Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

grups d'herois de la Resistència, de les corporacions d'ex-captius	semites	, són previsibles. Constitueixen un clamor gairebé fisiològic, una reacció
llepissosa dels gats. Al costat dels negres, els diminuts i castigats	semites	hongaresos, amb un taparrabos de llustrina i amb el clatell a la
ganivets sobre l'impudor ensucrat dels negres i la lírica tristesa dels	semites	. Com que fa tanta calor a les cabines, les ombres s'estiren pels ponts,
anglès anomenat Salmon o Salomon, que, com el seu nom indica, era un	semita	com una casa. De fet, la reina Marau Taaroa era una mestissa de jueu i
qui la coneixien a fons afirmen que era una mestissa plena i vulgar, més	semita	que maori i carregada de pretensions. Jo no ho sé, però tot és possible
l'Església i l'illa els havien perseguits d'una manera cruel. L'esperit	semita	és així. A l'/Ateneo\, on feien gala d'estar per damunt de les
creure pels deu o dotze llinatges que aquí es tenen per tals; la moral	semita	, doncs, és una cosa que flota dins l'aire, en la qual estem tots més o
passat la setantena; ella i Bobby, l'únic fill que tingué del banquer	semita	, vivien encara a la casa del carrer Ample. A la vídua Xuclà, a les seves
La més colossal ignorància dels caràcters ètnics ens acusa de fenicis i	semites	. Si aquesta incapacitat de definir-nos, de limitar-nos i fixar-nos, és
i encara més ben dit hel·lènic, que difícilment acceptaran els	semites	, ni els germans. Jeroni Però aquí som al Mediterrani.
nodrit d'idees i de sentiments semítics i de complaure's, com qualsevol	semita	espellifat, a fer de Jeremies i a plorar davant del mur de les
l'Esglèsia i l'illa els havien perseguit d'una manera cruel. L'esperit	semita	és així. A l'Ateneo, que feien gala d'estar per damunt les
creure pels deu o dotze llinatges que aquí es tenen per tals: la moral	semita	, doncs, és una cosa que flota dins l'aire, en la qual esteim tots més o
germen embrionari d'organització: en altres termes, en les civilitzacions	semita	i ària, anteriors a la romana, hi hagueren ciutats i centres urbans, no
muralles. Tiro i Sidon, les ciutats fenícies que irradiaren la cultura	semita	fundada per Babilònia, eren vertaders Estats regits per reis, sense que
i decisiu. En els primers temps, Roma, seguint les petjades dels pobles	semites	i grecs, s'inspirà en la idea de la Ciutat-Estat; però, quan tingué de
defensa; el "pur" (recinte fortificat, fortalesa) dels pobles	semites	és el punt de partida de la ciutat. Però el règim feudal no permet el
i una mica solemne. Tenia les faccions i la gesticulació d'un	semita	del temps dels Evangelis, però més de la colla de Caifàs que de la
indo-europees, i fins, si bé no en tan gran escala, en les llengües	semites	, que fins sembla un fenomen natural, limitant-se els autors de
de Sumir i Accad —els pobles que habitaren la Mesopotàmia abans dels	semites	Assiris— serien de la família uraloaltaica, i més especialment de la
aleshores, una gran immigració de l'Aràbia del Sud, principalment de	semites	septentrionals, per a dedicar-se a la recol·lecció i el comerç de
de tradicions encara més velles. Ha estat escrita no sols en llengua	semita	majoritàriament, sinó que tota ho ha estat en mentalitat semita. Moltes
llengua semita majoritàriament, sinó que tota ho ha estat en mentalitat	semita	. Moltes vegades empra el símbol, el mite i la llegenda per a expressar
pels antics pobladors de Canaan; l'arameu, llengua parlada per grups de	semites	nòmades de la Mitja Lluna Fèrtil, que s'imposà com a llengua de relació
del qui la pronunciava i que es mantenia operant enllà del temps. Per als	semites	tenia la substancialitat del ruah, de l'esperit que es
