×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb semita |
Freqüència total: 130 |
CTILC1 |
grups d'herois de la Resistència, de les corporacions d'ex-captius | semites | , són previsibles. Constitueixen un clamor gairebé fisiològic, una reacció | llepissosa dels gats. Al costat dels negres, els diminuts i castigats | semites | hongaresos, amb un taparrabos de llustrina i amb el clatell a la | ganivets sobre l'impudor ensucrat dels negres i la lírica tristesa dels | semites | . Com que fa tanta calor a les cabines, les ombres s'estiren pels ponts, | anglès anomenat Salmon o Salomon, que, com el seu nom indica, era un | semita | com una casa. De fet, la reina Marau Taaroa era una mestissa de jueu i | qui la coneixien a fons afirmen que era una mestissa plena i vulgar, més | semita | que maori i carregada de pretensions. Jo no ho sé, però tot és possible | l'Església i l'illa els havien perseguits d'una manera cruel. L'esperit | semita | és així. A l'/Ateneo\, on feien gala d'estar per damunt de les | creure pels deu o dotze llinatges que aquí es tenen per tals; la moral | semita | , doncs, és una cosa que flota dins l'aire, en la qual estem tots més o | passat la setantena; ella i Bobby, l'únic fill que tingué del banquer | semita | , vivien encara a la casa del carrer Ample. A la vídua Xuclà, a les seves | La més colossal ignorància dels caràcters ètnics ens acusa de fenicis i | semites | . Si aquesta incapacitat de definir-nos, de limitar-nos i fixar-nos, és | i encara més ben dit hel·lènic, que difícilment acceptaran els | semites | , ni els germans. Jeroni Però aquí som al Mediterrani. | nodrit d'idees i de sentiments semítics i de complaure's, com qualsevol | semita | espellifat, a fer de Jeremies i a plorar davant del mur de les | l'Esglèsia i l'illa els havien perseguit d'una manera cruel. L'esperit | semita | és així. A l'Ateneo, que feien gala d'estar per damunt les | creure pels deu o dotze llinatges que aquí es tenen per tals: la moral | semita | , doncs, és una cosa que flota dins l'aire, en la qual esteim tots més o | germen embrionari d'organització: en altres termes, en les civilitzacions | semita | i ària, anteriors a la romana, hi hagueren ciutats i centres urbans, no | muralles. Tiro i Sidon, les ciutats fenícies que irradiaren la cultura | semita | fundada per Babilònia, eren vertaders Estats regits per reis, sense que | i decisiu. En els primers temps, Roma, seguint les petjades dels pobles | semites | i grecs, s'inspirà en la idea de la Ciutat-Estat; però, quan tingué de | defensa; el "pur" (recinte fortificat, fortalesa) dels pobles | semites | és el punt de partida de la ciutat. Però el règim feudal no permet el | i una mica solemne. Tenia les faccions i la gesticulació d'un | semita | del temps dels Evangelis, però més de la colla de Caifàs que de la | indo-europees, i fins, si bé no en tan gran escala, en les llengües | semites | , que fins sembla un fenomen natural, limitant-se els autors de | de Sumir i Accad —els pobles que habitaren la Mesopotàmia abans dels | semites | Assiris— serien de la família uraloaltaica, i més especialment de la | aleshores, una gran immigració de l'Aràbia del Sud, principalment de | semites | septentrionals, per a dedicar-se a la recol·lecció i el comerç de | de tradicions encara més velles. Ha estat escrita no sols en llengua | semita | majoritàriament, sinó que tota ho ha estat en mentalitat semita. Moltes | llengua semita majoritàriament, sinó que tota ho ha estat en mentalitat | semita | . Moltes vegades empra el símbol, el mite i la llegenda per a expressar | pels antics pobladors de Canaan; l'arameu, llengua parlada per grups de | semites | nòmades de la Mitja Lluna Fèrtil, que s'imposà com a llengua de relació | del qui la pronunciava i que es mantenia operant enllà del temps. Per als | semites | tenia