Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb sella |
Freqüència total: 357 |
CTILC1 |
a cavall, car el seu pare li comprà, així que pogué mantenir-se dret a la | sella | , un pollí negre i llustrós, preferia conduir el birlotxo per l'Esplanada | podria identificar aquesta peça amb la bossa de cuiro que, penjada de la | sella | , servia per a estotjar-hi la contera de la llança quan, a cavall, es | que hem estudiat en aquest capítol. Quan la documentació d'arxiu esmenta | selles | , estreps o esperons és difícil de saber si es refereix a elements | de la Bíblia de Roda i del Beatus de Torí, que munten a la brida, amb | selles | d'arçons alts i amb esperons senzills, no porten els cavalls protegits | al comte Ramon II de Ribagorça. S'hi esmenten frens d'argent i granats, | selles | granades, esperons d'argent, descomptant-hi armes de gran riquesa. Els | i fins i tot allò que està en relació amb el cavall de lluita (esperons, | sella | , etc.). Els escriptors i els cavallers medievals no respectaren aquella | Pel que fa als guarniments del cavall de guerra Ramon Llull esmenta la | sella | , el fre, la testera i a més els esperons. No en | testeres daurades ("quandam testariam equi deauratam"), i una | sella | de cuiro, que es deia sella cuirenya, amb fre, regnes i capçanes | testariam equi deauratam"), i una sella de cuiro, que es deia | sella | cuirenya, amb fre, regnes i capçanes de seda roja ("sellam | en el llenguatge actual i corrent és la corretja que manté penjat a la | sella | l'estrep, ací té la funció de suportar la llança, sens dubte en posició | l'arnès del cavall, Pere March fa unes lleugeres indicacions sobre la | sella | ("La ceyla que¢l cavayl portarà sus l'esquina és fort rique e | quan hom lluitava a peu (cavalcant era protegit per l'arçó davanter de la | sella | ). Recordem que en l'arnès de Milà comprat el 1425 per a ús de | pitrals i les groperes. Hom s'hi refereix, encara, a la | sella | , els estreps i a alguna característica de les regnes. | o escarselles, de l'arnès del cavaller (§ 55). En divisar la | sella | els cavallers signants de lletres de batalla solen precisar si volen | que l'arçó davanter protegia el baix ventre del cavaller. Respecte a la | sella | acerada o desacerada Joan Tolsà (1432) no mostra preferències: | Joanot Martorell, al /Tirant lo Blanch\, també es refereix a les | selles | acerades: "quatre cavalls sicilians molt grans e bells, ab les | de batalla (1418, 1437, 1447, 1462, 1490), possiblement eren | selles | de muntar a la brida, o sia amb estreps llargs. Quan Perere de So i de | que "silla de la guisa" volia dir en castellà, precisament, | sella | de la brida. Altres vegades els cavallers exigeixen de muntar a la brida | exigeixen de muntar a la brida (1464, 1472, 1485, 1518). Les | selles | de cosser eren d'antiquíssima tradició catalana. Al /Cantar del | sobre calças... L'aragonès Ximèn d'Urrea (1482) divisa | selles | de la gineta, o sia amb els estreps curts, a l'estil moresc: "el | alguns casos d'indiferència ("cascun, si¢s volrà, puxe'n [a la | sella | ] ligar los streps", 1403; "los streps ligats o desligats, cascú a | una axeta o maça". Aquestes es portaven penjades a l'arçó de la | sella | , car Alfons el Magnànim posseïa "tres atxetes ytalianes, per portar | espasa i llança "acostumades de portar en guerra" (1439), amb | sella | , elmet i llança "tal com comunament se porten en guerra" | Pere Maça (1418) enumera tot un seguit de maestries de la | sella | del corser: "sens ales, borreus, cadenes, baldes ne altres | ne altres maestries". Són elements adequats per a subjectar la | sella | , i cal anotar que el mot "borreus", indiscutible als | onze i les dotze havem vist passar cap als Plans uns matxos guarnits, amb | sella | i