Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

Anys fa que Palestina, minvant, sota l'assot de la	secor	, gemega. La terra se despulla; són esquelets els arbres desnus
havia sigut tot u; i llavors havien comparegut els disgustos, i la	secor	dels pits de la mare, i el mancament de guanys, i els deutes i els
Quan no tals coses, empalmava cordes de guitarra, clafides per la	secor	, afluixava les clavilles i, si precís era, li presentava l'instrument ja
matèries albuminoides, al ensems que presta a l'alga un abric contra la	secor	, i li permet viure en un substràctum poc favorable, com les roques,
casa, per exemple: "gropada", "estuf d'aygua", "rufacada", "	secor	", "ruimada"; y, referintse al mar: "barberol", "cabrejar"
la terra de Canaan i per les estepes del Nègueb. En ocasió d'una època de	secor	i de fam, i aprofitant les invasions dels Hiksos a Egipte, alguns grups
perque sa grandesa está precisament en la conciencia d'aquesta	secor	, en la confessió franca y senzilla de son no-res; puix el geni, el
els agromolla y aferma. Se necessita, donchs, una atmòsfera seca. La	secor	origina els deserts. Aquests no són sempre el fons de una mar assecada de
de les soques? Jo alç el meu cor com una gerra i no em dol la	secor	ni el meu coll agre. Visc amb gemec i sense anell. Jo vaig
resta als ulls, la seua imatge morta; als llavis, una pèrfida	secor	; al pensament un fred d'indiferència, i al cor...
i la llarga i tensa sirga que unia el futur a l'ànima... Amb la	secor	dels meus llavis, aquí vaig encendre l'arbre i vaig
esclats dels furiosos bronzes, i l'Ombra agemolida en la	secor	dels cups, on les nafrades llunes devoraven llurs sines... Per
català, amb un puro més gros que... Des de la	secor	de les rajoles ratades, crullades, encara calentes del sol que
amb molt de compte. La gran simpatia de don Bernat... ¡en contrast amb la	secor	del metge d'ulls! "¡Jo crec que ni m'ha mirat!", acabà dient-
Li havia preguntat a Begonya; i ella li n'havia confirmat la sensació de	secor	. Cordellat no pogué contenir-se i li amollà la qüestió del crèdit sobre
un punt de coentor? Era també, però, una necessitat, una espècie de	secor	i set, l'alleujament de la qual no sabia com aconseguir. Anava fent-se de
de roses i d'ortigues. ¿Era allò l'aigua que necessitava per a la seua	secor	? ¿No li havia fet ja confidències prou íntimes sobre el seu passat
certs moments enfront de la vida, els colps, havien remullat un tant la	secor	d'aquelles idees massa condicionades per petits o grans dogmatismes. Però
y moguda per tantes passions, que ara sols resta dintre'l seu cor una	secó	amarganta. Paciá Y per rès sent amor ni rès desitja, y lo que
del sol, en la maror la fresca llevetjada, en la	secor	la pluja del consol. Vos cantaré en l'hivern de la pobresa, com
claror: ans que dexen de alabarvos á mos llavis dau	secor	; ans que dexe de estimarvos dexe de batre 'l meu cor.
fossar. De vegades es preguntava amb perplexitat per les causes d'aquella	secor	. Ni el desembarcament al moll de les Vídues, amb la gernació agrumollada
perquè la fam havia pres possessió dels camps, atesa la prolongada	secor	, i la gent de l'illa era delmada per epidèmies i espremuda per la
a les ombres d'una figuera envoltada d'un sementer de	secor	on el sol bat és la bellesa, és l'instant. Tens raó quan hi
cercant no gaire res més que el color, pedres, el sol, la	secor	, un rostre amb la rialla, un relleu tendríssim com un petit
damunt d'una llesca de pa i fregar-la-hi amorosint-ne, així, la seua	secor	estantissa (ai, aquells pans d'abans!). Est fet, però, és la successió d'
boca que se li assecava. Des del fons de les entranyes li pujava una mala	secor	amarga. Necessitava portar ulleres diferents per veure-hi de lluny i de