×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb seca |
Freqüència total: 904 |
CTILC1 |
totes, i aleshores en sofrien els anuncis a l'extrem d'amenaçar ruïnosa | seca | , o s'havia d'aplicar al documentat, ponderable, higiènic epistolari de | dies llunyans, amarga la guitarra, profunda, el | secà | de Paterna, nits de cel ample, grills, pouava lentament didals | de ramats de carreratge, regadius de les valls pirinenques i terres de | secà | de l'Empordà, el Vallès, Vic, la Segarra i l'Urgell. Només començava a | vaig dir tot sorprès. —Qui sap d'on ve. Vida i miracles. Ha anat de la | seca | a la meca i, un cop envellida, ha vingut a raure aquí i ha obert una | comprèn perfectament allò que és la resistència alcoiana. Ni terres de | secà | , ni mil adversitats posades una darrera l'altra, poden tòrcer aquesta | havia una mica pertot, i eren especialment abundants a les comarques del | secà | —excepte als Ports de Morella i al Maestrat— i en els regadius de Gandia, | 1760 i 1800 —apogeu de la sericicultura— inunden el | secà | i tot. Són eixugats molts aiguamolls. L'Albufera perd extensió, aterrada | a això. El camp valencià era carlí; però més les zones interiors, del | secà | , que no pas les del regadiu litoral. En aquestes les condicions de vida | precarietats. La guerra del 74 fou un afer privatiu del | secà | desolat. El valor total del comerç valencià d'exportació, que en | gràcies a esporàdiques oportunitats del mercat exterior. Les vinyes del | secà | —dues-centes mil hectàrees— són també un factor positiu. Tot plegat fa | laboriositat del "llaurador" que l'ha feta tan productiva. Però el | secà | és inhòspit i pobre. Les seves comarques —el Maestrat, i els Ports de | és "pagès" en el sentit típic que aquesta paraula té al Principat —al | secà | i a la mitja i alta muntanya del Principat, sobretot. Vol dir que, a | Avui encara subsisteixen "massos" o "masies" en algunes comarques de | secà | , i algunes "alqueries" en el regadiu; però això no suposa res en termes | el 99 % de les empreses agràries del regadiu. En el | secà | el panorama canvia bastant. Les 253.950 hectàrees que Burguera | "cultivadors". Per contra, les 736.109 hectàrees del | secà | queden dividides en només 92.645 explotacions. De tota manera, | en només 92.645 explotacions. De tota manera, també en el | secà | un 90 % de les empreses no arriben a les 10 hectàrees. | desequilibri camperol. L'èxode rural es produeix: en les comarques del | secà | , en particular, però també en les de regadiu. Potser el fet que València | la destresa a maniobrar de veles i de timó entremig dels esculls i de les | seques | . II Un exercici de l'esperit, en el qual un dia o altre | jou i el timó que arrossega, vénen d'aixecar els rostolls a les terres de | secà | , aprofitant la saó de la darrera pluja. L'hereu s'acosta al pare, li dóna | d'equilibri espiritual de la nostra terra—, fent d'un immens tros de | secà | , amb un pèlag estancat al centre, una horta ufanosa, un pla de regadiu, | sovint de flors de /Nymphaea\. Això és bonic. Quan avença la | seca | , l'aigua dels bassals es redueix, les platges de fang creixen, totes | hi acudien, i els elefants, dels quals trobàvem les pistes fresques. La | seca | progressiva dels boscos al sud de Furú, empenyia vers els aiguamolls els | comarca abrupta, entre aquelles masies pobrissanes i aquelles terres de | secà | , la fondalada del molí era un verger, i la casa, amb els seus coloms per | i sapes. La barca vorejava els esculls, fregava el perill de les | seques | i fugia de la callada besada d'anquines. De sobte, la platja i la blancor | d'alzines. Una roca pelada, com d'esquena d'ase i, al fons, feixes de | secà | i regadiu i la quieta blancor de la masia. Capvespre. Recolliment. Ell | grup i es ficà a l'església. A la sortida de missa tots els advocats de | secà | del poble comentaven la feta. Afirmaven rodonament que si l'hereu Aspriu | d'una gràcia lineal fabulosa, amb arbres retallats i conreus de | secà | . Al fons es veuen les muntanyes de Montgrí. Al mig de la terra, posat | és més daurada i mòrbida i no s'hi entela pas. És el típic paisatge de | secà | , lineal i ple de relleu. Si hi hagués xiprers plantats, els millors | i esplèndida, per a endinsar-se camps a través en els àrids i inclements | secanots | del baix Aragó. La segona nit dormiren a Candasnos, i l'endemà, a la | de Palafrugell amb parròquia pròpia. És un poblet silenciós, de terres de | secà | , pobre, amb una gent conformada, tancada, de poques il·lusions. Vilar és | i la pell de la cara rogenca —les orelles d'un color d'albercoc de | secà | . Sembla predisposat a l'atac apoplèctic. Té el temps molt just. No pot | anem a la murrassa! El quillat va carregat com una planxa i tocaríem les | seques | —i agafà l'arjau i va fer proa devers l'horitzó. VI A la remor | el cor, no! —Hola, hola! No et desboquis! Fes rissos, que agafaràs una | seca | i esberlaràs l'embarcació!... Fes el teu fet i calla! Al timó només hi he | penjat a la cua —va concloure el seu pare. —Apa, camineu, cavallers de | secà | , que d'ací a poc ja arribarem al lloc assenyalat per dinar. Ja feia una | tenia una Comarca pobra. Això no és exacte. La nostra Comarca és de | secà | i, si la comparessim amb altres comarques del mateix signe, podriem | 56.000 Ha. les quals es poden desglossar: 19.302 Ha. de | secà | cultivable, 260 Ha. de regadiu, 32.000 Ha. de muntanyós | ramadera mundial favorable a la cria de cabres en zones més aviat de | secà | és ben orientada i podria donar bons resultats a casa nostra, encara que | tenim el Consolat de Mar, o la casa Catlar de la família que tenia la | Seca | (Casa de Moneda) mallorquina, com excepcions d'aquella regla, car aquí no | Almàixera (Eslida) "el planter d'arbres", Albal "el | secà | ", Alfàs "el camp sembrat", la Jana "hort", | per sota de tots aquests documents de pseudo-cultura continúa diguent | secá | . I no és Altea la excepció, tots els nostres pobles disfruten | sumptuàries on abans solia residir temporalment el senyor. En el | secà | , la casa rural paral·lela a l'alqueria, és el mas o masia. En general els | ésser transformats els boscos en hortes, i els pendents dels terrenys de | secà | , en feixes planes de regadiu. I si això passa als nostres dies, ¡quantes | de vendre en públic remeis després de fer un curset de medicina de | secà | , divulgador dels errors més funestos. Resumint, podrem afirmar que la | l'esforç magnífic que ha convertit en camps fructífers tantes terres de | secana | aspror. Catalanitat. Per damunt de totes les qualitats esmentades, | d'aigües la pot pràcticament anul·lar; per al cas de terres fortes de | secà | es pot tenir en compte la cohesió i reduir els gruixos de mur tal com es | les terres, cosa només prudent quan es tracta de terres molt compactes de | secà | , els gruixos donats per als murs de rebles ordinaris poden reduir-se, | tots els teuladins, teuladines i teuladinets del poble, de l'horta, del | secà | i les marjals, i és un anar i vindre a l'angorfa, que si mestre Domingo | encara té una dita per a tot aquell que topeta, siga en l'horta, en lo | secà | o en lo carrer. Però on fa jaç de tant d'entrar i eixir és en casa de la | vol creure li afegixen que és un recelós malpensat, un docte advocat de | secà | ... Res, que fins los sastres se li atrevixen. ¿Què no? Ací va la mostra: | viure... i anar on vullguera i per on volguera... Córrer l'horta i el | secà | de cap a cap, saber de les millors figueres... el més dolç raïm... les |
|