DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
seguir M 4 oc.
seguir V 43345 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb seguir Freqüència total:  43349 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

dels Benaurats. Zeus va quedar, doncs, l'amo, però de primer va haver de seguir una dura i llarga guerra, la Titanomàquia. Els titans encadenats per
despullat de l'armadura d'or, t'han pres la brillant espasa, i ja no pots seguir les caceres del cel, acompanyat del teu gos. No avançaràs més d'illa en
llum meridiana. "El preu no importa, les despeses no compten. Alça't, segueix-me, apressa't. Viatjarem en un avió de model moderníssim, un avió que
els criminals que s'acollien a la seva benevolència. Ens cansarem més a seguir-lo? En anar envellint, el tenim, malcontents, cada cop en menys estima.
molt afilada, l'altre de plom, de punta roma, però tots dos eficaços. Segueixen curses i súpliques d'amor, que són desateses. La noia, quan es veu molt
però practico l'altruisme", concedia l'oncle Nicolau Mutsu-Hito. "Seguiré el seu consell", va decidir, valenta, Cassandra. I, abandonant
palpita i busca, en morir, "dominae vestigia". I tot el que segueix, tètric però atenuat per un somriure amable, fins que les venjatives
mans. "Sí", confirmava Pulcre Trompel·li. "I el cas és que tampoc no segueixen al peu de la lletra el text que han triat." "Oh tu, que sojornes als
més. Pujàveu cap a la claror. Tu anaves davant, la pàl·lida rescatada et seguia. Com que el pensament és lliure, tu et preguntaves: "Quin aspecte
fulles de grat, per adornar-se amb elles i coronar-se'n. Les nimfes el seguien mentre vagarejava. Errant sense pausa i sense fatiga, va conèixer pam a
serà el teu marit. No, avui no. No fóra considerat decorós, i hem de seguir els costums assenyats de la terra." Però la per complet nua i fràgil
avui a arriscar-nos", va decidir el pare. "Jo traçaré el camí i tu em seguiràs. Però ets més atrevit que intel·ligent. Recorda que aquests apèndixs,
no regalimosos de sàvia voluptat, de Pulcre Trompel·li. Thànatos "Si em segueixes pels camins de l'abstracció i t'endinses o t'abismes en la idea, el teu
salvatges de què, ja d'infant, l'havien fet objecte. La cosa succeí com segueix: Candi baixava un dia pel carrer, en direcció a casa seva. Era molt
res, Sileta? Que et faig por? —No... —Com està el teu pare? —Segueix igual. I callà, encara més encesa de galtes. —I Candiet? —No hi és;
a dissimular per no torbar aquella atmosfera de felicitat que la seguia pertot i, sobretot, per no torbar la venturosa excitació que animava el
o poc menys, quan es pronunciava el seu nom. Mila aquella nit, la que seguí a l'arribada d'ell, sense conèixer-lo, hi pensà moltes vegades, i, el que
que anés a ciutat, que tornés o que no tornés —era indiferent—, però que seguís aquell camí. "Per aquest camí arribaràs lluny. Si l'abandones trairàs el
salvades aquestes deficiències, la història que escoltà Mila era així com segueix: Tino Costa havia nascut en una època turbulenta, entre soroll de trets,
vegada. —/Voy a ver si\... Es destacà dels seus companys i la seguí un tros de carrer enllà fins que l'aconseguí. —/¿Me permite que la
a pensar si no faria millor anant-se'n del poble i deixant que la noia seguís el seu destí. Tot això havia engendrat en ell un estat d'indecisió, de
d'anar-la a veure amb l'assiduïtat que hauria volgut, car ell, si hagués seguit el seu desig, no s'hauria allunyat d'ella ni un sol moment. Avui, malgrat
punt que matinar. Paciència i fia en el teu oncle. —És que Mila... —Res! Seguí un silenci. —Maleïda l'hora que va pensar a venir! —digué el vell
dama, coberta amb un ample capell, agençada amb robes costoses, i els seguia el "dimoni gros", sota la disfressa del qual s'ocultava el padrí de
a la paret. Quim Bisa pensà: "Deu estar begut!" S'aixecà i el seguí al carrer. III /@Mal quem lhe resiste Mal quem lhe obedece\.@ Camoens
trista i callada. Havia corregut devers ell amb tanta alegria! El seguí durant un moment caminant al seu costat. De sobte, li agafà la mà i la hi
en aquell camí, que li hauria dit de seguida: "Anem", i l'hauria seguit sense vacil·lar allà on ell hagués volgut portar-la. Aquest record era un
de Candaina corria enmig de la nit i de la pluja, com un foll. Havia seguit Mila un bon tros de carrer tot cridant-la, sense saber per què, tal
corria ja desenfrenadament cap a casa de Tino Costa. Dos o tres homes el seguien alguns passos darrera seu; dos altres s'havien deturat per ajudar Quim
insinua un gest d'irritació; es detura, es desvia bruscament del camí que seguia, i avança decidit en una nova direcció. El que està fet, fet està!
