DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
secà A 89 oc.
seca F 242 oc.
secà M 573 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2019)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb seca Freqüència total:  904 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

totes, i aleshores en sofrien els anuncis a l'extrem d'amenaçar ruïnosa seca, o s'havia d'aplicar al documentat, ponderable, higiènic epistolari de
dies llunyans, amarga la guitarra, profunda, el secà de Paterna, nits de cel ample, grills, pouava lentament didals
de ramats de carreratge, regadius de les valls pirinenques i terres de secà de l'Empordà, el Vallès, Vic, la Segarra i l'Urgell. Només començava a
vaig dir tot sorprès. —Qui sap d'on ve. Vida i miracles. Ha anat de la seca a la meca i, un cop envellida, ha vingut a raure aquí i ha obert una
comprèn perfectament allò que és la resistència alcoiana. Ni terres de secà, ni mil adversitats posades una darrera l'altra, poden tòrcer aquesta
havia una mica pertot, i eren especialment abundants a les comarques del secà —excepte als Ports de Morella i al Maestrat— i en els regadius de Gandia,
1760 i 1800 —apogeu de la sericicultura— inunden el secà i tot. Són eixugats molts aiguamolls. L'Albufera perd extensió, aterrada
a això. El camp valencià era carlí; però més les zones interiors, del secà, que no pas les del regadiu litoral. En aquestes les condicions de vida
precarietats. La guerra del 74 fou un afer privatiu del secà desolat. El valor total del comerç valencià d'exportació, que en
gràcies a esporàdiques oportunitats del mercat exterior. Les vinyes del secà —dues-centes mil hectàrees— són també un factor positiu. Tot plegat fa
laboriositat del "llaurador" que l'ha feta tan productiva. Però el secà és inhòspit i pobre. Les seves comarques —el Maestrat, i els Ports de
és "pagès" en el sentit típic que aquesta paraula té al Principat —al secà i a la mitja i alta muntanya del Principat, sobretot. Vol dir que, a
Avui encara subsisteixen "massos" o "masies" en algunes comarques de secà, i algunes "alqueries" en el regadiu; però això no suposa res en termes
el 99 % de les empreses agràries del regadiu. En el secà el panorama canvia bastant. Les 253.950 hectàrees que Burguera
"cultivadors". Per contra, les 736.109 hectàrees del secà queden dividides en només 92.645 explotacions. De tota manera,
en només 92.645 explotacions. De tota manera, també en el secà un 90 % de les empreses no arriben a les 10 hectàrees.
desequilibri camperol. L'èxode rural es produeix: en les comarques del secà, en particular, però també en les de regadiu. Potser el fet que València
la destresa a maniobrar de veles i de timó entremig dels esculls i de les seques. II Un exercici de l'esperit, en el qual un dia o altre
jou i el timó que arrossega, vénen d'aixecar els rostolls a les terres de secà, aprofitant la saó de la darrera pluja. L'hereu s'acosta al pare, li dóna
d'equilibri espiritual de la nostra terra—, fent d'un immens tros de secà, amb un pèlag estancat al centre, una horta ufanosa, un pla de regadiu,
sovint de flors de /Nymphaea\. Això és bonic. Quan avença la seca, l'aigua dels bassals es redueix, les platges de fang creixen, totes
hi acudien, i els elefants, dels quals trobàvem les pistes fresques. La seca progressiva dels boscos al sud de Furú, empenyia vers els aiguamolls els
comarca abrupta, entre aquelles masies pobrissanes i aquelles terres de secà, la fondalada del molí era un verger, i la casa, amb els seus coloms per
i sapes. La barca vorejava els esculls, fregava el perill de les seques i fugia de la callada besada d'anquines. De sobte, la platja i la blancor
