×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb seguida |
Freqüència total: 10030 |
CTILC1 |
embussada, embullada, dispersa i ximple peroració, es va quedar de | seguida | tan assossegat i quiet com la gallina després de pondre l'ou. Uranos Gea, | Moira "Quan els homes començaven a reflexionar, es varen adonar de | seguida | que estaven subjectes, tots, sense excepció, a la necessitat i a la mort. | a l'ordre i a la llei. Durant la Titanomàquia, Themis va comprendre de | seguida | que li convenia de pactar amb Zeus. Endevinem que, més o menys de sotamà, | innegables qualitats de Metis, emmudida per mi per sempre més." Clos de | seguida | l'esvoranc del part de Zeus, aquest va a la fi reposar. Però al cap de | se'm disculpi el mot, tan poètic com arcaic, perquè la núvola, com de | seguida | es comprovarà, va esdevenir, per un prodigi únic, ardentment femella— que | i amb fúria, trepitjant-la amb ultratge, i en busquen amb riotes de | seguida | una altra, perquè la seva set és inextingible. Aviat les seves vestidures | no dura, tot s'esborra, els solcs dels rems i de la barca s'esvaneixen de | seguida | en la calma de la fosca o en la llum de l'aigua tranquil·la, i Euforió no | a conseqüència del present fatal de Dionís. Erígone es va penjar de | seguida | de la troballa del cadàver del pare, en el mateix arbre al peu del qual | fins a acabar les ganes d'arreplegar-ne més. Serà savi d'ajeure'ns de | seguida | al fons de la barca, i mirarem d'agafar el son, un son breu. Ara, entre | que desfermava en aquella mena de vells senyors àvids i tímids, de | seguida | l'havia apamat i vigilava de cua d'ull, amb una fina vista de pastor i de | oie", va somriure el narrador. "El caminant, que se'n va adonar de | seguida | , se li presentava sota la forma d'un cigne magnífic, la va atabalar amb | va contestar amb polidesa el sacerdot. "És nova", es va adonar de | seguida | l'habitual pelegrí al santuari. "No, fa temps que la teníem de reserva, | "O refusant-se en rodó a intervenir en l'assumpte o empassant-se de | seguida | , no pas xau-xau, el fruit, a risc d'ennuegar-se o d'escanyar-se, | que aquesta recent víctima de la implacable guerra, la qual engolirà de | seguida | el matador de l'ajagut i, molt poc temps després, el qui ara, en | el casc l'ha d'emmurriar. Que se'l llevi, que se'l llevi i se sentirà de | seguida | més bé", s'entossudia la sagaç contempladora. "On va, amb aquesta nosa. | que no desitja. Plora sense llàgrimes el seu infortuni. Després, de | seguida | , es vestirà i emprendrà de nou el rar i entrebancós camí. I nosaltres, | ossos, un cec hi cauria, en absolut contrària a la imatge enterca que de | seguida | se m'havia d'esculpir, per representar-me al meu costat, en les més | de la seva abstracció, el jove es va sobresaltar. "Vinc, vinc de | seguida | , un moment", va contestar el jove. "Deixa només que m'acabi d'arreglar | amb la meva mel, he begut el meu vi amb la meva llet." "Posaràs de | seguida | panxa", li va reprotxar en un murmuri ella. I en veu alta: "El meu | un correcte dibuix que el representa i girem, subtils hipòcrites, de | seguida | full. Un heroi No sabem qui és, però per la seva actitud militar el | " "I això?", assenyalava la meva àvia. "Això, misèries. Es tapen de | seguida | amb un drap condigne. I també hi ha calces adequades al pèl de les cames. | ara amb què em surts", va replicar la meva àvia. Però es distreia de | seguida | de la batussa. "Retira, de fesomia, a l'Erasme Caballé", proposava el | Si no m'atens, jo no puc ni vull que a la força em parlis. Però entra de | seguida | al palau, a canviar-te de vestit. No consentiré que sopis amb aquest | aclaparat pels anys. Antígona "Prou sé que, pel que vaig de | seguida | a fer, em glorificaran estúpidament al llarg del temps, fins a la | , i el primer cop de l'arma m'obre amb el crani les portes de l'Hades. De | seguida | caurà el segon, que serà l'últim, i els meus ulls