davant el seu record voldria repetir el gest: voldria repetir-l'hi i seguir el seu camí. Però ell, en el fons, ara davant aquesta idea, s'adona que no
l'hospital, i potser millor encara, a la fossa. Llavors la nena..." I no seguí. —Escolta... En aquell moment es sentiren els passos d'algú que
Era incapaç de dominar aquella íntima i desagradosa excitació que seguia en ell a cada arravatament de violència; els seus nervis, destrempats,
d'haver fet cas de les veus que li aconsellaven partir, en lloc d'haver seguit aquell camí on tots els seus sentits el cridaven. "Mila, estimada meva
tornà a suplicar-li: —Entrem; t'ho prego. Em moro de set. Ella el seguí. Amb les primeres llums de l'alba Tino Costa tornava al seu pis. Anava
com la seva mestressa romania llargues estones abstreta, mirant al lluny, seguint amb els ulls la cinta del camí. A voltes roman així tanta estona que
volta fou a causa de l'Arcisa, la vella. Mila se'n queixà: —Per què em segueix sempre i a totes bandes, pare? No puc donar un pas que no la vegi. —Però
tot, no podria ésser plenament feliç. Una vegada aconseguit això, Mila el seguirà on ell vulgui: si a la capital, a la capital; si al poble, al poble;
. Va ajudar-la a aixecar-se i la dugué cap a la masia. Mila ara la seguia submisa, recolzada al seu braç i sanglotava. La dugué fins al llit;
que li parlessin d'ell. Potser sí que hauria estat preferible per a ell seguir el consell d'aquella noia: ajudar-la en allò que pogués, però abstenir-se
s'endinsà per un fosc passadís i tornà poc després, fent-li senyal que la seguís. Ella estava adormida. Tino Costa s'apropà al llit tremolant. Sentia una
; ella deurà ser casada, ¿no se'n va anar ell per això, per a què ella seguís el seu destí? Potser deurà tenir fills; ell no la veurà. No la veurà,
Xindo, el vigilant, l'havia saludat sense conèixer-lo i que el va anar seguint un bon tret pensant qui podia ésser, tement que no es tractés d'algun
foraster, i vaig dir-me: "Què deu buscar ací aquest paio? El vaig seguir un bon tros tot dissimulant... Un jove l'interrompé rient: —No les tenies
rigueren. —No em digueu res —somrigué el vigilant assentint—. El vaig seguir un bon tros —continuà—, i quan vaig veure que enfilava el carrer d'ells,
Mira Sileta, mare!" Sa mare continuava sorda a les seves veus: ella seguia lliurada en cos i ànima al seu esfereïdor combat amb les aigües. Amb una
en cos i ànima al seu esfereïdor combat amb les aigües. Amb una mà seguia estrenyent-se'l contra el pit, i amb l'altra bracejava sense repòs dins
terrible, amb el seu secret. "Mare, mare; tinc por!" Maria Àgueda seguia la seva lluita tenaç amb les aigües; no podia descansar: abandonar-se un
d'allí. Ella pregava, es resistia. Després deixà de resistir-se i les seguí, però sense deixar de parlar. Ara ho feia en veu alta, a la nit. —Quan
Àgueda, vina... —Sí, Càndia... No em volen deixar veure el meu fill. —La seguí com una nena, dòcil i somrient—. Són dolents, Càndia. Volien matar-me. No

  Pàgina 1 (de 867) 50 següents »