Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

dels Benaurats. Zeus va quedar, doncs, l'amo, però de primer va haver de	seguir	una dura i llarga guerra, la Titanomàquia. Els titans encadenats per
despullat de l'armadura d'or, t'han pres la brillant espasa, i ja no pots	seguir	les caceres del cel, acompanyat del teu gos. No avançaràs més d'illa en
llum meridiana. "El preu no importa, les despeses no compten. Alça't,	segueix	-me, apressa't. Viatjarem en un avió de model moderníssim, un avió que
els criminals que s'acollien a la seva benevolència. Ens cansarem més a	seguir	-lo? En anar envellint, el tenim, malcontents, cada cop en menys estima.
molt afilada, l'altre de plom, de punta roma, però tots dos eficaços.	Segueixen	curses i súpliques d'amor, que són desateses. La noia, quan es veu molt
però practico l'altruisme", concedia l'oncle Nicolau Mutsu-Hito. "	Seguiré	el seu consell", va decidir, valenta, Cassandra. I, abandonant
palpita i busca, en morir, "dominae vestigia". I tot el que	segueix	, tètric però atenuat per un somriure amable, fins que les venjatives
mans. "Sí", confirmava Pulcre Trompel·li. "I el cas és que tampoc no	segueixen	al peu de la lletra el text que han triat." "Oh tu, que sojornes als
més. Pujàveu cap a la claror. Tu anaves davant, la pàl·lida rescatada et	seguia	. Com que el pensament és lliure, tu et preguntaves: "Quin aspecte
fulles de grat, per adornar-se amb elles i coronar-se'n. Les nimfes el	seguien	mentre vagarejava. Errant sense pausa i sense fatiga, va conèixer pam a
serà el teu marit. No, avui no. No fóra considerat decorós, i hem de	seguir	els costums assenyats de la terra." Però la per complet nua i fràgil
avui a arriscar-nos", va decidir el pare. "Jo traçaré el camí i tu em	seguiràs	. Però ets més atrevit que intel·ligent. Recorda que aquests apèndixs,
no regalimosos de sàvia voluptat, de Pulcre Trompel·li. Thànatos "Si em	segueixes	pels camins de l'abstracció i t'endinses o t'abismes en la idea, el teu
salvatges de què, ja d'infant, l'havien fet objecte. La cosa succeí com	segueix	: Candi baixava un dia pel carrer, en direcció a casa seva. Era molt
res, Sileta? Que et faig por? —No... —Com està el teu pare? —	Segueix	igual. I callà, encara més encesa de galtes. —I Candiet? —No hi és;
a dissimular per no torbar aquella atmosfera de felicitat que la	seguia	pertot i, sobretot, per no torbar la venturosa excitació que animava el
o poc menys, quan es pronunciava el seu nom. Mila aquella nit, la que	seguí	a l'arribada d'ell, sense conèixer-lo, hi pensà moltes vegades, i, el que
que anés a ciutat, que tornés o que no tornés —era indiferent—, però que	seguís	aquell camí. "Per aquest camí arribaràs lluny. Si l'abandones trairàs el
salvades aquestes deficiències, la història que escoltà Mila era així com	segueix	: Tino Costa havia nascut en una època turbulenta, entre soroll de trets,
vegada. —/Voy a ver si\... Es destacà dels seus companys i la	seguí	un tros de carrer enllà fins que l'aconseguí. —/¿Me permite que la
a pensar si no faria millor anant-se'n del poble i deixant que la noia	seguís	el seu destí. Tot això havia engendrat en ell un estat d'indecisió, de
d'anar-la a veure amb l'assiduïtat que hauria volgut, car ell, si hagués	seguit	el seu desig, no s'hauria allunyat d'ella ni un sol moment. Avui, malgrat
punt que matinar. Paciència i fia en el teu oncle. —És que Mila... —Res!	Seguí	un silenci. —Maleïda l'hora que va pensar a venir! —digué el vell
dama, coberta amb un ample capell, agençada amb robes costoses, i els	seguia	el "dimoni gros", sota la disfressa del qual s'ocultava el padrí de
a la paret. Quim Bisa pensà: "Deu estar begut!" S'aixecà i el	seguí	al carrer. III /@Mal quem lhe resiste Mal quem lhe obedece\.@ Camoens
