| adversa de retop a les profundíssimes i necessàries lleis de la | selecció | natural de l'espècie humana. Perquè hem de morir a temps, no vegetar, |
| exagerat dir que cada una d'elles resulta un tipus excepcional, com una | selecció | i una superació de la raça més fresca i més amable de noies polinèsies. |
| del poble de Catalunya. Capítol IV Prohomia i gent de bé | Selecció | i oligarquia. No hi ha cultura possible sense una minoria selecta que en |
| que ja no són compartits. En aquesta darrera fase es prepara el canvi de | seleccions | socials: a l'oligarquia degenerada succeirà la nova minoria creadora, i |
| d'Amèrica li havia procurat una fortuna inimaginable, perquè gaudia d'una | selecció | important de sacerdots, missioners, polítics, generals i soldats, perquè |
| l'examinem més endavant. Des de 1638 una bona part de la | selecció | política catalana es disposà a respondre amb la força al cop d'Estat que |
| i refusen aquell Estat incomprensible, abstracte, corrupte i ineficaç. La | selecció | de fabricants i intel·lectuals es manifesta de manera claríssima a través |
| constant. No oblidem que la cavalleria és, com a premissa inevitable, una | selecció | "física" dels homes. Hom comprèn perfectament que si el cavaller hagués |
| de futbol en el qual el "Barcelona" va batre per tres gols a cap la | selecció | de Berlín, i la va eliminar del campionat d'Europa de "Ciutats en |
| I, pel meu gust, els més bells no són pas els "pura-sang"; la | selecció | excessiva "desanimalitza" —en el sentit que diem "deshumanitzar"—, |
| El camp regit per cada sistema consisteix, doncs, en una mostra la | selecció | de la qual, teòricament almenys, està confiada a l'atzar. Per aquesta |
| que és cert de la constitució del fet històric no ho és pas menys de la | selecció | . També des d'aquest punt de vista, l'historiador i l'agent històric |
| dos que a vós us explicaven això que nosaltres no ens expliquem. L'un, la | selecció | natural; l'altre, l'herència de caràcters adquirits. Darwin. —Si |
| el trencaclosques al revés. Mireu. Darwin. —Bé, però, ¿i la | selecció | ? En aquest cas la selecció es faria al revés! Morgan. —Vós dèieu |
| revés. Mireu. Darwin. —Bé, però, ¿i la selecció? En aquest cas la | selecció | es faria al revés! Morgan. —Vós dèieu que la selecció |
| cas la selecció es faria al revés! Morgan. —Vós dèieu que la | selecció | natural és una mena de lluita per la vida en la qual triomfa el més |
| la cèl·lula, fins a l'Home. Morgan. —Doncs bé. Per explicar la | selecció | natural dèieu que en la lluita per la vida guanya el més fort. És a dir, |
| espècie, potser sí que ens arribaríem a entendre. Però la clau d'aquesta | selecció | , la vau enunciar per passar d'una espècie a una altra i així inventar la |
| el pla de construcció es complicava a cada generació per allò de la | selecció | natural. I, per tant, l'arquitecte era la mateixa Naturalesa. |
| més ni menys. El pla de construcció surt tot sol del conflicte entre la | selecció | i la Naturalesa. És un procedir molt simple. Es tracta de "matar" els |
| mateix. Mai la funció no crea l'òrgan. Aquí us diré com us deia en la | selecció | natural. És evident que en certa escala, molt limitada, l'ús augmenta i |
| les vostres millors observacions. Darwin. —M'heu dit que la | selecció | natural no era possible perquè cadascú té el seu món. Si dues |
| el fet que dintre de la mateixa espècie hi ha lluita i | selecció | . En una paraula, admeteu que tots els individus de la mateixa espècie |
| —Bo. Ara continuem repassant els vostres punts de mira. Hem quedat que la | selecció | només es fa entre individus de la mateixa espècie. Bo. La variació es fa |
