient els seus versos. Després
es produí l'incendi i la força amb què les flames prengueren en la fusta	seca	. Nogensmenys, molts s'apressaren amb poals, amb gibrells i amb tot el que
i a passos lents es dirigí devers la porta. Mila ara tenia els ulls	secs	. Tino Costa la mirava estúpid, ple d'atordiment, sense forces per a
i pelades branques dels plàtans; les feia xocar entre elles amb un breu i	sec	espetegar. A Tino Costa el soroll del vent en els arbres el feia pensar
en els arbres alts; les branques s'entrexocaven com abans amb breus i	secs	espetecs, com blasfèmies. Un cotxe de lloguer estava parat tocant a la
en les altes branques nues; les branques s'entretopen com abans, amb	secs	i breus espetecs, com blasfèmies, com un so d'ossos de no se sap quina
de la vella Arcisa. La vella Arcisa és una dona alta i eixuta, amb mans	seques	i sarmentoses, amb el seu etern mocador negre al cap. Fa molts anys que
en fosquejar i els seus peus gairebé descalços anaven aixafant les fulles	seques	del camí. Els arbres alçaven llurs branques agitades pel vent, i les
es passa novament la mà pel rostre eixugant-se la suor; té la gola	seca	; la llengua se li enganxa al paladar i per les seves mans passa un
sense arbres ni ocells, quasi sense records. Només algunes flors	seques	es podrien en un vas davant un dels nínxols que cobrien les parets. Ell
ningú no en proposa cap, de solució. La crítica es queda en crítica a	seques	, una mica desconsolada en la seva impotència. Només algunes bones ànimes,
a la comicitat sexual. La bèstia, ara, és predicada, no ja d'un home a	seques	—l'home que suggeria la burla d'Aristòfanes i de Marcial—, sinó d'un home
del sexe grotesc i enfront del sexe disfressat, ara hi ha el sexe a	seques	. En el curs de la nota present han sorgit, de passada, alguns noms
porta una cotorra política dintre seu. És una cotorra política, a	seques	. Afeccionats a xerrar, viciosos de la xerrameca, admirem els genis de
estables i corrals i quatre pallisses, amb una flaire deliciosa d'herba	seca	. He vist un vedellet nat de dos dies, d'un color gris de plata, pèl fi,
gris d'argent, la doble porxada grisa, les pallisses amb flaire d'herba	seca	. Diu que la masovera es trobava fa pocs dies en una casa del poble on
atlètic, d'aspecte brutal, amb sabates de campanya (brutes de fang	sec	) vagarejava davant el cinema "Catalunya" com una imatge autèntica del
recollit com una cambra, amb murs guarnits d'heura i un llit de fulles	seques	de roure i d'avellaner. Però avui feia massa vent i m'he desvetllat molt
tenen un borrissol al voltant; la poncella, allargassada, sembla pell	seca	de pinyó. Vedelles blanques i negres, bous ocre sobre l'herba. El vell de
¿Va alguien forzado? Sembla que així s'ha tallat en	sec	una nova tanda de crims que s'iniciava com al principi de la Revolució.
Ara només han quedat els més joves i prims. Per terra hi ha les fulles	seques	, color de foc. Uns carboners amuntegaven traçudament les branques grises,
la guerra civil comença primer a les ànimes. Avui —dia càlid, amb vent	sec	i viu, que agitava els til·lers i les herbes— he segut al parc, llegint
on llegeixo el New Statesman. Tarda: al poble. Aire	sec	i càlid; no fa el ventet fresc habitual en aquest país. Sol de foc. La
clavells de pastor són gairebé les úniques flors que veiem entre l'herba	seca	. Han estat atacats un vaixell-tanc anglès, un vaixell de guerra, també
paisatge va agafant un to una mica tardoral: blat de moro groguenc, herba	seca	, taques d'or als castanyers. 8 setembre. Avui fa un any
Després d'un interval, noves explosions, una d'elles diferent: més	seca	, més metàl·lica. Quan s'acaba l'alarma anem a casa. Passen ambulàncies,
a espigolar castanyes al Camp Tancat, entre pellons de castanya i fulles	seques	. Boira, novembre. 9 novembre. Vaig a ciutat. Al tren fa
branques lluents de boix grèvol per ornar el menjador. Les falgueres són	seques	, moltes d'elles segades; els castanyers i els faigs nus fan com una boira
cingles de Cerdans. Faigs nus. Els arbres baixos conserven algunes fulles	seques	, rebregades, de color de tabac. "El paisatge —diu en Jaume— sembla una
del Canigó fins a les serres de Berga. L'aire sembla un glavi. Un fred	sec	, viu. 20 desembre. Anant a Vilarmau, vora un rierol, veig
passat un moment per La Noguera. En Rafael Maspons arrossegava un tronc	sec	. L'he trobat molt envellit, com aturat i aclaparat per una obsessió. És
se senten detonacions. Els antiaeris fan un so diferent del d'abans, més	sec	, més metàl·lic: són els canons nous, provats dies enrera. El canoneig i
fortíssim, que empeny ràpidament els núvols i fa voleiar les fulles	seques	. Escric a Allen Tate, McLeish, Henry S. Canby i G. Macy per demanar ajut
temporada. La terra era clivellada i dura; el gebre cobria fulles	seques	i herbei com una cendra, però una cendra guspirejant. He anat a Puig d'Ot
més remot, d'un obús que caigui sense esclatar. Però aquestes explosions	seques	, metàl·liques, em fan angúnia: no puc evitar-ho. La Roser plorava i
feu! Tots s'han girat a mirar cap aquí". Efectivament: en sentir el cop	sec	del picot sobre els maons, els soldats que eren al pati s'han girat
que li torcen el braç. L'uniformat ha tancat la bústia amb un cop	sec	de les dents i torna a obrir-la per dir: —No oblideu la vostra posició. S'
encara s'indignen, d'altres esclafeixen la rialla, una rialla nerviosa i	seca	que li retruca a l'orella com un espetec de sarments devorades pel foc.
avança cantant cap a la porta, en arribar a la qual el cant es talla en	sec	per convertir-se en una sèrie d'esgarips. Se senten unes veus d'home, la
de les quals gairebé ensopeguen amb una dona que puja. Ell s'atura en	sec	, perquè la reconeix. —Què? —pregunta. La dona es prem el pit amb la mà
L'home deu haver fet un mal pas i rodola vertiginosament entre l'espetec	sec	de les peces que xoquen entre elles. —Es farà mal —diu plàcidament el de
trepitja membres fràgils que peten sota els seus peus amb una remor	seca	i reprovadora, esguarda mirades infinitament perdudes, profundes de tan
precís moment en què l'ascensoret, arribat a la planta baixa, s'atura en	sec	. Salten tots dos i, a les fosques, tornen a recórrer el passadís i
repenja en una menjadora d'on s'escapen unes tiges ornamentals d'alfals	sec	: —No s'entén res... L'altre el mira amb un esguard suficient i culte que
perquè en algun indret de la palla hi ha hagut un moviment, la massa	seca	sembla estremir-se i, cap a la banda que ja limita amb l'alfals, espetega
ja començava a ser vell —comenta l'orador descriptiu que, potser per un	sec	de l'ofici, sembla més locuaç. Sense replicar, obre el portaviandes, on
cosa més que a dormir, obre la boca, però la torna a tancar amb un cop	sec	que no destorba els altres, embolicats en un principi de discussió, car

Pàgina 1 (de 194)

50 següents