DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
semblar M 13 oc.
semblar V 83127 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2020)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb semblar Freqüència total:  83140 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

a pledejar contra un germà seu, esmenta el Caos abans de tot i l'imagina, sembla, com un espai il·limitat, obert i buit. Gea, la matèria terrestre, de
detallar tot el que va sorgir de la resta d'aquella brutícia, perquè ens sembla que el silenci és la norma de la prudència que ens convé més d'adoptar en
i rares sorts. I tu, Àtropos, que ets la més baixa de nosaltres i sembles la més vella, desenrotlles sobre l'esfera del món un inacabable pergamí
que amagava la seva enorme pedanteria amb un somriure afable. Devia semblar plàcida i ser una mica grassona, amb un punt de sotabarba. "És la
durarà mil·lenaris. Per nosaltres, t'hi passaries tota l'eternitat, però sembla que a la fi un heroi t'alliberarà", comentaven, malagradosos, Poder i
més descendència, però a la meva edat la memòria flaqueja, i altrament em sembla que, si m'allargassava, et cansaria i t'avorriria. Val més que et
i les seves lleis ni tampoc el seu comportament moral, encara que ens sembli sovint no gens exemplar, no pas edificant. Tu, home, mesura de totes les
on es barregen Hèracles, els bous de Gerió i Forkys, que no et conto, per semblar-me, almenys en part, una fantasia. També m'afiguro que no és veritat que
seu aspecte més tètric. Hi ha, però, gossos divins. El constel·lat, que sembla que acompanya Orió, el gegant brutal i alhora delicat, en les seves
el càlid estiu, en aquestes manses ones. En enraonar tanta estona, em sembla que sento alhora un ample galop de nobles cavalleries, en plena
contaran potser al seu torn vells i eterns mites del nostre poble. Em sembla humà, doncs, que vagi penetrant, com a comiat, almenys de moment, en el
que veig tira més aviat, per la forma, a pebrot, i no em plauria de semblar xarona. Si per equivocació ho era, la victoriosa també en quedaria
"Per venjar la mort del seu marit Apsu, va organitzar, pel que sembla, contra els joves déus assassins, una revolta d'una host de monstres
de pits i melic i amb les mans tan estranyament ocupades." "Sembla que hi agiti un parell de cap-grossos, d'aquells que desfilaven abans a
versions, m'imagino que la darrera serà la que amb el seu xiscle em sembla a estones que crida: "Itis, Itis", el fill sacrificat amb una
plaer. "Tothom els temia." "Hi hauria alguna excepció. Perquè aquest sembla un bon xicot", contradeia la senyora Magdalena Blasi. "Sí", concedia
magnífic, armada d'un arc que potser no ha estrenat encara, perquè ens sembla nou de trinca, a defensar-se o a atacar. De qui o qui? No arrisquem cap
Un sàtir "Cal no confondre els sàtirs amb els silens. Tanmateix, sembla que Plató no els destriava amb prou nitidesa. I Pausànias afirmava que
jove. "Filla, que no em sents? És que la meva veu no és prou forta? Sembles com encantada. Hum, has llegit potser Maragall, aquest poeta perillós que
i tot—, s'esguardaven els uns als altres, interrogatius, perplexos. "Semblen contradictòries", vacil·lava, en un dolent rosalbacavà, la
sense cants d'ocells, de les velles oliveres cremades." Menelau "Em sembla que aquest bon home està força preocupat", va observar, amb la seva
senyoretes Eumènides", rectificava amb displicència el jurisconsult. Va semblar que les esmentades apaivagaven una espurna la còlera de la seva mirada i
i d'ell una filla, que ens va donar un nét preciós. O almenys m'ho sembla, però cal perdonar l'apassionada ceguesa de les àvies. Sí, vaig aprendre
d'acord, ni tan sols sobre l'etimologia del seu nom, que prové, segons sembla, d'edats esborrades. Com que no ens mortifica de passar per curiosos
deessa que mana de debò. La de Teseu, potser no ben injusta però que ens sembla excessiva, destrueix Hipòlit, un punt astuciós i força equívoc. Els
pensament del gambaire. "L'he odiada sempre, i per raons de pes, em sembla. Hauria ara de caure, com un catxap, en aquest parany mortal? No diré que
curta, durés, per satisfer les diverses raonables exigències del públic. Sembla que plàsticament va quedar molt ben resolt, una baralla que va plaure, i
"Quan troba pedres al seu pas, s'agita alegrement i canta. Després sembla altra volta enyoradissa: sembla que visqui en una espera constant de qui
pas, s'agita alegrement i canta. Després sembla altra volta enyoradissa: sembla que visqui en una espera constant de qui sap què." Per fi pensaren a
estat Tiago de Candaina, que va saber suportar-ho tot i esperar. Per fi semblava que Mila havia d'ésser seva, en premi a l'amor i a la constància
Una nostàlgia invencible l'havia cridat aleshores a Santa Maria; li semblava com si aquí l'esperés la promesa de no sabia quines profundes alegries.
