DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
sec A 8685 oc.
sec AV 1 oc.
sec M 167 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb sec Freqüència total:  8853 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

encetava a engrescar-se la Ignasieta. "Ximple", va tallar en sec la meva àvia. "I aquest instrument?" "La siringa", va pondre Pulcre. I
el ventre pujat, com si caminés sota un pesant farcell. Tenia els ulls secs i s'allunyava sense saber on aniria. Però encara no havia arribat a la
els meus membres fatigats, sinó a apagar la set que m'abrusa. Tinc tan seca la gola, que a penes puc parlar. Un glop d'aigua serà per mi la salvació.
tret en tret s'acotxava fatigosament fins al sòl i arreplegava una branca seca deixada a la vora del camí, mentre anava dient els seus versos. Després
es produí l'incendi i la força amb què les flames prengueren en la fusta seca. Nogensmenys, molts s'apressaren amb poals, amb gibrells i amb tot el que
i a passos lents es dirigí devers la porta. Mila ara tenia els ulls secs. Tino Costa la mirava estúpid, ple d'atordiment, sense forces per a
i pelades branques dels plàtans; les feia xocar entre elles amb un breu i sec espetegar. A Tino Costa el soroll del vent en els arbres el feia pensar
en els arbres alts; les branques s'entrexocaven com abans amb breus i secs espetecs, com blasfèmies. Un cotxe de lloguer estava parat tocant a la
en les altes branques nues; les branques s'entretopen com abans, amb secs i breus espetecs, com blasfèmies, com un so d'ossos de no se sap quina
de la vella Arcisa. La vella Arcisa és una dona alta i eixuta, amb mans seques i sarmentoses, amb el seu etern mocador negre al cap. Fa molts anys que
en fosquejar i els seus peus gairebé descalços anaven aixafant les fulles seques del camí. Els arbres alçaven llurs branques agitades pel vent, i les
es passa novament la mà pel rostre eixugant-se la suor; té la gola seca; la llengua se li enganxa al paladar i per les seves mans passa un
sense arbres ni ocells, quasi sense records. Només algunes flors seques es podrien en un vas davant un dels nínxols que cobrien les parets. Ell
ningú no en proposa cap, de solució. La crítica es queda en crítica a seques, una mica desconsolada en la seva impotència. Només algunes bones ànimes,
a la comicitat sexual. La bèstia, ara, és predicada, no ja d'un home a seques —l'home que suggeria la burla d'Aristòfanes i de Marcial—, sinó d'un home
del sexe grotesc i enfront del sexe disfressat, ara hi ha el sexe a seques. En el curs de la nota present han sorgit, de passada, alguns noms
porta una cotorra política dintre seu. És una cotorra política, a seques. Afeccionats a xerrar, viciosos de la xerrameca, admirem els genis de
estables i corrals i quatre pallisses, amb una flaire deliciosa d'herba seca. He vist un vedellet nat de dos dies, d'un color gris de plata, pèl fi,
gris d'argent, la doble porxada grisa, les pallisses amb flaire d'herba seca. Diu que la masovera es trobava fa pocs dies en una casa del poble on
atlètic, d'aspecte brutal, amb sabates de campanya (brutes de fang sec) vagarejava davant el cinema "Catalunya" com una imatge autèntica del
recollit com una cambra, amb murs guarnits d'heura i un llit de fulles seques de roure i d'avellaner. Però avui feia massa vent i m'he desvetllat molt
tenen un borrissol al voltant; la poncella, allargassada, sembla pell seca de pinyó. Vedelles blanques i negres, bous ocre sobre l'herba. El vell de
Rabassada: /¿Va alguien forzado?\ Sembla que així s'ha tallat en sec una nova tanda de crims que s'iniciava com al principi de la Revolució.
