DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
semita AI 63 oc.
semita M 63 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb semita Freqüència total:  126 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

grups d'herois de la Resistència, de les corporacions d'ex-captius semites, són previsibles. Constitueixen un clamor gairebé fisiològic, una reacció
llepissosa dels gats. Al costat dels negres, els diminuts i castigats semites hongaresos, amb un taparrabos de llustrina i amb el clatell a la
ganivets sobre l'impudor ensucrat dels negres i la lírica tristesa dels semites. Com que fa tanta calor a les cabines, les ombres s'estiren pels ponts,
anglès anomenat Salmon o Salomon, que, com el seu nom indica, era un semita com una casa. De fet, la reina Marau Taaroa era una mestissa de jueu i
qui la coneixien a fons afirmen que era una mestissa plena i vulgar, més semita que maori i carregada de pretensions. Jo no ho sé, però tot és possible
l'Església i l'illa els havien perseguits d'una manera cruel. L'esperit semita és així. A l'/Ateneo\, on feien gala d'estar per damunt de les
creure pels deu o dotze llinatges que aquí es tenen per tals; la moral semita, doncs, és una cosa que flota dins l'aire, en la qual estem tots més o
passat la setantena; ella i Bobby, l'únic fill que tingué del banquer semita, vivien encara a la casa del carrer Ample. A la vídua Xuclà, a les seves
La més colossal ignorància dels caràcters ètnics ens acusa de fenicis i semites. Si aquesta incapacitat de definir-nos, de limitar-nos i fixar-nos, és
i encara més ben dit hel·lènic, que difícilment acceptaran els semites, ni els germans. Jeroni Però aquí som al Mediterrani.
nodrit d'idees i de sentiments semítics i de complaure's, com qualsevol semita espellifat, a fer de Jeremies i a plorar davant del mur de les
l'Esglèsia i l'illa els havien perseguit d'una manera cruel. L'esperit semita és així. A l'Ateneo, que feien gala d'estar per damunt les
creure pels deu o dotze llinatges que aquí es tenen per tals: la moral semita, doncs, és una cosa que flota dins l'aire, en la qual esteim tots més o
germen embrionari d'organització: en altres termes, en les civilitzacions semita i ària, anteriors a la romana, hi hagueren ciutats i centres urbans, no
muralles. Tiro i Sidon, les ciutats fenícies que irradiaren la cultura semita fundada per Babilònia, eren vertaders Estats regits per reis, sense que
i decisiu. En els primers temps, Roma, seguint les petjades dels pobles semites i grecs, s'inspirà en la idea de la Ciutat-Estat; però, quan tingué de
defensa; el "pur" (recinte fortificat, fortalesa) dels pobles semites és el punt de partida de la ciutat. Però el règim feudal no permet el
i una mica solemne. Tenia les faccions i la gesticulació d'un semita del temps dels Evangelis, però més de la colla de Caifàs que de la
indo-europees, i fins, si bé no en tan gran escala, en les llengües semites, que fins sembla un fenomen natural, limitant-se els autors de
de Sumir i Accad —els pobles que habitaren la Mesopotàmia abans dels semites Assiris— serien de la família uraloaltaica, i més especialment de la
aleshores, una gran immigració de l'Aràbia del Sud, principalment de semites septentrionals, per a dedicar-se a la recol·lecció i el comerç de
de tradicions encara més velles. Ha estat escrita no sols en llengua semita majoritàriament, sinó que tota ho ha estat en mentalitat semita. Moltes
llengua semita majoritàriament, sinó que tota ho ha estat en mentalitat semita. Moltes vegades empra el símbol, el mite i la llegenda per a expressar
pels antics pobladors de Canaan; l'arameu, llengua parlada per grups de semites nòmades de la Mitja Lluna Fèrtil, que s'imposà com a llengua de relació