el context geogràfic on s'inicià l'escriptura alfabètica, obra de pobles	semites	. Els primers escrits d'Israel foren consignats a base de l'alfabet fenici
25 s.), que probablement foren escrites per les tribus	semites	, que havien descobert un alfabet vers la meitat del segon milenni (Sinaí,
qual l'autoritat jueva o cristiana ha emès un judici d'autenticitat? Els	semites	inventaren l'escriptura alfabètica. El testimoniatge més antic, el tenim
més antic, el tenim en les inscripcions fetes per treballadors	semites	en la pedra de les mines egípcies al Sinaí (1800 al
Llurs relacions genètiques eren engarbuixades, puix que trobem un no	semita	, Arfaxad, com ascendent d'Eber. Això fa pressuposar una barreja de sang
Arfaxad, com ascendent d'Eber. Això fa pressuposar una barreja de sang	semita	i hurrita. L'emigració dels hebreus d'Haran cap a Canaan fou
de la història. Les primeres referències de l'existència d'un calendari	semita	podem fixar-les entre els segles XXVI-XXIV a. C., si més no,
o Anglaterra, puja en canvi, a l'Índia i als països negres, grocs i	semites	, els quals, dit sigui de pas i com tothom sap, constitueixen la part més
infortuni li ha vingut de l'altra banda de la Mediterrània, de l'àrea	semita	i dels seus voltants. L'home mesopotàmic i l'home persa foren afeccionats
en la part de l'estructura supeditada a la llunyana cosmogonia	semita	. Els dimonis blancs-verds-vermells i el dimoni negre, si acceptem aquesta
hauria costat de comprendre'l. L'evangelització va arribar amb l'onada	semita	, i això sí que ja és tota una altra qüestió. L'afany d'absolut, el
L'exemple és il·lustratiu i ens mostra fins a quin punt la cosmogonia	semita	pot soterrar i integrar una forma cultural anterior, però també fins a
que encara es va desenvolupant, i de la qual l'aparició de les religions	semites	més avançades és una simple ornamentació. És una batalla en la qual els
enclou raó hel·lènica, proporcionalitat mediterrània i passió	semita	, desequilibri asiàtic. Dogma i Mística. Però aquest fons que
veritable rival en el poder suprem. El fet que el Déu pare superior dels	semites	vingué a través d'aquella migració en massa, a establir la seva
/Kheta\ pels egipcis i /Heth\ o /Hatti\ pels	semites	i per ells mateixos, desplegaren un poder dins l'oest de tot de l'Àsia
La conca mitjana del Tigris sembla haver rebut una gran afluència de	semites	de l'onada canaanítica, almenys tan primisserament com Babilònia, i
tan actius com Elam i Aràbia, i a un clima més vigoritzador— aquests	semites	s'establiren més ràpidament i completa que els babilonis amb el caràcter
subsegüent declinar del vigor semític meridional, es manifestà entre els	semites	del nord una tendència a desenrotllar llur nacionalitat entorn de punts
aquest imperi morí amb ell, no ho sabem amb precisió. Una nova invasió de	semites	aràbigs, els Arameus, els quals ell atacà vora Mt. Bishis (Tell Basher),
anat atraient de les estepes de llevant i de migdia successives hordes de	semites	mig nomàdics. Cap a l'any 1000 abans de J.- C. aquestes hordes
d'Amarna i altres dades històriques egipcies sabem poblades fa temps amb	semites	canaanítics, havien d'aparèixer d'aleshores endavant sota una llum ben
desenrotllament social. Cal notar que el nostre testimoniatge, que altres	semites	siris s'havien dedicat a assentar en escrits propis, comença no gaire més
data, això és, estava reduïda al territori propiament dit dels seus	semites	agrícoles. Aquest estat de coses, sempre que apareix a través de la seva
que ja ha estat remarcada, constantment es revelà entre els	semites	orientals (en estar relativament lliures de tirania militar), en un

Pàgina 1 (de 3)

50 següents