| han donat cap esperança. Noteu que es tracta d'un procés estadístic de | selecció | negativa en la qual s'escau una rigorosa exterminació dels mal adaptats. |
| de l'home? Darwin. —¿Doncs per a què us serveix a vosaltres la | selecció | i la lluita per la vida? Morgan. —Tot el que la investigació ens |
| —Tot el que la investigació ens permet dir fins al moment és que la | selecció | és un procés secundari que queda clos dintre de la mateixa |
| que queda clos dintre de la mateixa espècie. L'arma de la | selecció | és la "mort" la qual cura d'esporgar i diferenciar, entre mutacions |
| posar un exemple per a indicar fins a quin punt, al vostre entendre, la | selecció | de les mutacions pot actuar en la formació de tipus nous? |
| el repàs que ens havíem proposat. Per ara hem repassat la variació i la | selecció | . Morgan. —Ah! sí. Després us he parlat de l'adaptació. Us |
| Al "canceller de ferro"! Si dels seus llibres en traieu el concepte de | selecció | , no en queda res. Paraules bullicioses, imatges acolorides. El qui ha |
| a renunciar que l'home sigui una simple diferenciació casual, portada per | selecció | i eliminant el més feble. Haeckel. —No voldria empastifar el |
| Hertwig. —En virtut de quin mecanisme? Haeckel. —De la | selecció | natural. Hertwig. —Heu comprovat la selecció natural? |
| —De la selecció natural. Hertwig. —Heu comprovat la | selecció | natural? Haeckel. —No és comprovable perquè cal fer-hi |
| —Principalment en dues observacions. 1··a Els avantatges de la | selecció | artificial. 2··a La descoberta de tipus intermedis entre dues |
| de tipus intermedis entre dues espècies pròximes. Hertwig. —La | selecció | artificial que havia fet tanta il·lusió a Darwin no passa d'ésser una |
| passa d'ésser una inspiració. Amb una cullerada de lògica hom fabrica la | selecció | natural. Tot o gairebé tot "manufactured by fantasy". |
| fantasy". Haeckel. —No. Es tracta de fets d'observació. La | selecció | de gallines feta amb destresa ha aconseguit tipus veritablement |
| amb destresa ha aconseguit tipus veritablement extraordinaris. La mateixa | selecció | de flors ha aconseguit mostres de jardí tan diferents de les flors |
| de Darwin ja no és una quimera. Creu, el temps posat al servei de la | selecció | pot fer evolucionar els individus d'una espècie a l'altra. |
| —Vinga. Hertwig. —Imagineu que vós sou l'encarregat de fer la | selecció | artificial de l'espècie cavallina. Us deixem sol en una illa i allí hi |
| deixeu els blancs. Se us ocorre fer altra cosa? Haeckel. —La | selecció | és això, anihilar, anihilar i anihilar. Hertwig. —Així hem |
| negres, què? Haeckel. —Tu saps de sobres que els mètodes de | selecció | artificial no permeten transformar les línies pures; per tant, et diria |
| forces. Hertwig. —Remarqueu si és migrada la influència de la | selecció | . Haeckel. —És que si poguéssim manejar fins a tal punt el |
| de tota la sèrie animal, segons les normes de variació casual i | selecció | del més fort, és igual que posar una màquina d'escriure en ple bosc, |
| totes les frases que no aportin un concepte clàssic. Aquesta | selecció | no cal dir que aniria a càrrec de la Naturalesa. Haeckel. —La |
| llibre i s'hi entusiasma fins al punt de dir que la seva doctrina de la " | selecció | " assenta sobre la idea que li ha inspirat la lectura dels "Assaigs" de |
| Nosaltres, per exemple, podíem retreure els conceptes morganians de | selecció | natural i d'evolució. I això ens permetria explicar el pas |
| Castle, havíem d'explicar com es modificaven els factors per efecte de la | selecció | . Tot plegat havia d'ésser precedit del concepte d'"espècie", matisant |
| salvar els desvalguts, per fer triomfar el feble, per posar traves a la | selecció | del més fort. Carrel proposa l'estudi d'una nova ciència, la |
