▲
Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
sella F 357 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
DIEC2 DDLC BDLEX DCVB Sinònims CiT Termcat
Lema:  Coincident amb sella Freqüència total:  357 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
+
referències integrades

a cavall, car el seu pare li comprà, així que pogué mantenir-se dret a la sella, un pollí negre i llustrós, preferia conduir el birlotxo per l'Esplanada
podria identificar aquesta peça amb la bossa de cuiro que, penjada de la sella, servia per a estotjar-hi la contera de la llança quan, a cavall, es
que hem estudiat en aquest capítol. Quan la documentació d'arxiu esmenta selles, estreps o esperons és difícil de saber si es refereix a elements
de la Bíblia de Roda i del Beatus de Torí, que munten a la brida, amb selles d'arçons alts i amb esperons senzills, no porten els cavalls protegits
al comte Ramon II de Ribagorça. S'hi esmenten frens d'argent i granats, selles granades, esperons d'argent, descomptant-hi armes de gran riquesa. Els
i fins i tot allò que està en relació amb el cavall de lluita (esperons, sella, etc.). Els escriptors i els cavallers medievals no respectaren aquella
Pel que fa als guarniments del cavall de guerra Ramon Llull esmenta la sella, el fre, la testera i a més els esperons. No en
testeres daurades ("quandam testariam equi deauratam"), i una sella de cuiro, que es deia sella cuirenya, amb fre, regnes i capçanes
testariam equi deauratam"), i una sella de cuiro, que es deia sella cuirenya, amb fre, regnes i capçanes de seda roja ("sellam
en el llenguatge actual i corrent és la corretja que manté penjat a la sella l'estrep, ací té la funció de suportar la llança, sens dubte en posició
l'arnès del cavall, Pere March fa unes lleugeres indicacions sobre la sella ("La ceyla que¢l cavayl portarà sus l'esquina és fort rique e
quan hom lluitava a peu (cavalcant era protegit per l'arçó davanter de la sella). Recordem que en l'arnès de Milà comprat el 1425 per a ús de
pitrals i les groperes. Hom s'hi refereix, encara, a la sella, els estreps i a alguna característica de les regnes.
o escarselles, de l'arnès del cavaller (§ 55). En divisar la sella els cavallers signants de lletres de batalla solen precisar si volen
que l'arçó davanter protegia el baix ventre del cavaller. Respecte a la sella acerada o desacerada Joan Tolsà (1432) no mostra preferències:
Joanot Martorell, al /Tirant lo Blanch\, també es refereix a les selles acerades: "quatre cavalls sicilians molt grans e bells, ab les
de batalla (1418, 1437, 1447, 1462, 1490), possiblement eren selles de muntar a la brida, o sia amb estreps llargs. Quan Perere de So i de
que "silla de la guisa" volia dir en castellà, precisament, sella de la brida. Altres vegades els cavallers exigeixen de muntar a la brida
exigeixen de muntar a la brida (1464, 1472, 1485, 1518). Les selles de cosser eren d'antiquíssima tradició catalana. Al /Cantar del
sobre calças... L'aragonès Ximèn d'Urrea (1482) divisa selles de la gineta, o sia amb els estreps curts, a l'estil moresc: "el
alguns casos d'indiferència ("cascun, si¢s volrà, puxe'n [a la sella] ligar los streps", 1403; "los streps ligats o desligats, cascú a
una axeta o maça". Aquestes es portaven penjades a l'arçó de la sella, car Alfons el Magnànim posseïa "tres atxetes ytalianes, per portar
espasa i llança "acostumades de portar en guerra" (1439), amb sella, elmet i llança "tal com comunament se porten en guerra"
Pere Maça (1418) enumera tot un seguit de maestries de la sella del corser: "sens ales, borreus, cadenes, baldes ne altres
ne altres maestries". Són elements adequats per a subjectar la sella, i cal anotar que el mot "borreus", indiscutible als