trista i callada. Havia corregut devers ell amb tanta alegria! El	seguí	durant un moment caminant al seu costat. De sobte, li agafà la mà i la hi
en aquell camí, que li hauria dit de seguida: "Anem", i l'hauria	seguit	sense vacil·lar allà on ell hagués volgut portar-la. Aquest record era un
de Candaina corria enmig de la nit i de la pluja, com un foll. Havia	seguit	Mila un bon tros de carrer tot cridant-la, sense saber per què, tal
corria ja desenfrenadament cap a casa de Tino Costa. Dos o tres homes el	seguien	alguns passos darrera seu; dos altres s'havien deturat per ajudar Quim
insinua un gest d'irritació; es detura, es desvia bruscament del camí que	seguia	, i avança decidit en una nova direcció. El que està fet, fet està!
davant el seu record voldria repetir el gest: voldria repetir-l'hi i	seguir	el seu camí. Però ell, en el fons, ara davant aquesta idea, s'adona que no
l'hospital, i potser millor encara, a la fossa. Llavors la nena..." I no	seguí	. —Escolta... En aquell moment es sentiren els passos d'algú que
Era incapaç de dominar aquella íntima i desagradosa excitació que	seguia	en ell a cada arravatament de violència; els seus nervis, destrempats,
d'haver fet cas de les veus que li aconsellaven partir, en lloc d'haver	seguit	aquell camí on tots els seus sentits el cridaven. "Mila, estimada meva
tornà a suplicar-li: —Entrem; t'ho prego. Em moro de set. Ella el	seguí	. Amb les primeres llums de l'alba Tino Costa tornava al seu pis. Anava
com la seva mestressa romania llargues estones abstreta, mirant al lluny,	seguint	amb els ulls la cinta del camí. A voltes roman així tanta estona que
volta fou a causa de l'Arcisa, la vella. Mila se'n queixà: —Per què em	segueix	sempre i a totes bandes, pare? No puc donar un pas que no la vegi. —Però
tot, no podria ésser plenament feliç. Una vegada aconseguit això, Mila el	seguirà	on ell vulgui: si a la capital, a la capital; si al poble, al poble;
. Va ajudar-la a aixecar-se i la dugué cap a la masia. Mila ara la	seguia	submisa, recolzada al seu braç i sanglotava. La dugué fins al llit;
que li parlessin d'ell. Potser sí que hauria estat preferible per a ell	seguir	el consell d'aquella noia: ajudar-la en allò que pogués, però abstenir-se
s'endinsà per un fosc passadís i tornà poc després, fent-li senyal que la	seguís	. Ella estava adormida. Tino Costa s'apropà al llit tremolant. Sentia una
; ella deurà ser casada, ¿no se'n va anar ell per això, per a què ella	seguís	el seu destí? Potser deurà tenir fills; ell no la veurà. No la veurà,
Xindo, el vigilant, l'havia saludat sense conèixer-lo i que el va anar	seguint	un bon tret pensant qui podia ésser, tement que no es tractés d'algun
foraster, i vaig dir-me: "Què deu buscar ací aquest paio? El vaig	seguir	un bon tros tot dissimulant... Un jove l'interrompé rient: —No les tenies
rigueren. —No em digueu res —somrigué el vigilant assentint—. El vaig	seguir	un bon tros —continuà—, i quan vaig veure que enfilava el carrer d'ells,
Mira Sileta, mare!" Sa mare continuava sorda a les seves veus: ella	seguia	lliurada en cos i ànima al seu esfereïdor combat amb les aigües. Amb una
en cos i ànima al seu esfereïdor combat amb les aigües. Amb una mà	seguia	estrenyent-se'l contra el pit, i amb l'altra bracejava sense repòs dins
terrible, amb el seu secret. "Mare, mare; tinc por!" Maria Àgueda	seguia	la seva lluita tenaç amb les aigües; no podia descansar: abandonar-se un
d'allí. Ella pregava, es resistia. Després deixà de resistir-se i les	seguí	, però sense deixar de parlar. Ara ho feia en veu alta, a la nit. —Quan
Àgueda, vina... —Sí, Càndia... No em volen deixar veure el meu fill. —La	seguí	com una nena, dòcil i somrient—. Són dolents, Càndia. Volien matar-me. No

Pàgina 1 (de 915)

50 següents