DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
secardí A 65 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb secardí Freqüència total:  65 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

—Què et passa, Jeroni? Quina en rumies? L'al·ludit —un pastor jove, secardí i nerviós— aixecà el cap i els mirà com despertant. —Pensava en ella, en
falses. —N'hi ha hagut d'altres, doncs? —Sí, moltes —replica una dona secardina que duu un mocador al cap—. Potser cinc anys enrera, un matí que cosíem
ell, deixant el cabàs que duu al carret. La parella al·ludida, un home secardí i molt llarg i una dona baixa i camatorta amb un ventre excessivament
i tres individus més que havien acudit s'aglomeren darrera un vell alt i secardí que renega mentre malda amb el pany. A la fi, cansat, retira la clau del
i penetren en una sala ampla i aclivellada de portes tancades que l'home secardí va obrint amb una clau mestra que, a la fi, deixa penjada al darrer pany.
escales, respectant però la parella que s'encamina al despatx del vell secardí, on el xicot té la precaució d'obrir sense trucar. Dins, se senten
I on he d'anar? —Al despatx del vell, ja el deveu haver vist, un home secardí... —Sí, sí. —Li doneu el paper, firmeu, i en paus. Impacient,
un llibre al seu davant. Ell travessa apressat cap al despatx del vell secardí, on no s'entreté en l'inútil gest de trucar, sinó que obre la porta i
hores junts. Quan esperava l'amant, quan aquesta arribava —una bruneta secardina i vulgar— era l'únic instant en què se'l veia feliç. No semblava
arrenglerats a la prestatgeria de sota el rellotge. L'aconduïa un onclet, secardí, blanc de cap i eixut de cara, els ulls sorneguers i riallera la boca,
l'home havien anat entrant, com en família, una dama endolada, un minyó secardí i una serventa jove, tots coberts pel guarda-pols intempestiu, puix la
reposen, una mica encongits, entre el vell oficial i monsenyor. El minyó secardí i la serventa jove són a la vora del Viatger, que se'ls mira amb secreta
de seny i de força... —Mamà, tinc set— digué entre deu i onze el minyó secardí. I la dama endolada, que no hi anava per dol, sinó perquè era humil i
venía empolaynantse feya mitx sigle. Un altre magistrat jubilat, corvo y secardí com el difunt, ocupava'l lloch d'aquest a la taula de tresillo, y si
a frec de l'idiotisme, va comparèixer el metge de l'escola, un vellet secardí, optimista i garlaire. Va mirar els nois un si és o no és burleta, com
pot, tanmateix, estar-se de canviar un esguard de simpatia amb un marit secardí però afectuós que manté repenjada a son braç de poca ufana la muller,
la sentor d'all, barrejat amb el regust de musclos, gambes i vi. Un vell secardí, amb una cama de fusta i una llúpia al front, passejava per les barques
revoltosos legitimistes, l'aspecte del senyor Aspriu, el seu cos tivat, secardí, el seu bigoti i la seva perilla grisos i la seva cara de color biliós,
de lliris blancs i de nyanyos. En Ponsa, el moliner, era un home petit i secardí, de boca ampla, llavis sortits i genives sangonoses, amb dues rengleres
que Innocenci hi anà acompanyat dels seus pares, fou rebut per una vella secardina, enfonsada de pit, que duia un manyoc de cabells grisos en l'occípit. Era
tracte obert i entusiasta, la seva estampa d'home ni alt ni baix, un poc sacardí, però estructurat atlèticament, i la seva resistència i el seu tremp de
camí de vila, sobtadament començà a pataquejar-los amb el seu puny secardí i agut com una clau anglesa. Els guàrdies, mig estabornits, ni esma no
rector del meu poble. Per part de fora l'hauríeu vist un home esquifit i secardí, mogut i nerviós. Si anava una mica enfonsat de pit i bombat d'espatlla,
massa estona. El pobre Quimet no es va quedar curt de talla, però sí secardí, desencolat d'ossos enfonsat de pit. I com que la pitança no anava gaire
i xerraire que ara gamba al meu costat amb un lent balanceig del seu cos secardí i vimenós, va semblar-me prudent de plantejar-li la qüestió de la ruta
un pescador solitari que està traient la xarxa de l'aigua. És un home secardí, amb uns ulls de gat i una trompa de nas que se li menja tota la cara. Hem
i Armenteres, de qui ha arribat l'hora de parlar, era un empordanès alt i secardí, esquenadret, que vestia el jaqué amb natural elegància, eixut i diria
de virtut persuasiva abans que assolís el seu desig. Doblegà ses mans secardines, i mirà al seu volt amb tanta de reverència com si fos a l'església. —Fou
de dedicar-hi totes les hores que li restaven. El senyor Pigrau, ja secardí de mena, esdevingué transparent. Els ulls li brillaven com els d'un
I dalt de l'estrada uns músics. I al mig dels músics n'hi ha un de secardí que toca, com un àngel, la tenora... Escolteu-lo! És el que toca ara aquí
ventijol, muntitjol; ombradiu, berguedà; escaldufar; podrimener; saltiró; secardí; volander; terrancós. Cp. Escorporar-se, temporada; espitregar-se
venia llibres de tota mena i era dels que hi feien més negoci. Era alt i secardí. Tenia la veu grossa i semblava ferreny. Era, però, molt bona persona.