estreps, i uns homes estranys vestits de gitano de teatre. La gent | de plata, l'alegre manta vermella que ella, pobra, havia estès damunt la | sella | perquè el seu amat anés assegut còmodament. Al cap d'una mica, també la | Quina sorpresa en arribar als prats de dalt! S'estan suspesos com una | sella | verda entre les valls. Mentre les arestes abruptes de Carençà guarden | que culmina amb l'aparició del Sant Jordiet, al cim del castell i a la | sella | d'un cavall blanc. Algunes precisions Els papers principals de la festa | llei de gentils cavalleries. Amples d'estreps, encaixonats dins l'alta | sella | , voleiant la coloraina dels vestits, intonses cues i crineres, sembla que | amb el mateix afany amb que vivia retirat del món, pujant al terrat de la | sella | , a la caiguda de la tarda, a meditar sobre Déu i els homes, perquè mogut | entaforarse. A la tarda, de tornada, quan gayrebé ni'm podía tendre a la | sella | per lo amorrat a terra que la pendent feya anar el cavall, he dit al | un castell que contenia seients per a quinze persones, i una manta de | sella | de teixit d'or, de la grandària d'una catifa ordinària. No hi havia | sense aturar la mula i mentre brandava el seu cos engalvanit damunt la | sella | —. Com voleu que vagi?... Van fent! I anaven fent, cert; és a dir | i la finestra, pel cap baix de tres pams de volada porta penjada la | sella | i tots els arreus d'una mula de marxa, tots plens de calats i repujats, | del matí arribàrem a cavall de muls, més avesats a llaurar que a portar | sella | , a Civís a les deu tocades; tocades no sé on, perquè Civís era, més aviat | el passar tantes hores a cavall. No fa cap alta prominència sobre la | sella | , i hi està assegut d'una certa manera i amb una mena d'elasticitat com si | de casa. Repara què vull dir? Al pati de casa. Jo vaig saltar sobre la | sella | fent arrambar a la pica d'aigua l'animal i vaig sortir a cavall cap el | I em vaig fer fer pel baster una funda expressa cosida al davant de la | sella | . Repares què vull dir? Vet-ho aquí. Jo tot content i, més que content, | trifulques." "No he trobat millor amagatall per aquesta carta que la | sella | del cavall amb què ve en Llorenç a visitar-nos. Si tenim sort seguirem | de flama que li corregué per la cara i el deixà cec. Això el tombà de la | sella | . Ell sentí, aleshores, que les mans de la reina Alina li obrien el pit, | senyor... Tallafer no era amic d'audiències, i es regirà damunt la | sella | amb enuig. Alina s'ho mirava i callava; la conducta de Tallafer li anava | de món. Els altres carreters, els qui van a peu, els qui menen mules de | sella | i els qui vénen del molí amb l'ase carregat, ja s'acosten pressuts a la | del damunt com el cavall que s'encabrita per rebotre en l'aire la | sella | i el cavaller, l'autoritat del superior ni que fos aquest l'infant Don | espai de més avall. Un gall dindi dormia damunt una barra i una | sella | reposava damunt una buida menjadora. Un carruatge de viatgers estava | s'inclinà per una solució dilatòria: manà que lliguessin el culpable a la | sella | del cavall que portava el vi. Després, disposà la represa de la marxa i | que l'allunyaven del tema que volia imposar-se: una dona, una nova | sella | o alguna cosa relacionada amb la seva vida de soldat. Llavors mateix, com | li calla el que pensa de fer amb els Gegants. I es posa de peus a la | sella | , per arribar al trucador de les grans portes. El Drac Al primer truc, uns | provà de tirar-se a terra; però una rara força el tenia clavat damunt la | sella | . De sobte tres gossos, clapint sordament, aconseguiren el ruc, i | Tres llogats ajudaren a força d'espatlles el minyó a asseure's damunt la | sella | . El cavall, cap cot, feia una mirada de reüll melangiosa i escèptica. |
|