×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb sec |
Freqüència total: 9687 |
CTILC1 |
encetava a engrescar-se la Ignasieta. "Ximple", va tallar en | sec | la meva àvia. "I aquest instrument?" "La siringa", va pondre Pulcre. I | el ventre pujat, com si caminés sota un pesant farcell. Tenia els ulls | secs | i s'allunyava sense saber on aniria. Però encara no havia arribat a la | els meus membres fatigats, sinó a apagar la set que m'abrusa. Tinc tan | seca | la gola, que a penes puc parlar. Un glop d'aigua serà per mi la salvació. | tret en tret s'acotxava fatigosament fins al sòl i arreplegava una branca | seca | deixada a la vora del camí, mentre anava dient els seus versos. Després | es produí l'incendi i la força amb què les flames prengueren en la fusta | seca | . Nogensmenys, molts s'apressaren amb poals, amb gibrells i amb tot el que | i a passos lents es dirigí devers la porta. Mila ara tenia els ulls | secs | . Tino Costa la mirava estúpid, ple d'atordiment, sense forces per a | i pelades branques dels plàtans; les feia xocar entre elles amb un breu i | sec | espetegar. A Tino Costa el soroll del vent en els arbres el feia pensar | en els arbres alts; les branques s'entrexocaven com abans amb breus i | secs | espetecs, com blasfèmies. Un cotxe de lloguer estava parat tocant a la | en les altes branques nues; les branques s'entretopen com abans, amb | secs | i breus espetecs, com blasfèmies, com un so d'ossos de no se sap quina | de la vella Arcisa. La vella Arcisa és una dona alta i eixuta, amb mans | seques | i sarmentoses, amb el seu etern mocador negre al cap. Fa molts anys que | en fosquejar i els seus peus gairebé descalços anaven aixafant les fulles | seques | del camí. Els arbres alçaven llurs branques agitades pel vent, i les | es passa novament la mà pel rostre eixugant-se la suor; té la gola | seca | ; la llengua se li enganxa al paladar i per les seves mans passa un | sense arbres ni ocells, quasi sense records. Només algunes flors | seques | es podrien en un vas davant un dels nínxols que cobrien les parets. Ell | ningú no en proposa cap, de solució. La crítica es queda en crítica a | seques | , una mica desconsolada en la seva impotència. Només algunes bones ànimes, | a la comicitat sexual. La bèstia, ara, és predicada, no ja d'un home a | seques | —l'home que suggeria la burla d'Aristòfanes i de Marcial—, sinó d'un home | del sexe grotesc i enfront del sexe disfressat, ara hi ha el sexe a | seques | . En el curs de la nota present han sorgit, de passada, alguns noms | porta una cotorra política dintre seu. És una cotorra política, a | seques | . Afeccionats a xerrar, viciosos de la xerrameca, admirem els genis de | estables i corrals i quatre pallisses, amb una flaire deliciosa d'herba | seca | . He vist un vedellet nat de dos dies, d'un color gris de plata, pèl fi, | gris d'argent, la doble porxada grisa, les pallisses amb flaire d'herba | seca | . Diu que la masovera es trobava fa pocs dies en una casa del poble on | atlètic, d'aspecte brutal, amb sabates de campanya (brutes de fang | sec | ) vagarejava davant el cinema "Catalunya" com una imatge autèntica del | recollit com una cambra, amb murs guarnits d'heura i un llit de fulles | seques | de roure i d'avellaner. Però avui feia massa vent i m'he desvetllat molt | tenen un borrissol al voltant; la poncella, allargassada, sembla pell | seca | de pinyó. Vedelles blanques i negres, bous ocre sobre l'herba. El vell de | ¿Va alguien forzado? Sembla que així s'ha tallat en | sec | una nova tanda de crims que s'iniciava com al principi de la Revolució. | Ara només han quedat els més joves i prims. Per terra hi ha les fulles | seques | , color de foc. Uns carboners amuntegaven traçudament les branques grises, | la guerra civil comença primer a les ànimes. Avui —dia càlid, amb vent | sec | i viu, que agitava els til·lers i les herbes— he segut al parc, llegint | on llegeixo el New Statesman. Tarda: al poble. Aire | sec | i càlid; no fa el ventet fresc habitual en aquest país. Sol de foc. La | clavells de pastor són gairebé les úniques flors que veiem entre l'herba | seca | . Han estat atacats un vaixell-tanc anglès, un vaixell de guerra, també | paisatge va agafant un to una mica tardoral: blat de moro groguenc, herba | seca | , taques d'or als castanyers. 