del qui la pronunciava i que es mantenia operant enllà del temps. Per als semites tenia la substancialitat del /ruah\, de l'esperit que es manté
el context geogràfic on s'inicià l'escriptura alfabètica, obra de pobles semites. Els primers escrits d'Israel foren consignats a base de l'alfabet fenici
(Gn 32, 25 s.), que probablement foren escrites per les tribus semites, que havien descobert un alfabet vers la meitat del segon milenni (Sinaí,
qual l'autoritat jueva o cristiana ha emès un judici d'autenticitat? Els semites inventaren l'escriptura alfabètica. El testimoniatge més antic, el tenim
més antic, el tenim en les inscripcions fetes per treballadors semites en la pedra de les mines egípcies al Sinaí (1800 al
Llurs relacions genètiques eren engarbuixades, puix que trobem un no semita, Arfaxad, com ascendent d'Eber. Això fa pressuposar una barreja de sang
Arfaxad, com ascendent d'Eber. Això fa pressuposar una barreja de sang semita i hurrita. L'emigració dels hebreus d'Haran cap a Canaan fou
de la història. Les primeres referències de l'existència d'un calendari semita podem fixar-les entre els segles XXVI-XXIV a. C., si més no,
o Anglaterra, puja en canvi, a l'Índia i als països negres, grocs i semites, els quals, dit sigui de pas i com tothom sap, constitueixen la part més
infortuni li ha vingut de l'altra banda de la Mediterrània, de l'àrea semita i dels seus voltants. L'home mesopotàmic i l'home persa foren afeccionats
en la part de l'estructura supeditada a la llunyana cosmogonia semita. Els dimonis blancs-verds-vermells i el dimoni negre, si acceptem aquesta
hauria costat de comprendre'l. L'evangelització va arribar amb l'onada semita, i això sí que ja és tota una altra qüestió. L'afany d'absolut, el
L'exemple és il·lustratiu i ens mostra fins a quin punt la cosmogonia semita pot soterrar i integrar una forma cultural anterior, però també fins a
que encara es va desenvolupant, i de la qual l'aparició de les religions semites més avançades és una simple ornamentació. És una batalla en la qual els
enclou raó hel·lènica, proporcionalitat mediterrània i passió semita, desequilibri asiàtic. Dogma i Mística. Però aquest fons que
veritable rival en el poder suprem. El fet que el Déu pare superior dels semites vingué a través d'aquella migració en massa, a establir la seva
/Kheta\ pels egipcis i /Heth\ o /Hatti\ pels semites i per ells mateixos, desplegaren un poder dins l'oest de tot de l'Àsia
La conca mitjana del Tigris sembla haver rebut una gran afluència de semites de l'onada canaanítica, almenys tan primisserament com Babilònia, i
tan actius com Elam i Aràbia, i a un clima més vigoritzador— aquests semites s'establiren més ràpidament i completa que els babilonis amb el caràcter
subsegüent declinar del vigor semític meridional, es manifestà entre els semites del nord una tendència a desenrotllar llur nacionalitat entorn de punts
aquest imperi morí amb ell, no ho sabem amb precisió. Una nova invasió de semites aràbigs, els Arameus, els quals ell atacà vora Mt. Bishis (Tell Basher),
anat atraient de les estepes de llevant i de migdia successives hordes de semites mig nomàdics. Cap a l'any 1000 abans de J.- C. aquestes hordes
d'Amarna i altres dades històriques egipcies sabem poblades fa temps amb semites canaanítics, havien d'aparèixer d'aleshores endavant sota una llum ben
desenrotllament social. Cal notar que el nostre testimoniatge, que altres semites siris s'havien dedicat a assentar en escrits propis, comença no gaire més
data, això és, estava reduïda al territori propiament dit dels seus semites agrícoles. Aquest estat de coses, sempre que apareix a través de la seva
que ja ha estat remarcada, constantment es revelà entre els semites orientals (en estar relativament lliures de tirania militar), en un

  Pàgina 1 (de 3) 50 següents »