d'alzines. Una roca pelada, com d'esquena d'ase i, al fons, feixes de secà i regadiu i la quieta blancor de la masia. Capvespre. Recolliment. Ell
grup i es ficà a l'església. A la sortida de missa tots els advocats de secà del poble comentaven la feta. Afirmaven rodonament que si l'hereu Aspriu
d'una gràcia lineal fabulosa, amb arbres retallats i conreus de secà. Al fons es veuen les muntanyes de Montgrí. Al mig de la terra, posat
és més daurada i mòrbida i no s'hi entela pas. És el típic paisatge de secà, lineal i ple de relleu. Si hi hagués xiprers plantats, els millors
i esplèndida, per a endinsar-se camps a través en els àrids i inclements secanots del baix Aragó. La segona nit dormiren a Candasnos, i l'endemà, a la
de Palafrugell amb parròquia pròpia. És un poblet silenciós, de terres de secà, pobre, amb una gent conformada, tancada, de poques il·lusions. Vilar és
i la pell de la cara rogenca —les orelles d'un color d'albercoc de secà. Sembla predisposat a l'atac apoplèctic. Té el temps molt just. No pot
anem a la murrassa! El quillat va carregat com una planxa i tocaríem les seques —i agafà l'arjau i va fer proa devers l'horitzó. VI A la remor
el cor, no! —Hola, hola! No et desboquis! Fes rissos, que agafaràs una seca i esberlaràs l'embarcació!... Fes el teu fet i calla! Al timó només hi he
penjat a la cua —va concloure el seu pare. —Apa, camineu, cavallers de secà, que d'ací a poc ja arribarem al lloc assenyalat per dinar. Ja feia una
tenia una Comarca pobra. Això no és exacte. La nostra Comarca és de secà i, si la comparessim amb altres comarques del mateix signe, podriem
56.000 Ha. les quals es poden desglossar: 19.302 Ha. de secà cultivable, 260 Ha. de regadiu, 32.000 Ha. de muntanyós
ramadera mundial favorable a la cria de cabres en zones més aviat de secà és ben orientada i podria donar bons resultats a casa nostra, encara que
tenim el Consolat de Mar, o la casa Catlar de la família que tenia la Seca (Casa de Moneda) mallorquina, com excepcions d'aquella regla, car aquí no
Almàixera (Eslida) "el planter d'arbres", Albal "el secà", Alfàs "el camp sembrat", la Jana "hort",
per sota de tots aquests documents de pseudo-cultura continúa diguent secá. I no és Altea la excepció, tots els nostres pobles disfruten
sumptuàries on abans solia residir temporalment el senyor. En el secà, la casa rural paral·lela a l'alqueria, és el mas o masia. En general els
ésser transformats els boscos en hortes, i els pendents dels terrenys de secà, en feixes planes de regadiu. I si això passa als nostres dies, ¡quantes
de vendre en públic remeis després de fer un curset de medicina de secà, divulgador dels errors més funestos. Resumint, podrem afirmar que la
l'esforç magnífic que ha convertit en camps fructífers tantes terres de secana aspror. Catalanitat. Per damunt de totes les qualitats esmentades,
d'aigües la pot pràcticament anul·lar; per al cas de terres fortes de secà es pot tenir en compte la cohesió i reduir els gruixos de mur tal com es
les terres, cosa només prudent quan es tracta de terres molt compactes de secà, els gruixos donats per als murs de rebles ordinaris poden reduir-se,
tots els teuladins, teuladines i teuladinets del poble, de l'horta, del secà i les marjals, i és un anar i vindre a l'angorfa, que si mestre Domingo
encara té una dita per a tot aquell que topeta, siga en l'horta, en lo secà o en lo carrer. Però on fa jaç de tant d'entrar i eixir és en casa de la
vol creure li afegixen que és un recelós malpensat, un docte advocat de secà... Res, que fins los sastres se li atrevixen. ¿Què no? Ací va la mostra:
viure... i anar on vullguera i per on volguera... Córrer l'horta i el secà de cap a cap, saber de les millors figueres... el més dolç raïm... les

  Pàgina 1 (de 19) 50 següents »