la substancialitat del ruah, de l'esperit que es | el context geogràfic on s'inicià l'escriptura alfabètica, obra de pobles | semites | . Els primers escrits d'Israel foren consignats a base de l'alfabet fenici | 25 s.), que probablement foren escrites per les tribus | semites | , que havien descobert un alfabet vers la meitat del segon milenni (Sinaí, | qual l'autoritat jueva o cristiana ha emès un judici d'autenticitat? Els | semites | inventaren l'escriptura alfabètica. El testimoniatge més antic, el tenim | més antic, el tenim en les inscripcions fetes per treballadors | semites | en la pedra de les mines egípcies al Sinaí (1800 al | Llurs relacions genètiques eren engarbuixades, puix que trobem un no | semita | , Arfaxad, com ascendent d'Eber. Això fa pressuposar una barreja de sang | Arfaxad, com ascendent d'Eber. Això fa pressuposar una barreja de sang | semita | i hurrita. L'emigració dels hebreus d'Haran cap a Canaan fou | de la història. Les primeres referències de l'existència d'un calendari | semita | podem fixar-les entre els segles XXVI-XXIV a. C., si més no, | o Anglaterra, puja en canvi, a l'Índia i als països negres, grocs i | semites | , els quals, dit sigui de pas i com tothom sap, constitueixen la part més | infortuni li ha vingut de l'altra banda de la Mediterrània, de l'àrea | semita | i dels seus voltants. L'home mesopotàmic i l'home persa foren afeccionats | en la part de l'estructura supeditada a la llunyana cosmogonia | semita | . Els dimonis blancs-verds-vermells i el dimoni negre, si acceptem aquesta | hauria costat de comprendre'l. L'evangelització va arribar amb l'onada | semita | , i això sí que ja és tota una altra qüestió. L'afany d'absolut, el | L'exemple és il·lustratiu i ens mostra fins a quin punt la cosmogonia | semita | pot soterrar i integrar una forma cultural anterior, però també fins a | que encara es va desenvolupant, i de la qual l'aparició de les religions | semites | més avançades és una simple ornamentació. És una batalla en la qual els | enclou raó hel·lènica, proporcionalitat mediterrània i passió | semita | , desequilibri asiàtic. Dogma i Mística. Però aquest fons que | veritable rival en el poder suprem. El fet que el Déu pare superior dels | semites | vingué a través d'aquella migració en massa, a establir la seva | /Kheta\ pels egipcis i /Heth\ o /Hatti\ pels | semites | i per ells mateixos, desplegaren un poder dins l'oest de tot de l'Àsia | La conca mitjana del Tigris sembla haver rebut una gran afluència de | semites | de l'onada canaanítica, almenys tan primisserament com Babilònia, i | tan actius com Elam i Aràbia, i a un clima més vigoritzador— aquests | semites | s'establiren més ràpidament i completa que els babilonis amb el caràcter | subsegüent declinar del vigor semític meridional, es manifestà entre els | semites | del nord una tendència a desenrotllar llur nacionalitat entorn de punts | aquest imperi morí amb ell, no ho sabem amb precisió. Una nova invasió de | semites | aràbigs, els Arameus, els quals ell atacà vora Mt. Bishis (Tell Basher), | anat atraient de les estepes de llevant i de migdia successives hordes de | semites | mig nomàdics. Cap a l'any 1000 abans de J.- C. aquestes hordes | d'Amarna i altres dades històriques egipcies sabem poblades fa temps amb | semites | canaanítics, havien d'aparèixer d'aleshores endavant sota una llum ben | desenrotllament social. Cal notar que el nostre testimoniatge, que altres | semites | siris s'havien dedicat a assentar en escrits propis, comença no gaire més | data, això és, estava reduïda al territori propiament dit dels seus | semites | agrícoles. Aquest estat de coses, sempre que apareix a través de la seva | que ja ha estat remarcada, constantment es revelà entre els | semites | orientals (en estar relativament lliures de tirania militar), en un |
|