8 setembre. Avui fa un any | Després d'un interval, noves explosions, una d'elles diferent: més | seca | , més metàl·lica. Quan s'acaba l'alarma anem a casa. Passen ambulàncies, | a espigolar castanyes al Camp Tancat, entre pellons de castanya i fulles | seques | . Boira, novembre. 9 novembre. Vaig a ciutat. Al tren fa | branques lluents de boix grèvol per ornar el menjador. Les falgueres són | seques | , moltes d'elles segades; els castanyers i els faigs nus fan com una boira | cingles de Cerdans. Faigs nus. Els arbres baixos conserven algunes fulles | seques | , rebregades, de color de tabac. "El paisatge —diu en Jaume— sembla una | del Canigó fins a les serres de Berga. L'aire sembla un glavi. Un fred | sec | , viu. 20 desembre. Anant a Vilarmau, vora un rierol, veig | passat un moment per La Noguera. En Rafael Maspons arrossegava un tronc | sec | . L'he trobat molt envellit, com aturat i aclaparat per una obsessió. És | se senten detonacions. Els antiaeris fan un so diferent del d'abans, més | sec | , més metàl·lic: són els canons nous, provats dies enrera. El canoneig i | fortíssim, que empeny ràpidament els núvols i fa voleiar les fulles | seques | . Escric a Allen Tate, McLeish, Henry S. Canby i G. Macy per demanar ajut | temporada. La terra era clivellada i dura; el gebre cobria fulles | seques | i herbei com una cendra, però una cendra guspirejant. He anat a Puig d'Ot | més remot, d'un obús que caigui sense esclatar. Però aquestes explosions | seques | , metàl·liques, em fan angúnia: no puc evitar-ho. La Roser plorava i | feu! Tots s'han girat a mirar cap aquí". Efectivament: en sentir el cop | sec | del picot sobre els maons, els soldats que eren al pati s'han girat | que li torcen el braç. L'uniformat ha tancat la bústia amb un cop | sec | de les dents i torna a obrir-la per dir: —No oblideu la vostra posició. S' | encara s'indignen, d'altres esclafeixen la rialla, una rialla nerviosa i | seca | que li retruca a l'orella com un espetec de sarments devorades pel foc. | avança cantant cap a la porta, en arribar a la qual el cant es talla en | sec | per convertir-se en una sèrie d'esgarips. Se senten unes veus d'home, la | de les quals gairebé ensopeguen amb una dona que puja. Ell s'atura en | sec | , perquè la reconeix. —Què? —pregunta. La dona es prem el pit amb la mà | L'home deu haver fet un mal pas i rodola vertiginosament entre l'espetec | sec | de les peces que xoquen entre elles. —Es farà mal —diu plàcidament el de | trepitja membres fràgils que peten sota els seus peus amb una remor | seca | i reprovadora, esguarda mirades infinitament perdudes, profundes de tan | precís moment en què l'ascensoret, arribat a la planta baixa, s'atura en | sec | . Salten tots dos i, a les fosques, tornen a recórrer el passadís i | repenja en una menjadora d'on s'escapen unes tiges ornamentals d'alfals | sec | : —No s'entén res... L'altre el mira amb un esguard suficient i culte que | perquè en algun indret de la palla hi ha hagut un moviment, la massa | seca | sembla estremir-se i, cap a la banda que ja limita amb l'alfals, espetega | ja començava a ser vell —comenta l'orador descriptiu que, potser per un | sec | de l'ofici, sembla més locuaç. Sense replicar, obre el portaviandes, on | cosa més que a dormir, obre la boca, però la torna a tancar amb un cop | sec | que no destorba els altres, embolicats en un principi de discussió, car |
|