en el malvat. Jo us dic que el gos no estarà gaire estona assegut. —Sembla com si portés una maledicció a sobre. —I la hi porta: jo ja li tinc
s'havien alliberat de llur vella apatia, i per a les terres varen semblar ressuscitar els dies de l'antiga prosperitat. Joan del Santo n'havia fet
per veure si la ronda es deturaria sota el seu balcó perquè li havia semblat que l'hereu de Candaina l'havia mirada amb ull amable." Però Tiago només
—Com que viuen gairebé separats! —Mireu en Jeroni —digué un altre—: sembla que l'hagin encantat. —Què et passa, Jeroni? Quina en rumies? L'al·ludit
els mirà com despertant. —Pensava en ella, en la mestressa... Quina dona! Sembla impossible que pugui haver-hi dones com aquesta. Sembla una cosa de
Quina dona! Sembla impossible que pugui haver-hi dones com aquesta. Sembla una cosa de somni: tot jo tremolava, i se'm segaven les cames. Sabeu què
voluntat de la noia envers aquell desig general. Mila finalment acceptà i semblà fins i tot que ho feia amb alegria. Una ona de satisfacció va recórrer el
tot, no es convencé: ella sospirava en secret, i per primera vegada li semblava com si es trobés presonera a la vida. Durant molt de temps es sentí
belles cançons. A Mila, en les cançons que li cantava la ronda, va semblar-li que sentia ressuscitar els seus somnis, que l'emplenaven d'una dolça
completa felicitat, però potser el pare s'hi sentí encara més. Tots dos semblaven entrar en porfídia per veure qui feia Mila objecte de més atencions.
picant, i el ball entrà en un ritme encara més mogut. El vell Candaina semblava haver-se oblidat de tot: dels seus anys, de la seva dona, de son fill,
En aquell moment, quan la festa era al bo i millor, i tot, a la sala, semblava girar al ritme vibrant de les notes de l'acordió, tocat per les àgils
vivia—, aprengués el govern de la casa. —Podríem sondejar Mila, què us en sembla? —Per mi, encantat —digué el pare—. Jo me'n vaig demà. El meu
acabà per dir-los que ho deixava tot a llurs mans, que obressin com els semblés millor. I com els veiés il·lusionats amb la idea que la boda es celebrés
de simpatia que endebades s'esforçava a foragitar de la seva ànima. Li semblava, en efecte, que aquell sentiment tenia per causa una temptació diabòlica.
i comprensió, i percebé, principalment, aquella singular simpatia que semblava envoltar-la com una resplendor. Mila va mirar-lo al seu torn, i va dir-
barrejada a un profund malestar, la corprengué: un íntim defalliment semblava flectar-li els genolls. Ell s'acostava amb el seu gec curt cenyit al cos;
anar-me'n eres així —assenyalava l'alçària amb la mà estesa, exagerant—: sembla que et vegi! I ja tenies la mateixa gràcia. Ara me n'adono, i et veig tan
ressuscitaven en ella amb ímpetu de torrentada, i tot en la seva ànima semblava cantar com un matí de primavera amb el ressò de la seva paraula. El temor

  Pàgina 1 (de 1663) 50 següents »