Ara només han quedat els més joves i prims. Per terra hi ha les fulles seques, color de foc. Uns carboners amuntegaven traçudament les branques grises,
la guerra civil comença primer a les ànimes. Avui —dia càlid, amb vent sec i viu, que agitava els til·lers i les herbes— he segut al parc, llegint
Sis Avets, on llegeixo el /New Statesman\. Tarda: al poble. Aire sec i càlid; no fa el ventet fresc habitual en aquest país. Sol de foc. La
clavells de pastor són gairebé les úniques flors que veiem entre l'herba seca. Han estat atacats un vaixell-tanc anglès, un vaixell de guerra, també
paisatge va agafant un to una mica tardoral: blat de moro groguenc, herba seca, taques d'or als castanyers. 8 setembre. Avui fa un any
Després d'un interval, noves explosions, una d'elles diferent: més seca, més metàl·lica. Quan s'acaba l'alarma anem a casa. Passen ambulàncies,
a espigolar castanyes al Camp Tancat, entre pellons de castanya i fulles seques. Boira, novembre. 9 novembre. Vaig a ciutat. Al tren fa
branques lluents de boix grèvol per ornar el menjador. Les falgueres són seques, moltes d'elles segades; els castanyers i els faigs nus fan com una boira
cingles de Cerdans. Faigs nus. Els arbres baixos conserven algunes fulles seques, rebregades, de color de tabac. "El paisatge —diu en Jaume— sembla una
del Canigó fins a les serres de Berga. L'aire sembla un glavi. Un fred sec, viu. 20 desembre. Anant a Vilarmau, vora un rierol, veig
passat un moment per La Noguera. En Rafael Maspons arrossegava un tronc sec. L'he trobat molt envellit, com aturat i aclaparat per una obsessió. És
se senten detonacions. Els antiaeris fan un so diferent del d'abans, més sec, més metàl·lic: són els canons nous, provats dies enrera. El canoneig i
fortíssim, que empeny ràpidament els núvols i fa voleiar les fulles seques. Escric a Allen Tate, McLeish, Henry S. Canby i G. Macy per demanar ajut
temporada. La terra era clivellada i dura; el gebre cobria fulles seques i herbei com una cendra, però una cendra guspirejant. He anat a Puig d'Ot
més remot, d'un obús que caigui sense esclatar. Però aquestes explosions seques, metàl·liques, em fan angúnia: no puc evitar-ho. La Roser plorava i
feu! Tots s'han girat a mirar cap aquí". Efectivament: en sentir el cop sec del picot sobre els maons, els soldats que eren al pati s'han girat
que li torcen el braç. L'uniformat ha tancat la bústia amb un cop sec de les dents i torna a obrir-la per dir: —No oblideu la vostra posició. S'
encara s'indignen, d'altres esclafeixen la rialla, una rialla nerviosa i seca que li retruca a l'orella com un espetec de sarments devorades pel foc.
avança cantant cap a la porta, en arribar a la qual el cant es talla en sec per convertir-se en una sèrie d'esgarips. Se senten unes veus d'home, la
de les quals gairebé ensopeguen amb una dona que puja. Ell s'atura en sec, perquè la reconeix. —Què? —pregunta. La dona es prem el pit amb la mà
L'home deu haver fet un mal pas i rodola vertiginosament entre l'espetec sec de les peces que xoquen entre elles. —Es farà mal —diu plàcidament el de
trepitja membres fràgils que peten sota els seus peus amb una remor seca i reprovadora, esguarda mirades infinitament perdudes, profundes de tan
precís moment en què l'ascensoret, arribat a la planta baixa, s'atura en sec. Salten tots dos i, a les fosques, tornen a recórrer el passadís i
repenja en una menjadora d'on s'escapen unes tiges ornamentals d'alfals sec: —No s'entén res... L'altre el mira amb un esguard suficient i culte que
perquè en algun indret de la palla hi ha hagut un moviment, la massa seca sembla estremir-se i, cap a la banda que ja limita amb l'alfals, espetega
ja començava a ser vell —comenta l'orador descriptiu que, potser per un sec de l'ofici, sembla més locuaç. Sense replicar, obre el portaviandes, on
cosa més que a dormir, obre la boca, però la torna a tancar amb un cop sec que no destorba els altres, embolicats en un principi de discussió, car

  Pàgina 1 (de 178) 50 següents »