DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
selecció F 3339 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2021)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb selecció Freqüència total:  3339 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

adversa de retop a les profundíssimes i necessàries lleis de la selecció natural de l'espècie humana. Perquè hem de morir a temps, no vegetar,
exagerat dir que cada una d'elles resulta un tipus excepcional, com una selecció i una superació de la raça més fresca i més amable de noies polinèsies.
del poble de Catalunya. Capítol IV Prohomia i gent de bé Selecció i oligarquia. No hi ha cultura possible sense una minoria selecta que en
que ja no són compartits. En aquesta darrera fase es prepara el canvi de seleccions socials: a l'oligarquia degenerada succeirà la nova minoria creadora, i
d'Amèrica li havia procurat una fortuna inimaginable, perquè gaudia d'una selecció important de sacerdots, missioners, polítics, generals i soldats, perquè
l'examinem més endavant. Des de 1638 una bona part de la selecció política catalana es disposà a respondre amb la força al cop d'Estat que
i refusen aquell Estat incomprensible, abstracte, corrupte i ineficaç. La selecció de fabricants i intel·lectuals es manifesta de manera claríssima a través
constant. No oblidem que la cavalleria és, com a premissa inevitable, una selecció "física" dels homes. Hom comprèn perfectament que si el cavaller hagués
de futbol en el qual el "Barcelona" va batre per tres gols a cap la selecció de Berlín, i la va eliminar del campionat d'Europa de "Ciutats en
I, pel meu gust, els més bells no són pas els "pura-sang"; la selecció excessiva "desanimalitza" —en el sentit que diem "deshumanitzar"—,
El camp regit per cada sistema consisteix, doncs, en una mostra la selecció de la qual, teòricament almenys, està confiada a l'atzar. Per aquesta
que és cert de la constitució del fet històric no ho és pas menys de la selecció. També des d'aquest punt de vista, l'historiador i l'agent històric
dos que a vós us explicaven això que nosaltres no ens expliquem. L'un, la selecció natural; l'altre, l'herència de caràcters adquirits. Darwin. —Si
el trencaclosques al revés. Mireu. Darwin. —Bé, però, ¿i la selecció? En aquest cas la selecció es faria al revés! Morgan. —Vós dèieu
revés. Mireu. Darwin. —Bé, però, ¿i la selecció? En aquest cas la selecció es faria al revés! Morgan. —Vós dèieu que la selecció
cas la selecció es faria al revés! Morgan. —Vós dèieu que la selecció natural és una mena de lluita per la vida en la qual triomfa el més
la cèl·lula, fins a l'Home. Morgan. —Doncs bé. Per explicar la selecció natural dèieu que en la lluita per la vida guanya el més fort. És a dir,
espècie, potser sí que ens arribaríem a entendre. Però la clau d'aquesta selecció, la vau enunciar per passar d'una espècie a una altra i així inventar la
el pla de construcció es complicava a cada generació per allò de la selecció natural. I, per tant, l'arquitecte era la mateixa Naturalesa.
més ni menys. El pla de construcció surt tot sol del conflicte entre la selecció i la Naturalesa. És un procedir molt simple. Es tracta de "matar" els
mateix. Mai la funció no crea l'òrgan. Aquí us diré com us deia en la selecció natural. És evident que en certa escala, molt limitada, l'ús augmenta i
les vostres millors observacions. Darwin. —M'heu dit que la selecció natural no era possible perquè cadascú té el seu món. Si dues
el fet que dintre de la mateixa espècie hi ha lluita i selecció. En una paraula, admeteu que tots els individus de la mateixa espècie
—Bo. Ara continuem repassant els vostres punts de mira. Hem quedat que la selecció només es fa entre individus de la mateixa espècie. Bo. La variació es fa
han donat cap esperança. Noteu que es tracta d'un procés estadístic de selecció negativa en la qual s'escau una rigorosa exterminació dels mal adaptats.
de l'home? Darwin. —¿Doncs per a què us serveix a vosaltres la selecció i la lluita per la vida? Morgan. —Tot el que la investigació ens
—Tot el que la investigació ens permet dir fins al moment és que la selecció és un procés secundari que queda clos dintre de la mateixa
que queda clos dintre de la mateixa espècie. L'arma de la selecció és la "mort" la qual cura d'esporgar i diferenciar, entre mutacions
posar un exemple per a indicar fins a quin punt, al vostre entendre, la selecció de les mutacions pot actuar en la formació de tipus nous?
el repàs que ens havíem proposat. Per ara hem repassat la variació i la selecció. Morgan. —Ah! sí. Després us he parlat de l'adaptació. Us
Al "canceller de ferro"! Si dels seus llibres en traieu el concepte de selecció, no en queda res. Paraules bullicioses, imatges acolorides. El qui ha
a renunciar que l'home sigui una simple diferenciació casual, portada per selecció i eliminant el més feble. Haeckel. —No voldria empastifar el
Hertwig. —En virtut de quin mecanisme? Haeckel. —De la selecció natural. Hertwig. —Heu comprovat la selecció natural?
—De la selecció natural. Hertwig. —Heu comprovat la selecció natural? Haeckel. —No és comprovable perquè cal fer-hi
—Principalment en dues observacions. 1··a Els avantatges de la selecció artificial. 2··a La descoberta de tipus intermedis entre dues
de tipus intermedis entre dues espècies pròximes. Hertwig. —La selecció artificial que havia fet tanta il·lusió a Darwin no passa d'ésser una
passa d'ésser una inspiració. Amb una cullerada de lògica hom fabrica la selecció natural. Tot o gairebé tot "manufactured by fantasy".
fantasy". Haeckel. —No. Es tracta de fets d'observació. La selecció de gallines feta amb destresa ha aconseguit tipus veritablement
amb destresa ha aconseguit tipus veritablement extraordinaris. La mateixa selecció de flors ha aconseguit mostres de jardí tan diferents de les flors
de Darwin ja no és una quimera. Creu, el temps posat al servei de la selecció pot fer evolucionar els individus d'una espècie a l'altra.
—Vinga. Hertwig. —Imagineu que vós sou l'encarregat de fer la selecció artificial de l'espècie cavallina. Us deixem sol en una illa i allí hi
deixeu els blancs. Se us ocorre fer altra cosa? Haeckel. —La selecció és això, anihilar, anihilar i anihilar. Hertwig. —Així hem
negres, què? Haeckel. —Tu saps de sobres que els mètodes de selecció artificial no permeten transformar les línies pures; per tant, et diria
forces. Hertwig. —Remarqueu si és migrada la influència de la selecció. Haeckel. —És que si poguéssim manejar fins a tal punt el
de tota la sèrie animal, segons les normes de variació casual i selecció del més fort, és igual que posar una màquina d'escriure en ple bosc,
totes les frases que no aportin un concepte clàssic. Aquesta selecció no cal dir que aniria a càrrec de la Naturalesa. Haeckel. —La
llibre i s'hi entusiasma fins al punt de dir que la seva doctrina de la "selecció" assenta sobre la idea que li ha inspirat la lectura dels "Assaigs" de
Nosaltres, per exemple, podíem retreure els conceptes morganians de selecció natural i d'evolució. I això ens permetria explicar el pas
Castle, havíem d'explicar com es modificaven els factors per efecte de la selecció. Tot plegat havia d'ésser precedit del concepte d'"espècie", matisant
salvar els desvalguts, per fer triomfar el feble, per posar traves a la selecció del més fort. Carrel proposa l'estudi d'una nova ciència, la

  Pàgina 1 (de 67) 50 següents »