company de cobla en l'època de sa major glòria, era de mitjana alçada, secardí, eixut de cara, bon company i bon amic, afable amb tothom, seriós, de
groga, humil;— dues tímides misèries enamorades i apuntalant-se. Un home secardí amb un nen raquític dóna pa a un gat famolenc. Fa una xafogor anguniosa.
com una pedra, a les anques, i per més que aquestes fossin les d'un home secardí, passaven, de molt, l'amplària del seient. Es recolzà en l'arcaic
reclutada en la comarca d'Olot i hi abundà la figura del pagès alt, flac, secardí, dur, sobri, d'ulls blaus, molt sofert, una mica esbalandrat i sense
una parella curiosa. Ell, home d'uns cinquanta anys ben portats, alt, secardí, amb unes cames molt llargues que les botes de muntar fins als genolls
com si tot plegat el divertís, cantava, reia i blasfemava. És petit i secardí. De cop i volta cridà, mirant-me: —Ep, tu! ¿Quin ofici feies
Actuaven, com sempre, a l'Empòrium. Roman ens semblà més alt i secardi que mai; Anna, més simpàtica encara que en cap altra ocasió. Parlàrem en
L'home va satisfer el meu desig i m'acompanyà la seva sogra, una velleta secardina, d'ulls vius, eixerida i graciosa, que em cantà un reguitzell de cançons,
company de cobla, En Pep aparentava un home de mitjana alçària, secardí, eixut de carns, bon company i bon amic, afable amb tothom, però seriós,
la nit, arraulida i sense obrir la boca, una velleta, una dona del poble, secardina, viva, amb mocador al cap i manteleta damunt les espatlles. D'aquesta
poc ni molt pel seu aspecte. De primer, les galledes. En Roc Drapaire era secardí, però havia après a fer forca i a estalviar energies. Sabia i podia dur
un germà gran i una parenta que li deien la Tuies, feinera, callada i secardina, que tenia cura de la Clara. No és que la Clara necessités de molt ajut;
els obrirà el cancell poc a poquet, i els mostrarà la galta secardina, amb tres gotes de sang i tres de rou, i ajuntades
posa, fugint, al llur davant; com una llebre esquerpa d'orella secardina; com la discreta mula qui els sarrions tragina. La
emmenàrem davant de nosaltres aquell bestiar del garró secardí, tan ric de greix, i sovint ens tombàvem guaitant a l'entorn,
cap a les ciutats sobiranes, faixat amb l'or patern sota el pit secardí. II "Quan vaig sentir que deia vida eterna,
ve a la memòria l'Anselm del seu barri: el marit de la planxadora, home secardí, de mirada bovina: l'embriac dels dissabtes que, invariablement, sentien
al dia del venciment..., ¿no?" L'homenet —perquè era un homenet menut i secardí, en efecte, que fins en això, en quilos, era roín— em mirà amb ulls

  Pàgina 1 (de 2) 50 següents »