entelats per la mort no | tràngols que els poetes i els mitògrafs m'atribueixen, però m'assereno de | seguida | i m'aplico a vetllar pels meus interessos econòmics, tan importants com | a l'espai comences a bogejar i puges més del compte, el sol et fondrà de | seguida | el gruix de la substància, cauràs al mar i t'hi negaràs, perquè em serà | enutjós assumpte, ni una ombra de risc. Quan li convingui, que serà de | seguida | , induirà, arter i dolç, la seva dona a penjar-se i llançarà una còmoda | m'encerclava, m'anava conduint a poc a poc —des d'avui de pressa, de | seguida | — cap a la mort. Per una raó o una altra, li convé la meva mort, ara | de ma habitació!" Amb aquestes paraules l'hauria poguda saludar, i de | seguida | l'hauria vista a la seva ment com una llar tranquil·la, amb el foc encès, | darrera. L'havien reconegut. A tot el barri —a tot el poble— es sabria de | seguida | la seva arribada. Tino Costa s'avançà cap a la porta i trucà. Només ara | la situació, pel seu isolament i per la soledat que l'envoltava. Baixà de | seguida | a parlar amb el seu germà i, d'acord amb ell, que li avançà i tot algun | futurs esposos. —No està, que diguéssim, massa enamorada —això es veu de | seguida | —; però el temps ho arranjarà tot. Ell és un minyó excel·lent: Mila es | moments causà en el seu esperit una profunda impressió i s'esforçà de | seguida | per entrar-hi en contacte. La figura noble i serena de l'ancià, amb el | en un llac tranquil, travessava llavors una inquietud. Els abaixà de | seguida | i no contestà cap paraula. D'ençà d'aquell dia l'ancià Baldà aparegué | comprengué que també la professora desitjava el seu retorn. Es canvià de | seguida | de vestit i vingué amb nosaltres al col·legi. L'alegria que tingué | La mare s'està a la cuina que rebenta de plorar. I, de | seguida | , sense transició, sense pietat: El dia que es féu l'enterro... "El dia | tan canviada! Però després, reflexionant, car la imatge emplenà de | seguida | els meus pensaments, et vaig veure de sobte en un bell record molt llunyà | una mica i escoltà, esverat. A dalt al pis es sentien passos i, de | seguida | , es sentí la veu de la mare que cridava Mila. Ell la mirà: —Mila... — | pensat l'ocell aixeca el vol. Quan el vaig veure amb ella vaig dir-ho de | seguida | : s'acabarà: seure de ca no pot durar. Candaina el mirava en silenci. La | a la reixa i el cridà de cara a l'interior, on res no es distingia. I de | seguida | veié les mans del germà arrapades als ferros; distingí confusament el | de Santa Maria havia romàs més d'una hora a la casa, i va dir-se de | seguida | que l'havia passada tota parlant amb Mila sobre l'assumpte de Tino Costa; | estrènyer commogut. Això no obstant, en el rostre de l'amic descobrí de | seguida | quelcom que li torbà l'alegria. S'esforçà, amb tot, a no pensar-hi. Li | no haguera tornat enrera. A penes vaig parlar amb ella ja vaig veure de | seguida | que no podria prescindir de la seva companyia. Si ella se n'anava, si la | es sentí a l'instant abatut, comprenent la inutilitat del seu esforç. De | seguida | , Tino Costa suavitzà: —L'estimo, sí: és com si encara no hagués estimat | seva vida. Tino Costa, ja tard, tornà ara a la idea que havia tingut de | seguida | al moment de conèixer Mila: no tornar-la a veure. Fou una trista | i la feia oblidar de tot. Joan del Santo, per altra banda, se n'anà de | seguida | a la ribera, d'on no pujaria sinó un cop cada setmana, el dissabte. Mila | la idea que em guiava; amb l'excusa que portava pressa m'ha deixat de | seguida | . Aquests dies fuig de la gent; diria's que té por que ell no s'enfadi si | sentia ja penedida; la mà amb què li havia pegat semblava cremar-li, i de | seguida | li hauria demanat al seu fill perdó pel seu acte insensat. No ho va fer | còlera cega, amb els ulls que llançaven foc, maleint-la, per a caure de | seguida | després com fulminat pel llamp. Maria Àgueda, davant d'això, es deia |
|