onze i les dotze havem vist passar cap als Plans uns matxos guarnits, amb sella i estreps, i uns homes estranys vestits de gitano de teatre. La gent
de plata, l'alegre manta vermella que ella, pobra, havia estès damunt la sella perquè el seu amat anés assegut còmodament. Al cap d'una mica, també la
Quina sorpresa en arribar als prats de dalt! S'estan suspesos com una sella verda entre les valls. Mentre les arestes abruptes de Carençà guarden
que culmina amb l'aparició del Sant Jordiet, al cim del castell i a la sella d'un cavall blanc. Algunes precisions Els papers principals de la festa
llei de gentils cavalleries. Amples d'estreps, encaixonats dins l'alta sella, voleiant la coloraina dels vestits, intonses cues i crineres, sembla que
amb el mateix afany amb que vivia retirat del món, pujant al terrat de la sella, a la caiguda de la tarda, a meditar sobre Déu i els homes, perquè mogut
entaforarse. A la tarda, de tornada, quan gayrebé ni'm podía tendre a la sella per lo amorrat a terra que la pendent feya anar el cavall, he dit al
un castell que contenia seients per a quinze persones, i una manta de sella de teixit d'or, de la grandària d'una catifa ordinària. No hi havia
sense aturar la mula i mentre brandava el seu cos engalvanit damunt la sella—. Com voleu que vagi?... Van fent! I anaven fent, cert; és a dir
i la finestra, pel cap baix de tres pams de volada porta penjada la sella i tots els arreus d'una mula de marxa, tots plens de calats i repujats,
del matí arribàrem a cavall de muls, més avesats a llaurar que a portar sella, a Civís a les deu tocades; tocades no sé on, perquè Civís era, més aviat
el passar tantes hores a cavall. No fa cap alta prominència sobre la sella, i hi està assegut d'una certa manera i amb una mena d'elasticitat com si
de casa. Repara què vull dir? Al pati de casa. Jo vaig saltar sobre la sella fent arrambar a la pica d'aigua l'animal i vaig sortir a cavall cap el
I em vaig fer fer pel baster una funda expressa cosida al davant de la sella. Repares què vull dir? Vet-ho aquí. Jo tot content i, més que content,
trifulques." "No he trobat millor amagatall per aquesta carta que la sella del cavall amb què ve en Llorenç a visitar-nos. Si tenim sort seguirem
de flama que li corregué per la cara i el deixà cec. Això el tombà de la sella. Ell sentí, aleshores, que les mans de la reina Alina li obrien el pit,
senyor... Tallafer no era amic d'audiències, i es regirà damunt la sella amb enuig. Alina s'ho mirava i callava; la conducta de Tallafer li anava
de món. Els altres carreters, els qui van a peu, els qui menen mules de sella i els qui vénen del molí amb l'ase carregat, ja s'acosten pressuts a la
del damunt com el cavall que s'encabrita per rebotre en l'aire la sella i el cavaller, l'autoritat del superior ni que fos aquest l'infant Don
espai de més avall. Un gall dindi dormia damunt una barra i una sella reposava damunt una buida menjadora. Un carruatge de viatgers estava
s'inclinà per una solució dilatòria: manà que lliguessin el culpable a la sella del cavall que portava el vi. Després, disposà la represa de la marxa i
que l'allunyaven del tema que volia imposar-se: una dona, una nova sella o alguna cosa relacionada amb la seva vida de soldat. Llavors mateix, com
li calla el que pensa de fer amb els Gegants. I es posa de peus a la sella, per arribar al trucador de les grans portes. El Drac Al primer truc, uns
provà de tirar-se a terra; però una rara força el tenia clavat damunt la sella. De sobte tres gossos, clapint sordament, aconseguiren el ruc, i
Tres llogats ajudaren a força d'espatlles el minyó a asseure's damunt la sella. El cavall, cap cot, feia una mirada de reüll melangiosa i escèptica.

  Pàgina 1 (de 8) 50 següents »